• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 153/2007 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 18 octobre 2007)

Faits et procédure

Une société (désignée dans la décision par « Marti ») a réclamé à des particuliers, les consorts Plaza et Duque, la somme de 53 525,74 euros. Cette somme correspondait au prix de travaux réalisés au domicile des défendeurs, pour le compte de la société demanderesse, qui agissait en qualité de mandante (mandant) selon les termes de la décision. Les défendeurs ont répondu avoir payé le coût budgété des travaux, ainsi que les aides fournies par la société demanderesse à d'autres artisans intervenus sur le chantier.

Par jugement du 20 mars 2007, le Tribunal de Batlles a accueilli partiellement la demande. Il a condamné les défendeurs à payer 40 999,67 euros, assortis des intérêts à compter de la date de la contestation, et a mis à leur charge la totalité des dépens.

Les consorts Plaza et Duque ont interjeté appel. Ils demandaient la réformation intégrale du jugement, la désestimation totale de la demande et, à titre subsidiaire, la suppression de la condamnation aux dépens. Le recours a été examiné par la Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia, composée de Jean Louis Vuillemin (président), Joan Manel Abril Campoy et Eulàlia Amat Llari. Les métadonnées de la décision désignent J. L. Vuillemin comme rapporteur, tandis que le corps du texte désigne Mme Amat Llari comme magistrate rapporteure (ponent) ; cette divergence n'est pas résolue dans le document.

Question de droit

La juridiction d'appel devait trancher deux points distincts.

Premièrement, il s'agissait de déterminer si les prestations facturées étaient comprises dans le devis initial et avaient, de ce fait, déjà été payées. Il revenait en substance à apprécier la charge de la preuve du paiement allégué et la portée des expertises produites.

Deuxièmement, l'appelant contestait que les aides apportées par la société demanderesse à d'autres artisans justifient une rémunération complémentaire, en soutenant que ces aides avaient été réglées par un versement d'un million et demi de pesetas au-delà du devis.

Troisièmement, la décision aborde la répartition des dépens lorsque la demande n'est accueillie que partiellement.

Solution et dispositif

Le tribunal rejette les deux moyens relatifs au fond et accueille le moyen relatif aux dépens. Le dispositif est ainsi rédigé (traduction française de l'original catalan) :

Sur

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 3 de desembre del 2002 la representació processal de "Marti" va formular demanda contra els consorts Srs. Plaza i Duque en reclamació de la suma de 53.525,74 euros, import de determinats treballs portats a terme per la seva mandant al domicili dels defenents, més interessos i costes.

II.- La representació processal dels Srs. Plaza i Duque va contestar a la demanda en data 28 de gener del 2003, afirmant haver pagat a la societat demandant el cost pressupostat per les obres, més les ajudes prestades per la part agent a altres industrials que hi van intervenir i negant, per tant, ser deutora de l'import reclamat.

III.- Les parts van formular opportunament els seus escrits de rèplica i dúplica reiterant els seus arguments.

IV.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 20 de març del 2007 estimant en part la demanda i condemnant als Srs. Plaza i Duque a pagar a "Marti" la suma de 40.999,67 euros, amb els interessos corresponents a partir de la data de la contesta a la demanda, imposant a la defenent la totalitat de les costes judicials.

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal dels Srs. Plaza i Duque i, pels arguments recollits a les seves conclusions, demana la seva revocació i la desestimació íntegra de la demanda, imposant a l'adversa les costes judicials i, subsidiàriament, que es revoqui la sentència d'instància pel que fa a la condemna de la seva mandant al pagament de les costes judicials i pel contrari no es faci especial pronunciament sobre les mateixes ni en la primera, ni en la segona instància.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Com a primer motiu del seu recurs al·lega la recurrent que els conceptes que consten en la factura que se li reclama en aquest procediment estaven ja inclosos en el pressupost de les obres elaborat per la societat agent i, per tant, han estat totalment abonats per la seva mandant. La recurrent argumenta que aquest fet es constata amb la mera lectura del pressupost i la factura esmentats i amb l'examen dels informes pericials que consten a les actuacions.

Pel que fa a la lectura d'aquests dos documents, d'ella es dedueix que els treballs que consten a la factura que es reclama no estan inclosos al pressupost de les obres, com de fet es reconeix al recurs quan s'afirma que es té la sensació de que es van afegir més coses al pressupostat, encara que segons la recurrent això es va fer per augmentar el preu. En aquest sentit, cal posar de relleu que en el pressupost es fa menció del cost de formigonar el paviment de la cava o d'arrebossar les seves parets o de fer-hi una arcada, però enlloc consta que es pressupostés col·locar-hi el gres rústic que apareix a la factura. El mateix es pot dir del cost d'arrebossar les parets de la sala de rentar que apareix a la factura que es reclama i al què no es fa menció al pressupost o de la col·locació de gres en la part superior de les parets de la discoteca que es factura sense haver-se pressupostat.

A la mateixa conclusió s'arriba si examinem els dictàmens que consten a les actuacions. Així, segons el dictamen de "Querol" no hi ha dubte de que els treballs que es facturen no estaven inclosos dins del pressupost, ja que el perit entén que "no s'han pogut constatar similituds entre els treballs facturats i els treballs que figuren al pressupost signat entre les dues parts, document núm. 1, en conseqüència es pot afirmar que es tracta de treballs executats fora de pressupost" (foli 123). Pel que fa a l'informe del Sr. Carnero aquest no es pronuncia en el seu dictamen sobre si existeix o no similitud entre les tasques recollides en un i altre document, ja que simplement precisa que no es pot esbrinar si la factura és correcta, ja que no s'adjunten els partes que detallin els treballs efectuats, de tal manera que no es poden valorar els costos reals o "que la quantitat total de la factura nº 2 (mà d'obra) no és proporcional als costos de materials executats de les partides de treballs extres fora de pressupost" (foli 141) afirmacions que evidentment no resolen el problema que se li plantejava, perquè el que es vol esbrinar no és si el cost dels treballs facturats és correcte, sinó si la part agent vol cobrar dues vegades per les mateixes tasques.

Per aquestes raons, cal entendre que la recurrent no ha acreditat que els treballs facturats estiguessin ja pagats al trobar-se inclosos dins el pressupost i, per tant, cal desestimar aquest motiu del recurs. D'altra banda, cal entendre que si es van portar a terme altres tasques que les que s'havien pressupostat va ser perquè havien estat encarregades pels propietaris de l'immoble, o en tot cas aquests havien de ser conscients de que es portaven a terme, tot això sense perjudici de constatar que els pressupostos "tancats" habitualment no ho són i acaben superant-se, ja sigui perquè es fan nous encàrrecs o per la poca precisió amb la què s'elaboren que pot portar a confusions respecte a les tasques que inclouen i les que no es contemplen.

II.- Com a segon motiu del recurs al·lega la recurrent que la societat demandant sols va prestar ajudes a l'empresa O., que s'han de considerar pagades amb la suma d'un milió i mig de pessetes abonades per ella per sobre del pressupost, mentre que els altres industrials que van fer diverses tasques a l'immoble van declarar que no havien rebut ajudes de la societat demandant.

És cert que el Sr. Sanz d'Electricitat C. respon a les preguntes que se li fan (foli 214 en relació al 61) que la societat agent no li va prestar cap ajuda i el mateix responen el Sr. Ayuso de "Calefaccions F." (foli 205 en relació al 63) i el Sr. Ferrer de "Fusteria N." (foli 215 en relació al 67), mentre que el Sr. Mena de l'empresa "M.C." (foli 206 en relació al 64) manifesta que va rebre certa ajuda per treure la brutícia generada pel treball de guix al seu càrrec. No obstant, com posa de relleu encertadament l'Hble. Batlle, tant el dictamen pericial elaborat per "Querol" com l'efectuat pel Sr. Carnero destaquen que per l'actuació d'aquests industrials eren imprescindibles certes ajudes de paleta. Així l'informe de "Querol" afirma que era precisa l'obertura i tapat de regates per la col·locació de tubs i que, respecte al guixaire, la col·locació d'arestes metàl·liques requeria l'ajuda de paletes (foli 123. D'altre banda, al pressupost de l'empresa "Finicalor" (foli 103) es menciona com a partida no compresa l'ajuda de paleta.

Per aquestes raons, tampoc aquest motiu del recurs es pot estimar i cal entendre que els representants de les empreses que van declarar com a testimonis a les actuacions van interpretar erròniament les preguntes que se'ls hi feien, que probablement estaven a més mal plantejades.

III.- Al·lega per últim la recurrent que no era procedent imposar-li a ella el pagament íntegre de les costes de la instància i aquest motiu s'ha d'estimar, ja que a la demanda es requeria als demandats per tal que paguessin l'import de 53.525,74 euros, mentre que la Sentència els condemna a pagar la suma de 40.999,67 euros, raó per la qual cal entendre que s'ha estimat la demanda de manera parcial i no es procedent imposar les costes de la instància a cap de les parts, ja que la diferència considerable entre un i altre import impedeix entendre que s'ha estimat en substància la demanda i la dificultat en esbrinar quines tasques s'havien pressupostat, i per tant estaven pagades, i quines no explica la negativa al pagament del total reclamat per part de la demandada.

IV.- En estimar-se parcialment el recurs no procedeix fer especial pronunciament respecte de les costes d'aquesta alçada en virtut del que disposa el capítol 10 de la Novel·la 82.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal dels Srs. Plaza i Duque contra la Sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 20 de març del 2007 que REVOQUEM PARCIALMENT en el sentit de no fer especial imposició de les costes de la instància, confirmant l'esmentada resolució en tot els altres punts i sense fer tampoc especial pronunciament respecte de les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.