Voisinage jurisprudentiel et doctrinal vérifié. Cliquez pour explorer.

• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 15 mai 2008 (ROJ : STSJAD 135/2008)

Note : la référence canonique fournie dans les métadonnées (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ci-dessus a été reconstituée à partir du texte intégral (en-tête, métadonnées et identifiant ECLI).

Faits et procédure

Une société, ORG_2, a introduit devant le Tribunal de Batlles une demande selon la procédure ordinaire contre deux personnes physiques, M. Sanz et Mme Canales, en recouvrement de deux sommes, de 111 510,56 EUR et 258 270,48 EUR, correspondant à des découverts de comptes courants. Ces sommes étaient majorées d'intérêts et de commissions bancaires liquidés trimestriellement.

Selon les faits tenus pour pacifiques par la décision, M. Sanz avait ouvert deux comptes courants auprès de ORG_2 (en 1998 pour le premier, n° 1023238/073.002.001, et pour le second n° 1024095/073.002.001). Le 22 novembre 2004, il avait conclu avec « ORG_0 » deux contrats de crédit en compte courant, autorisant des découverts plafonnés à 110 000 EUR et 150 000 EUR. Mme Canales et un autre codébiteur s'étaient portés avaladors solidaires. Le 23 octobre 2006, les soldes débiteurs s'élevaient aux montants réclamés.

Par jugement du 14 novembre 2007, le Tribunal de Batlles, section civile, a fait droit intégralement à la demande. Les défendeurs ont interjeté appel, en invoquant trois moyens : le défaut de légitimation active de la société demanderesse, l'efficacité de l'anatocisme dans le calcul des intérêts, et l'absence de pacte léonin ou, plus exactement, le caractère abusif des intérêts réclamés. Les appelants ne contestaient pas le principal dû.

Question de droit

La Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia était saisie de trois questions :

1. La légitimation active : une société peut-elle agir en paiement de créances nées de contrats conclus sous une marque dont elle est titulaire, mais que le contrat désigne sous une dénomination distincte ?
2. L'anatocisme : la capitalisation trimestrielle des intérêts sur un compte courant débiteur est-elle licite en droit andorran ?
3. Le caractère abusif : la combinaison, dans une même clause, d'une majoration du taux d'intérêt et d'une commission de réclamation de dette, est-elle compatible avec les principes d'équité qui gouvernent les conventions ?

Solution et dispositif

Sur la légitimation active

La Cour écarte le moyen. Elle relève que les contrats de crédit avaient été conclus avec « ORG_0 », expressément présentée comme une marque déposée de ORG_2. Elle en déduit que la marque n'a pas de personnalité juridique propre : elle n'est qu'un signe distinctif, et son titulaire est la société ORG_2 elle-même. Il n'y a donc e

ANTECEDENTS DE FET

I.- La societat ORG_2 va presentar davant de l'Hble. Batllia demanda a tramitar pel procediment ordinari contra el Sr. Sanz i contra la Sra. Canales en reclamació de les quantitats de 111.510,56 EUR i de 258.270,48 EUR en concepte de deutes derivats de crèdit en compte corrent, més els interessos i comissions liquidats trimestralment i calculats, als tipus per a descobert quan a l'interès, i per a préstec i crèdit quant a la comissió, successivament en vigor segons l'ORG_1, a partir del dia 23 d'octubre del 2006.

II.- Els Srs. Sanz i Canales, varen plantejar l'excepció de manca de legitimació activa, sense contestar, fins i tot de manera subsidiària, sobre el fons de la litis, llevat pel que fa a l'anatocisme i als interessos.

III.- Per sentència de data 14 de novembre del 2007, l'Hble. Tribunal de Batlles, secció civil, estimant íntegrament la demanda de l'actora, va condemnar als Srs. Sanz i Canales a pagar a ORG_2 les quantitats de 111.510,56EUR i 258.270,48 EUR, ambdues incrementades dels interessos i comissions bancaris liquidats trimestralment i calculats, als tipus per a "descobert en compte" -quan a l'interès -i per a "préstec i crèdits" -quan a la comissió -successivament en vigor segons l'ORG_1, d'ençà el dia 23 d'octubre de l'any passat data de les últimes liquidacions practicades- i fins que siguin íntegrament satisfetes, imposant-los les costes processals causades de conformitat amb el que preveu el darrer Considerant.

IV.- Contra aquesta resolució els Srs. Sanz i Canales han interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre basa la seva apel·lació en 3 motius que són els següents: 1) la legitimació activa de la societat ORG_2 respecte els drets objecte del litigi;

1. eficàcia de l'anatocisme en les liquidacions d'interessos que conformen el quantum objecte de demanda;

2. inexistència de pacte lleoní respecte les liquidacions d'interessos; i pels arguments desenvolupats en el seu escrit de conclusions, sol·licita la revocació de la sentència impugnada en el sentit de desestimar totes les pretensions de la part agent.

II.- És pacífic que el dia 27 de juliol de 1998, el Sr. Sanz va obrir en els llibres del ORG_2, un compte corrent amb el n° 1023238/073.002.001; que el dia 22 de novembre del 2004, el mateix va firmar amb ORG_0 un contracte de crèdit en compte corrent tot i autoritzant- lo a girar en descobert fins a la quantitat màxima de 110.000 EUR, amb venciment al 22 de novembre del 2007; que els Srs. Canales i J.G.E. es varen constituir en avaladors solidaris del beneficiari del crèdit; que en data 23 d'octubre del 2006, dia de la liquidació, el compte corrent presentava un ròssec deutor de 111.510,56 EUR; que el Sr. Sanz era també titular d'un compte corrent obert en els llibres de ORG_2, amb el n° 1024095/073.002.001; que en data 22 de novembre del 2004, el Sr. Sanz va contractar amb ORG_0 una pòlissa de crèdit en compte corrent tot i autoritzant-lo a girar en descobert fins a la quantitat màxima de 150.000 EUR, amb venciment al 22 de maig del 2007; que els Srs. Canales i J.G.E. es varen constituir en avaladors solidaris del beneficiari del referit crèdit; que en data 23 d'octubre del 2006, dia de la liquidació, el compte corrent presentava un ròssec deutor de 258.270,48 EUR.

III.- Pel que fa a l'excepció de manca de legitimació activa formulada per la part defenent, aquesta no pot prosperar. En efecte, les parts que recorren manifesten que si bé l'adversa aporta uns contractes d'obertura de compte entre la societat ORG_2 SA i el Sr. Sanz, als quals es fa referència en els contractes de préstecs, en cap document signat pels recurrents apareix la denominació social de la demandant, i per tant cap dret pot invocar aquesta respecte al crèdit objecte del present litigi si no acredita prèviament una subrogació o cessió de crèdit respecte les societats actuant en els documents atorgats pel Sr. Sanz..

És cert que d'una banda, el Sr. Sanz va contractar amb l'entitat ORG_2 per l'obertura dels comptes corrents, i amb ORG_0 per les pòlisses de crèdit, i d'altra banda, la demanda està formulada per la societat ORG_2. L'argumentació de les parts recurrents és de molt mala fe. Per escriptura publica de data 11 de juny del 2002, l'entitat ORG_2 va modificar la seva denominació per ORG_2. Les pòlisses de crèdit han estat contractades pel Sr. Sanz amb ORG_0, amb l'expressa precisió en els referits documents de que ORG_0 és una marca registrada de ORG_2. Per tant, la part que va contractar amb el Sr. Sanz no és la marca, que només correspon a un signe distintiu i que no te cap personalitat jurídica pròpia, sinó el titular de la mateixa quina constitueix un dels actius del seu patrimoni. En conseqüència no hi ha hagut cap subrogació, cessió de crèdit, successió o fusió de societats, sinó que ORG_2 i ORG_0 corresponen a la mateixa entitat i persona jurídica, per ésser la segona denominació, una marca de la primera societat. Res no impedeix una societat contractar sota la denominació de qualsevol marca que en sigui propietari, del moment que, com en el cas d'autes, l'altra part està perfectament assabentat per el contingut del contracte, de la persona jurídica amb qui va pactar. A més a més, ANDORRA és un país petit on cada entitat bancària està coneguda pels ciutadans i és de notorietat, sobre tot en el món comercial del qual fa part el Sr. Sanz, que només existeix en el Principat un sol i únic establiment bancari utilitzant en la seva denominació les paraules A., ORG_2 i R..

IV.- Respecte al fons del litigi, les parts que recorren no neguen deure les quantitats principals reclamades per la part actora, sinó que critiquen els interessos de les mateixes per ser prohibit l'anatocisme i per considerar que els interessos reclamats per l'entitat bancària estan abusius.

V.- D'un punt de vista genèric, no és cert que l'anatocisme sigui absolutament prohibit a ANDORRA; la jurisprudència ha tingut l'oportunitat moltes vegades de reconèixer la legitimitat de la capitalització dels interessos i tot particularment en matèria de compte corrent on tots els deutes s'acumulen per compensar-se amb tots els ingressos el que té per efecte que els interessos que siguin a favor del banc o del titular del compte, es capitalitzen pel càlcul d'un saldo únic (S TSJ 8 d'abril de 1998). En el present cas, l'article I 3r de les pòlisses de crèdit estableix que: "els interessos pactats seran liquidats, carregats al compte i capitalitzats per trimestres vençuts. La primera liquidació serà el dia 22/02/05 i les successives cada 90 dies aproximadament. A. comunicarà a la part beneficiària els interessos i comissions meritats i el saldo resultant. Aquesta disposarà de 30 dies per tal de formular les observacions o reclamacions que consideri pertinents, si no rebés la comunicació, per tal de demanar-la. Transcorreguts els 30 dies sense que A. rebi cap objecció o sense que li sigui demanada la liquidació, es considerarà que la part beneficiaria la troba conforme". No consta en autes la més mínima prova que els recurrents hagin formulat observacions o reclamacions quan es va procedir a la liquidació trimestral dels interessos, ço que determina que els mateixos varen acceptar el càlcul dels interessos realitzat pel banc com conforme a allò que fou convingut i pactat. Per tant, no tant sol els Srs. Sanz i Canales no acrediten que els interessos foren calculats amb anatocisme, sinó que encara que sigui el cas, els mateixos han aprovat aquest càlcul per no haver-lo contestat a cada liquidació trimestral.

VI.- Els interessos pactats produïts pel saldo deutor del compte corrent d'autes, a favor del Banc, corresponen a un 4,5%. Les parts que recorren no acrediten que es tracta d'un tipus d'interès que sigui usuari o diferent del tipus generalment aplicat en el marcat per altres entitats bancàries en operacions financeres similars. Dit això, l'article 5 de la pòlissa de crèdit estipula que: "Si el saldo del compte ultrapasses el límit vigent en cada moment,...s'aplicaran sobre l'excés, el tipus d'interès resultant d'afegir al tipus pactat...el diferencial per a interessos deutors per a descoberts en compte vigent en aquell moment segons acord de l'ORG_1...A més, pel cas que A. optés per la reclamació de l'ultrapassament, carregarà en el compte de la part beneficiària la comissió de reclamació de deute establerta per l'ORG_1...". És tracta aquí d'una clàusula penal per incompliment del contracte de descobert per part del titular del compte. La viabilitat de l'acumulació dels interessos moratoris i de la pena convencional amb funció clarament penal resulta admesa per la doctrina civilista i va ésser objecte de declaració expressa per la jurisprudència. Ara bé, és cert que la resolució dels afers per les jurisdiccions requereix que aquestes ponderin i apliquin el dret d'acord amb criteris d'equitat de tal forma que la resposta del jutge a una qüestió que es troba sotmesa a la seva apreciació no es derivi només de l'aplicació mecànica del dret sinó que ponderi i valori les reals condicions en que es troben immerses les parts litigants. En cas d'autes l'aplicació d'interessos majorats i a més d'una comissió en el supòsit d'ultrapassament del descobert, té per efecte de castigar dues vegades el deutor per el mateix incompliment de les seves obligacions, sense que el titular del compte pugui tenir coneixement amb precisió de quina serà la seva penalitat respecte a la comissió pactada. Per tant, si la clàusula penal que estableix un increment del tipus d'interès convingut és del tot legítim, en canvi, la pena convencional d'una comissió a càrrec del deutor, a més de l'increment del tipus d'interès inicial, apareix com abusiva i sense ésser relacionada directament amb el perjudici sofert pel Banc a conseqüència de l'incompliment del deutor, ço que malgrat haver ésser acceptada la mateixa en el contracte, s'ha de declarar sense efecte per transcendir les normes d'equitat i d'equilibri que han de presidir a totes les convencions.

VII.- L'estimació parcial del recurs, i les circumstàncies particulars del litigi imposa de no fer especial condemna en costes de segona instància.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Estimar en part el recurs dels Srs. Sanz i ENTITY_5;

Reformar la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 14 de novembre del 2007 en el sentit de condemnar als Srs. Sanz i Canales a satisfer a la societat ORG_2 les quantitats de 111.510,56 EUR i 258.270,48 EUR, ambdues incrementades dels interessos liquidats trimestralment i calculats al tipus per a descobert en compte en vigor segons l'ORG_1, d'ençà el dia 23 d'octubre del 2006.

Confirmar-la per la resta de les seves disposicions; sense fer especial imposició de costes judicials de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.