• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 47/2007, Sala Civil, 24 mai 2007 (ECLI:AD:TSJADAD:2007:47)

Faits et procédure

Par acte authentique du 31 octobre 2001, la société ORG_0 a acquis la propriété dite « P. de la R. ». La décision relève qu'à cette date un mur de séparation existait entre cette propriété et la propriété voisine dite « Casa V. », appartenant à M. T. Ce mur n'existait plus au moment du litige, et les parties s'opposaient sur les circonstances de sa disparition comme sur l'emplacement exact de la limite séparative.

Par acte introductif du 17 mai 2004, la société ORG_0 a assigné M. Pulido. Elle soutenait que ce dernier avait occupé une partie de son terrain et détruit le mur de séparation, créant une confusion sur la ligne divisoire. Elle demandait la reconnaissance de son domaine exclusif sur la parcelle de 8,15 m² litigieuse, la fixation de la limite selon le mur figurant dans l'acte de 2001, et la condamnation du défendeur à reconstruire le mur et aux dépens.

Le défendeur a conclu au rejet. Il contestait avoir occupé le terrain ou détruit le mur, admettait l'opération de bornage, et soutenait que la limite passait non sous mais au-dessus d'un frêne situé entre les fonds.

Par jugement du 30 octobre 2006, le Tribunal de Batlles a partiellement fait droit à la demande. Il a fixé la limite selon la ligne B, C, D figurant sur le plan annexé à l'acte de 2001 et reconnu à ORG_0 le domaine exclusif de la parcelle jusqu'à cette ligne, mais a rejeté les autres prétentions, sans condamnation aux dépens.

Les deux parties ont interjeté appel. ORG_0 demandait la condamnation de M. Pulido à reconstruire le mur ou, subsidiairement, au paiement de 1 940 euros, coût de la reconstruction selon le devis produit. M. Pulido demandait la révision des limites au vu d'un nouveau rapport du topographe M. Cañete daté du 5 février 2007, ou, à titre subsidiaire, une nouvelle descente sur les lieux.

La Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia a rejeté les deux appels et confirmé le jugement attaqué.

Question de droit

La décision soulève principalement trois questions.

Première question : la charge de la preuve de la destruction du mur. ORG_0 devait établir que M. Pulido avait détruit le mur et occupé son terrain. La question est de savoir si les éléments produits, témoignages et déclarations contradictoires notamment, suffisent à emporter la conviction du juge.

Deuxième question : la recevabilité des moyens nouveaux en appel. M. Pulido invoquait, pour la première fois en appel, une erreur du topographe initial, liée à une servitude de passage d'eau (servitud de rec) non prise en compte dans le premier plan, et produisait un rapport complémentaire établissant une rectification de la limite d'environ 1,10 cm.

Troisième question : l'incidence de la servitude et de la présence du frêne sur la limite. Subsidiairement, il s'agissait de savoir si la servitude de passage d'eau pouvait modifier le tracé de la limite séparative.

Solution et dispositif

Sur la première question, la Cour retient que les deux parties fournissent des versions contradictoires et qu'aucune ne trouve appui dans d'autres éléments que les déclarations de leurs auteurs. Elle relève que le témoignage de l'ouvrier

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 17 de maig del 2004 la representació processal de la societat ORG_0 va formular demanda contra el Sr. Pulido, argumentant que el demandat havia ocupat un terreny de la seva mandant, destruint el mur que separava la finca "P. de la R." propietat d'aquest de la finca "Casa V. " propietat del Sr. T. , creant a més amb aquesta actuació una confusió sobre el lloc a on es trobava el límit entre les dues finques. Per aquesta raó, sol·licitava que es declarés el domini exclusiu de la societat T. S.A. sobre la parcel·la de 8.15 m2 de la finca "P. de la R." descrita en l'escriptura pública de divisió de la finca de data 16 d'octubre del 2003, es fixés l'afitament del terreny propietat de ORG_0 en la franja assenyalada pel mur de separació entre les dues finques que obrava en l'escriptura pública de compraventa de data 31 d'octubre del 2001 de la finca "P. de la R." i que es condemnés al Sr. Pulido a reposar a les seves costes el citat peu de mur, i al pagament de la totalitat de les costes judicials.

II.- La representació processal del Sr. Pulido va contestar la demanda en data 14 de juny del 2004, negant haver ocupat la finca propietat de ORG_0, ja que sabia que el terreny que aquesta reivindica era propietat de la demandant i negant igualment haver destruït el mur que separava les dues finques. Pel contrari, admetia que es portés a terme l'atermenament sol·licitat, però assenyalava que el límit entre les propietats no es trobava al lloc a on el demandant deia sinó damunt d'una freixera existent entre elles i no sota d'ella.

III.- Les parts van formular oportunament els seus escrits de rèplica i dúplica reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa.

IV.- En data 30 d'octubre del 2006 l'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència estimant parcialment la demanda formulada per ORG_0, fixant els límits de les propietats "P. de la R." i "Casa V. " en la línia assenyalada amb les lletres B,C i D en el plànol que acompanyava l'escriptura de compravenda de data 31 d'octubre del 2001, declarant ensems el domini exclusiu de la societat ORG_0 sobre la parcel·la objecte del present litigi fins el límit assenyalat, desestimant les demés pretensions de la demandant i sense fer especial pronunciament respecte de les costes judicials.

V.- Contra la Sentència d'instància formula recurs d'apel·lació la representació processal de la societat ORG_0 i, pels arguments recollits a les seves conclusions, demana la seva revocació parcial en el sentit de condemnar al demandat a reposar a les seves costes el mur de pedra que separava les finques dels litigants o a abonar-li la suma de 1.940 euros, que era el cost de la seva reposició d'acord amb el pressupost adjuntat a les actuacions.

VI.- Contra la mateixa resolució formula igualment recurs la representació processal del Sr. Pulido, sol·licitant igualment la seva revocació parcial en el sentit de revisar els límits assenyalats en la Sentència d'instància d'acord amb el que indica el perit topògraf Sr. Cañete en l'informe elaborat en data 5 de febrer del 2007 que adjunta a l'escrit de recurs, o, subsidiàriament, que es porti a terme una nova inspecció ocular d'acord amb les consideracions del citat perit.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- La representació processal de ORG_0 discrepa de la decisió de la Sentència d'instància en quan considera que el mur que existia entre les propietats "P. de la R." i "Casa V. " va ser enderrocat pel Sr. Pulido.

És cert que, tal com defensa el recurrent, quan l'any 2001 la societat ORG_0 va adquirir la finca "P. de la R." existia un mur que separava les dues finques, ja que així ho ha posat de relleu tant el Sr. Benítez , antic propietari de la mateixa (foli 127 en relació al 97), com el seu fill Pulido (foli 129 en relació al 99), com el Sr. Cañete , topògraf que va fer els plànols que s'adjunten a l'escriptura de compravenda de l'immoble. És cert també que no es discuteix que en aquest moment aquest mur no existeix. És cert també que possiblement el més interessat en enderrocar el mur seria el Sr. T. si s'hagués demostrat que volia fer seva la parcel·la propietat del recurrent, però ni ORG_0 ha provat que el demandat volgués apropiar-se d'aquest terreny, ni menys encara que hagi derruït el mur.

D'altra banda, els testimonis que han declarat a les actuacions tampoc resulten decisius per tal d'acreditar el que manifesta la demandant, així el Sr. Daza encarregat de l'obra de ORG_0, manifesta que sols van enderrocar la part del mur confrontada amb l'edifici bastit a la finca, però no l'altre (foli 125 en relació al 93), però el testimoni d'un empleat de la recurrent no és suficient per acreditar les seves manifestacions, atesa la seva vinculació laboral amb aquesta. Per un altre cantó, el Sr. Benítez afirma al respondre a les preguntes que se li fan que va ser ORG_0 qui el va enderrocar, però no precisa si el va destruir tot o sols una part i el demandat afirma que ell no ho va fer.

En definitiva, els litigants donen versions contradictòries sobre qui va enderrocar el mur i cap de les dues troba recolzament en altres proves que la seva paraula, de tal manera que, corresponent al demandant la càrrega de provar els fets en els què fonamenta la seva demanda, cal concordar amb l'Hble. Batlle i confirmar la Sentència recorreguda, ja que una condemna no es pot fonamentar en meres probabilitats.

II.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes del mateix al recurrent de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

III.- Contra la mateixa Sentència formula igualment recurs d'apel·lació la representació del Sr. Pulido, manifestant que, com estava convençut de que el pèrit topògraf que va fixar els límits entre les dues finques, el Sr. Cañete , va cometre un error al establir-los, va demanar-li una revisió del seu informe i aquest en va emetre un de nou el 5 de febrer del 2007 en el qual reconeixia que es va equivocar, ja que no va tenir en compte una servitud de rec que desconeixia, de tal manera que, tenint en compte aquest fet i comparant el seu plànol amb l'elaborat pel Sr. Villalba calia fer una petita rectificació en la línia que separava les finques que aniria seguint en el seu últim tram el tub de rec esmentat amb una diferència de aproximadament 1,10 cm.

Malgrat els arguments del recurrent, la documentació aportada en aquesta alçada no pot ser admesa de cap manera, ni tampoc els seus arguments, ja que en tràmit d'apel·lació no és possible introduir qüestions noves, ni modificar el plantejament de la demanda i la contesta, ja que això comportaria una desprotecció per la part adversa que no podria aportar proves per demostrar la falsedat d'una pretensió que no hauria estat objecte de debat. El Sr. T. en cap moment va discrepar de la fixació dels límits feta pel perit topògraf pel fet d'existir una servitud de rec, sinó que el que afirmava era que el límit de les finques es trobava per damunt d'una freixera existent entre les dues propietats i així ho va declarar al contestar a la demanda i en la inspecció ocular portada a terme per l'Hble. Batlle i no s'ha acreditat que la servitud de rec i la freixera tinguin cap relació i no és fins el moment que aquest argument queda totalment desvirtuat que fa menció d'una variació del límit seguint una servitud de rec, sense que a més es pugui saber perquè és aquest el límit entre les finques quan una servitud no és més que un dret real en cosa aliena.

IV.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes del mateix a la part recurrent en virtut del que disposa el Codi 7,51,5.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR els recursos d'apel·lació interposats tant per la representació de la societat ORG_0, com pel Sr. Pulido contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 30 d'octubre del 2006 que CONFIRMEM íntegrament, imposant a cada recurrent les costes del seu recurs.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.