• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

ATSJAD Andorre, Sala Civil, 17 juillet 2008 (ROJ ATSJAD 89/2008 ; ECLI:AD:TSJADAD:2008:89A)

Juridiction : Tribunal superior de justícia d'Andorra, Sala Civil, siège d'Andorre-la-Vieille. Recours : n° 44/08. Rapporteur : Eulàlia Amat Llari. Nature : arrêt d'appel (Aute). Matière : paiement de l'indu (pagament indegut).

Faits et procédure

La société andorrane Badía a obtenu, par ordonnance du 4 décembre 2003, une saisie conservatoire. Elle a ensuite, le 4 avril 2005, assigné M. Sarabia en restitution de la somme de 16 325,65 euros. Elle soutenait avoir payé indûment cette somme pour des marchandises que le défendeur s'était engagé à lui livrer et qu'il n'avait jamais livrées.

Dans ses conclusions en défense du 6 juin 2005, M. Sarabia a soulevé deux exceptions péremptoires : le litisconsorce passif nécessaire, la société Carranza devant selon lui être appelée à la cause, et l'exceptio doli, tirée du caractère illicite du gain recherché par le demandeur. Au fond, il soutenait que les livraisons avaient été effectuées par Carranza, dont il avait été directeur gérant, et qu'il avait été payé par Badía pour une prestation de travail, à hauteur de 12 000 euros, en contrepartie de la résiliation de son lien contractuel avec Carranza.

Le demandeur a répliqué que ces 12 000 euros constituaient le paiement de marchandises déjà livrées, et non une indemnité. Le défendeur a produit en duplique quatre bons de livraison supplémentaires.

Par jugement du 10 janvier 2008, le Tribunal de batlles a rejeté les exceptions et condamné M. Sarabia au paiement de 13 334,84 euros, majorés des intérêts et des dépens. M. Sarabia a interjeté appel, sollicitant la révocation du jugement ou, à titre subsidiaire, la reconnaissance de l'absence de toute dette.

Question de droit

La juridiction d'appel devait trancher plusieurs points :

1. La société Carranza devait-elle être attraite à l'instance, faute de quoi la décision risquait de l'affecter (litisconsorce passif nécessaire) ?
2. L'exceptio doli pouvait-elle être accueillie, le demandeur ayant-il agi de manière dolosive en réclamant une somme qu'il estimait lui revenir ?
3. Le paiement litigieux était-il indu, et, dans l'affirmative, dans quelle mesure le défendeur était-il tenu de restituer les sommes perçues ?
4. Le recours pouvait-il reproduire les moyens de première instance sans en préciser les griefs ?
5. Quel était le sort des dépens d'appel ?

Solution et dispositif

Sur le premier moyen, la Cour écarte le litisconsorce. Elle relève que M. Sarabia lui-même avait reconnu, en défense, que les marchandises provenaient de Carranza mais avaient été livrées « à sa demande » et que « l'import [...] es va transferir al compte personal del nostre representat ». Elle en déduit que la vente a été conclue « en nom i interès propi », que Carranza n'a jamais réclamé le prix, et que « la mercaderia que es va vendre a l'agent no era ja seva quan es va celebrar el contracte ». La société Carranza ne pouvait donc être affectée par la décision.

Sur l'exceptio doli, la Cour relève que son appréciation suppose l'examen du fond. Elle estime que, « una vegada fet això », le demandeur n'a pas agi de manière dolosive, sa prétention reposant sur des motifs raisonnables.

Sur le fond, la Cour accueille partiellement le moyen. Elle retient que le bon de livraison n° 2332 n'est pas signé en réception, à la différence des bons aux folios 106 à 108, mais qu'il porte le cachet de Badía. Elle admet que le cachet pouvait être utilisé sans signature et que le défendeur, employé de Badía à l'époque, avait accès au cachet. Elle en déduit que la livraison correspondant à ce bon n'est pas établie et réduit la condamnation de 1 594,22 euros.

Sur la nature du paiement, la Cour écarte l'argumentation tirée du Digeste (22, 3, 25) selon laquelle le solvens serait présumé avoir payé

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 17 de juliol de 2008

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Prèvia demanda d'embargament preventiu que va ser acordat per l'Aute de 4 de desembre del 2003, la representació processal de la societat mercantil andorrana "Badía" va formular demanda contra el Sr. Sarabia en data 4 d'abril del 2005 en reclamació de la suma de 16.325,65 euros, import que la seva mandant havia pagat indegudament a la defenent per unes mercaderies que aquest s'havia compromès a subministrar-li i que ell mai va rebre.

II.- En data 6 de juny del 2005 la representació processal del Sr. Sarabia va contestar a la demanda formulant excepcions peremptòries de litisconsorci passiu necessari, entenent que era precís que juntament amb ell fos demandada també la societat "Carranza", i exceptio doli, ja que la part agent pretenia un guany il·lícit. Respecte del fons, s'oposava a la demanda argumentant que els lliuraments de mercaderies els va fer "Carranza", que ell sols tenia constància de que van ser correctes i entre tant ell va començar a treballar per la part la part agent ja que aquesta li va oferir abonar-li 12.000 euros per tal que resolgués immediatament la seva anterior relació laboral i un sou substanciós.

III.- La part agent va replicar manifestant que mai va pagar una indemnització de 12.000 euros al defenent a canvi de que resolgués la seva relació contractual amb "Carranza", sinó que aquesta suma se li va abonar com pagament de la mercaderia ja subministrada per ell en aquell moment, mentre que la quantitat restant de 18.030,36 li va ser pagada a compte de la que el defenent s'havia compromès a lliurar-li.

IV.- Amb el seu escrit de dúplica la part defenent va aportar quatre albarans més que acreditaven que la mercaderia lliurada tenia un cost superior al defensat per l'adversa.

V.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 10 de gener del 2008 desestimant les excepcions peremptòries de litisconsorci passiu necessari i de dol oposades pel Sr. Sarabia i estimant substancialment la demanda formulada per "Badía" condemnant al defenent al pagament de 13.334,84 euros, més interessos i costes.

VI.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Sarabia i, pels arguments recollits a les seves conclusions, demana la seva revocació, estimant les excepcions plantejades o, subsidiàriament, entenent que el seu mandant no deu cap suma a la part agent.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Com a primer motiu del seu recurs la representació processal del Sr. Sarabia argumenta la procedència d'estimar l'excepció de litisconsorci passiu necessari plantejada per ell, entenent que, malgrat ell havia estat director gerent de la mercantil "Carranza", l'eventual responsabilitat pels fets al·legats per l'adversa seria també d'aquesta societat, ja que era ella la propietària i subministradora de la mercaderia que és objecte del present litigi i, per tant podria resultar afectada per la Sentència que es dictés.

Els arguments en els què es basa aquest motiu del recurs no poden ser estimats fonamentalment perquè són contradictoris amb el que el mateix recurrent afirmava a la contesta a la demanda. Així, malgrat és cert que els albarans de lliurament de la mercaderia a la part agent porten el segell de la societat "Carranza", el mateix Sr. Sarabia reconeix al oposar-se a la demanda que "és cert que va haver un subministrament de mercaderia propietat de la societat Carranza i que el nostre representat dintre del marc de la resolució dels seus lligams contractuals amb la societat Carranza i a petició seva va subministrar en dates properes a la sortida de l'empresa aquella mercaderia a la societat Badía i que l'import per la referida mercaderia es va transferir al compte personal del nostre representat" i que "Tanmateix aquestes qüestions formen part dels acords privats als quals va arribar el nostre representat per tal de deixar de prestar els seus serveis a favor de la societat Carranza" i, ateses aquestes declaracions, cal entendre que és cert el que defensa l'agent quan diu que va ser el Sr. Sarabia qui va pactar amb ell la venda i va cobrar el preu de la mercaderia, ja que era el seu propietari després que li fos adjudicada al liquidar el negoci com a resultat de la resolució dels seus lligams contractuals amb "Carranza", versió dels fets que defensa igualment el Sr. Puga, que era el prestanoms d'aquesta societat, quan diu (foli 153 en relació al 115) que atès que el Sr. Sarabia va esdevenir l'únic soci de la societat "Carranza" es quedà tot el material que hi havia dins quan aquesta va esdevenir inoperant. D'altra banda, el fet que el Sr. Sarabia fos soci únic d'una societat que es va dissoldre poc després i que era titular d'un negoci que ja era inoperant i que fos ell qui va rebre al seu compte personal el pagament de les mercaderies subministrades porta a presumir també que la venda en qüestió la va fer en nom i interès propi, com manifesta també la Sra. Escolano, que havia treballat per compte de la societat demandant (foli 157 en relació al 119), sense que d'altra banda consti que "Carranza" hagi reclamat mai a l'agent, ni al defenent, la suma corresponent a la mercaderia subministrada.

Per totes aquestes raons, és procedent desestimar aquest motiu del recurs, ja que la societat "Carranza" no pot resultar afectada per la Sentència que es dicti en aquest procediment, perquè la mercaderia que es va vendre a l'agent no era ja seva quan es va celebrar el contracte o, en tot cas, es tractaria d'un problema a resoldre entre ella i el seu soci únic si és que entenia que aquest s'havia apropiat del seu preu.

II.- Al·lega igualment el recurrent la procedència d'estimar l'exceptio doli plantejada per ell i cal posar de relleu que la possibilitat d'apreciar aquesta excepció sols es pot valorar entrant a conèixer el fons del litigi i, una vegada fet això, no es pot entendre que en aquest cas la societat agent hagi actuat de forma dolosa al reclamar allò que considerava que era seu amb fonaments raonables.

III.- Respecte del fons argumenta el recurrent, per un cantó, que la Sentència recorreguda no ha considerat acreditat que ell lliurés a la part agent la mercaderia a la què fa menció l'albarà que s'aporta al foli 105 de les actuacions i aquest motiu s'ha d'estimar, ja que, malgrat és cert que a l'albarà número 2332 que consta recollit amb aquesta numeració no apareix cap signatura de conformitat en la recepció, a diferència del que succeeix en els que consten als folis 106, 107 i 108, si que hi consta el segell de "Badía" i, malgrat en aquella data el Sr. Sarabia treballava per aquesta empresa i tenia per tant accés al segell de la mateixa, no es pot presumir que l'utilitzés fraudulentament, qüestió que hauria pogut donar lloc a una acció penal que mai s'ha exercitat i, d'altra banda, a l'albarà que es recull al foli 104 sols hi consta igualment el segell de l'empresa sense firma de conformitat i, malgrat això, l'agent ha reconegut haver rebut aquella mercaderia, raó per la què cal pensar que no sempre es firmaven els albarans de recepció, sinó que en ocasions es posava simplement el segell i, per tant, cal reduir la condemna imposada al defenent en 1.594,22 euros, quedant per tant la condemna fixada en 11.740,62 euros.

IV.- La representació processal del Sr. Sarabia defensa, en segon lloc, que el primer pagament que es va fer de 12.000 euros responia a una indemnització que li va pagar l'agent per deixar l'empresa "Carranza" i incorporar-se a "Badía", mentre que el pagament posterior de 18.499,70 euros era l'únic que es referia a la mercaderia que ell va subministrar a l'agent, de tal manera que res devia a aquesta societat. En recolzament de la seva tesi manifesta el recurrent que, d'acord amb el que disposa el Digest 22,3,25, cal presumir que la seva versió de la causa del pagament és certa, ja que no es pot presumir que una empresa diligent i responsable dels seus negocis s'hagi equivocat al pagar una suma que no devia.

Malgrat els arguments del recurrent en el cas present la part agent no manifesta haver pagat per error una suma superior a la deguda, sinó que defensa que va pagar una import superior al de la mercaderia ja rebuda perquè confiava en que la resta li seria lliurada pel Sr. Sarabia amb posterioritat tal com s'havia compromès a fer- ho, ja que per un cantó feia temps que el coneixia i per un altre en aquell moment treballava per ella, de tal manera que en qualsevol cas li hauria pogut descomptar la suma deguda del seu sou. Per tant, el pagament no era erroni, sinó que tenia una causa que posteriorment no es va respectar, i no és possible per tant al·legar la existència d'un error inexcusable i que per tant no es pot presumir per negar-se a retornar la suma rebuda indegudament.

V.- No existint cap presumpció en favor de la veracitat de la versió de la defenent, s'ha de tenir en compte, en primer lloc, que, malgrat aquesta manifesta al contestar la demanda que l'agent li va oferir una indemnització econòmica per import de 12.000 euros si deixava immediatament la relació contractual amb "Carranza", en cap moment argumenta que aquesta suma es correspongués amb el primer pagament que li va fer l'agent, aspecte que deixa confús i que sols aclareix en el seu recurs. D'altra banda, resulta sorprenent que l'agent oferís una indemnització al Sr. Sarabia per deixar una relació laboral que ja s'havia resolt, o s'havia forçosament de resoldre, perquè el negoci amb el què el recurrent estava vinculat ja no funcionava. A més a més, el pagament dels 12.000 euros el va fer "Badía" en dos trameses dels mesos de novembre i desembre del 2002 (folis 5 i 6), quan el Sr. Sarabia reconeix que treballava per la societat agent des del mes d'agost del mateix any (foli 86), raó per la qual s'ha de suposar que, en tot cas, la indemnització se li hauria d'haver pagat en el moment d'acceptar la feina que li oferia l'agent, i en canvi aquestes dates es corresponen amb el moment en el què "Badía" ja havia rebut mercaderia per aquell import, ja que es va subministrar els mesos d'octubre i novembre (folis 8 a 14). Per totes aquestes raons, entenem que la valoració conjunta i racional de les proves aportades porta a desestimar aquest motiu del recurs.

VI.- El motiu tercer al·legat per la part recurrent tampoc pot ser estimat, ja que una cosa és que els arguments utilitzats al llarg del procediment es puguin donar per reproduïts en el recurs i un altre molt diferent és que es donin per reproduïts els motius que van fonamentar l'oposició a la demanda per recolzar ara el recurs, sense deixar clar a quins d'ells es fa referència i per que no han estat valorats correctament per l'Hble. Batlle, perquè el que cal posar de relleu a un recurs és el per que s'estima incorrecta la valoració que d'ells hagi fet la resolució que es recorre.

VII.- Per últim, defensa la recurrent la improcedència d'imposar-li a ella les costes de la instància. No obstant, d'acord amb el principi de venciment objectiu, perquè l'estimació de la demanda ha estat substancial, i, no estimant l'existència d'altres circumstàncies que haguessin pogut modificar aquest criteri, considerem correcta la decisió que en aquest punt ha pres l'Hble. Tribunal de Batlles.

VIII.- En estimar-se parcialment el recurs no procedeix fer especial pronunciament respecte de les costes d'aquesta alçada de conformitat amb el que disposa el capítol X de la Novel·la 82.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació del Sr. Sarabia contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 10 de gener del 2008, que REVOQUEM PARCIALMENT, en quant reduïm la condemna imposada al Sr. Sarabia a la suma de 11.740,62 euros, CONFIRMANT la resolució d'instància en tots els demés punts, sense fer especial pronunciament respecte de les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.