• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 123/2008 (ECLI:AD:TSJADAD:2008:123)

Faits et procédure

Le 4 juillet 2001, M. Farré, conducteur d'un véhicule appartenant à son père M. Luís et assuré auprès de la compagnie ORG_0, heurta sur un passage piéton Mme Oller, qui fut blessée. Par un jugement pénal du 6 novembre 2003 rendu par le Tribunal de Corts, M. Farré fut condamné à réparer intégralement les conséquences indemnisables de l'accident, solidairement avec la compagnie ORG_0 et subsidiairement avec M. Luís. Mme Oller avait exercé l'action civile dans le cadre de cette procédure pénale.

La Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) assurait la victime au titre de la sécurité sociale. Elle a ensuite saisi le Tribunal de Batlles, selon la procédure ordinaire, d'une demande en paiement de 13 724,96 EUR, assortie des intérêts légaux depuis le 9 novembre 2005, au titre du préjudice subi par Mme Oller. Elle fondait sa demande sur la subrogation légale prévue par l'article 16 du Règlement technique de la CASS.

Les défendeurs ont soulevé l'exception de prescription de l'action et ont contesté, sur le fond, que la CASS établisse que les sommes réclamées correspondaient à des prestations versées à Mme Oller en lien avec l'accident. Par jugement du 3 octobre 2007, le Tribunal de Batlles a fait droit pour l'essentiel à la demande, en condamnant M. Farré, solidairement avec ORG_0 et subsidiairement avec M. Luís, au paiement de la somme réclamée, avec dépens.

Les défendeurs ont interjeté appel. Le Tribunal supérieur de justice, Sala civile, présidée par M. Jean Louis Vuillemin (magistrat rapporteur), a rejeté le recours et confirmé le jugement de première instance.

Question de droit

Le litige soulève deux questions connexes.

La première porte sur la recevabilité et le fondement de l'action de la CASS. Les appelants soutenaient que, la CASS n'ayant pas comparu dans la procédure pénale et la victime ayant seule exercé l'action civile, l'organisme ne pouvait engager une action en responsabilité civile dérivée d'un délit. Selon eux, l'action ne pouvait reposer que sur la Lex Aquilia, et elle était en tout état de cause prescrite au regard de la prescription annale.

La seconde question concerne la nature juridique de la subrogation invoquée. Il s'agissait de déterminer si la CASS intervient comme partie autonome au litige, dotée de sa propre action, ou si elle se substitue à la victime dans les droits de celle-ci, auquel cas le régime procédural applicable est celui de la victime elle-même.

Solution et dispositif

La Cour écarte le moyen tiré de la Lex Aquilia en qualifiant la situation de subrogation légale. Elle s'appuie sur l'article 16 du Règlement technique de la CASS, dont elle cite le passage p

ANTECEDENTS DE FET

I.- La CASS va presentar davant de l'Hble. BATLLIA demanda a tramitar pel procediment ordinari contra els Srs. Farré, Luís i contra la companyia d'assegurances ORG_0, en reclamació de la quantitat de 13.724,96 EUR amb els interessos legals escaients des de la data en que es va efectuar la primera reclamació, o subsidiàriament de la contesta a la demanda, en concepte de rescabalament del perjudici sofert per la Sra. Oller a conseqüència de l'accident que es va produir el dia 4 de juliol del 2001, en mèrits de la subrogació legal establerta per l'article 16 del Reglament Tècnic de la CASS.

II.- Els Srs. Farré, Luís i la companyia d'assegurances ORG_0 varen plantejar l'excepció de prescripció de l'acció i sobre el fons es varen oposar a les pretensions de la part actora contestant que la CASS no acredita que les sumes reclamades es derivin de prestacions abonades a la Sra. Oller relacionades amb l'accident ocorregut en data 4 de juliol del 2001.

III.- Per sentència de data 3 d'octubre del 2007, l'Hble. Tribunal de Batlles secció civil, estimant en la seva major part la demanda principal, va condemnar al Sr. Farré solidàriament amb ORG_0 i subsidiàriament amb el Sr. Luís a satisfer a la CASS la suma de 13.724,96 EUR més els interessos legals produïts d'ençà el 9 de novembre del 2005, amb imposició als defenents de les costes processals.

IV.- Contra aquesta resolució els Srs. Farré, Luís i la companyia d'assegurances ORG_0 han interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta que en el supòsit que el perjudicat no es manifesti en el marc del procediment penal i, per conseqüent, no faci expressa reserva de la seva voluntat d'exercitar l'acció en responsabilitat civil en un judici civil posterior, aquest fet ha de comportar indefugiblement la impossibilitat que pugui interposar ja cap mena d'acció en responsabilitat civil; que atès que en el present cas la CASS no va comparèixer en el marc del procediment penal i que si la Sra. Oller va comparèixer per a exercitar l'escaient acció civil, resulta evident que la CASS no pot vàlidament endegar un procediment civil en reclamació de quantitat contra els defenents basant-se en la responsabilitat civil derivada de delicte; que l'acció interposada per la CASS únicament pot basar-se en la Lex Aquilia i que dita acció ha estat formulada de manera extemporània ja que s'ha escolat amb escreix la prescripció anyal.

II.- És pacífic que el dia 4 de juliol del 2001 el Sr. Farré que conduïa el vehicle propietat del seu pare Luís, assegurat prop de la companyia d'assegurances ORG_0, va atropellar en un pas de vianants, a la Sra. Oller, causant-li lesions; que per sentència del dia 6 de novembre del 2003, el M.I. Tribunal de Corts va condemnar el Sr. Farré a reparar íntegrament les conseqüències indemnitzables de l'accident, solidàriament amb la companyia ORG_0 i subsidiàriament amb els Sr. Luís..

III.- L'article 16 del Reglament Tècnic de la CASS disposa que: "si es dona el cas que l'accident ocorregut a un assegurat tenint una tercera persona com a responsable, la Caixa podrà exigir a la dita persona el pagament de la totalitat de les despeses que hagués ocasionat l'aplicació de la legislació...". Aquesta norma estableix una subrogació legal de la CASS en els drets de la part perjudicada; per tant, en el supòsit d'un delicte, la CASS no és cap part del litisconsorci, ja que no col·labora o coadjuva a la defensa d'una de les parts, ni formula cap reclamació autònoma, sinó que pel efecte de la subrogació legal es substitueix en la situació que una altra persona, més concretament la part perjudicada, ocupava, i només pot reclamar a la part responsable del delicte, la part de l'indemnització obtinguda del Tribunal pel perjudicat, que va abonar a aquest darrer en virtut de la seva obligació d'entitat d'assegurança social. En el cas d'autes, la perjudicada Sra. Oller va exercitar l'acció civil contra els recurrents en el marc del procediment penal instat davant del M.I. Tribunal de Corts, que va condemnar els mateixos a indemnitzar totes les conseqüències de l'accident a determinar en període d'execució de sentència. Que la CASS no hagi comparegut en el procediment penal no té cap importància, ja que d'una banda, la CASS no és part litigant en el judici penal, i que d'altra banda, la seva legitimació a reclamar el rescabalament dels danys soferts per al seu assegurat social perjudicat prové de la subrogació legal que esdevé efectiva únicament una vegada l'indemnització fixada pel Tribunal i abonada a la víctima. Essent la CASS, pels efectes de la subrogació, substituïda en lloc i plaça de la Sra. Oller, tant en l'exercici de l'acció civil, com en l'execució de la sentència penal corresponent a les quantitats satisfetes a la perjudicada a títol de l'indemnització fixada pel Tribunal penal, i no una nova part al litigi, la present reclamació està regulada per les mateixes normes processals que si la mateixa demanda hagués estat formulada per la pròpia Sra. Oller, i no per la normativa derivada de la Lex Aquilia, el que determina la desestimació del recurs.

IV.- El principi de venciment imposa posar les costes processals de segona instància a càrrec de la part que recorre.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs d'apel·lació del Srs. Farré, Luís i de la companyia d'assegurances A. SA;

Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 3 d'octubre del 2007 en tots els seus extrems;

Condemnar els Srs. Farré, Luís i la companyia d'assegurances ORG_0 al pagament de les costes judicials de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : article 16 del Reglament Tècnic de la CASS.