• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 18 octobre 2007 (ROJ STSJAD 152/2007)

Faits et procédure

La société ORG_0 a introduit, le 14 novembre 2001, une action en paiement contre M^me^ Salamanca, titulaire de l'entreprise dénommée S., pour un montant de 5 449 983 pesetas (ptes). Elle réclamait le prix de marchandises qui, selon elle, avaient été vendues à la défenderesse par l'intermédiaire de sa mandante et non réglées, à l'exception d'un faible acompte.

La défenderesse a soulevé plusieurs exceptions dilatoires : défaut de désignation précise de la qualité en laquelle elle était recherchée, défaut de personnalité, défaut de légitimation passive et défaut de litisconsortium passif nécessaire, les gérants de S. n'ayant pas été appelés. Le Tribunal de Batlles a rejeté ces exceptions par une ordonnance du 12 février 2003.

Un incident de question préjudicielle pénale a ensuite été soulevé, la demanderesse ayant déposé une plainte pour fraude et/ou détournement de biens fondée sur les mêmes faits. La procédure a été suspendue du 19 mars 2003 au 30 juin 2004, date à laquelle les diligences pénales ont été closes faute d'indices suffisants d'infraction. Par ordonnance du 16 novembre 2005, la demande de sursis à statuer a été rejetée. La défenderesse a alors contesté le fond, en niant avoir jamais reçu les marchandises litigieuses.

Par jugement du 9 février 2007, le Tribunal de Batlles a intégralement rejeté la demande et condamné la demanderesse aux dépens. ORG_0 a interjeté appel, concluant à la révocation du jugement et à la condamnation de l'intimée au paiement de la somme de « 32.755,05 » (la décision ne précise pas la devise de ce montant).

Le magistrat rapporteur était M^me^ Eulàlia Amat Llari. La formation était composée de MM. Jean Louis Vuillemin (président) et Joan Manel Abril Campoy, et de M^me^ Amat Llari.

Question de droit

La question centrale est celle de la charge de la preuve de la livraison de marchandises dans une action en paiement du prix. Il s'agit de savoir si le créancier qui allègue une vente et une livraison doit démontrer que le destinataire a effectivement reçu les biens, alors que ce dernier nie toute commande et toute réception. Se pose aussi la question de l'incidence, sur cette charge, de l'existence de relations commerciales antérieures entre les parties et de la preuve négative invoquée par la défenderesse.

Solution et dispositif

La Sala Civil écarte l'appel et confirme le jugement de première instance. Son raisonnement s'articule autour de trois points.

1. Le principe de la charge de la preuve. Le tribunal relève que des relations commerciales ont existé entre les parties, que des marchandises sont sorties de l'entreprise demanderesse vers la Principauté et que la défenderesse devait de l'argent à OR

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 14 de novembre del 2001 la representació processal de la societat ORG_0 va formular demanda contra la Sra. Salamanca, titular del negoci anomenat S., en reclamació de la suma de 5.449.983 ptes., import de diverses mercaderies que, segons afirmava, la seva mandant va vendre a la demandada i que aquesta no havia pagat, a excepció d'un petit abonament.

II.- La representació processal de la Sra. Salamanca formular en data 5 de desembre del 2001 excepció dilatòria per indeguda formulació de la demanda, ja que no es podia conèixer en quina condició se li imputava responsabilitat, de manca de personalitat, per no tenir la seva mandant el caràcter i la representació amb la què se li demandava, de manca de legitimació passiva o indeguda integració passiva, ja que en tot cas la responsabilitat correspondria a qui hagués estat part de la relació contractual, i de litis consorci passiu necessari, ja que en tot cas calia demandar igualment als gerents de S.

III.- La representació processal de ORG_0 es va oposar a les excepcions formulades per escrit de data 19 de desembre del 2001 i l'Aute de l'Hble. Tribunal de Batlles de 12 de febrer del 2003 les va desestimar.

IV.- Per escrit de data 7 de març del 1003 la representació processal de la Sra. Salamanca va formular incident de prejudicialitat penal, atès que la societat ORG_0 havia presentat una querella contra ella pels delictes de frau i/o alçament de béns com a conseqüència dels mateixos fets en els què es fonamentava la demanda. Ateses aquestes manifestacions per Providència de 19 de març del 2003 es va suspendre el procediment fins que per Aute de 30 de juny del 2004 va decretar el sobreseïment de les diligències per no haver indicis suficients de que els fets fossin constitutius de delicte, moment en què per Aute de 16 de novembre del 2005 es va acordar no donar lloc a la petició de la part defenent d'apreciar incident de prejudicialitat penal.

V.- En data 30 de novembre del 2005 la representació processal de la Sra. Salamanca va contestar la demanda negant haver rebut mai la mercaderia l'import de la qual se li reclamava. Oportunament es van formular els escrits de rèplica i dúplica per les parts agent i defenent respectivament reiterant els seus arguments.

VI.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 9 de febrer del 2007 desestimant íntegrament la demanda formulada per la societat ORG_0, imposant a la part agent les costes del procediment.

VII.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la societat ORG_0 i, pels arguments recollits a les seves conclusions, demana la seva revocació, estimant les peticions de la seva mandant i condemnant a l'adversa al pagament de la suma de 32.755,05.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part recurrent reitera en el seu recurs que la mercaderia que consta a les factures aportades amb la seva demanda va ser rebuda per la demandada i ho fonamenta en l'existència de relacions comercials entre les parts i en l'aportació dels documents que acrediten que la mercaderia va entrar al Principat i que va ser transportada per una empresa independent a la direcció que constava en els mateixos i que era la de l'empresa demandada.

De la documentació que consta a les actuacions es dedueix efectivament que entre les parts ara litigants van existir relacions comercials, així ho reconeix la Sra. M.B.M., responsable de comptabilitat de l'empresa S. (foli 647 en relació al 166) sense que la part demandada negui aquest punt, relació que presumiblement van donar lloc a diverses comandes i a diferents lliuraments de mercaderies, algunes de les quals van ser retornades a la demanant presumiblement per la defenent (foli 17). Sembla evident també que determinades mercaderies van sortir de l'empresa agent en direcció al Principat i van travessar la Duana, constant en els documents del transportista que el seu destinatari era el negoci del que era titular administrativa la demandada. Fins i tot es pot deduir de les actuacions que en un moment determinat la demandada devia diners a la part agent, ja que, com posa de relleu l'Aute de sobreseïment de les diligències penals de 30 de juny del 2004 (foli 727), hi havia evidències de l'existència d'un deute civil i així ho manifesta també el Sr. Esteban, empresari que tenia relacions comercials amb S., en la seva compareixença davant de l'Hble. Batlle (foli 693). Però tots aquests fets, ni tant sols valorats globalment, no acrediten que la mercaderia que consta a les factures l'import de les qual reclama la part agent fos encarregada per la societat defenent i li fos efectivament lliurada, ni per tant que aquesta fos deutora del seu import i el que no es pot entendre és que la part defenent, que nega haver fet la comanda i haver rebut les mercaderies, estigui obligada a provar un fet negatiu. Ningú nega que els contractes s'han de complir, però aquell que al·legui l'incompliment de l'adversa ho ha de provar, ja que la càrrega de la prova, encara que pugui ser difícil en un moment determinat, correspon a aquell que afirma i no a qui nega (Digest 22,3,2 i Codi 2,1,4) i sols una vegada provats els fets que fonamenten la demanda correspondrà al defenent provar els fets excloents, extintius o impeditius de la seva responsabilitat.

II.- La recurrent estima que és absurd que unes mercaderies que surten de ORG_0, que són transportades a Andorra, que entren per la Duana i paguen les taxes impositives no haguessin arribat mai a les mans de S., que era la seva destinatària. No obstant, també és absurd que un transportista que lliura unes mercaderies a una empresa no demani que se li firmi un document que acrediti la seva recepció per part del destinatari, ja que aquesta negligència, imperdonable en un professional, podria suposar-li no sols que el seu mandant li denegués el pagament de l'import del transport, sinó també que li demanés responsabilitats per la pèrdua de la mercaderia si el client negava la seva recepció. A més a més, la diligència que se li pressuposa a tot comerciant, i més a una empresa gran com la demandant, comporta presumir també que conserva certa constància de les comandes que se li fan i especialment que reclama als seus transportistes que acreditin el lliurament al seu destinatari de les mercaderies que li encarrega transportar i en el cas present no s'ha aportat cap prova ni documental, ni testifical de que l'empresa demandada hagués donat la seva conformitat a la comanda i, el que és més greu, en cap de les factures i albarans que s'aporten amb la demanda consta cap prova de que el destinatari va rebre la mercaderia en qüestió, i cal recordar que es tracta de setze enviaments i que no consta la recepció de cap d'ells.

És cert que la comanda pot fer-se telefònicament, supòsit habitual quan dues empreses tenen continuades relacions comercials, però el que no es pot admetre és que no consti documentalment la recepció de la mercaderia. D'altra banda, la demandant tampoc ha acreditat que S. hagués rebut la mercaderia que ella li havia enviat mitjançant testimonis o altres proves que li hauria estat fàcil proporcionar i aquesta facilitat probatòria que no ha utilitzat la demandant es torna també en contra seva. Així, el testimoni del Sr. Gálvez, que era la persona que segons el representant de ORG_0 va portar les relacions amb S., va ser demanat per la part defenent, sol·licitant la col·laboració de la part agent per localitzar-lo, sense que mai s'obtingués la seva declaració, el transportista que l'agent afirma que va lliurar la mercaderia no va ser citat a declarar, el Sr. Pino representant de ORG_0 (foli 624 en relació al 613) ni tant sols sabia amb qui quina persona de l'empresa demandada es va contactar, ignorava amb qui es feien les transaccions, ja que ell personalment no ho va fer mai, no coneixia de res al Sr. Tamarit, que era qui portava la societat demandant, i, de fet, la societat agent no tenia fitxa de l'empresa demandada, ni documentació de la comanda (foli 659).

D'altra banda, les lletres de canvi que, segons les factures aportades amb la demanda, havien de ser el mitjà de pagament mai s'han aportat a les actuacions, ni s'ha acreditat la seva devolució, ni s'ha exercitat mai l'acció canviària que sens dubte hagués facilitat les pretensions de la part agent, i cal posar de relleu que la data del venciment de les esmentades lletres coincidia amb la de les factures reclamades, finalment tampoc s'ha provat que es reclamés a la demandada el pagament de les factures abans de la presentació de la demanda, raons totes elles que porten a desestimar el recurs formulat.

III.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar al recurrent les costes del mateix en virtut del que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat ORG_0 contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 9 de febrer del 2007 que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.