• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

Tribunal Superior de Justícia d'Andorra (Sala Civil), 17 janvier 2008, n° 202/07 (ROJ STSJAD 8/2008 ; ECLI:AD:TSJADAD:2008:8)

Faits et procédure

La société ORG_0 a introduit une action en recouvrement contre M. Vélez et Mme Narváez, en réclamation de 54 493,82 EUR, outre les intérêts, au titre du remboursement de prêts consentis dans le cadre de deux contrats de financement. Le premier, conclu le 21 décembre 2004, portait sur 25 546,09 EUR et était avalisé par Mme Narváez. Le second, d'un montant de 10 400 EUR, est décrit dans la décision comme daté du « 5 d'agost del 2004 », tout en étant avalisé « al mes de desembre del 2005 » ; la chronologie exacte n'est pas établie par le texte, qui présente sur ce point une incohérence (non précisé dans la décision).

Les débiteurs ne contestaient pas le principal. Mme Narváez sollicitait la non-application de plusieurs clauses des contrats : les clauses pénales 11 et 14, qu'elle jugeait confuses, contradictoires et abusives, ainsi que les clauses 12 et 17 relatives à son engagement d'avaliste. Elle soutenait en outre que l'absence de mise en demeure préalable de l'avaliste par le créancier faisait obstacle à la réclamation des pénalités et frais de retard.

Par jugement du 25 mai 2007, le Tribunal de Batlles, section civile, a condamné solidairement les défendeurs au paiement de la somme principale et des intérêts contractuels, sans condamnation aux dépens. Mme Narváez a interjeté appel. La Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia a rejeté le recours.

Question de droit

La décision soulève deux questions :

1. Les clauses pénales stipulées dans des contrats d'adhésion de financement sont-elles abusives, en particulier la clause qui met à la charge du débiteur les frais judiciaires en sus d'une indemnité forfaitaire de 10 % ?
2. L'aval solidaire, assorti de la renonciation au bénéfice de discussion, de division et d'ordre, impose-t-il au créancier une mise en demeure préalable de l'avaliste avant toute action ?

Solution et dispositif

Sur la clause pénale. Le tribunal qualifie la stipulation de clause pénale, dont l'objet est de réparer forfaitairement le préjudice résultant de l'inexécution, lorsque le créancier doit engager une action en justice. Il considère qu'elle « n'est pas abusive en son principe ». Il relève toutefois que sa dernière partie, qui met à la charge du débiteur les frais judiciaires et honoraires d'avocat et d'avoué, constitue une disposition « injustifiée », dès lors que ces frais sont déjà compris dans l'indemnité forfaitaire de 10 %. Le tribunal de première instance ayant supprimé cette disposition en ne prononçant pas de condamnation aux dépens, la Sala Civil approuve cette solution et maintient les autres stipulations, qu'elle juge « correctes et légitimes ».

Sur l'aval. Le tribunal relève que, même si les contrats sont d'adhésion, nul n'a contraint Mme Narváez à les souscrire, et qu'elle l'a fait en connaiss

ANTECEDENTS DE FET

I.- La societat ORG_0 va presentar davant de l'Hble. Batllia demanda a tramitar pel procediment ordinari, contra els Srs. Vélez i Narváez, en reclamació de la quantitat de 54.493,82 EUR, juntament amb els interessos legals corresponents, en concepte de reembossament de préstecs atorgats per contractes de finançament.

II.- La Sra. Narváez va contestar que la part actora no té dret a reclamar-li el crèdit que diu que li correspon en mèrits de la garantia prestada solidàriament, mentre no hagi realitzat l'actiu conegut del prestatari i únicament en la mesura en que els eventuals crèdits no siguin satisfets.

III.- Per sentència de data 25 de maig del 2007, l'Hble. Tribunal de Batlles, secció civil, estimant de forma majoritària la demanda de l'actora, va condemnar els Srs. Vélez i Narváez a pagar a la societat ORG_0 la quantitat de 54.493,82 EUR més els interessos contractuals, sense fer especial pronunciament en costes processals.

IV.- Contra aquesta resolució, la Sra. Narváez ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- En data 21 de desembre del 2004 la societat ORG_0 va atorgar amb el Sr. Vélez, un contracte de finançament, que va ser avalat per la Sra. Narváez, per un import de 25.546,09 EUR. El dia 5 d'agost del 2004, la societat ORG_0 va atorgar amb el Sr. Vélez un altra contracte de finançament per un import de 10.400 EUR que va ser avalat per la Sra. Narváez, al mes de desembre del 2005. Els deutors no varen complir l'obligació de reembossament, i la societat ORG_0 va iniciar la present acció.

II.- La part que recorre manifesta que s'han de declarar nul·les les clàusules penals 11 i 14 dels contractes d'adhesió subscrits amb la societat ORG_0, per ésser les mateixes, confuses, contradictòries i abusives; i que la manca de requeriment per part de l'entitat creditora envers l'avaladora, hauria de comportar que les penalitats i despeses de retard aplicades per l'entitat financera no haurien de poder ésser reclamades a la Sra. Narváez..

III.- Els deutors no neguen deure la quantitat principal reclamada per la societat ORG_0 relacionada amb l'incompliment de les seves obligacions de reembossament pactades en ambdós contractes de finançament firmats amb la part demandant, sinó que la Sra. Narváez sol·licita la no aplicació de les clàusules 11 i 14, i 12 i 17 dels dits contractes.

IV.- S'ha prèviament de posar de manifest que l'escrit de conclusió de la part recurrent correspon a una simple i reiterada repetició dels arguments ja desenvolupats en primera instància i rebutjats pel primer jutge, sense cap critica del raonament o dels motius continguts en la sentència impugnada, ço que seria suficient per desestimar el recurs, per ser el mateix, un abús de procediment.

V.- A més a més les pretensions de la Sra. Narváez no poden prosperar pels motius següents. Les clàusules 11 i 14 que tenen el mateix contingut estipulen que : "Si ORG_0 es veu obligada al cobrament per via judicial per a recuperar el préstec, tindrà dret a més a més, i com a reparació del perjudici especial -independentment del retard- causat per les conseqüències dels tràmits particulars a realitzar: despeses de gestió, contenciós, despeses financeres, costes judicials no repetibles a percebre, en concepte de clàusula penal, un 10% de l'import de la seva demanda. Per tant, en cas d'haver acudit a la via judicial per al compliment del que s'ha convingut en aquest contracte, les costes processals, despeses judicials i extrajudicials, honoraris d'Advocat i Procurador, encara que no fos perceptiva la seva intervenció, aniran a càrrec de la part infractora". Es tracta doncs d'una clàusula penal, que no és abusiva en el seu principi, del moment que té per objecte de rescabalar de manera forfetària el perjudici derivat de l'incompliment del contracte per la part deutora en cas que la societat financera hagi d'iniciar una acció judicial per salvaguardar els seus drets. Ara bé, és cert que la referida clàusula precisa en més, en la seva ultima part, que les costes judicials, amb els honoraris d'advocat i procurador iran a càrrec de la part deutora, el que constitueix una disposició injustificada, del moment que les costes processals ja estan inclosos en l'import forfetària de 10%. Per tant, és de manera encertada i ajustada al dret que el Tribunal a quo ha suprimit aquesta disposició tendenciosa en no fer especial condemna en costes, deixant aplicació les altres disposicions de la clàusula penal que resulten correctes i legitimes.

VI Respecte a les clàusules 12 i 17 dels contractes que estableixen que : "L'incompliment de l'obligació de pagament del prestatari és garantit amb aval solidari per la persona que sotasigna la qual declara tenir ple coneixement de les clàusules d'aquest contracte envers ORG_0, i accepta efectuar els pagaments en els venciments establerts, en el cas que el comprador no compleixi els seus compromisos, fins i tot si els terminis ordinaris han estat objecte de prorrogues i renovacions. Així mateix, els avaladors, si fa el cas, fiancen solidàriament la part prestatària i garanteixen solidàriament entre si i amb ella les obligacions que han assumit, de manera que la societat ORG_0 podrà adreçar-se indistintament contra la part prestatària, contra els avaladors, conjuntament, i renuncien expressament tots ells als beneficis d'excussió, ordre i divisió i a qualsevol altre que els pugui correspondre". Encara que els contractes de finançament pactats amb la societat ORG_0 siguin contractes d'adhesió, ningú no va obligar la Sra. Narváez a firmar-los, i ho va fer en ple coneixement de la situació del deutor principal que era el seu marit, sobretot que ambdós contractes van ésser objecte de reconducció per incompliment de l'obligació de reembossament del deutor principal. L'aval solidari amb renúncia del benefici d'excussió i de divisió no imposa al prestador fer qualsevol requeriment a l'avalador, el que fa que no es pot acceptar l'argumentació de la Sra. Narváez correctament rebutjada pel Tribunal de primera instància.

VII.- Malgrat la desestimació del recurs, no s'ha de fer especial imposició de costes de segona instàncies, els mateixos essent inclosos en l'indemnització del 10% de la clàusula penal.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs de la Sra. ENTITY_5;

Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 25 de maig del 2007, en tots els seus extrems; sense fer especial imposició de costes judicials de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.