• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

Décision commentée : STSJAD 197/2007, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 18 décembre 2007 (ECLI:AD:TSJADAD:2007:197) (Lire sur source officielle)

STSJAD 197/2007 (ECLI:AD:TSJADAD:2007:197)

Faits et procédure

Par exploit du 3 avril 2003, Mme Tejada, qui avait été l'épouse de M. Querol, a assigné Mme Gálvez, sœur de M. Querol, en paiement de 28 431,88 euros. Cette somme correspondait à la moitié des soldes et valeurs déposés le 19 juillet 1999 sur un compte bancaire ouvert auprès de l'établissement « B. » à Encamp. Mme Tejada soutenait que ces fonds lui appartenaient pour moitié.

Mme Gálvez a opposé trois exceptions péremptoires : défaut de qualité pour défendre (manca de legitimació passiva), défaut de litisconsorce passif nécessaire et défaut de litisconsorce actif nécessaire. Sur le fond, elle contestait la propriété des fonds, qu'elle présentait comme le remboursement de prêts consentis à sa sœur. Le Tribunal de batlles a rejeté les exceptions et condamné la défenderesse par jugement du 2 septembre 2004.

Sur appel, la Sala Civil, par arrêt du 17 mars 2005, a accueilli l'exception de litisconsorce passif nécessaire. Elle a annulé le jugement, ordonné la reprise de la procédure au stade postérieur à la réponse de la défenderesse et ordonné la notification de la demande à M. Querol, les actes non affectés par la régression étant maintenus.

Mme Tejada a alors formé une nouvelle demande, datée du 27 avril 2006, dirigée contre Mme Gálvez et M. Querol conjointement, en condamnation solidaire. M. Querol s'y est opposé en demandant la régression de la procédure, au motif que la demande aurait modifié l'objet et la cause (causa petendi). Par ordonnance du 29 mai 2006, le Tribunal de batlles a écarté cette argumentation. La Sala Civil, par ordonnance du 26 octobre 2006, n'a pas admis l'appel formé contre cette ordonnance, au motif qu'elle n'empêchait pas la poursuite de l'instance.

Par jugement du 4 mai 2007, le Tribunal de batlles a condamné solidairement les deux défendeurs au paiement de la somme réclamée, avec intérêts légaux depuis la réponse à la demande et dépens. Mme Gálvez et M. Querol ont interjeté appel, le premier tendant à la réformation complète, le second à la régression de la procédure.

Question de droit

La Cour devait trancher trois questions.

En premier lieu, la reconnaissance d'un litisconsorce passif nécessaire, prononcée par un arrêt antérieur, impose-t-elle la mise en cause du tiers, indépendamment de la volonté du demandeur, et cette mise en cause modifie-t-elle la cause de la demande ? La question se posait à propos du moyen tiré de l'altération de la causa petendi invoqué par M. Querol.

En second lieu, le titulaire formel d'un compte bancaire joint est-il présumé propriétaire des fonds déposés, et quels éléments de preuve permettent de renverser cette présomption ?

En troisième lieu, les dépens de l'instance d'appel doivent-ils être mis à la charge des appelants ?

Solution et dispositif

La Sala Civil répond à la

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 3 d'abril del 2003 la representació processal de la Sra. Tejada va formular demanda contra la Sra. Gálvez en reclamació de la quantitat de 28.431,88 euros, corresponents a la meitat dels saldos i valors que en data 19 de juliol del 1999 es trobaven dipositats en el dipòsit bancari número *** en l'entitat B. de la vila d'Encamp i que, segons el seu parer, li pertanyien, més interessos i costes.

II.- La representació processal de la Sra. Gálvez va contestar a la demanda en data 8 de maig del 2003 formulant excepció peremptòria de manca de legitimació passiva, entenent que corresponia demandar al senyor Querol i no pas a la seva mandant. Subsidiàriament formulava igualment excepció peremptòria de manca de litisconsorci passiu necessari, argumentant que en tot cas la demanda s'hauria de dirigir contra el Sr. Querol i contra la seva mandant i també subsidiàriament i amb caràcter també peremptori formulava excepció de manca de litisconsorci actiu necessari, en quan considera que la demanda haurien d'haver-la formulat el Sr. Querol i la Sra. Tejada. Respecte del fons, argumentava la demandada que les transferències fetes des de Suïssa al citat compte es van fer en francs i no en euros, que la demandant i el que llavors era el seu espòs, el Sr. Querol, van passar a ser titulars del compte corrent objecte del litigi en data 20 d'abril del 1999, que les transferències fetes abans es van realitzar en pagament d'un préstec que els hi havia concedit la seva mandant, que no s'havia acreditat que la demandada hagués ingressat en aquest compte la suma de 2.500.000 ptes. i que, en tot cas, aquesta suma va ser retirada pel Sr. Querol, raons per les quals estimava que no s'havia acreditat que la meitat dels imports dipositats en aquell compte fossin propietat de la demandant.

III.- En data 2 de setembre del 2004 l'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència desestimant les excepcions formulades, estimant la demanda interposada per la Sra. Tejada contra la Sra. Gálvez i condemnant a la demandada a satisfer a l'agent la suma de 28.431,88 euros, més interessos i costes.

IV.- Apel·lada l'esmentada resolució per la Sra. Gálvez, la Sentència d'aquesta Sala de 17 de març del 2005 la va revocar estimant l'excepció de litisconsorci passiu necessari formulada per la part demandada, ordenar retrotraure les actuacions fins al moment posterior a la contesta a la demanda, donant trasllat d'aquesta al Sr. Querol i prosseguint el procediment a partir d'aquell moment, mantenint les actuacions i mitjans probatoris que no quedessin afectats per la retroacció.

V.- Havent estat citat el Sr. Querol per tal d'escoltar la demanda formulada per la Sra. Tejada, la representació processal de la citada senyora va presentar una nova demanda dirigida contra la Sra. Gálvez i el Sr. Querol en data 27 d'abril del 2006, sol·licitant que es condemnés solidàriament als demandats al pagament de la suma de 28.431,88 euros, pels mateixos conceptes exposats en la seva primitiva demanda, petició a la què es va oposar la representació processal del Sr. Querol en data 18 de maig del 2006, demanant la retroacció de les actuacions al moment posterior a la contesta a la demanda per part de la Sra. Gálvez i que se li donés trasllat de la demanda de 3 d'abril del 2003 per entendre que la part agent havia modificat l'objecte i la causa petendi del judici i l'Aute de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 29 de maig del 2006 no va estimar els arguments del Sr. Querol, fixant data per tal que aquest contestés a la demanda. Apel·lat el citat Aute per la representació processal del Sr. Querol, aquesta Sala va dictar l'Aute de 26 d'octubre del 2006 no admetent a tràmit l'esmentat recurs.

VI.- La representació processal del Sr. Querol va contestar a la demanda en data 30 de novembre del 2006, reiterant la improcedència de dirigir la demanda contra ell. Pel que fa al fons de la qüestió, defensava que les transferències bancàries fetes l'any 1998 al compte bancari de la seva germana responien al pagament de diversos préstecs que aquesta els hi havia fet i que no s'havia acreditat que la suma de 2.500.000 ptes. hagués estat ingressada en el compte corrent número *** en data 20 d'abril del 1999.

VII.- En data 4 de maig del 2007 l'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència estimant substancialment la demanda interposada per la Sra. Tejada condemnant als Srs. Gálvez i Querol a satisfer a l'agent la suma de 28.431,88 euros, més els interessos legals des de la data de la contesta a la demanda, més les costes procedents.

IX.- Contra l'esmentada resolució formula recurs la representació processal de la Sra. Gálvez i, pels arguments recollits a les seves conclusions, demana la seva revocació en el sentit de desestimar tots els extrems de la demanda formulada contra ella per la Sra. Tejada, imposant les costes del procediment a l'adversa.

X.- Contra la mateixa resolució formula igualment recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Querol i, pels arguments recollits en les seves conclusions, demana la seva revocació tot acordant la procedència de retrotraure novament les actuacions fins al moment posterior a la contesta de la Sra. Gálvez amb la finalitat de donar trasllat al seu mandant de la demanda formulada per l'actora en data 3 d'abril del 2003.

FONAMENTS DE DRET

I.- Contra la Sentència d'instància formula recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Gálvez, argumentant que existeix manca de congruència entre les peticions formulades per la part agent i el contingut del sisè considerant de l'esmentada resolució. Entén la recurrent que la part agent afirma haver efectuat en el compte bancari número *** tres ingressos: un primer mitjançant transferència bancària des de Suïssa per un import de 4.988 Francs suïssos en data 8 de maig del 1988 quan del citat compte era titular la Sra. Gálvez, un segon, també mitjançant transferència, per un import de 51.000 FS en data 29 de juny del 1988 quan encara era titular del citat compte exclusivament la Sra. Gálvez i un tercer per ingrés en caixa de data 20 d'abril del 1999 per import de 2.500.000 ptes. quan de l'esmentat compte eren ja titulars els esposos ENTITY_6-Tejada i la Sra. Gálvez. No obstant, això, segons el seu parer, l'Hble. Batlle fa un raonament unitari respecte de la reclamació global sense distingir la naturalesa i l'origen de cadascuna de les reclamacions.

Pel que fa a les dues primeres quantitats, la recurrent afirma que la Sentència d'instància és incongruent en quan considera que la Sra. Gálvez sols figurava com a titular fiduciària del compte al què es van ingressar, mentre que la part agent argumentava que aquesta disposava d'una actio mandati o en el seu defecte d'una actio negotiorum gestio. No obstant, amb independència de la qualificació jurídica que se li doni al pacte entre els esposos ENTITY_6-Tejada i la germana del primer, el que posa de relleu l'Hble. Batlle és que, en virtut d'un encàrrec dels primers i el consentiment de la seva germana, que no és precís que fossin expressos i que presumia ateses les circumstàncies que s'havien acreditat al procediment, la Sra. Gálvez havia esdevingut titular del compte sols a efectes de gestió, esdevenint en virtut del mandat titular fiduciària del compte corrent, mentre els diners dipositats en ell eren propietat de les persones que havien transferit els diners a ell, es a dir la demandant i el que era llavors el seu espòs.

II.- Al·lega igualment la recurrent respecte d'aquest punt que és incongruent que una persona faci transferències al compte corrent del que és titular un altre si no és que li deu diners. No obstant, com posa de relleu l'Hble. Batlle en la seva exhaustiva i fonamentada argumentació, la presumpció de propietat en favor de la titular formal del compte número *** de la B. ha quedat desvirtuada a les actuacions, ja que ni la recurrent ha acreditat l'existència d'aquest deute per molt que ho afirmi, ni té sentit que en aquest cas ella permetés que el seu germà i la seva cunyada compartissin a partir del 20 d'abril del 1999 la titularitat del citat compte (foli 49) si no era perquè reconeixia que eren propietaris dels diners dipositats en ell, ni es pot entendre que els únics moviments del compte fossin ingressos realitzats per transferència o en efectiu pels esposos ENTITY_6-Tejada, ni tampoc que, si realment eren diners que devien a la Sra. Gálvez, els darrers ingressos, fets el 20 i 21 d'abril del 1999 per import de 2.778.190 i 700.000 ptes. els continuessin fent al compte del què, a partir del 20 d'abril d'aquell any, ja eren titulars tots tres (dades totes elles que consten a l'informe de la B. del foli 268 i ss), ni finalment que l'esmentada senyora requerís el consentiment del seu germà per transferir els diners dipositats en el citat compte a un del que ella era titular exclusiva (foli 51 i 74). Pel contrari, és lògic que, residint els esposos ENTITY_6-Tejada fora del Principat, els hi fos útil l'any 1998 que fos la seva germana la que obrís un compte corrent a Andorra a on ells farien les transferències dels seus estalvis, si tenien com era lògic confiança en ella atès el seu estret parentiu, i que aquesta situació es modifiqués una vegada ells van residir també a Andorra l'any 1999.

III.- En relació a la suma de 2.500.000 ptes. que la demandant afirma haver ingressat en aquest compte en data 20 d'abril del 1999, argumenta la recurrent que no hi ha prova de que aquest ingrés es fes realment. No obstant, al mateix informe de la B. es manifesta que la Sra. Tejada va fer un ingrés de 2.778.190 ptes. en data 20 d'abril del 1999, raó per la què el mínim error en quantificar la quantitat ingressada no pot ser rellevant en quan realment es va ingressar una quantitat molt semblant en aquella data.

IV.- Per últim al·lega la recurrent la improcedència de condemnar-la a ella al pagament de les costes d'instància, no obstant, tant en virtut del principi de venciment objectiu, com per la temeritat en la què ha incurregut la recurrent al llarg de tot el procediment oposant-se a retornar uns diners que ella havia retirat d'un compte corrent conjunt exclusivament amb el consentiment d'un dels seus titulars, estimem perfectament correcte la decisió presa a la Sentència recorreguda en relació a les costes de la instància.

V.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes del mateix a la part recurrent de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

VI.- Com a primer motiu del recurs la representació processal del Sr. Querol argumenta que la Sra. Tejada, que havia estat la seva esposa, va formular demanda en data 3 d'abril del 2003 contra la Sra. Gálvez en reclamació de la suma de 28.431,88 euros, import que corresponia a la meitat dels saldos i valors que a data 19 de juliol del 1999 es trobaven dipositats en el compte bancari número *** de l'entitat "B.". Atès que l'Aute d'aquesta Sala de data 17 de març del 2005 va estimar l'excepció de litisconsorci passiu necessari formulada per la demandada i va ordenar donar al seu mandant trasllat de la demanda, la demandant en va formular un altre dirigida contra la Sra. Gálvez i contra el seu mandant, modificant d'aquesta forma, segons el seu parer, la causa petendi de la demanda original. Per aquesta raó, ell va oposar a aquesta actuació demanant la retroacció de les actuacions al moment posterior a la contesta a la demanda per part de la Sra. Gálvez, però els seus arguments van ser refusats per l'Aute dictat per l'Hble. Tribunal de Batlles de data 29 de maig del 2006 i la Sentència que ara es recorre el va condemnar, junt amb la Sra. Gálvez, al pagament de la suma reclamada per la part agent.

Entenent aquesta decisió lesiva pels seus interessos, la representació del Sr. Querol reitera en aquesta alçada la seva petició de retroacció de les actuacions al moment posterior a la contesta de la Sra. Gálvez amb la finalitat de que es doni trasllat al seu mandant de la demanda formulada per l'actora en data 3 d'abril del 2003.

VII.- Per tal de donar resposta al primer greuge que la recurrent formula contra la Sentència d'instància, cal posar de relleu que l'Aute de 29 de maig del 2006 ja va descartar la petició que el recurrent reitera en aquesta alçada, interpretant que la Sentència d'aquesta Sala de 17 de març del 2005 comportava necessàriament la consideració del Sr. Querol com co-demandat en aquest procediment. Malgrat aquesta decisió va ser apel·lada pel Sr. Querol, l'Aute d'aquesta Sala de 26 d'octubre del 2006 no va admetre el recurs a tràmit, entenent que no impedia la continuació del procediment.

La intervenció activa d'un tercer en un determinat litigi civil pot ser de caire principal quan aquest formula una pretensió independent de la de les parts processals i incompatible amb elles, pot ser també litisconsorcial, que s'ha de considerar necessària quan el tercer és, o pot ser, co-titular del dret litigiós, de tal manera que hagués estat legitimat per ser part en el mateix en la part activa o passiva, com destaca entre molts d'altres l'Aute d'aquesta Sala de 25 d'abril del 1996, en el qual cas el tercer s'integra en la part activa o passiva del litigi encara que amb plena autonomia respecte dels altres litisconsorts, i per últim la intervenció pot ser també adhesiva simple, quan el tercer coadjuva a la victòria d'una de les parts per evitar els perjudicis que indirectament li produiria la derrota processal d'aquesta.

En el cas present, és evident que si la Sentència d'aquesta Sala de 17 de març del 2005 va estimar l'excepció de litisconsorci passiu necessari va ser perquè va considerar que el Sr. Querol era, o podia ser, titular d'una part dels diners dipositat en el compte objecte del litigi i per tant "era precís" que concorres al procés com a defenent. És a dir, no es tractava d'una mera possibilitat que se li oferia de defensar-se davant d'un possible perjudici que li pogués produir indirectament la Sentència que es dictés, sinó de que segons fos la decisió que es prengués es podien veure directament afectats uns drets dels què podia ser titular el Sr. Querol i, per tant, sols podia produir-se aquesta afectació si ell havia tingut la possibilitat de defensar-se en el procediment, ja que en cas contrari es podria veure vulnerat el seu dret a un procés degut.

Per aquesta raó, considerem que l'estimació de l'excepció de litisconsorci passiu necessari comportava ineludiblement la condició de co-demandat del recurrent, amb independència de la voluntat de la part actora i sense que per aquest motiu es pogués entendre modificada la causa petendi.

VIII.- Subsidiàriament, al·lega el recurrent que cal desestimar les peticions de la demandant ja que els diners transferits al compte corrent de la seva germana ho van ser en pagament dels deutes, però en el mateix sentit que l'Hble. Batlle i com hem posat de relleu al fonament de dret segon d'aquesta resolució, no s'ha acreditat l'existència d'un deute entre els esposos ENTITY_6-Tejada i la Sra. Gálvez, i les proves que consten a les actuacions desvirtuen la presumpció de propietat del titular formal del compte i el mateix es pot dir de l'afirmació del recurrent en el sentit que la demandant no havia acreditat haver fet un ingrés de 2.500.000 ptes., ja que també hem posat de relleu que aquest ingrés ha quedat provat.

IX.- Pel que fa a la raó per la qual el Sr. Querol ha de ser condemnat a pagar a la Sra. Tejada la meitat de la quantitat dipositada en el citat compte el mes de juliol del 1999, aquesta s'ha de trobar per un cantó en què, a manca de prova en contrari, s'ha de considerar que la suma de 9.461.335,19 ptes., que d'acord amb l'informe de la B. que consta al foli 74 de les actuacions era el saldo del compte corrent número *** en aquella data, els hi corresponia per meitat a tots dos esposos i per un altre en que el traspàs d'aquest saldo en data 19 de juliol del 1999 a un compte a nom exclusivament de la Sra. Gálvez, com es posa de relleu en el citat informe, es va fer en virtut de la seva autorització (foli 51), de tal manera que si el que volia era exonerar-se de responsabilitat no havia d'haver autoritzat mai aquest traspàs que privava a la Sra. Tejada de la possibilitat de disposar de la part dels diners que li pertanyien.

X.- En desestimar-se també aquest recurs procedeix igualment imposar les costes del mateix al recurrent de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació de la Sra. Gálvez contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 4 de maig del 2007.

DESESTIMAR igualment el recurs interposat per la representació del Sr. Querol contra la mateixa resolució.

CONFIRMAR íntegrament l'esmentada Sentència imposant a cada un dels recurrents les costes del seu recurs.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.