• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

TSJ d'Andorre, Sala Civil, 15 mai 2008, n° 032/08 (ROJ : STSJAD 134/2008 ; ECLI:AD:TSJADAD:2008:134)

Faits et procédure

La salariée, engagée le 1er mars 1999 pour une durée indéterminée, cesse de se présenter à son poste à compter d'avril 2005. Par lettre du 29 juin 2005, notifiée par l'intermédiaire d'un notaire, l'employeur la licencie immédiatement. Il invoque deux motifs : un abandon de poste sans cause justificée depuis le 25 avril 2005, et des actes de fraude, de déloyauté et d'abus de confiance. Ces derniers consistent en l'usage habituel des ressources de l'entreprise au profit d'une société tierce, dont l'employeur serait propriétaire de fait ou de droit.

La salariée saisit la Batllia (juridiction de première instance) d'une demande en paiement de 23 232,70 EUR. Ce montant se décompose en indemnité de licenciement irrégulier (14 926,48 EUR), compensation économique (6 162,72 EUR), salaires dus (1 742,90 EUR) et congés non pris et non payés (400,60 EUR), outre intérêts légaux et cotisations à la CASS. La société défenderesse reconnaît devoir 2 586,77 EUR au titre des salaires et congés, mais conteste le surplus.

Par jugement du 9 janvier 2008, le Tribunal unipersonnel des Batlles accueille partiellement la demande. Il condamne l'employeur à 10 818 EUR « a tenor de l'indemnitzaci\u00f3 de l'article 76 de la Llei sobre el contracte de treball », à 1 742,90 EUR de salaires et à 400,60 EUR de congés, avec intérêts et dépens. La société interjette appel. La cour, composée de MM. Jean Louis Vuillemin (rapporteur) et Joan Manel Abril Campoy et de Mme Eulàlia Amat Llari, n'a plus à statuer que sur la rupture du contrat.

Question de droit

La question posée est double. Il s'agit, d'une part, de déterminer sur qui pèse la charge de la preuve d'un licenciement verbal allégué par le salarié. D'autre part, il faut établir si ce licenciement, prononcé par téléphone, peut être tenu pour établi et apprécié au regard de l'exigence de forme écrite posée par la loi sur le contrat de travail.

L'appelante soutient que la charge de la preuve incombe à la salariée et que celle-ci n'a pas établi les faits constitutifs de sa demande. La cour rappelle que « pertoca a la part que demana provar les seves afirmacions », c'est-à-dire que la charge de la preuve incombe à la partie qui allègue. Elle relève toutefois deux difficultés propres à la situation. D'abord, l'employeur ne peut prouver un fait négatif, à savoir l'absence de licenciement verbal. Ensuite, il est « molt dif\u00edcil » pour un salarié de prouver un licenciement téléphonique, faute, en principe, de témoin de la conversation.

Solution et dispositif

La cour retient que la preuve est « suficientment significativa » que l'employeur a licencié la salariée le 26 avril 2005, verbalement et par téléphone. Elle fonde cette conclusion sur un faisceau d'éléments concordants :

• le témoignage d'une cliente, Mme Ayuso, qui rapporte que la salariée, seule employée du bureau, lui aurait indiqué venir d'être licenciée par téléphone et ne pouvait plus lui vendre de voyage. La cour reconn

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Daza va presentar davant de l'Hble. Batllia demanda laboral contra la societat ORG_0 en reclamació de la quantitat de 23.232,70 EUR en concepte d'indemnització per acomiadament fet en forma indeguda (14.926,48 EUR), compensació econòmica (6.162,72 EUR), salaris deguts (1.742,90 EUR) i vacances no fetes i no pagades (400,60 EUR), més els interessos legals a partir de l'impagament; i en cotitzacions a la CASS de tots els havers laborals que no hagin estat satisfets.

II.- La societat ORG_1 va plantejar l'excepció de defecte de formulació de la demanda i sobre el fons, va reconèixer deure a la Sra. Daza l'import de 2.586,77 EUR en concepte de salaris i vacances pendents, tot oposant-se a les altres pretensions de la part actora, contestant que la treballadora fou acomiadada per abandó del lloc de treball per un període de 3 dies laborables consecutius i per actes de frau, deslleialtat i abús de confiança envers l'empresari.

III.- Per sentència de data 9 de gener del 2008, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, estimant en part la demanda de l'actora, va condemnar la societat ORG_1 a pagar a la Sra. Daza les sumes de 10.818 EUR a tenor de l'indemnització de l'article 76 de la Llei sobre el contracte de treball, 1.742,90 EUR per salaris no pagats i 400,60 EUR per dies de vacances no realitzats ni pagats respecte de l'any 2005, més els interessos legals, així com a pagar les costes processals.

IV.- Contra aquesta resolució la societat ORG_1 ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta que correspon a la Sra. Daza la carrega de la prova del suposat acomiadament verbal; que l'adversa no ha provat els fets constitutius de la seva demanda i que és clar que amb aquesta base no és possible la condemna de la societat ORG_1.

II.- El dia 1 de març de 1999, la Sra. Daza va començar a treballar per compte de la societat ORG_1 per una durada indeterminada, amb un salari de 1.202 EUR al mes. A comptar del mes d'abril del 2005, la Sra. Daza no va presentar-se més al seu lloc de treball a l'empresa. Per carta de data 29 de juny del 2005, lliurada a mà pel Notari Sr. Morell, l'empresa va notificar a la treballadora el seu acomiadament immediat per haver abandonat sense causa justificada el seu lloc de treball sense comparèixer-hi des del dia 25 d'abril de 2005 fins el dia d'avui, i per comissió d'actes de frau, deslleialtat i abús de confiança envers l'empresa per haver, durant almenys el primer trimestre de l'any 2005, utilitzat de forma habitual i reiterada els recursos, materials i facilitats de l'empresa per a finalitats particulars de l'empresa E. de la qual n'és propietària de fet o de dret, i igualment per haver durant almenys aquest mateix període, realitzat tasques per l'empresa E. en horaris d'oficina de l'empresa ORG_0.

III.- En tràmit d'apel·lació només queda pendent de resoldre la problemàtica derivada de l'acomiadament de la Sra. Daza. Les parts estant contraris en fets, atès que l'empresa afirma que l'acomiadament de la treballadora, efectuat en la forma exigida per la Llei sobre el contracte de treball, fou del tot justificat pel motius que consten en la carta d'acomiadament, aleshores que la Sra. Daza pretén que si no va presenciar-se al seu lloc de treball a comptar del dia 26 d'abril del 2005, fou perquè el mateix dia, al matí, el seu amo va trucar-la al seu lloc de treball i va dir-li que a partir d'aquella tarda tancava l'empresa i que no volia ningú més allà treballant, efectuant així un acomiadament verbal de la treballadora. Pertoca a la part que demana provar les seves afirmacions i doncs a la Sra. Daza establir que fou acomiadada mitjançant una trucada telefònica el dia 26 d'abril del 2005. A més a més , com ho manifesta la part recurrent, l'empresari no pot fer la prova d'un fet negatiu com el que no ha acomiadat verbalment la treballadora. Ara s'ha també posar de relleu que resulta igualment molt difícil per un treballador provar un acomiadament efectuat per trucada telefònica atès que en principi no hi ha cap testimoni de la conversa.

IV.- En el present cas consta en autes el testimoniatge de la Sra. Ayuso, clienta habitual de la societat ORG_1 que el dia 26 d'abril del 2005 es va desplaçar a les dependències de ORG_1 per informar-se sobre un viatge que volia realitzar a MÈXIC, i segons la mateixa, la Sra. Daza, única empleada en el despatx, li va comunicar que venia d'ésser acomiadada per telèfon i que no podia vendre-li cap viatge. És cert que es tracta aquí d'un testimoniatge indirecta i que la Sra. Ayuso només fa que reproduir el que la Sra. Daza va dir-li. No obstant això, el fet que la Sra. Daza no hagi pogut vendre a la Sra. Ayuso el viatge que aquesta desitjava efectuar a MÈXIC, corrobora l'autenticitat de les seves paraules. A més a més, si com ho pretén la part que recorre, la Sra. Daza havia abandonat el seu lloc de treball sense causa justificada, és del tot estrany, que l'empresa hagi esperat més de 2 mesos per enviar la carta d'acomiadament per aquest motiu. De tots aquests elements en resulta la prova suficientment significativa que l'empresa ha acomiadat la Sra. Daza el dia 26 d'abril del 2005, de forma verbal per trucada telefònica, en vulneració de les disposicions de l'article 72-11 de la Llei sobre el contracte de treball que exigeix que l'acomiadament es faci per escrit.

V.- Per conseqüent s'ha de desestimar el recurs de la societat ORG_1 i confirmar la sentència impugnada en tots els seus extrems, amb imposició de costes a la part recurrent.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs de la societat V.T. SL;

Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 9 de gener del 2008 en totes les seves disposicions, amb imposició de les costes de segona instància a la societat ORG_1.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei 8/2003, del 12 de juny, sobre el contracte de treball (text refós).