• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 58/2008 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 27 mars 2008)

Faits et procédure

La société ORG_1 a assigné la société ORG_0 le 27 juillet 2005 afin d'obtenir la condamnation de cette dernière au paiement de 13 376,21 euros, avec intérêts légaux et dépens. Le litige porte sur des désordres affectant un parquet posé par l'entreprise ORG_1, dont la cause tenait selon le demandeur à un défaut de nivellement du sol imputable au constructeur. ORG_0 a conclu au rejet de la demande le 21 septembre 2005, en sollicitant la condamnation de l'adverse partie aux dépens.

Par jugement du 25 juillet 2007, le Tribunal de Batlles a accueilli partiellement la demande. Après compensation, il a condamné ORG_0 à payer 4 876,20 euros, sans intérêts légaux ni dépens. Le juge de première instance a donc retenu que la responsabilité des défauts ne pouvait être intégralement imputée à ORG_0, la compensation opérant pour le surplus.

ORG_1 a interjeté appel. La Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia, saisie des conclusions des parties (ORG_1 le 21 novembre 2007, ORG_0 le 17 novembre 2007), a examiné deux griefs : une appréciation erronée de la preuve (premier moyen) et le rejet de la compensation (second moyen).

Question de droit

Deux questions se posent à la Sala.

Première question : les preuves pericials, appréciées selon les règles de la saine critique, permettent-elles d'imputer à l'entreprise installatrice la responsabilité des défauts du parquet dus à un nivellement inadéquat du sol ? La réponse commande l'issue du litige et, par conséquent, l'examen du second moyen.

Seconde question, subsidiaire : le juge de première instance pouvait-il opérer une compensation qui fonde la limitation de la condamnation ? Cette question n'est pas tranchée par la Sala, dès lors que le premier moyen est accueilli.

Accessoirement, la décision traite du point de départ des intérêts légaux et de la répartition des dépens. Le texte ne précise pas la nature exacte de la responsabilité invoquée (contractuelle ou délictuelle) ; l'index de la décision renvoie aux rubriques « Obligacions i contractes » et « Contracte d'obra », sans que les motifs ne tranchent explicitement cette qualification. Le texte ne désigne par ailleurs aucune disposition législative précise appliquée au fond : les « usages et coutumes » et la « législation en vigueur » sont visés de manière générale dans le dispositif (« Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables »), et seule une référence au Code de Justinien (Codi 7,51,5) est mentionnée à l'appui du principe du succombement.

Solution et dispositif

La Sala retient que les expertises, valorisées selon la saine critique, établissent que la responsabilité des défauts ne peut être imputée à l'entreprise installatrice. Elle relève en particulier que :

• les deux rap

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la mercantil ORG_1 va interposar demanda, de data 27-7-2005, envers la mercantil ORG_0, segons la qual sol·licitava la condemna d'aquesta darrera a l'abonament de la quantitat de 13.376,21 euros, amb més els interessos legals i la imposició de les costes processals.

La representació processal de la part defenent va oposar-se a la demanda, per escrit de data 21-9-2005, i va demanar que es procedís a la desestimació de la demanda, amb expressa imposició de les costes processals a la part agent.

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 25-7-2007, essent la seva part decisòria la següent: "DECIDEIX: que estimant parcialment la demanda principal formulada per la societat mercantil espanyola per participacions "A. SL" contra la societat mercantil andorrana també per participacions "C.Morell SL", ha de condemnar i condemna a aquesta darrera, després d'operar la compensació, a satisfer a la primera la suma de quatre mil vuit-cents setanta-sis euros amb vint cèntims (4.876,20.- EUROS), sense que hi hagi lloc ni a interesso legals respecte de la mateixa ni a imposició de costes d'aquesta instància a cap dels litigants".

III.- La part agent ha interposat recurs contra la sentència d'instància i, en data 21-11-2007, va presentar llur escrit de conclusions, en virtut del qual i pels arguments continguts en el mateix demanava que es procedís a la revocació de la sentència dictada a la instància. Per el contrari, la part recorreguda va articular, en data 17-11-2007, escrit de contesta a les conclusions, en motius del qual sol·licitava la confirmació de la sentència recorreguda i la imposició a la part recurrent de les costes d'aquesta alçada.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.Luís Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals fonamenta la part recurrent el seu recurs són, en essència, els següents. En primer terme, entén que s'ha produït una errònia valoració de la prova, atès que existeixen molts mitjans probatoris que abonen la tesi que l'anivellament del sòl per a col·locar el parquet no fou una tasca realitzada per la part agent, ni que s'actués amb una diligència inferior a la deguda. I, en segon terme, considera que no es pot estar d'acord amb la compensació, tota vegada que no s'ha provat que la propietat deduís el referit import i que la deducció s'efectua pels defectes existents en tota la planta quan el paviment és només un 20% d'aquesta.

S'escau per part d'aquesta Sala procedir a l'anàlisi de la prova practicada a les actuacions i a la seva valoració per a determinar si s'ha de confirmar o no la decisió adoptada a la instància. I solament si aquest primer motiu és refusat, procedirà endinsar-se en l'estudi del segon motiu o greuge articulat per la recurrent.

II.- En el sentit indicat, el jutjador de primera instància entén que de la valoració conjunta, racional i lògica de la prova s'ha de concloure que la tasca d'anivellació del parquet fou efectuada per la part agent, de manera que els defectes que aquest presenta els ha d'assumir, atès que la seva diligència exigia estudiar prèviament el lloc on s'hauria de col·locar el parquet.

Si s'examina la prova practicada resulta que existeixen dues pericials, elaborades conjuntament i amb anterioritat a la interposició de la demanda, en virtut de les quals els perits, Luís i Morell (folis 40 a 82) conclouen que els defectes derivats de la manca d'alineació entre el gres i el parquet no es deuen a l'instal·lador d'aquest darrer. Aquestes pericials consta provat també a les actuacions que es van dur a terme (foli 38) per acord d'ambdues parts i com a mecanisme per a posar fi a les divergències sobre els desperfectes. Posteriorment, consta un annex a l'informe de Morell (folis 89 i ss) on, en atenció a noves proves, que considera que són factures i pressupostos, entén que la responsabilitat, malgrat havia afirmar el contrari en el primer dictamen, és de l'empresa instal·ladora.

Consta també a les actuacions que el Sr. Canals (foli 261) afirma que va ser l'agent qui va col·locar la pasta anivelladora, mentre que el Sr. Araujo (foli 272) manifesta que es va encarregar l'empresa constructora.

D'aquest resultat probatori s'han d'efectuar per la Sala les següents consideracions. En primer terme, les proves pericials s'han de valorar segons les regles de la sana crítica. I des d'aquesta perspectiva, s'ha d'indicar que el complement o annex del dictamen pericial que efectua Morell es separa dels dictamens efectuats conjuntament amb l'altre dictamen pericial, Luís, sense que es justifiqui les raons per les quals es va emetre l'anterior informe sense tenir en compte els pressupostos i les factures que ara s'anuncien com a noves, quan fàcilment podia haver accedit el pèrit a les mateixes i el seu coneixement era necessari per a portar a terme la pericial que es sol·licitava. Però a més, sí que està també a les actuacions un ampliació de l'informe del Sr. Toll (folis 120 i 121), en el qual es desvirtua la trascendència probatòria que l'anex de Morell atribueix a la facturació d'uns sacs de pasta anivelladora, a la vegada que s'indica que en la visita a l'obra que es va realitzar es va afirmar que l'anivellació l'havia efectuat la constructora i no es va generar cap controvèrsia al respecte. I aquests extrems van ser ratificats a presència judicial (foli 270).

Consegüentment, aquesta Sala considera que s'ha d'entendre, a diferència del que sustenta el jutge a quo, que les proves pericials, valorades de conformitat amb el criteri de la sana crítica, abonen la tesi que no es pot atribuir responsabilitat pels defectes del parquet derivats d'una inadequada anivellament a l'empresa instal·ladora i, per tant, s'escau acollir el primer motiu del recurs i donar lloc a l'estimació íntegra de la demanda; ço que fa innecessari l'estudi i examen del segon motiu articulat per la part recurrent.

III.- L'èxit del recurs s'ha de traduir en la no imposició de les costes processals d'aquesta alçada. Quant a les costes de primera instància, atesa l'estimació íntegra de la demanda, procedeix imposar a la part defenent les costes processals de l'esmentada instància, de conformitat amb el principi del venciment objectiu (arg. Codi 7,51,5).

Respecte a la meritació d'interessos, s'ha d'estar a la regla general de meritació dels mateixos des de la data de la contesta a la demanda i no acollir en aquest extrem la meritació dels mateixos des de la sentència, atès que aquesta es fonamenta en la compensació operada, que es veu refusada per la Sala. I sense que es pugui acceptar tampoc el criteri de meritació des de la data de la factura, en atenció a totes les discrepàncies sorgides entre les parts i que van finalitzar mitjançant l'elaboració de les pericials que consten a les actuacions i prèvies al contenciós, per la qual cosa s'evidenciava que fins a la conclusió de les mateixes es discutia entre les parts la bondat o no de la referida factura i que fou, precisament, mitjançant el recurs als dictàmens pericials que es va intentar de comú acord resoldre la problemàtica existent entre les parts.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.Luís Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la mercantil ORG_1 contra la sentència, de data 25-0-7-2007, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles i revoquem la seva part decisòria i declarem que s'ha d'estimar en la seva integritat la demanda interposada per la mercantil ORG_1 envers la mercantil ORG_0 i condemnen a aquesta darrera al pagament de la quantitat de 13.376,21 euros, amb més els interessos legals a comptar des de la data de contesta a la demanda. S'escau imposar a la part defenent les costes processals de primera instància. No procedeix efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.