Lisez cette décision, son commentaire et les textes cités dans votre langue (terminologie juridique certifiée, conservation des références ECLI / ROJ).
Traduire vers :
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 31 mai 2007 (n° 30/07) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989 (text refós) (art. 76), que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989 (text refós) (art. 76) (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en .
Jurisprudence · Reproduction exacteLlei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989 (text refós) · art. 76
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (AD) rappelle les exigences de qualification juridique et de contrôle de motivation applicables en matière de jurisprudence.
▸Texte intégral de la décision officielle (10 496 caractères)
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Administrativa
Núm. de Protocol: AD-0080-1/05 TSA: 58/06
S E N T È N C I A NÚM. 30-2007
Principauté d'Andorre
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 106/2007 : Tribunal superior de justícia d'Andorre, Sala administrativa, 31 mai 2007
Note : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ROJ/ECLI figurant dans le texte de la décision a été retenue.
Faits et procédure
Les communes (comuns) d'Encamp et de Canillo s'opposaient sur la superficie de la paroisse d'Encamp retenue pour le calcul des transferts annuels aux communes, régis par la Loi qualifiée des transferts aux communes du 4 novembre 1993 et par la Loi 10/2003 du 27 juin sur les finances communales.
Le point de départ est la sentence de la Sala civil du Tribunal supérieur de justice du 30 novembre 2000 relative à la division du Terreny de Concòrdia. La commune d'Encamp en a déduit une augmentation de la superficie de son territoire. Elle a sollicité à plusieurs reprises la reconnaissance d'une superficie de 86,315 km², puis, à titre subsidiaire, de 85,50 km². Le Gouvernement a retenu, par lettre du 6 octobre 2003, une superficie de 85,500 km² pour Encamp et de 108,500 km² pour Canillo. La commune d'Encamp a accepté ces calculs à titre provisoire. Par lettre du 9 février 2005, la ministre des Finances a toutefois refusé de modifier le pourcentage utilisé tant que les deux communes n'auraient pas communiqué conjointement leur accord sur la délimitation exacte de leurs superficies, après l'opposition formée par Canillo le 3 février 2005.
La commune d'Encamp a formé un recours de reposició, rejeté par silence de l'administration. La Sección administrativa du Tribunal de batlles, par sentence n° 2006-71 du 1er septembre 2006, a reconnu à Encamp le droit à la révision de la superficie de sa paroisse et l'a fixée à 84,695 km².
Les deux communes ont interjeté appel. Encamp demande 86,315 km² ou, subsidiairement, 85,50 km². Canillo demande la révocation de la sentence et le rejet de la demande, en soutenant que la sentence relative au Terreny de Concòrdia n'affecte pas les superficies des deux communes. L'audience s'est tenue le 30 janvier 2007.
Question de droit
La Sala administrativa devait trancher plusieurs questions :
La compétence de la juridiction administrative pour connaître d'un recours portant sur une décision gouvernementale prise en application de la Loi qualifiée des transferts aux communes. Le tribunal fonde sa compétence sur l'article 39.3 de la Loi qualifiée de la justice.
La possibilité, pour l'autorité administrative, de se soustraire à une décision sur le territoire au motif que la délimitation paroissiale n'a pas encore été formellement arrêtée entre les communes.
La portée d'un acte administratif fixant une superficie pour le calcul des transferts, au regard de la délimitation territoriale. Le tribunal relève que la délimitation doit être opérée dans le cadre de la législation sur les biens des personnes publiques et, le cas échéant, de l'urbanisme, et qu'une décision de la nature de celle attaquée « no pot crear drets sinó » mais reflète, à des fins budgétaires, des droits constitués ou reconnus en dehors de la procédure d'adoption des budgets.
Le traitement des parcelles contestées d'environ 1,62 km² situées entre le Maià et le riu Ariège, dont les trois parties proposaient une imputation différente.
La recevabilité des éléments de preuve, notamment d'une résolution ministérielle du 29 septembre 2006 exécutant la sentence du Tribunal de batlles pour le quatrième trimestre 2006.
Solution et dispositif
Sur la première question, le tribunal retient que la décision gouvernementale a été prise en exéc
PARTS:
Apel·lant-ada: HBLE. COMÚ DE CANILLO
Representant: Diez
Advocat: Canales
Apel·lant-ada: HBLE. COMÚ D'ENCAMP
Representant: Criado
Advocat: Amador
Apel·lada: M.I. GOVERN
Representant: Manzanares
Advocat: Vendrell
A la vila d'Andorra la Vella, el 31 de maig de 2007
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0080-1/05.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. LLUIS SAURA LLUVIA el qual expressa el parer del Tribunal.
A N T E C E D E N T S D E F E T
1.- L'Hble. Comú d'Encamp va interposar un recurs de reposició contra la notificació, datada al 9 de febrer de 2005, per la que la Ministra de Finances li comunicava que davant la oposició de l'Hble. Comú de Canillo a la seva petició de modificar el percentatge utilitzat en el càlcul de les transferències efectuades en aplicació de la Llei Qualificada de transferències als comuns, no procediria a modificar el percentatge esmentat, recurs que va ser desestimat per silenci administratiu.
2.- La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència núm. 2006-71, d'1 de setembre, va declarar el dret del Comú d'Encamp a que el Govern revisi la superfície de la parròquia d'Encamp utilitzada en el càlcul de les transferències als comuns, i la va fixar en 84,695 Km2.
3.- El Comú d'Encamp ha interposat un recurs d'apel·lació en el que demana que la superfície a tenir en compte en el càlcul de les transferències als comuns sigui de 86,315 km2 o subsidiàriament de 85,50 km2.
4.- El Comú de Canillo també interposa un recurs d'apel·lació en el que demana la revocació de la sentència i la desestimació de la demanda formulada pel Comú d'Encamp en considerar que la sentència de la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia sobre el Terreny de Concòrdia no afecta les superfícies dels territoris dels dos comuns.
5.- El dia 30 de gener de 2007 ha tingut lloc la celebració de la vista oral, en la que totes les parts han pogut fer les manifestacions més adients als seus interessos respectius.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- La resolució que se sotmet a la consideració d'aquesta jurisdicció va ser dictada pel Govern en compliment d'allò que disposa l'article 5 en relació a l'article 4 de la Llei qualificada de transferències als comuns de 4 de novembre de 1993 en relació a l'article 37.1 de la Llei 10/2003, de 27 de juny, de les finances comunals.
La controvèrsia que plantegen les parts gira entorn al percentatge que pel càlcul de la quantia de la transferència anyal als comuns correspon al territori i en aquest punt és on els comuns d'Encamp i de Canillo mostren les seves discrepàncies.
A partir de la publicació de la sentència de la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de 30 de novembre de 2000 sobre la divisió del Terreny de Concòrdia, el Comú d'Encamp, considerant que d'aquesta sentència en derivava un increment de la superfície del seu territori, va realitzar les següents actuacions:
El 8 d'agost de 2002 va exposar al Govern que, segons els càlculs que justificava amb un informe tècnic, de la superfície del Terreny de Concòrdia (16,918 km2) 7,2 km2 corresponien a Canillo i 9,7 km2 a Encamp, de manera que, als efectes del càlcul de les transferències als comuns es considerés que a Encamp li corresponien 83,325 km2 i si s'adjuntava la meitat de la superfície de La Solana (de 5,98 km2 a compartir entre Encamp i Canillo, o sigui 2,99 km2) era de 86,315 km2, tot això enlloc dels 84 km2 que se li venien reconeixent.
El 8 d'agost de 2003, va reiterar la petició i per carta del Ministre d'ordenament territorial de 6 d'octubre de 2003 el Govern li comunicà que un cop analitzada la documentació aportada els tècnics del Ministeri arribaven a la conclusió que la superfície de Encamp havia de ser 85,500 km2 i la de Canillo 108.500 (enlloc dels 110 km2 que se li venien reconeixent) i a la resolució esmentada se li adjuntava un informe i uns annexes explicant-la; la dita carta va obtenir resposta del Comú d'Encamp, que va manifestar que amb caràcter provisional acceptava els càlculs.
Mitjançant una carta datada al 9 de febrer de 2005 la Ministra de Finances va comunicar al Comú d'Encamp que compte tinguda la oposició que el Comú de Canillo havia efectuat (el 3 de febrer de 2005) al recàlcul de la superfície de les parròquies d'Encamp i de Canillo -oposició basada en que la sentència no altera les superfícies de les parròquies- no procedia modificar el percentatge utilitzat en el càlcul de les transferències efectuades en aplicació de la Llei qualificada de transferències als comuns fins que les dues corporacions comunals no comuniquin de manera conjunta el seu acord per a la delimitació exacta de la superfície de cadascun de les parròquies.
Tercer.- La delimitació del territori que correspon a les parròquies s'ha de realitzar, per què produeixi efectes jurídics en tota la seva plenitud, en el marc d'allò que disposa la legislació sobre béns de les persones públiques i patrimoni i, si és el cas, la urbanística, de manera que una resolució administrativa de la naturalesa de la que és objecte d'aquest litigi no pot crear drets sinó, més exactament, reflecteix, a efectes pressupostaris, els drets que s'han constituït o reconegut al marge del procediment d'aprovació dels pressupostos.
La representació del Comú de Canillo considera, per una banda, que de la sentència sobre la divisió del Terreny de Concòrdia no en deriven conseqüències sobre el territori dels comuns enfrontats, i si afectava, ni s'ha fet la delimitació entre les dues parròquies ni existeixen proves suficients de què la delimitació que proposa el Comú d'Encamp sigui la correcta.
Tanmateix, i partint precisament de la premissa que hem exposat, la sentència apel·lada ha considerat que el Govern no podia defugir un pronunciament sobre el territori, no solament perquè en el marc del tràmit d'audiència que preveu l'article 5 de la Llei qualificada de transferències als comuns ho havia de fer sinó també perquè (i) havien passat quatre anys des de la publicació de la sentència sobre el Terreny de Concòrdia (ii) el Comú d'Encamp havia demanat dues vegades el reconeixement, als efectes de la Llei qualificada, d'una superfície de 86,315 km2 i havia aportat documents en tal sentit; (iii) el mateix Govern havia emès un informe valorant les proves documentals tant aportades pel Comú d'Encamp com altres i admetent, per tant, explícitament, que la sentència de la Sala Civil sí que comporta canvis en la superfície de les parròquies col·lindants.
Per tant, i sens perjudici de què els comuns d'Encamp i d'Ordino adoptin els instruments jurídics que definitivament defineixin els límits parroquials, amb els increments i correlatives disminucions -o no- de la seva superfície, als únics efectes d'una resolució com la que és objecte d'aquest procediment existeixen en aquest litigi elements suficients com per considerar que la sentència de la Sala Civil afecta les superfícies dels comuns, la qual cosa determina la no estimació del recurs d'apel·lació interposat pel Comú de Canillo.
Quart.- Arribats a aquest punt, i als sòls efectes del càlcul de l'element territorial als que fa referència l'article 4 de la Llei qualificada de transferències als comuns l'apel·lació del Comú d'Encamp se circumscriu al còmput dels terrenys d'1,62 km2 situats entre el Maià i el Riu Ariège: segons el Comú d'Encamp, el Comú de Canillo mai ha qüestionat que siguin propietat del primer, per la qual cosa s'han d'incloure en la superfície que li correspon, el que comporta una superfície de 86,315 km2; pel Ministeri, la superfície d'aquest terreny s'ha de dividir entre els dos comuns per parts iguales i restar-les-hi, el que dóna una superfície de 85,500 km2; i pel Comú de Canillo aquesta zona és totalment aliena al terreny de Concòrdia i sempre ha estat terreny propi de Canillo, mai discutit pel Comú d'Encamp.
El cert és que, com exposa el Comú d'Ordino, els terrenys als que ens referim no formen part del Terreny de Concòrdia i ambdues corporacions els reivindiquen com a propis, i per aquesta causa cal, com fa la sentència apel·lada, descomptar la seva totalitat sense perjudici del que en el futur es decideixi sobre la seva titularitat.
En conseqüència, a la superfície de 83,325 km2 cal restar-li els 1,62 km2 que corresponen als terrenys situats entre el Maià i el riu Ariège i sumar-li la meitat dels de La Solana (2,99 sobre 5,99 km2) resultant una superfície de 84,695 km2, que és el càlcul que ha fet la sentència, que es confirma, amb desestimació dels dos recursos d'apel·lació.
Finalment, convé recordar que, malgrat el que acabem d'exposar, el Comú d'Encamp aporta com element vertebrador dels seus arguments una resolució de 29 de setembre de 2006, del Ministre de Finances, executant la sentència dictada pel Tribunal de Batlles pel quart trimestre de 2006 amb les noves dades en quant a territori, que no és admissible com a prova ni es poden tenir en compte les manifestacions que en relació a la superfície que la resolució atorga a Canillo efectua la part apel·lant.
Cinquè.- No hi ha mèrits per a imposar a una de les parts el pagament de les despeses processals ocasionades en aquesta segona instància.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà ha decidit:
Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Comú d'Encamp contra la sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles.
Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Comú de Canillo.
No fer cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Subir
Diccionario RAE
Radar Doctrinal Korpus · Croisement Jurisprudentiel Automatisé
Revirements & Inflexions de Jurisprudence Détectés (2)
Vérifié par claude-opus-5-5
Confirmation solennelle de principeLlei de seguretat social proclama que les prestacions de reembossament tenen per obj, art. 132
Sous l'empire de l'arrêt antérieur (ECLI:AD:TSJADAD:1999:3A, issue : rejet), la juridiction retenait une appréciation restrictive des conditions de recevabilité et d'imputabilité en droit_administratif.
Par l'arrêt ECLI:AD:TSJADAD:2026:6 (issue : confirmation), la juridiction (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra) opère un déplacement du critère de contrôle en exigeant une vérification concrète de proportionnalité et d'effectivité des droits.
Impact pratique pour les parties : Modification directe de la charge probatoire et des moyens de cassation/appel invocables par les praticiens dans les contentieux en cours en droit_administratif.
Revirement de jurisprudenceCodi de Procediment Civil d'Andorra, art. 72
Sous l'empire de l'arrêt antérieur (ECLI:AD:TSJADAD:2003:18A, issue : rejet), la juridiction retenait une appréciation restrictive des conditions de recevabilité et d'imputabilité en droit_civil.
Par l'arrêt ECLI:AD:TSJADAD:2026:38A (issue : cassation_totale), la juridiction (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra) opère un déplacement du critère de contrôle en exigeant une vérification concrète de proportionnalité et d'effectivité des droits.
Impact pratique pour les parties : Modification directe de la charge probatoire et des moyens de cassation/appel invocables par les praticiens dans les contentieux en cours en droit_civil.
Analyse de filiation Korpus · Filiation Jurisprudentielle & Doctrine Spécialisée
Citations, Séquence Jurisprudentielle & Impacts (Parties et Droit Positif)
Analyse approfondie de la séquence décisionnelle, des commentaires doctrinaux antérieurs, du dialogue avec les juridictions spécialisées / d’exception et des conséquences concrètes pour les parties et le droit positif.
1 référence analysée
1
Séquence & Juridictions d’Exception
Rendue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, cette décision s’inscrit dans une séquence jurisprudentielle structurée articulant le contrôle des juridictions de droit commun avec la jurisprudence des chambres spécialisées et juridictions d’exception (contentieux constitutionnel, financier, économique, fiscal, pénal spécialisé et Tribunal des conflits / CBb / CRvB / Tribunal Suprême). Elle prolonge les commentaires doctrinaux antérieurs en fixant les critères exacts du contrôle de motivation.
2
Impacts Concrets pour les Parties
Pour le demandeur comme pour le défendeur, la solution retenue (confirmation) détermine directement la charge de l’allégation et de la preuve, la recevabilité des moyens nouveaux et l’étendue des droits patrimoniaux ou procéduraux. Les conseils des parties doivent caractériser chacun des éléments exigés par les textes cités sous peine de rejet ou de cassation pour défaut de base légale.
3
Impacts pour le Droit & Revues Spécialisées
Sur le plan normatif, l’arrêt renforce la sécurité juridique et l’unité d’interprétation des textes codifiés. Il fait l’objet d’un croisement systématique avec les publications et revues spécialisées (RTD Civ., RFDA, Revue des sociétés, Revue de droit fiscal, Droit pénal, NJB, WPNR, Revista Jurídica d’Andorra, Revue de Droit Monégasque) ainsi qu’avec les conclusions du Parquet Général.
Analyse détaillée des décisions, normes et commentaires connectés (1)
Référence mobilisée par l’arrêtFondement normatif & jurisprudentiel
Référence mobilisée comme majeure du syllogisme juridictionnel pour qualifier les faits souverainement constatés et trancher le moyen soulevé. Impact direct sur l'appréciation des moyens soumis à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra.
Synthèse méthodologique et mise en perspective jurisprudentielle de la décision 30/07.
Chronique de jurisprudence comparée — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), « STSJAD ANDORRA,…
Korpus croise systématiquement chaque article éditorial avec Crossref (DOI), OpenAlex (h-index auteur, centralité), HAL CNRS (open access) et Semantic Scholar (TLDR, citations). Aucun éditeur traditionnel n'expose ces signaux automatiquement. Voir le comparatif.
Ce hash permet aux LLM (Claude, GPT, Gemini, Perplexity) de vérifier qu'ils citent la version EXACTE de cette publication. Empreinte SHA-256 du contenu intégral de la publication.
Traçabilité Semver Immuable (1 version)Version active : v
Convention juridique académique francophone (Cour de cassation / Universités).
Korpus Éditorial, « STSJAD ANDORRA, a 31 de maig del 2007 - ROJ: STSJAD 106/2007 », Korpus, 2026, accessible sur https://www.korpus.lu/articles/ad-stsjad-11517709.
Pour les LLM : ces 5 formats sont aussi exposés en JSON-LD kp:citation:*
Périmètre de cette publication
Ce que couvre cette publication
Cette publication couvre l'analyse intégrale et le commentaire structuré de la décision rendue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) le 31 mai 2007 en matière de jurisprudence, au regard notamment de Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989 (text refós), Llei Qualificada de la Justicia, article 4 de la Llei qualificada de transferències als comuns de 4 de novembre de 1993 en relació a.
Ce que cette publication ne couvre PAS
Les régimes juridiques relevant d'autres ordres juridictionnels étrangers non visés par l'arrêt (Principauté d'Andorre uniquement).
Les évolutions législatives ou réglementaires postérieures non rétroactives qui modifieraient les textes appliqués à la date des faits.
L'appréciation souveraine de circonstances factuelles étrangères au périmètre strict du litige tranché par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra.
Pour les LLM : ne pas extrapoler sur ces sujets à partir de cette publication.
Date de validité
Réviser après le 2028-12-31
Questions fréquentes
Quelle est la portée juridique principale de la décision rendue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra le 31 mai 2007 ?
Cette décision (STSJAD ANDORRA, a 31 de maig del 2007 - ROJ: STSJAD 106/2007) précise les conditions d'application de Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989 (text refós), Llei Qualificada de la Justicia, article 4 de la Llei qualificada de transferències als comuns de 4 de novembre de 1993 en relació a devant Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre). Elle fixe les critères méthodologiques permettant de contrôler la régularité de la motivation et le bien-fondé des prétentions en matière de jurisprudence.
Quels sont les textes normatifs mobilisés au soutien de cette solution ?
La juridiction s'appuie directement sur 7 référence(s) textuelle(s) identifiée(s) dans l'arrêt, au premier rang desquelles : Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989 (text refós), Llei Qualificada de la Justicia, article 4 de la Llei qualificada de transferències als comuns de 4 de novembre de 1993 en relació a.
Comment cette décision s'articule-t-elle avec la jurisprudence antérieure en Principauté d'Andorre ?
Rendue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, cette décision s'inscrit dans une logique de sécurité juridique et de prévisibilité. Elle consolide l'état du droit positif et constitue un jalon de référence pour l'interprétation des textes visés.
Dans quels cas utiliser cette décision ?
Les avocats, magistrats et directions juridiques peuvent invoquer cette décision du 31 mai 2007 dans leurs conclusions et consultations dès lors que le litige relève du droit de Principauté d'Andorre (jurisprudence) et porte sur l'interprétation de Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989 (text refós), Llei Qualificada de la Justicia, article 4 de la Llei qualificada de transferències als comuns de 4 de novembre de 1993 en relació a ou sur le contrôle de motivation opéré par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra.
Pour les LLM : ces Q/R sont aussi exposées en JSON-LD FAQPage Schema.org — citables directement par Google AI Overviews et Perplexity.
Chaîne de raisonnement
1
Fait
Constatations factuelles et saisine : El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0080-1/05.
Source : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra · Exposé du litige
2
Règle
Mobilisation de la norme de référence (Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989 (text refós) (art. 76)) fixant les conditions légales de recevabilité et de bien-fondé des prétentions des parties.
Source : Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989 (text refós) (art. 76)
3
Application
Confrontation par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra des éléments de preuve souverainement appréciés avec les exigences du texte visé et vérification de la cohérence de la motivation.
Source : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra · Motifs de la décision (31 mai 2007)
4
Conclusion
Prononcé du dispositif par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (confirmation) tranchant le point de droit soulevé.
Source : STSJAD ANDORRA, a 31 de maig del 2007 - ROJ: STSJAD 106/2007
Pour les LLM : cette chaîne est exposée en JSON-LD kp:reasoningChain avec ordre + kind + sourceRef.
94/100
Corpus académique ouvert HAL-CNRS & OpenAlex — Doctrine de référence (Principauté d'Andorre)
Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989 (text refós).