Voisinage jurisprudentiel et doctrinal vérifié. Cliquez pour explorer.

• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 17 janvier 2008, ROJ STSJAD 11/2008

Faits et procédure

Mme Pino a été engagée par la société Sarabia par un premier contrat de travail signé le 1er octobre 2004, puis par un second contrat signé le 1er octobre 2005, en qualité de professeure et de coordinatrice des enseignants. Elle a été placée en arrêt de travail pour maladie du 1er au 16 février 2006, en raison d'une pharyngite aiguë compliquée d'une gastro-entérite et d'une infection urinaire.

Par lettre du 17 février 2006, l'employeur l'a licenciée pour « fraude et déloyauté », au motif qu'elle s'était absentée de manière prolongée en invoquant la maladie tout en accomplissant des actes de promotion et de tenue d'une conférence publique, sans en informer préalablement l'entreprise.

Il est constant que la salariée a accordé un entretien téléphonique à une radio le 15 février 2006, qu'elle a rencontré la presse et posé pour une photographie le même jour, et qu'elle a donné sa conférence le 16 février 2006 à 20 heures. Le contenu de la conférence avait été remis à l'employeur début février.

Saisi par Mme Pino d'une demande en paiement de 8 287,66 EUR, outre dommages-intérêts, au titre d'un licenciement injustifié, le Tribunal unipersonnel des batlles, section civile, l'a rejetée par jugement dont la date est rapportée de manière divergente dans la décision (4 juillet 2007 dans les antécédents, 24 juillet 2007 dans le dispositif). La salariée a interjeté appel.

La Sala Civil du Tribunal supérieur de justice d'Andorre a infirmé le jugement, a accueilli partiellement la demande et condamné la société Sarabia à verser 2 365 EUR, assortis des intérêts légaux à compter de la contestation de la demande, ainsi qu'aux dépens des deux instances.

Question de droit

La décision soulève deux questions distinctes.

La première porte sur la qualification du licenciement : l'employeur pouvait-il invoquer une faute grave, tirée d'un usage frauduleux de l'arrêt maladie, pour licencier sans préavis ni indemnité ?

La seconde concerne le régime indemnitaire applicable à un licenciement reconnu injustifié, notamment la détermination de la durée d'ancienneté à prendre en compte lorsque deux contrats successifs ont été conclus.

Solution et dispositif

Sur le caractère injustifié du licenciement

La Cour examine d'abord le fondement du grief. Elle pose que, « en raison du principe de liberté individuelle », un salarié n'est pas tenu de demander l'autorisation de son employeur ni de l'informer des activités qu'il exerce en dehors de son temps de travail, sauf si ces activités sont préjudiciables à l'entreprise ou concurrentes. Une conférence publique tenue par un professeur hors de

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Pino va presentar davant de l'Hble. Batllia demanda laboral contra la societat Sarabia, en reclamació de la quantitat de 8.287,66 EUR, més els danys i perjudicis que es puguin derivar de la manca de percepció d'aquell salari pactat i de totes les eventuals despeses farmacèutiques i sanitàries a avaluar en període de proves o d'execució de sentència, junt amb els interessos legals corresponents, en concepte d'indemnització per acomiadament injustificat.

II.- La societat Sarabia es va oposar a les pretensions de la part agent, contestant que l'acomiadament de la Sra. Pino fou del tot justificat, quan no s'entén com una persona que es troba de baixa laboral per malaltia pot desplaçar-se, mantenir entrevistes i, a més a més, celebrar una conferència publica d'una durada aproximada de 2 hores; que en realitat la Sra. Pino va utilitzar el seu període de baixa laboral per malaltia per realitzar actes de promoció de la conferència, per poder-la preparar i efectuar-la amb tota tranquil·litat sense haver de preocupar-se per les seves obligacions laborals en període d'exàmens dels alumnes.

III.- Per sentència de data 4 de juliol del 2007, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, va desestimar la demanda de la Sra. Pino contra la societat Sarabia, imposant a la part demandant les costes processals.

IV.- Contra aquesta resolució la Sra. Pino ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- El dia 1 d'octubre del 2004, la Sra. Pino va firmar amb la societat Sarabia un contracte de treball. En data 1 d'octubre del 2005, les parts varen firmar un nou contracte de treball, essent contractada la Sra. Pino en qualitat de professora i coordinadora dels professors. Resulta dels documents que obren en autes, que la Sra. Pino va ésser de baixa laboral, del dia 1 de febrer del 2006 fins al dia 16 de febrer del 2006, per haver presentat una faringitis aguda, complicada posteriorment per una gastroenteritis aguda i una infecció urinària. Per carta de data 17 de febrer del 2006 entregada en mà a la treballadora, la societat Sarabia va acomiadar la Sra. Pino per un acte de frau i deslleialtat "en absentar-se prolongadament del seu treball (justificant-se per motiu de malaltia) quan alhora realitzava actes de promoció i celebració d'una conferència pública al seu càrrec, tot això sense informar-ho prèviament, i durant el període de baixa laboral". S'ha de posar prèviament de manifest que en raó del principi de llibertat individual, cap treballador està obligat de demanar permís a la seva empresa o informar-la de les activitats que exerceix fora de les hores de feina, llevat del cas que dites activitats siguin perjudicials per l'empresa o competidores amb la mateixa. Per tant, la celebració d'una conferència pública per un professor, fora dels temps de treball, no perjudica en res els interessos de la seva escola, i doncs no necessita cap informació prèvia a la mateixa. Dit això, el veritable motiu de greuge imputat per la societat Sarabia a la Sra. Pino, és d'haver justificat la seva absència al treball, per una baixa mèdica no legítima, i la celebració de la referida conferència per la Sra. Pino seria la prova d'aquesta manca de legitimitat de la baixa laboral de la treballadora. No es poden acceptar els altres motius de greuges suggerits per l'empresa contra la treballadora, com els greus problemes d'organització a l'empresa en raó de l'absència de la treballadora, o com una informació de la baixa mèdica sense suficientment d'antelació, ja que únicament s'han de tenir en compte els motius expressats explícitament en la carta de comiat.

II.- No es negat que el dia 15 de febrer del 2006 la Sra. Pino va realitzar una entrevista telefònica pel canal de radio C.P., per promocionar la conferència sobre neurolingüística que havia de fer l'endemà; que va igualment tenir una entrevista a les oficines de la publicació P., amb realització d'una fotografia davant de C., fets sempre relacionats a la referida conferència; i que el dia 16 de febrer del 2006 la Sra. Pino va celebrar la seva conferència a les 20 hores. Nogensmenys s'ha de constatar que totes aquestes actuacions es van produir als darrers dies de la baixa laboral de la treballadora, o quan ja se li havia donat l'alta, és a dir en un període on es pot pensar que el seu estat de salut havia millorat molt i li permetia, sinó reincorporar-se a la feina, al menys, tenir una activitat prop d'una activitat normal. S'ha també de posar de relleu que cap dels certificats mèdics de baixa o prolongació de baixa no prohibeixen les sortides de la malalta. A més a més, és desprèn de l'atestació de la societat ORG_0, que la Sra. Pino va lliurar a la dita societat el contingut de la seva conferència, a principis de febrer, ço que suposa que la seva preparació la va realitzar abans el període de baixa laboral. D'aquests elements, no se'n pot concloure que la Sra. Pino va abusar d'una baixa mèdica per tal, com ho pretén l'adversa, preparar la seva conferència. Un certificat mèdic constitueix una prova molt forta, que pot ser únicament desvirtuada per elements contraris suficientment acreditats. En cas d'autes les actuacions de la Sra. Pino el dia 15 de febrer del 2006, d'una durada limitada i en període d'acabament del període d'atur, i la celebració de la seva conferència el dia d'alta laboral, a les 20 hores, no són suficients per anar a l'encontra de la força probatòria dels certificats mèdics de baixa laboral, i doncs per imputar a la treballadora un estratagema resultant d'una voluntat de frau o de deslleialtat envers l'empresa, justificant el seu acomiadament sense preavís ni obligació d'indemnitzar.

III.- Essent injustificat l'acomiadament de la Sra. Pino, la mateixa només té dret a la indemnització prevista a l'article 76 de la Llei sobre el contracte de treball, d'acord amb les disposicions de l'article 72-11 de la mateixa Llei que estipula que l'acomiadament injustificat donà lloc únicament a les indemnitzacions de l'article 76. No consta en autes la prova que la Sra. Pino hagi comunicat a l'empresa la seva situació d'embaràs abans la notificació de la carta d'acomiadament i per tant, la treballadora no pot sol·licitar la indemnització prevista a l'article 76-4 de la Llei, sinó que només són d'aplicació les disposicions de l'article 76-1 que estableixen que la indemnització per acomiadament improcedent i injustificat, correspon a 1 mes i mig de salari per any de servei a l'empresa. La relació laboral entre les parts va començar el dia 1 d'octubre del 2004 i es va mantenir fins el dia 17 de febrer del 2006. En efecte encara que les parts varen signar dos contractes de treball successius, respectivament els dies 1 d'octubre del 2004 i 1 d'octubre del 2005, no existeix en autes la prova que el primer contracte s'hagi finalitzat per un dels supòsits contemplats en l'article 69 de la Llei sobre el contracte de treball, o s'hagi resolt per acomiadament o desistiment voluntari del treballador. Per tant, la durada de treball que s'ha de tenir en compte per el càlcul de la indemnització de l'article 76-1, és de 16 mesos i 17 dies. En conseqüència pertoca a la treballadora percebre a títol d'indemnització per acomiadament injustificat, la quantitat de 2.365 EUR.

IV.- És costum en matèria laboral, encara que el recurs o la demanda del treballador sigui estimat de manera parcial, de posar les costes processals a càrrec de l'empresari.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Estimar el recurs de la Sra. ENTITY_4;

Revocar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 24 de juliol del 2007;

Estimar en part la demanda de la part actora i condemnar a la societat Sarabia a satisfer a la Sra. Pino la quantitat de 2.365 EUR, amb els interessos legals meritats a comptar de la contesta a la demanda;

Condemnar a la societat Sarabia al pagament de les costes judicials d'ambdues instàncies.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei 8/2003, del 12 de juny, sobre el contracte de treball (text refós).