• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 48/2008 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 27 mars 2008)

Note de traduction : la décision est rédigée en catalan. Les citations du dispositif et les passages reproduits sont traduits par nos soins en français.

Faits et procédure

Le litige porte sur les conséquences d'une séparation matrimoniale entre M. Sanz et Mme Narváez, mariés en 1999 et parents de deux filles mineures, âgées de 12 et 8 ans selon le raisonnement de la Cour (fdt 6).

La demande en séparation, formée par Mme Narváez le 26 septembre 2005, sollicitait notamment l'attribution de la garde et de la custodie des enfants à la mère, un régime de visites en alternance, une pension alimentaire de 400 euros par enfant, révisable selon l'IPC, et un partage par moitié des frais médicaux et extrascolaires. Le défendeur, dans sa réponse du 10 octobre 2005, concluait à une pension de 200 euros par enfant, majorée de 50 % des dépenses extraordinaires.

Par sentence du 10 septembre 2007, le Batlle a prononcé la séparation, maintenu l'autorité parentale conjointe, attribué la garde à la mère, organisé un droit de visite et d'hébergement, fixé la pension à 350 euros mensuels par enfant, outre la moitié des frais médicaux et extrascolaires, et prononcé la dissolution du régime matrimonial sans condamnation aux dépens.

M. Sanz a interjeté appel afin d'obtenir la réduction de la pension à 200 euros par enfant et la prise en charge de 50 % des seules dépenses « réellement extraordinaires ». La Sala Civil (magistrats Eulàlia Amat Llari, rapporteure, Joan Manel Abril Campoy et Jean Louis Vuillemin, président) était saisie de ce recours.

Question de droit

La Cour devait trancher deux questions :

1. Le montant de la pension alimentaire fixée par le premier juge est-il justifié au regard des ressources effectives du débiteur, de la situation économique du créancier et des besoins des enfants ?
2. Quels frais doivent être qualifiés d'extraordinaires, et donc supportés par le père au-delà de la contribution ordinaire, s'agissant des dépenses extrascolaires ?

Solution et dispositif

La Cour rejette l'appel et confirme intégralement la sentence de première instance.

Sur la pension alimentaire. Le juge d'appel écarte les déclarations de revenus de l'appelant. Il relève que le salaire allégué (environ 1 263 euros mensuels) est inférieur à celui qui résulte des pièces du dossier : 2 160 euros en octobre 2005, avec un pic à 2 273 euros en mai de la même année, selon l'extrait de points CASS, l'attestation de l'employeur et les propres écritures de l'intéressé. Il souligne également l'absence de cause apparente à cette baisse, ainsi que la constance anormale des montants perçus au titre des objectifs commerciaux. La Cour retient en outre des « signes externs » de capacité économique : possession successive de plusieurs véhicules entre 1992 et 2004, solde bancaire positif, et transferts d'un total de 8 849,09 euros vers l'étranger entre 2003 et 2005, soit une moyenne d'environ 316 euros par mois. Ces éléments conduisent la Cour à considérer que l'appelant « dispose d'autres revenus » que ceux qu'il reconnaît. Elle prend également en compte les charges alléguées du débiteur et la situation de la créancière, qui perçoit un salaire de 360 euros mensuels tout en étant logée et nourrie par ses parents.

Sur les dépenses extrascolaires. La Cour précise que le père ne supporte les dépenses extrascolaires que lorsque celles-ci peuvent être qualifiées d'extraordinaires, c'est-à-dire « imprévisibles au moment » où la décision est rendue. Sont en revanche ordinaires le matériel scolaire, les sorties programmées par l'école, les activités nécessaires au développement physique et psychologique de l'enfant, ainsi que les activités sportives et ludiques adaptées à l'âge et aux ressources des parents.

Sur les dépens. Compte tenu de la nature du litige, la Cour ne prononce pas de condamnation aux dépens d'appel, en application, selon ses termes, du « costum dels Tribunals and

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 26 de setembre del 2005 la representació processal de la Sra. Narváez va formular demanda de separació contra el Sr. Sanz, manifestant que la seva mandant i el demandat van contraure matrimoni l'any 1999 i que del mateix havien nascut dues filles, que, a causa de les desavinences sorgides, els consorts van decidir de comú acord posar fi a la seva convivència. Per aquest motiu, sol·licitava que es declarés la separació del matrimoni, que s'atorgués la pàtria potestat de les menors als dos progenitors i la seva guarda i custòdia a favor de la mare, s'establís el règim de visites de caps de setmana alterns i les vacances repartides per meitat entre els dos progenitors, es fixés una pensió per aliments a favor de les filles i a càrrec del pare de 400 euros per cada una, revisada anyalment d'acord amb l'IPC i es distribuïssin entre els progenitors per meitat les despeses mèdiques i extraescolars de les menors, no s'efectués cap pronunciament respecte de qualsevol pensió compensatòria a favor de la seva mandant i es declarés la dissolució del règim econòmic matrimonial.

II.- La representació processal del Sr. Sanz va contestar a la demanda en data 10 d'octubre del 2005, oposant-se parcialment a la mateixa i sol·licitant que es donés lloc a la separació dels esposos, es concedís a la seva mare la guarda i custòdia de les filles del matrimoni sotmeses a la pàtria potestat dels dos progenitors, fixant un règim de visites de caps de setmana alterns, i vacances per meitat i una pensió d'aliments a favor de les nenes de 200 euros per cada una, més el 50% de les despeses extraordinàries.

III.- L'Hble. Batlle va dictar Sentència en data 10 de setembre del 2007 declarant la separació matrimonial dels esposos, dispensant-los del deure de convivència, mantenint la pàtria potestat sobre les filles comuns compartida entre els dos progenitors, atribuint la seva guarda i custòdia a la mare, establint un règim de visites de caps de setmana alterns recollint el pare a les menors al domicili de la seva mare el divendres al vespre i retornant-les el diumenge fins per tot les 20.30 hores, tenint-les cada un en la seva companyia la meitat de les vacances tant d'estiu, com Nadal, Pasqua i escolars, alternativament, fixant una pensió d'aliments a càrrec del pare en l'import de 350 euros mensuals per cada una de les filles, més la meitat de les despeses mèdiques i extraescolars de les menors i declarant la dissolució del règim econòmic matrimonial, sense fer especial pronunciament respecte de les costes judicials.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Sanz i, pels arguments recollits en les seves conclusions, sol·licita la seva revocació i que es fixi una pensió d'aliments a càrrec del pare en l'import de 200 euros per cada filla, més el 50% de les despeses realment extraordinàries, sense fer especial pronunciament respecte de les costes del procediment

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Per tal de demanar la reducció de la pensió que l'Hble. Batlle estableix a càrrec seu i en favor de les seves filles argumenta el recurrent que té un sou de 1.263 euros mensuals i unes despeses de lloguer de 460 euros, més 53 euros de llum i telèfon, de tal manera que, si pagués 700 euros per la pensió d'aliments a favor de les seves filles, li quedarien 50 euros per viure, i això si aquell mes no havia de pagar despeses extraordinàries de les seves filles.

De l'examen de les actuacions es dedueix que el salari que el recurrent manifesta percebre és el que consta en l'extracte de punts de la CASS (foli 172v), malgrat el que rebia el sis d'octubre del 2005 era de 2.160 euros, com es declara al document de l'empresa "N." en la que treballa (foli 65) i com declarava ell mateix al contestar a la demanda, i fins i tot va arribar als 2.273 euros el mes de maig d'aquell any, com es pot veure en el citat extracte de punts.

El primer que sorprèn, i amb raó, a l'Hble. Batlle és que s'hagi produït aquesta important reducció de salari sense causa aparent i també que la quantitat que cobra el Sr. Sanz sigui sempre la mateixa, quan al certificat de l'empresa "N." a on treballa de data 12 de juliol del 2007 (foli 148) es manifesta que fa tasques de comercial i que cobra un salari fix al mes, que s'afirma que és de 900 euros, i un altre quantitat per objectius assolits, que es diu que són uns 820,16 euros de promig al mes, ja que, si això és així, sembla que els objectius obtinguts pel recurrent siguin sempre els mateixos, com indica l'extracte de punts de la CASS, i això resulta certament estrany, ja que les vendes que pot aconseguir un comercial acostumen a variar d'un mes a l'altre i d'un any respecte de l'altre.

De totes maneres resulta encara més sorprenent que, com posa de relleu també l'Hble. Batlle, amb aquest salari el Sr. Sanz sigui propietari de dos vehicles: un cotxe "Nissan" 100 NX, matrícula XXXX i una moto "Majesty" YP 125, matrícula XXXX (foli 86) i hagi estat propietari d'una "Kawasaki" ZX 400, un "Toyota", un "BMW", un "Ford", un "Peugeot", un altre "BMW" i un "Audi" entre els anys 1992 i 2004 (foli 87), tingui un saldo positiu a l'entitat "CaixaBank" de 6.327 euros i capacitat econòmica suficient per fer transferències a nom de Girona per import de 8.849,09 euros entre els dies deu de juny del 2003 i 11 de novembre del 2005 (folis 121, 122 i 126), amb un promig de 316,03 euros mensuals, dades que porten a pensar que el recurrent disposa d'altres ingressos, a part dels que menciona.

Pel que fa a les despeses fixes que ha de suportar el Sr. Sanz, aquest enumera les de lloguer (460 euros), electricitat (20 euros), telèfon (100 euros) i aparcament (90 euros), a les que cal sumar les necessàries per benzina i desplaçament per veure a les seves filles. Pel contrari, la Sra. Narváez, si bé no ha de pagar escola per les nenes, ni transport, ni llibres, té un salari de 360 euros mensuals pel treball que porta a terme al restaurant dels seus pares, encara que ells li proporcionen el menjar i l'allotjament.

Per aquestes raons, entenem correcte la pensió d'aliments fixada per l'Hble. Batlle a càrrec del recurrent i en favor de les seves filles, tenint en compte no sols els ingressos que aquest acredita rebre, sinó també els signes externs de la seva capacitat econòmica que porten a pensar que guanya bastant més del que reconeix, valorant també la situació econòmica de la part agent i les necessitats d'unes menors de 12 i 8 anys.

II.- Al·lega en segon lloc el recurrent que cal distingir entre les despeses extraordinàries i les extraescolars i imposar al seu mandant sols el 50% de les primeres, i en aquest punt cal precisar que el Sr. Sanz sols s'haurà de fer-se càrrec de les despeses extraescolars de les seves filles quan aquestes es puguin considerar extraordinàries, és a dir imprevisibles en aquest moment, i, per tant, serien ordinàries les relatives a material escolar o sortides programades per l'escola, o necessàries pel correcte desenvolupament físic i psicològic de les menors, i, per aquest motiu, serien ordinàries les esportives i lúdiques adequades a la seva edat i a la capacitat econòmica dels seus pares.

III.- Atesa la naturalesa de les qüestions debatudes, i malgrat en el cas present tenen un contingut exclusivament econòmic, tenint en compte el costum dels Tribunals andorrans no es fa expressa imposició de les costes d'aquesta alçada, en virtut del que disposa el capítol X de la Novel·la 82.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació del Sr. Sanz contra la Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 10 de setembre del 2007, que CONFIRMEM íntegrament, sense fer especial pronunciament respecte de les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.