• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 312/2008 (ECLI:AD:TSJADAD:2008:312)

Faits et procédure

Les faits, tels que retenus par le Tribunal de Corts, se déroulent le 3 août 2005, vers une heure du matin, sur la Plaça de la Germandat de Sant Julià de Lòria, à l'occasion d'un concert de la fête patronale. Au cours d'une discussion verbale avec la victime, Mme Salamanca, M. Nogué lui aurait affirmé qu'elle avait de mauvaises fréquentations et qu'il était capable de la tuer. Il l'aurait ensuite saisie par le cou, tiré les cheveux jusqu'à la faire tomber au sol, frappé plusieurs fois sa tête contre le sol, puis porté des coups de poing et de pied au visage et au corps.

Les constatations médicales relèvent des contusions crâniennes, des hématomes multiples, un traumatisme cranio-encéphalique et une fracture du quatrième doigt de la main droite. La victime a dû porter un collier cervical pendant quarante-deux jours et une attelle digitale pendant soixante jours. Le médecin légiste a qualifié le pretium doloris de « léger à modéré » (2,5/7).

Par jugement du 14 novembre 2007, le Tribunal de Corts a déclaré M. Nogué auteur d'un délit majeur de lésions dolosives et d'un délit mineur de menaces non conditionnelles, sans circonstance modificative. Il l'a condamné à quinze mois d'emprisonnement avec sursis qualifié, assorti d'une obligation d'indemniser la victime, à six mois d'emprisonnement avec sursis, aux dépens, et au paiement de 2 759,53 EUR au titre de la responsabilité civile. Le jugement de première instance comporte une date discordante : les antécédents le datent du 14 novembre 2007, tandis que le préambule de l'arrêt d'appel mentionne le 14 novembre 2008 (non précisé dans la décision comme erreur matérielle).

La défense a interjeté appel en invoquant deux moyens : une appréciation erronée des faits prouvés et l'absence, dans le jugement, d'un exposé précis des faits tenus pour établis. Elle soutient que la victime, en état d'inimitié manifeste envers la compagne de l'accusé, Mme Seco, ne saurait fonder seule une condamnation, et que les témoins Mmes Pina et Campillo n'ont pas reconnu l'accusé à l'audience. Le ministère public conclut à la confirmation, en soulignant que ces témoins avaient reconnu l'agresseur lors de leurs dépositions à la Batllia et que leur hésitation à l'audience s'expliquait par le temps écoulé (environ deux ans) et l'évolution physique de l'accusé.

Question de droit

La Cour devait déterminer si la déclaration de la victime, corroborée par des témoignages recueillis au stade de l'enquête et ratifiés à l'audience, peut constituer une preuve à charge suffisante pour écarter la présomption d'innocence, nonobstant l'alléguée inimitié de la victime envers l'entourage de l'accusé et la non-reconnaissance de l'accusé par deux témoins au cours du procès oral.

Corrélativement, se posait la question de la motivation du jugement, au regard de l'article 180.2 du Code de procédure pénale, qui impose de consigner les faits tenus pour établis et en rapport avec les questions à trancher.

Solution et dispositif

La Cour traite d'abord le second moyen, qu'elle estime de nature à affecter la validité du jugement. Elle rappelle que toute décision de condamnation doit contenir un exposé exprès et déterminé des faits prouvés constituant le substrat factuel de l'infraction, en précisant la participation de chaque prévenu. Elle constate que le premier « Resultant » du jugement de première instance satis

Marie Conte

Andorra la Vella, a cinc de juny de dos mil vuit.

En el recurs d'apel·lació interposat per la Lletrat Sra. Expósito en defensa i representació del Sr. Nogués contra la sentència de data 14 de novembre del 2008 dictada pel M. Il·ltre. Tribunal de corts en la Causa i rotlle de referència, per un delicte major de lesions doloses i menor d'amenaces no condicionals. Sent part el Magfc. Ministeri Fiscal, representat pel Sr. Puig. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió. És ponent el M. Il·ltre. Sr. Josep Maria Pijuan Canadell.

ANTECEDENTS DE FET

I.-RESULTANT: Que el M. Il·ltre. Tribunal de Corts dictà sentència de data 14 de novembre del 2007, amb la següent part dispositiva: "Fallem: que hem de condemnar i condemnen Nogués com a responsable penal en concepte de autor del delicte major de lesions doloses i del delicte menor d'amenaces no condicionals, sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal:

pel delicte major, a la pena de QUINZE MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL QUALIFICADA A INDEMNITZAR A LA PERJUDICADA.

pel delicte menor, a la pena de SIS MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL.

Així com al pagament de les despeses processals causades.

En concepte de responsabilitat civil, es condemna a Nogués a pagar a Salamanca la suma total de 2.759,53 EUR".

II.-RESULTANT: Que el precedent fallo es recolza en els seguents fets que la sentència declara provats en el seu primer resultant: "que, en data 3 d'agost del 2.005, vers les 01:00 hores, trobant-se a la Plaça de la Germandat de la vila de Sant Julià de Lòria en ocasió d'un concert durant la celebració de la festa major, el processat Nogués, nascut el dia 31 de desembre del 1.982, de nacionalitat andorrana i amb antecedents penals no computables per raó de la present causa, inicià una discussió verbal amb Salamanca, en el curs de la qual el processat li digué que tenia forces amistats dolentes i era capaç de matar-la, per agafar-la tot seguit fortament pel coll amb un braç, estirant-li els cabells fins fer-la caure al terra, aprofitant aleshores per colpir vàries vegades el cap d'aquesta contra el terra, donant-li tanmateix cops de puny i puntades de peu a la cara i arreu del cos.

A conseqüència de les agressions Salamanca resultà amb contusions cranials i hematomes múltiples, un traumatisme cranio-encefàlic i una fractura del quart dit de la mà dreta, ferides que per a la seva curació requeriren el seguiment d'un tractament mèdic posterior a la primera assistència, havent de dur un collaret tou a la columna cervical durant 42 dies i una fèrula digital durant 60 dies.

En l'informe final de data 6 de març del 2006, el metge forense ha qualificat el pretium doloris entre lleu i moderat (2,5/7)".

III.-RESULTANT: que la Defensa de l'acusat Nogués ha formulat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, recurs que fonamenta en que el Tribunal de Corts no ha fet una deguda apreciació dels fets declarats provats, ni la sentència conté la narració precisa del fet o fets que es consideren provats. La part apel·lant entén que ha quedat provada la enemistat manifesta de la perjudicada envers la núvia de l'acusat , la Sra. Seco, arran de la negativa d'aquesta d'anar a testificar a favor de la perjudicada en un judici laboral, negativa fonamentada en el motiu de que la Sra. Seco no havia presenciat els fets. A causa d'aquesta palesa enemistat entre la perjudicada Salamanca i la núvia de l'acusat, la declaració de la perjudicada no pot tenir valor de prova de càrrec. I, en opinió de la part apel·lant, tampoc integren prova de càrrec ni el testimoni de la Sra. Pina, ja que a la vista oral va manifestar haver vist el dia dels fets al noi d'esquenes i que no l'hagués pogut reconèixer, ni el de la Sra. Campillo que també en la vista oral digué que no podia afirmar si l'agressor havia estat el senyor Nogués o un home de similars característiques. Per tant, de les lesions doloses i de les amenaces no hi ha en autes cap altra prova de càrrec en contra de l'acusat que la declaració de la perjudicada Salamanca que, per les raons apuntades de la manifesta enemistat, ha de mancar de valor incriminatori. Per la qual cosa, acaba el seu escrit del recurs sol·licitant es dicti nova sentència revocant la sentència dictada pel Tribunal de Corts i s'absolgui a l'acusat Nogués dels delictes majors de lesions doloses i menor d'amenaces no condicionals pels que ha estat condemnat.

IV.-RESULTANT: que en el present recurs ha comparegut el Ministeri Fiscal, oposant-se al recurs per considerar que tot i que l'acusat va negar els fets, com també ho va fer la seva núvia, els testimonis de les senyores Campillo i Pina varen confirmar que havien reconegut a l'agressor quan va fer les declaracions a la Batllia, i el que no el reconeguessin en l'acte del judici oral es explicable pel temps transcorregut de dos anys després dels fets i el canvi físic de l'acusat. Considera el Ministeri Fiscal que hi ha hagut prova de càrrec suficient per la qual cosa interessà la confirmació de la sentència apel·lada en tots els seus extrems per ésser ajustada a Dret.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: que el recurs es fonamenta en dos motius, un en que el Tribunal de Corts no ha fet una deguda apreciació dels fets declarats provats, l'altre que la sentència no conté la narració precisa del fet o fets que es consideren provats. Per raons de coherència processal s'ha d'examinar i resoldre en primer lloc el segon motiu del recurs ja que podria afectar a la validesa de la sentència doncs, com és sabut, l'article 180 del Codi de Procediment Penal en el seu apartat 2 disposa que en les sentències "s'han de consignar en resultants els fets que es considerin provats i estiguin relacionats amb les qüestions que s'hagin de resoldre en el jutjament". Aquest precepte ha estat interpretat per la Jurisprudència en el sentit de que tota sentència condemnatòria ha de contenir una relació expressa i terminant dels fets provats que el Tribunal considera provats i que, per la seva tipicitat, constitueixen el pressupost fàctic de la infracció criminal, precisant-ne quina ha estat la participació de l'acusat o acusats en els fets declarats provats.

La sentència apel·lada, en el seu primer Resultant, conté una concreta, detallada i expressiva relació dels fets que el Tribunal de Corts considera provats, relació de fets que constitueixen el pressupost fàctic dels delictes major de lesions doloses i menor d'amenaces no condicionals pels que ha estat condemnat Nogués. No hi ha lloc, doncs, a estimar el motiu del recurs fonamentat en que la sentència no conté la narració precisa del fet o fets que es consideren provats.

II.-CONSIDERANT: que la part apel·lant al·lega en el seu escrit del recurs que el Tribunal de Corts no ha fet una deguda apreciació dels fets declarats provats, no atorgant credibilitat al testimoni de la Sra. Seco per raó de la seva relació sentimental amb l'acusat i, en canvi, sí ha donat plena credibilitat al testimoni de la perjudicada Salamanca malgrat la seva reconeguda enemistat envers la núvia de l'acusat , la Sra. Seco, arran de la negativa d'aquesta d'anar a testificar a favor de la perjudicada en un judici laboral, negativa fonamentada en el motiu de que la Sra. Seco no havia presenciat els fets. Entén la part apel·lant que la declaració de la perjudicada no pot valer com a prova de càrrec, ni les declaracions de les testimonis Sra. Pina i Sra. Campillo, que en el judici oral manifestaren que el noi estava d'esquena i que no reconeixien a l'acusat. Ateses aquestes al·legacions, s'ha de concloure que aquest motiu del recurs, més que en una indeguda apreciació dels fets declarats provats, es fonamenta en una manca de prova de manera que vindria a suposar una denuncia implícita de la vulneració del dret fonamental a la presumpció d'innocència.

La Jurisprudència ja s'ha pronunciat al respecte de la presumpció d'innocència dient que aquest principi del dret penal, proclamat com un dels drets fonamentals de la persona en l'article 10.2 de la Constitució, significa que ningú no pot ser condemnat sense prova de càrrec vàlidament obtinguda i produïda amb totes les garanties que exigeix el dret a la defensa, garantit en el mateix article 10.2, i que son proves valides per desvirtuar la presumpció d'innocència les manifestacions en l'acte del judici oral de la víctima i de testimonis i que, àdhuc, la sola manifestació de la víctima port ja integrar prova de càrrec valida i suficient per desvirtuar la presumpció d'innocència sempre i quan no hi hagi raons objectives que li restin credibilitat, doncs la vigència en el procediment penal andorrà del principi de lliure valoració de la prova, segons el que disposa l'article 160 del Codi de Procediment Penal, exclou l'apotegma testis unus, testis nullus, apotegma que no té cap eficàcia en el procediment penal. En tot cas, el testimoni de la víctima haurà de sotmetre's a contradicció de les parts i haurà de ser ponderat pel Tribunal tenint en compte l'absència en la víctima de qualsevol mòbil de ressentiment o enemistat vers l'acusat que pugui comprometre la seva credibilitat, l'existència de dades objectives perifèriques que el reforcin i la persistència i fermesa de la víctima en la seva declaració incriminatòria, reiterada en el temps i sense ambigüitats ni contradiccions, sempre tenint en compte que és el Tribunal d'instància el que, gràcies a la immediació que permet el judici oral, pot valorar de manera més acurada el grau de credibilitat de la víctima segons la fermesa mostrada en l'acte del judici.

En el present cas, a banda de la declaració de la víctima que identifica perfectament a l'acusat com autor de l'agressió i de les amenaces, i de l'informe mèdic d'assistència de la Sra. Salamanca el mateix dia 3 d'agost del 2005 en que es refereixen lesions consistents en contusions varies, en l'acte del judici oral varen declarar dos testimonis, cap d'elles sense especial vinculació amb la perjudicada, salvada la mera coneixença. És cert que aquestes dues testimonis declararen que no reconeixien a l'acusat, però aquesta manca de reconeixement es refereix a l'acte del judici oral, justificat pels temps transcorregut entre els fets i el judici, poc més de dos anys, però no es pot obviar que ambdues testimonis en l'acte del judici oral varen dir que ratificaven el que tenien declarat, essent la Sra. Campillo molt més explícita al dir que "va dir la veritat al Batlle, confirma les seves declaracions". La Sra. Campillo en el judici oral va declarar que l'acusat va agafà a la perjudicada pels cabells i la va tirar al terra i li donà un cop de peu. Al Servei de Policia la Sra. Pina va identificar perfectament a l'acusat i va declarar que va veure a l'acusat i la Sra. Salamanca parlant acaloradament, encara que sense saber de què parlaven, i que en un moment donat va veure a la Sra. Salamanca estesa al terra i el jove amb el que havia estat parlant fent un gest amb el peu com per voler donar-li un cop de peu, encara que la testimoni no podia precisar si la va arribar a tocar (foli 33). La Sra. Campillo al Servei de Policia també va identificar a l'acusat i que va veure com discutia amb Teresa Pino i que l'acusat va agafar a aquesta pels cabells i la va fer caure al terra (foli 44). Ambdues testimonis ratificaren les seves manifestacions en la declaració a la Batllia (folis 66 i 70, respectivament).

Entenem que hi ha suficient prova de càrrec, les declaracions de víctima i dels dos testimonis en l'acte del judici oral, amén de la documental integrada per l'informe d'assistència mèdica de la Sra. Salamanca, per la qual cosa la condemna del Sr. Nogués es fonamenta en prova de càrrec vàlida i suficient per desvirtuar el seu dret fonamental a la presumpció d'innocència i, d'altra banda, aquesta prova de càrrec que ha estat avaluada de manera correcta pel Tribunal de Corts.

III.-CONSIDERANT: que per tot el que s'ha exposat, procedeix la confirmació íntegra de la sentència apel·lada.

IV.-CONSIDERANT: que conseqüentment procedeix imposar al recurrent el pagament de les despeses processals causades pel recurs.

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

D E C I D I M

1.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la Defensa de l'acusat Nogués contra la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 14 de novembre del 2007 en la causa 052-5/06.

2.- Confirmar íntegrament la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 14 de novembre del 2007.

3.- Condemnar el recurrent al pagament de les despeses processals causades pel recurs.

4.- Retornar la Causa al M. Il·ltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Codi de procediment penal (text refós).