• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

ATSJAD Andorre, 19 juin 2008 (ROJ ATSJAD 83/2008)

Note de référence : la référence canonique fournie dans les métadonnées (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence figurant dans le texte intégral (ROJ ATSJAD 83/2008 ; ECLI:AD:TSJADAD:2008:83A) a été retenue.

Faits et procédure

Les époux étaient mariés sous le régime de la communauté de biens (« règim de guanys », selon l'argumentation de l'époux). La procédure de séparation a été introduite le 23 mars 2007 par l'épouse, qui sollicitait notamment l'autorisation de vivre séparés, l'attribution de la garde de l'enfant commun, l'attribution du domicile conjugal, une pension d'aliments au profit de l'enfant et une pension compensatoire à son profit. Elle demandait également, à titre de mesures provisionnelles, l'ouverture d'une pièce séparée sur le fondement de l'article 63 de la loi qualifiée du mariage (LQM), en relation avec l'article 51 de la même loi.

Le défendeur a contesté ces prétentions, sollicité une garde partagée et s'est opposé à l'attribution du domicile conjugal et à la pension compensatoire. Il a subsidiairement demandé la fixation d'une pension d'aliments « que le Tribunal estimerait appropriée ».

Par un Aute du 23 novembre 2007, le Batlle a partiellement fait droit aux mesures provisionnelles. Il a prononcé la séparation provisoire, attribué à l'épouse la jouissance du domicile conjugal et la garde de l'enfant, maintenu l'autorité parentale partagée, mis à la charge des deux parents les dépenses extraordinaires de l'enfant pour moitié chacun, et fixé une pension d'aliments de 500 euros mensuels à la charge du père. Il a organisé un droit de visite et n'a pas statué sur les dépens.

Le père a interjeté appel. Il ne contestait que le montant de la pension alimentaire et sollicitait sa réduction à 300 euros mensuels au plus.

Question de droit

La Cour devait trancher deux questions connexes :

1. Une pension alimentaire fixée à titre provisionnel peut-elle être regardée comme excessive au seul motif de son caractère provisoire ?
2. Les dépenses supportées par le débiteur de la pension, afférentes au domicile conjugal (remboursement du prêt hypothécaire, charges de copropriété, assurance, impôts immobiliers, consommation électrique et téléphone), doivent-elles venir en déduction du montant de la contribution due à l'enfant ?

Solution et dispositif

Le Tribunal supérieur de justice rejette l'appel et confirme intégralement l'Aute entrepris. Son raisonnement repose sur deux motifs principaux, auxquels s'ajoute une considération propre aux dépens.

Sur le caractère provisoire de la pension. Le tribunal écarte l'idée qu'une pension fixée à titre provisionnel puisse être réduite au motif de son caractère provisoire. Une telle pension « ne exclou pas » qu'elle doive être adéquate aux besoins du mineur, appréci

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 19 de juny de 2008 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 23 de març del 2007 la representació processal de la Sra. Marti va formular demanda de separació contra el Sr. Farré, sol·licitant que s'autoritzés els cònjuges a viure separats i cessés la presumpció de convivència conjugal, es declaressin revocats els consentiments i eventuals apoderaments que qualsevol d'ells hagués pogut atorgar a l'altre, cessés la possibilitat de vincular els béns privatius de l'altre cònjuge en l'exercici de la potestat domèstica, s'atribuís la guarda i custòdia del fill menor del matrimoni a la seva mandant, amb un règim de visites a favor del seu pare, i a aquesta i al seu fill l'ús i gaudiment del domicili conjugal, es concedís a favor del nen i de la seva mare sengles pensions -d'aliments en el primer cas i compensatòria en el de la Sra. Silva- d'uns imports mensuals de 500 i 300 euros respectivament, a abonar en les condicions que es fixaven, i es declarés la dissolució del règim econòmic del matrimoni en el sentit interessat en el cós de la demanda. Per un primer altresí sol·licitava a més que s'acordessin aquestes mesures inaudita altera parte i, en virtut d'un segon, l'obertura d'una peça separada de mesures provisionals de conformitat amb l'article 63 LQM en relació al 51 de la mateixa Llei.

II.- El Sr. Farré va contestar a la demanda en data 13 d'abril del 2007, sol·licitant que la guarda i custòdia del fill comú fos compartida pels dos progenitors, argumentant que no era procedent atribuir l'ús del domicili conjugal a la seva esposa, especialment si la guarda i custòdia del nen era compartida, ja que no es podia entendre que ella era el cònjuge més desfavorit econòmicament i, en tot cas i subsidiàriament, que es procedís a la venda de l'habitatge i al repartiment del preu d'acord amb la liquidació del règim econòmic que s'efectués, defensant no obstant que el procediment emprat no era adient per procedir a la liquidació de d'aquest règim. Pel que fa a la pensió d'aliments sol·licitada a favor del menor Bonet s'oposava a la mateixa, ja que entenia que calia atribuir la guarda i custòdia compartida als dos progenitors i, subsidiàriament, demanava que es fixés la pensió que el Tribunal estimés escaient i que el pagament de les despeses extraordinàries del menor l'haguessin de suportar per meitat els dos cònjuges, oposant-se fermament a què li fos atribuïda una pensió compensatòria a la seva esposa. Per últim, s'oposava a que dites mesures es prenguessin inaudita parte i que, en el cas que s'acordessin provisionalment, se li concedís un règim ampli de visites en relació al seu fill, i no inferior als dimarts, dijous i divendres a la sortida de l'escola, els caps de setmana i la meitat de les vacances, s'atribuís el domicili conjugal a la seva esposa, es fixés la pensió que s'estimés adient a favor del fill i no es donés lloc a la petició de pensió compensatòria a favor de la seva esposa ateses les despeses familiars que ja suportava, imposant les costes del procediment a l'adversa.

III.- L'Hble. Batlle va dictar un Aute en data 23 de novembre del 2007 estimant en part la demanda de mesures provisionals formulada per la representació processal de la Sra. Marti contra el Sr. Farré, declarant la separació provisional dels esposos, quedant dispensats del deure de convivència, atribuint provisionalment a la Sra. Silva da Costa l'ús del domicili conjugal i la guarda i custòdia del seu fill Bonet, tot mantenint la pàtria potestat compartida entre tots dos progenitors, amb expressa obligació de contribuir ambdós per meitat a les despeses extraordinàries del menor, establint provisionalment una pensió d'aliments a favor del fill i a càrrec del Sr. Farré de 500 euros mensuals, en les condicions que es fixaven, i un règim de visites a favor d'aquest i sense fer especial pronunciament respecte de les costes del procediment.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Farré i, pels arguments recollits en les seves conclusions, demana exclusivament la seva revocació en el sentit de que es fixi una pensió a càrrec del seu mandant i en favor del seu fill no superior als 300 euros mensuals.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- El Sr. Farré s'oposa a la decisió presa per l'Hble. Batlle sols pel que fa referència a la pensió aliments a càrrec seu i en favor del seu fill que en ella s'estableix. Entén el recurrent que l'import fixat és exagerat en atenció a la seva funció de provisionalitat i que el fet que, mentre no es procedeixi a la liquidació del règim econòmic dels esposos, ell s'estigui fent càrrec d'una sèrie de despeses en relació al domicili conjugal, com són les generades pel préstec hipotecari i les relatives a la comunitat de propietaris, a l'assegurança, als impostos sobre la propietat immobiliària, al consum elèctric i, fins el mes de setembre del 2007, al telèfon, comporta una minva important dels ingressos dels quals pot disposar i una contribució als aliments del seu fill que cal restar de la suma que finalment hagi de pagar en aquest concepte, que, per tant, no pot superar, segons el seu parer, els 300 euros mensuals.

II.- Els arguments del recurrent han de ser rebutjats per un doble motiu. En primer lloc, no es pot dir que l'import d'una pensió d'aliments a favor d'un fill i a càrrec del seu progenitor és exagerada atesa la seva funció de provisionalitat, ja que el fet que aquesta es fixi de manera provisional entre tant es resol el procediment principal no exclou que hagi de ser adequada a allò que els tribunals considerin procedent per tal de satisfer les necessitats del menor, tenint en compte les possibilitats econòmiques dels seus progenitors. Per un altre cantó les despeses que el recurrent manifesta suportar no poden comportar una disminució de l'import de la pensió d'aliments a favor del fill.

Així, pel que fa a les quantitats pagades pel Sr. Farré per eixugar el préstec hipotecari sol·licitat en el seu moment per l'adquisició de l'habitatge familiar i per satisfer les pròpies de la comunitat de propietaris, les de l'assegurança del pis i les dels impostos sobre la propietat immobiliària, s'ha de tenir en compte que aquestes despeses les ha de suportar el propietari de l'immoble, encara que a nivell intern tots dos cònjuges hagin de contribuir a satisfer allò que correspon al seu valor d'ús per la família. Atès que el mateix el recurrent afirma al contestar la demanda que els esposos estan casats en règim de guanys, però que tots els béns dels què aquests són titulars, inclòs l'habitatge familiar, són de la seva propietat, resulta contradictori defensar ara que les despeses que genera la seva titularitat s'han de descomptar de la pensió compensatòria que demanava la seva esposa, i menys encara de la d'aliments a favor del fill, i serà en el pertinent procediment de liquidació del règim econòmic dels consorts a on aquests aspectes es podran acreditar i a on caldrà decidir com es reparteixen els béns dels què aquests són titulars, qui ha de suportar les esmentades despeses i com els liquiden els deutes que puguin existir entre ells a nivell intern.

En relació al cost del consum elèctric de l'habitatge familiar i el del telèfon del mateix, abonat segons el recurrent fins el mes de setembre del 2007, cal tenir en compte que a la seva contesta a la demanda el Sr. Farré al·legava precisament aquestes despeses per tal de negar la procedència de concedir a la Sra. Silva da Costa la pensió compensatòria que sol·licitava i, tenint en compte aquests fets, entre altres consideracions, l'Aute que ara es recorre desestima aquesta petició, entenent que la Sra. Silva da Costa està vivint a l'habitatge propietat dels dos consorts, el seu espòs paga determinades despeses i, per tant, aquest ja contribueix a que la seva situació econòmica no s'hagi vist excessivament perjudicada per la separació conjugal. Per aquesta raó, el que no pot fer el recurrent és utilitzar aquests arguments primer per no pagar cap pensió a la seva esposa i posteriorment perquè li sigui reduïda la que ha d'abonar a favor del fill i, en tot cas, s'ha de destacar que el salari que percep el Sr. Farré de 2.900 euros mensuals li permet pagar les despeses de llum i telèfon de l'habitatge que fou conjugal i que li resti encara una quantitat suficient per satisfer la pensió establerta per l'Aute recorregut a favor del seu fill i les derivades de la seva pròpia manutenció, ja que si per tal de calcular la pensió d'aliments d'un menor s'han de tenir en compte les seves necessitats, i un nen de 14 anys pot requerir prestacions elevades, també s'ha de valorar la situació econòmica dels progenitors que l'han de prestar i així si aquesta és deficitària el fill podrà gaudir d'un nivell de vida més restringit, mentre que si aquesta és sanejada aquest tindrà dret a veure satisfetes les seves necessitats d'una manera més àmplia.

III.- Malgrat desestimar-se el recurs, no es fa expressa imposició de les costes d'aquesta alçada atesa la naturalesa del procediment.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Farré contra l'Aute dictat per l'Hble. Batlle en data 23 de novembre del 2007 que CONFIRMEM íntegrament, sense fer especial pronunciament respecte de les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.