Voisinage jurisprudentiel et doctrinal vérifié. Cliquez pour explorer.

• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

ATSJAD 171/2008 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 16 septembre 2008)

Note de référence : la mention « Juridiction andorrane, — » fournie avec la décision étant incomplète, la référence canonique retenue est celle figurant dans le texte intégral (ROJ ATSJAD 171/2008, recours A031/08).

Faits et procédure

Par une résolution du 27 juillet 2007, la Caisse andorrane de sécurité sociale (CASS) a déclaré que la société « Diez » devait s'acquitter de la somme de 3 927,35 euros au titre d'une majoration pour retard de paiement de cotisations. Par une seconde résolution du 8 octobre 2007, la CASS a requis le paiement de cette même somme.

La société a formé une demande contre la résolution du 8 octobre 2007 devant la Section administrative de la Batllia. Par un aute du 17 avril 2008, ce tribunal a déclaré cette demande irrecevable. Il a estimé que l'acte attaqué n'était pas définitif, dès lors qu'il se bornait à réclamer le paiement d'une somme fixée par une résolution antérieure, déjà contestée par le requérant.

La société a interjeté appel. Elle soutenait que l'acte du 8 octobre 2007 faisait grief, en ce qu'il imposait une obligation de paiement, et qu'il pouvait donc être attaqué devant le juge administratif. La CASS a opposé qu'il s'agissait d'un simple acte de trámite, destiné à impulser le recouvrement des majorations, et que l'appelante avait déjà introduit un recours contre la décision originaire.

La formation de jugement est composée de MM. Albert Andrés Pereira (ponent, président), Bernard Plagnet et Lluís Saura Lluvia.

Question de droit

La question posée est la suivante : un acte administratif qui requiert le paiement d'une somme déjà fixée par une décision antérieure définitive est-il susceptible d'un recours juridictionnel autonome, au regard de l'article 8 de la Loi sur la juridiction administrative et fiscale du 15 novembre 1989 ?

Le problème implique de déterminer la nature de l'acte (définitif, de trámite ou d'exécution) et, corrélativement, la recevabilité de la demande au regard du critère de l'acte attaquable.

Solution et dispositif

Le Tribunal rejette l'appel. Il retient que l'acte du 8 octobre 2007 constitue un acte de « mera ejecución » (acte de pure exécution), qui reproduit le contenu de l'acte antérieur et n'est, en conséquence, pas susceptible d'impugnation en vertu de l'article 8 de la loi.

Le dispositif est ainsi rédigé (traduction fidèle du catalan) :

Portée et enseignement pratique

1. Le critère de l'acte attaquable. La décision rappelle que l'article 8 de la loi n'ouvre le recours juridictionnel qu'à l'encontre des actes définitifs, des actes de trámite faisant obstacle à la poursuite de la procédure et de ceux produisant une indéfense. Le juge en déduit l'exclusion de l'impugnation séparée des actes de trámite ou préparatoires, sous réserve de ces exceptions. Le raisonnement s'appuie sur le « principe de concentration » qui régit la matière : les irrégularités affectant les différentes phases du procédé ne peuvent être invoquées qu'à l'encontre de l'acte qui met fin à la procédure.

2. Le régime des actes d'exécution. Le Tribunal distingue une catégorie particulière d'actes non définitifs, les actes d'exécution, qui ont pour objet de matérialiser une décision préalable

A la vila d'Andorra la Vella, el 16 de setembre de 2008

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, format pels magistrats esmentats.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- L'aute dictat el 17 d'abril de 2008 per la Secció Administrativa de la Batllia va declarar inadmissible la demanda formulada per l'entitat "Diez" contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en què impugnava la resolució d'aquest organisme de 8 d'octubre de 2007, mitjançant la qual es va requerir l'agent per tal de què fes efectiva la quantitat de 3.927'35 euros, en concepte de recàrrec per demora en el pagament d'unes cotitzacions.

L'aute de la Batllia considera que és objecte d'impugnació un acte que no és definitiu, ja que només es limita a requerir el pagament d'una quantitat que va ser fixada en virtut d'una resolució anterior, de 27 de juliol de 2007, la qual ja va ser impugnada amb anterioritat per part de l'agent.

2n.- La representació de "Diez" ha interposat recurs d'apel·lació contra l'aute del Tribunal a quo, en considerar que resulta improcedent la declaració d'inadmissibilitat de la demanda, en la mesura en què s'està impugnant un acte administratiu que crea o modifica una situació jurídica, per quant imposa una obligació de pagament, de manera que es poden interposar contra el mateix els recursos procedents en via jurisdiccional.

3r.- La representació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social s'ha oposat al recurs, en considerar que s'impugna un simple acte de tràmit, que té per objecte impulsar el procediment de cobrament dels recàrrecs que es van imposar a l'agent, i que la contrapart ja ha formulat la corresponent demanda contra la resolució administrativa que va establir l'obligació de pagament dels mateixos.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- L'aute de la Batllia que és objecte del present recurs d'apel·lació ha aplicat l'article 8 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal, segons el qual, tant en la via administrativa com en la via jurisdiccional, es podran impugnar els actes definitius, els de tràmit quan impossibiliten la continuació del procediment i els que produeixen indefensió.

En virtut del principi de concentració que regeix aquesta matèria, la impugnació s'ha d'adreçar contra l'acte administratiu que posa terme al procediment, i és en aquest moment quan es podran fer valer l'existència d'irregularitats observades en qualsevol fase del mateix. És, doncs, en aquest sentit que s'ha d'entendre l'exigència legal de què el recurs s'adreci contra els actes definitius, cosa que exclou la impugnació separada dels actes de tràmit o preparatoris, llevat que facin impossible la continuació del procediment o produeixin indefensió, com preveu el propi precepte.

Una categoria particular dels actes no definitius o de tràmit la constitueixen els actes d'execució, els quals tenen per objecte materialitzar i dur a terme una decisió prèvia definitiva. Segons els termes de l'article 8 de la Llei, s'ha de dirigir el recurs contra aquesta decisió definitiva, ja que d'altra manera quedaria ferma i consentida per l'interessat, però no són susceptibles d'impugnació els actes successius que només pretenen executar la primera, a no ser que existeixin vicis específics de la fase d'execució.

Segon.- En el cas que ara s'examina, la C.A.S.S. va acordar, mitjançant resolució de 27 de juliol de 2007, que la societat agent havia de satisfer la quantitat de 3.927'35 euros, en concepte de recàrrec per la demora en el pagament d'unes cotitzacions. Més tard, en la resolució aquí impugnada de 8 de octubre de 2007, es va requerir a la recurrent per tal de què fes efectiva l'esmentada quantitat.

Aplicant els principis abans esmentats, resulta clar que l'acte definitiu que havia de ser objecte d'impugnació era el de 27 de juliol de 2007, que va imposar a l'agent l'obligació de satisfer el recàrrec corresponent. Ben al contrari, l'acte de 8 d'octubre de 2007 només pretén executar l'anterior, per la via de requerir la interessada al pagament de la quantitat esmentada. Es tracta, doncs, d'un acte de mera execució, que reprodueix el contingut de l'anterior i que, en conseqüència, no resulta susceptible d'impugnació, en virtut de l'article 8 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal.

Aquesta conclusió no genera cap tipus d'indefensió per a l'entitat recurrent. En efecte, aquesta ja va interposar el corresponent recurs contra la decisió de 27 de juliol de 2007, en el qual s'examinarà la legalitat del recàrrec que li ha estat imposat. Si prosperen les seves pretensions anul·latòries en aquell procés, quedarà sense efecte el recàrrec i tots els actes d'execució del mateix, inclòs el que aquí es vol impugnar de forma separada, de forma que podrà obtenir un restabliment complert dels seus drets i interessos.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, acorda:

• Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la representació de l'entitat "Diez" contra l'aute de la Secció Administrativa de la Batllia de 17 d'abril de 2008, el qual es confirma en els seus propis termes.

Aquest Aute és ferm i executiu.

En conseqüència, així ho acorden, manen i signen el Tribunal, en dono fe.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei IS.