• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

ATSJAD 136/2007 (Tribunal superior de justícia d'Andorra, Sala civil, 18 décembre 2007)

Note méthodologique : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ROJ et l'identifiant ECLI, qui figurent dans le texte, ont été retenus.

Faits et procédure

Par un aute (ordonnance) du 18 octobre 2007, la Sala civil du Tribunal superior de justícia d'Andorre a rejeté le recours formé par les Srs Castilla i Vaquero contre un aute antérieur du 5 avril 2006. Ce dernier avait refusé une mesure conservatoire tendant à l'arrêt de travaux, et la décision de 2007 a mis à la charge du recourant les dépens.

Les intéressés ont alors formé un incident de nullité (incident de nul·litat), déposé par écrit le 31 octobre 2007. Ils soutenaient, en substance, que l'aute du 18 octobre 2007 :

1. violait le droit à la juridiction (article 10 de la Constitution andorrane) en raison d'une motivation erronée, notamment dans l'application de l'article 9 du Reglament de societats ;
2. était entaché d'incongruence extra petita ;
3. avait fait une application injuste du principe de la condamnation aux dépens.

Les Srs Pastor i Mena se sont opposés à l'incident le 19 novembre 2007 et ont sollicité son rejet avec dépens. Le magistrat rapporteur est le M.I. Joan Manel Abril Campoy. La formation était composée, outre celui-ci, de Mme Eulàlia Amat Llari et de M. Jean Louis Vuillemin, président.

Question de droit

La Cour devait déterminer si l'incident de nullité pouvait prospérer au regard de trois griefs, qui posaient chacun une question distincte :

• Le premier grief portait sur le point de savoir si une erreur d'interprétation de la loi, en l'espèce de l'article 9 du Reglament de societats, peut constituer une violation du droit à la juridiction, dès lors que le juge constitutionnel serait compétent pour contrôler les raisonnements de la juridiction ordinaire.
• Le second grief interrogeait l'existence d'une incongruence entre la demande et la réponse judiciaire, s'agissant de la question de la titularité des biens visés par la mesure conservatoire.
• Le troisième grief concernait l'application du principe du venciment objectiu (succombance) et la possibilité d'en atténuer les effets.

Solution et dispositif

La Sala civil rejette l'incident sur les trois points.

Sur le premier grief, elle relève que « la interpretació i aplicació de les normes de l'ordenament jurídic esdevé competència dels òrgans judicials ». Elle admet que le Tribunal constitutionnel peut, pour vérifier une éventuelle atteinte au droit à la juridiction, analyser les raisonnements de la Sala, mais estime que le requérant cherche en réalité à substituer ses propres arguments à ceux de la juridiction (« interpretació "pro domo sua" »). Sur le fond, elle reprend l'analyse de l'article 9 : la prohibition faite aux étrangers d'exercer les fonctions de président, de conseiller-délégué, d'administrateur unique « o qualsevol altre » emportant attribution générale de pouvoirs de représentation vise ces fonctions en raison de leur importance. Le fait que la loi ne détaille pas les pouvoirs attachés à la présidence ne neutralise pas cette portée, puisque la fonction de président du conseil d'administration emporte, selon la Sala, la représentation de la société à l'égard des tiers et sa direction.

Sur le deuxième grief, la Sala constate que le premier fondement de l'aute de 2007 répond précisément à l'argument, soulevé dans le recours, selon lequel la mesure conservatoire protégeait le patrimoine indépendamment de sa titularité. Il n'y a donc pas d'incongruence : la juridiction a raisonné sur l'argument de l'indifférence de la titularité et l'a écarté comme motif déterminant du rejet.

Sur le troisième grief, elle rappelle que la condamnation aux dép

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sala va dictar Aute, de data 18-10-2007, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del Srs. Castilla i Vaquero i confirmar la part decisòria de l'Aute, de data 5-4-2006, en la seva integritat. Procedeix efectuar imposició de les costes processals a la part recurrent".

II.- La representació processal de la part recurrent va promoure incident de nul·litat i, per escrit de data 31-10-2007, va formular les al·legacions que, al seu criteri, fonamentaven la seva pretensió anul·latòria.

Per el contrari, la representació processal dels Srs. Pastor i Mena va oposar-se a l'incident de nul·litat, per escrit de data 19-11-2007, i va sol·licitar la desestimació del mateix, amb imposició de les costes processals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius en els quals la part promotora de l'incident fonamenta els mateixos són, en essència, els que segueixen. En primer terme, considera que en el considerant tercer de la resolució existeix una motivació errònia que genera indefensió. Així, sustenta que s'ha aplicat erròniament l'article 9 del Reglament de societats en relació al càrrec de President del Consell d'Administració, que ostenta el Sr. Pastor.

Quant a aquest extrem, s'escau manifestar el que segueix. Afirma la promotora de l'incident que la sentència d'aquesta Sala vulnera el seu dret a la jurisdicció perquè motiva erròniament, atès que l'article 9 del Reglament de societats no diu el que indica la Sala. En efecte, entén la promotora de l'incident que la teleologia de l'article 9 no és definir les funcions sinó impedir que aquests càrrecs els desenvolupin estrangers, però no es deriva de la llei l'atribució de facultats i com que els Estatuts de la societat no preveuen el càrrec de President, aquest no té cap funció atribuïda. Mantenir aquesta decisió entén que seria molt perillós, tota vegada que generaria una jurisprudència perillosíssima.

II.- Aquesta Sala no pot coincidir amb el criteri de la part que impulsa el present incident de nul·litat. En primer terme, no és discutible que el que pretén el recurrent és que el Tribunal Constitucional es pronunciï sobre la bondat o no de la interpretació que de l'article 9 del Reglament de Societats ha efectuat aquesta Sala. Des d'aquest ordre d'idees, no sembla dubtós que la interpretació i aplicació de les normes de l'ordenament jurídic esdevé competència dels òrgans judicials. En segon terme, malgrat el que s'acaba de dir, es fonamenta l'incident en la facultat del Tribunal Constitucional de revisar la interpretació i aplicació de les normes, per tal de determinar si ha existit o no una vulneració del dret a la jurisdicció, contingut a l'article 10 C.A. Des d'aquesta òptica d'idees, conforme a la STC de 25-5-2007, citada per la recurrent, és evident que per a garantir la fonamentació jurídica raonable de les decisions, el Tribunal Constitucional ha de poder analitzar els raonaments de la Sala. I és en aquest sentit, que el promotor de l'incident pretèn substituir els arguments emprats per la Sala pels seus propis, efectuant una interpretació "pro domo sua".

Manifesta el recurrent que la finalitat de l'article 9 del Reglament de Societats és excloure als estrangers de l'exercici de determinats càrrecs, però que no determina les facultats dels mateixos a priori i, com que els Estatuts de la mercantil G. SA, no diuen res, s'ha d'entendre que no s'atribueix cap facultat al President del Consell d'Administració.

L'esmentat argument decau per la pròpia lectura de l'article 9 ("Els càrrecs de President, Conseller- Delegat, Administrador únic o qualsevol altre que comporti atribució general de facultats de representació de la societat hauran de recaure en i ésser exercitats per súbdits andorrans..."). Si bé és cert que l'article 9 priva de l'exercici d'aquests càrrecs als estrangers, ho fa perquè es tracta de càrrecs, com indica el propi precepte, que són càrrecs el de President, Conseller- Delegat o Administrador únic o qualsevol altre de la mateixa natura, que atribueixen facultats de representació de forma general. I no obstant a l'anterior conclusió que s'empri la forma verbal en subjuntiu ("comportin"), per quant el sentit de la norma resulta clar, aplicats els criteris hermenèutics propis de la interpretació de les normes jurídiques, de manera que el precepte assenyala que els estrangers no poden ostentar càrrecs que comporten una atribució general de facultats de representació, en atenció precisament a la rellevància del càrrec. I aquesta motivació és la que la Sala va explicitar en el seu Aute de 18 d'octubre de 2007 i, en concret, en el fonament jurídic III, en el qual s'afirma que, en consonància amb l'article 9 del Reglament, el càrrec de President del Consell atribueix la representació de la societats front a tercers i la direcció de la mateixa.

III.- El segon greuge o motiu de l'incident es destina a la impugnació del fonament de dret primer i assevera que la resolució d'aquesta Sala incur en incongruència extra petita. Sustenta que la Sala prejutja sobre si els béns del relicte estan en el patrimoni de la societat o en el dels socis i es tracta d'una actuació vedada pel Tribunal.

Si s'analitza el fonament de dret primer de l'Aute, respecte del qual es promou la nul·litat, resulta que en el mateix es respon, precisament, a un extrem o motiu del recurs plantejat per la part que ara impugna la resolució. En efecte, com a primer motiu s'adduïa que la mesura cautelar que s'exercitava cercava la protecció del patrimoni, amb independència de a qui pertanyi, si a la mercantil o als quatre germans R.. Aquesta Sala va argumentar que la mesura cautelar que es pretén exercitar s'ha d'adreçar contra qui sigui titular dels béns i drets objecte de la mesura i que, sens perjudici del tema sobre el fons, qui apareix com a titular dels esmentats béns ha de ser destinatària d'una pretensió com la de la mesura cautelar que s'exercita, sense que es pogués convenir amb ella la indiferència sobre a qui pertanyen o no els béns i drets, a l'hora d'adoptar la mesura cautelar sol·licitada.

Consegüentment, no es pot compartir l'argument que l'Aute d'aquesta Sala és incongruent, sinó que existeix una perfecta adequació entre les al·legacions del recurrent i la resposta judicial, tota vegada que s'argumentava la indiferència de la titularitat dels béns i drets, objecte de mesura cautelar, i el Tribunal raona i motiva el parer contrari com a un dels motius determinants del refús del recurs interposat i de la denegació de la mesura sol·licitada.

III.- En darrer terme, assenyala el promotor de l'incident de nul·litat que la imposició de les costes processals esdevé totalment injusta, atès que la petició d'atur de les obres era conservativa del patrimoni i que la mesura es demanava en consonància amb un acord ja existent. Així, manifesta que s'imposen les costes a qui defensa un acord respecte de qui l'ha transgredit, perquè a més això comporta la imposició d'una sanció a qui acut als tribunals per a defensar quelcom objectiu.

Tampoc aquests motiu pot ésser acollit. La imposició de les costes processals es porta a terme d'acord, en línia de principi, amb el criteri del venciment objectiu, però és cert que existeixen mitigacions al mateix, que deriven de l'existència de dubtes de fet o de dret, de la complexitat de l'afer o d'altres circumstàncies que valorades pels òrgans judicials puguin mitigar aquest extrem. En el cas que ens ocupa, la Sala va analitzar els diferents motius de greuge i va concloure la desestimació de tots ells. Consegüentment, va aplicar el principi del venciment objectiu, contingut al Codi 7,51,5, perquè no va entendre que es donés cap circumstància que justifiqués la mitigació de la condemna en costes respecte del recurrent que veu desestimat el seu recurs. Així mateix, argumentar que la mesura es demanava segons un acord i per evitar que s'infringís, implica introduir extrems sobre el fons, quan la mesura cautelar ha estat denegada i confirmada la seva desestimació per l'Aute d'aquesta Sala, sense que s'hagin apreciat extrems que puguin justificar la mitigació de la condemna en costes processals.

IV.- El rebuig del present incident de nul·litat s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició al promotor del mateix de les costes d'aquest.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR l'incident de nul·litat promogut per la representació processal dels Srs. Castilla i Vaquero contra l'Aute d'aquesta Sala de 18-10-2007. Procedeix imposar les costes processals a la part que l'ha promogut.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : R-IS-reglament.