• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

ATSJAD, Civil, 26 avril 2007 (ROJ : ATSJAD 27/2007 ; ECLI:AD:TSJADAD:2007:27A)

Note préliminaire : la référence transmise (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence canonique retenue est celle figurant dans le texte intégral de la décision (ROJ et ECLI). Le numéro de recours est 247/06 et le ponent est Mme Eulàlia Amat Llari.

Faits et procédure

Un jugement de divorce rendu en septembre 2000 a dissous le mariage de M. Ruiz et de Mme Giner. Il a ratifié la dissolution du régime matrimonial prononcée antérieurement par une sentence de séparation (juin 1999) ainsi que les stipulations du convenio regulador, aux termes duquel le père s'était engagé à contribuer à la pension alimentaire de ses enfants et, selon la décision, à financer leurs études supérieures « sempre que li fos possible ».

En mai 2006, M. Ruiz a saisi le juge de première instance d'une demande tendant à faire constater que, ses revenus ayant changé et ses enfants étant devenus majeurs, il n'était plus tenu de verser la pension. À titre subsidiaire, il demandait à être autorisé à payer directement les enfants. Mme Giner a conclu en sens inverse : elle soutenait que la situation économique de son ancien conjoint n'était pas démontrée comme défavorable, que sa fille Arnau poursuivait des études d'architecture et qu'il devait supporter la moitié des frais exposés seule, chiffrés à 24 434,72 euros.

Un autre intervenant, identifié dans le texte comme M. Enric P., a soutenu que la dette d'arriérés était intégralement payée et a demandé l'extinction de l'obligation alimentaire à l'égard du fils Nuñez, devenu salarié en octobre 2005.

Par un aute du 1er septembre 2006, le juge d'instance (M. Batlle) a rejeté les prétentions de Mme Giner et a levé les mesures d'exécution (embargo) pesant sur les biens du débiteur. Mme Giner a interjeté appel. Le Tribunal supérieur de justice d'Andorre (Sala Civil), composé de MM. Vuillemin (président) et Abril Campoy et de Mme Amat Llari, a statué le 26 avril 2007.

Observation : le texte présente des incohérences de dénomination (la partie appelante est tantôt « Sra. Giner », tantôt « Sra. Rosa Maria S. » ; le débiteur est tantôt « Sr. Ruiz », tantôt « Sr. Enric P. »). Le présent commentaire retient les désignations de la partie dispositive, Ruiz et Giner, sans pouvoir lever ces divergences.

Question de droit

La Cour devait trancher trois points :

1. Le parent séparé demeure-t-il tenu de contribuer aux frais de formation de l'enfant devenu majeur, et ces frais relèvent-ils de la notion d'aliments ou d'une charge extraordinaire distincte ?
2. L'obligation alimentaire à l'égard d'un enfant majeur poursuivant des études supérieures subsiste-t-elle, et selon quels critères en fixer le montant et la durée ?
3. Le paiement des arriérés de pension jusqu'à une date donnée emporte-t-il extinction de l'obligation pour l'avenir ?

Solution et dispositif

Sur les frais de formation. Le tribunal écarte la demande de remboursement de la moitié des frais de formation. Il retient que ces dépenses « no són extraordinàries », mais entrent dans la notion d'aliments au sens large, et qu'elles sont déj

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 15 de setembre de l'any 2000 l'Hble. Batlle va dictar Sentència donant lloc a la demanda de divorci presentada pel Sr. Ruiz i la Sra. Giner, dissolvent el matrimoni que ambdós van contreure, ratificant la dissolució del règim econòmic matrimonial declarada per la Sentència de separació dels esposos de data 17 de juny del 1999 i també els pactes establerts en el conveni regulador signat per aquests i aprovat per aquesta resolució.

II.- La representació processal del Sr. Ruiz va formular escrit de manifestacions en data tres de maig del 2006 sol·licitant que, atès que les seves circumstàncies econòmiques havien canviat i que els seus fills havien arribat a la majoria d'edat, es declarés que no hi havia obligació per part seva de continuar satisfent la pensió en concepte d'aliments a favor d'ells. Subsidiàriament demanava que, en cas que no es donés lloc a l'anterior petició, se'l facultés per pagar la pensió corresponent directament als seus fills.

III.- La representació processal de la Sra. Giner va formular igualment escrit de conclusions en data 18 de maig del 2006 manifestant que el Sr. Ruiz no havia acreditat que la seva situació econòmica era tant desfavorable que no podia atendre la pensió d'aliments dels seus fills i que, malgrat el seu fill Nuñez havia començat a treballar, la filla Arnau, encara que ja era major d'edat, estava cursant estudis d'arquitectura. D'altra banda, sol·licitava que es condemnés al citat senyor al pagament de la meitat de les despeses que ella havia suportat de manera exclusiva per tal d'atendre a la formació dels seus fills i que xifrava en 24,434,72 euros.

IV.- En data 28 de juliol del 2006 la representació processal del Sr. Enric P. va formular escrit de manifestacions argumentant que el deute reclamat per l'adversa en concepte de pensions d'aliments endarrerides a favor dels fills estava totalment pagat i sol·licitant que es declarés l'extinció de l'obligació de pagar una pensió en concepte d'aliments del fill major d'edat Nuñez d'ençà del mes d'octubre del 2005 en què havia començat a treballar, encara que renunciava a reclamar-ne el retorn de les quantitats pagades de més, i que les pensions en concepte d'aliments a favor de la filla major d'edat Arnau no eren exigibles degut al canvi de situació econòmica del seu mandant. Subsidiàriament demanava que se'l facultés per pagar la pensió directament a la seva filla.

V.- L'Aute dictat per l'Hble. Batlle en data 1 de setembre del 2006 va desestimar el contingut de l'escrit de manifestacions de data 18 de maig del 2006 presentat per la representació processal de la Sra. Giner , entenent que les pretensions contingudes al mateix no s'ajustaven a les disposicions del conveni regulador ratificat per Sentència de 15 de setembre del 2000, aixecant totes les mesures d'embargament travades sobre els béns del Sr. Enric P..

VI.- Contra la citada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Rosa Maria S. i, pels arguments recollits a les seves conclusions, demana la seva revocació i l'estimació de les pretensions contingudes en el seu escrit de data 18 de maig del 2006.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- I.- Com a primer greuge contra la resolució d'instància la representació processal de la Sra. Rosa Maria S. argumenta que és procedent condemnar al Sr. Ruiz al pagament de la suma de 24.434,72 euros, import de la meitat de les despeses fetes per ella per la formació professional dels seus fills. No obstant, malgrat els arguments de la recurrent aquesta petició no es pot estimar, ja que les despeses de formació dels fills no són extraordinàries, sinó que estan compreses dins les necessàries per atendre als aliments dels menors i es concreten en la pensió fixada a favor seu en el procediment de separació dels seus progenitors. En aquest sentit, cal destacar que tota persona té dret a l'educació, la qual s'ha d'orientar vers el ple desenvolupament de la personalitat humana i de la dignitat, tot enfortint el respecte a la llibertat i als drets fonamentals (article 20.1 CA) i per tal d'assolir aquestes finalitats els pares estan obligats a proporcionar als fills tot allò necessari pel seu desenvolupament físic, intel·lectual i moral en el sentit més ampli de la paraula aliments, és a dir el vestit, l'habitatge, la salut, els aliments en sentit estricte, la previsió i les despeses de formació, sempre d'acord amb les necessitats dels fills i les possibilitats dels progenitors (article 10 LQM i Autes del TSJA de 29 d'abril del 1999 i 23 de març del 2000 entre molts altres). Aquesta obligació de prestar aliments als fills en el sentit més ampli no desapareix quan es produeix la nul·litat, la separació o el divorci dels progenitors, sinó que es concreta en una pensió d'aliments que aquell que no conviu amb el menor ha de prestar al que en té la guarda i custòdia i que es fixa tenint en compte les necessitats dels menors en el sentit que hem destacat i les possibilitats econòmiques dels progenitors.

Per aquest motiu, havent-se acreditat que el Sr. Ruiz ha pagat en data 21 de juliol del 2006 totes les quantitats endarrerides que li corresponia pagar en concepte de pensió d'aliments pels seus fills segons sentència fins el mes de juny del 2005, data en la que tant la seva filla Arnau (nascuda el 2 de novembre del 1984) com el seu fill Nuñez (nascut el 9 d'abril del 1987) ja havien arribat a la majoria d'edat, ha complert més enllà del que estava obligat amb allò que es va pactar en el seu moment de comú acord entre els esposos amb les actualitzacions procedents i s'ha extingit en principi l'obligació legal que li corresponia com a progenitor d'atendre les necessitats dels seus fills menors. D'altra banda, si la Sra. Giner va voler portar al seu fill Nuñez a una escola privada, decisió que suposava un cost superior al doble de la pensió pactada, sense consultar-ho en cap moment amb el Sr. Ruiz, és perquè estava disposada a assumir l'import suplementari que això pogués comportar.

II.- La recurrent estima igualment que, d'acord amb el que es va acordar al conveni regulador signat pels litigants, el Sr. Ruiz ha de suportar la meitat de les despeses generades pel estudis superiors de la seva filla Arnau, malgrat aquesta sigui major d'edat, ja que no ha acreditat que la seva situació econòmica hagi variat substancialment. Per tal de donar resposta a aquesta petició cal tenir en compte que, sempre dins de les possibilitats econòmiques dels pares, aquests han de continuar fent-se càrrec de les despeses dels fills una vegada han arribat a la majoria d'edat, malgrat els progenitors estiguin separats, mentre aquests cursin estudis superiors, com destaca la STSJA de 23 d'octubre del 1997, que posa de relleu que "no es desnaturalitza el concepte jurídic d'aliments si s'obliga a un progenitor, en les situacions de crisi matrimonial, a contribuir econòmicament a la formació universitària dels fills del matrimoni, sinó que ens trobem davant d'una aplicació correcta de concepte jurídic d'aliments", tenint en compte a més a més que el mateix Sr. Ruiz es va comprometre a fer-ho així al conveni signat pels litigants en el seu moment sempre que li fos possible.

III.- És cert que, tant si ens atenem al conveni signat pels progenitors de la Arnau, com si tenim en compte l'obligació legal de prestar aliments als fills, s'ha de vetllar en primer lloc per l'interès dels fills en virtut del principi de favor filii, però també cal considerar les possibilitats econòmiques dels progenitors. En el cas present, malgrat els ingressos del Sr. Ruiz no són molt elevats, és evident que aquests han augmentat substancialment respecte dels que rebia quan es va comprometre a pagar 85.000 ptes. (és a dir 510,85 euros) en concepte de pensió pels seus fills, ja que en aquell moment, l'any 1999, segons l'extracte de punts de vellesa de la CASS, cobrava l'equivalent a 698 euros i l'any 2005 en cobrava 1.739,77, sense que s'hagi acreditat que els seus ingressos hagin disminuït posteriorment. Per aquesta raó, considerem raonable fixar la pensió que ha de pagar pels aliments de la seva filla Arnau en 280 euros mensuals des del mes de juny del 2005 i fins que finalitzi els seus estudis universitaris, tenint en compte que les despeses en concepte d'aliments ja han estat pagades pel Sr. Ruiz des de la majoria d'edat de la seva filla fins aquesta data i que si aquesta cursa estudis en un centre universitari privat a on la matrícula és molt superior a la dels centres públics això és una decisió de la seva mare en la què el seu progenitor no ha participat.

IV.- Considerant que el Sr. Ruiz no esdevé obligat al pagament d'altres sumes que les que corresponen a la pensió d'aliments a favor de la seva filla a partir del mes de juny del 2005 i fins que finalitzi els seus estudis, procedeix mantenir la decisió de l'Aute d'instància en el sentit d'aixecar l'embargament que pesa sobre els seus béns.

V.- En estimar-se el recurs i ateses les circumstàncies del cas, no procedeix fer especial pronunciament sobre les costes de la instància, ni tampoc sobre les de les d'aquesta alçada en virtut del que disposa el capítol 10 de la Novel·la 82.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Giner contra l'Aute dictat per l'Hble. Batlle en data 1 de setembre del 2006 que REVOQUEM en quan declarem l'extinció de l'obligació per part del Sr. Ruiz de pagar una pensió d'aliments a favor del seu fill Nuñez , el condemnem al pagament d'una pensió d'aliments a favor de la seva filla Arnau d'un import de 280 euros mensuals des del mes de juny del 2005 i fins que finalitzi els seus estudis universitaris, a ingressar dins dels primers cinc dies de cada mes en el compte corrent de la seva titularitat que aquesta designi i absolem dels demés pediments en contra seu, mantenint l'aixecament de l'embargament sobre els seus béns i sense fer especial pronunciament ni respecte de les costes de la instància, ni respecte de les d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.