• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

Juridiction andorrane, — (STSJAD 213/2008)

Faits et procédure

Le litige oppose un salarié, M. Narváez, à la société Talavera, employeur. Entre mai et octobre 2006, les parties ont conclu trois contrats de travail successifs, de deux mois puis d'un mois chacun. Le 9 novembre 2006, le salarié a repris ses outils et cessé de se présenter à son poste.

Par lettre du 15 novembre 2006, l'employeur a notifié un licenciement immédiat fondé sur l'article 72 de la loi sur le contrat de travail (LCT), pour trois motifs : dommages délibérés au véhicule de l'entreprise, absence injustifiée depuis le 9 novembre, et injures graves envers l'épouse de l'employeur. Le salarié a refusé de recevoir cette lettre, qui a été signée par deux témoins.

Le salarié a saisi la Batllia, le 9 janvier 2007, d'une demande de 6 357,51 EUR. Elle portait sur l'indemnité pour licenciement injustifié, la compensation économique, le préavis, les heures supplémentaires, les vacances et un rappel de salaire. Il soutenait que son licenciement était en réalité verbal et antérieur, à la date du 8 novembre 2006.

Le tribunal unipersonnel des Batlles, dans un jugement du 2 mai 2008, a partiellement fait droit à la demande et condamné la société à verser 65,55 EUR, assortis des intérêts légaux à compter de la contestation. Le salarié a interjeté appel. La Sala Civil du Tribunal supérieur de justice d'Andorre a statué le 27 novembre 2008 (recours n° 179/08, rapporteur M. Jean Louis Vuillemin).

Question de droit

La Cour devait trancher quatre questions :

1. La date du licenciement. Le licenciement était-il verbal et intervenu le 8 novembre 2006, comme le soutenait le salarié, ou écrit et intervenu le 15 novembre 2006 ? La charge de la preuve de l'éviction orale pesait-elle sur le salarié ?
2. La caducité de l'action en licenciement injustifié. Le délai de trente jours prévu par l'article 7 LCT, qui court à compter de la communication écrite du licenciement, était-il expiré lorsque la demande a été formée ?
3. Les heures supplémentaires. Le salarié pouvait-il réclamer un montant supérieur à celui inscrit au livre de travail et aux bulletins de paie qu'il avait signés ?
4. L'imputation des sommes consignées. L'employeur pouvait-il déduire de la créance salariale les sommes consignées en juridiction gracieuse au titre de la liquidation ?

Solution et dispositif

La Cour rejette les arguments du salarié sur les quatre points.

Sur la date du licenciement. Le juge rappelle que « la prova de l'acomiadament verbal pertoca a la part que l'al·lega

A la vila d'Andorra la Vella, a 27 de novembre de 2008 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Narváez va presentar davant de l'Hble. Batllia demanda laboral contra la societat Talavera, en reclamació de la quantitat de 6.357,51 EUR en concepte d'indemnització per acomiadament improcedent (3.030 EUR), de compensació econòmica (962,25 EUR), de preavís (185,25 EUR), d'hores extraordinàries (974,68 EUR), de vacances (633,33 EUR) i de salari (608 EUR), amb els interessos legals corresponents.

II.- La societat Talavera va plantejar l'excepció de prescripció de l'acció d'indemnització per acomiadament improcedent; i subsidiàriament sobre el fons, es va oposar a totes les pretensions de la part agent, manifestant: que el treballador va ser acomiadat de manera justificada, exposant-se tots els motius en la carta d'avís de comiat; que cas de prosperar la reclamació de l'adversa, la indemnització no podria superar la quantitat màxima de 1.884,60 EUR i no podria acumular-se a una compensació econòmica i al preavís; que totes les quantitats degudes en concepte d'havers laborals han estat satisfetes al Sr. Narváez.

III.- Per sentència de data 2 de maig del 2008, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, estimant parcialment la demanda de l'agent, va condemnar a la societat Talavera a satisfer al Sr. Narváez la suma de 65,55 EUR, més els interessos legals a comptar de la data de la contesta a la demanda, sense efectuar especial condemna en costes.

IV.- Contra aquesta resolució el Sr. Narváez ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta que l'acomiadament es va produir el dia 8 de novembre del 2006 a causa de les queixes que va formular el treballador com a resultes de l'impagament de les hores extraordinàries per part de l'empresa, i que en data de 18 de novembre el mateix es va desplaçar a recollir la seva quitança en companyia del Sr. ENTITY_6; que la carta d'acomiadament correspon a un acte fraudulent organitzat per l'empresa per tal d'ocultar l'acomiadament real del dia 8 de novembre; que resta acreditat pel testimoniatge dels Srs. Serra, Galan, Miró i Azorin que l'empresa satisfeia les hores extraordinàries en metàl·lic per tal de no haver-les de declarar a la CASS; que l'acomiadament verbal es contrari a la forma de l'acomiadament que preveu l'article 71 de la Llei sobre el contracte de treball; que també és injustificat puix la manca de compareixença del treballador al seu lloc de treball es deu a l'acomiadament verbal del dia 8 de novembre; que l'accident produït a la camioneta de l'empresa va ésser del tot accidental, tal com ho manifesta el Sr. ENTITY_10; que la causa d'injúries a la dona de l'empresari davant de testimonis no ha quedat acreditada; que el termini de caducitat no s'aplica a les indemnitzacions previstes en els articles 70-1b i 71 de la Llei sobre el contracte de treball; que la sentència accepta una sèrie d'imports que presumptament la part defenent va consignar a favor del treballador en el marc de la causa D-0035-5/2007 i en base a una sèrie de conceptes del tot desconeguts per la representació processal del Sr. Narváez, per quant no han estat incorporats per corda fluixa al present procediment.

II.- És pacífic que el Sr. Narváez i la societat Talavera varen signar tres contractes de treball successius: el dia 18 de maig del 2006, per una durada de 2 mesos, el dia 1 de setembre del 2006 per una durada d'1 mes, i el dia 1 d'octubre del 2006 per una durada igualment d'1 mes; que el dia 9 de novembre del 2006 el Sr. Narváez va recollir les seves eines i no va tornar més al seu lloc de treball; que per carta de data 15 de novembre del 2006 l'empresa va notificar al treballador el seu acomiadament immediat, pels motius contemplats en l'article 72 de la Llei sobre el contracte de treball, en els seus apartats: 2 (haver ocasionat danys al vehicle de l'empresa deliberadament en presència de testimonis), 9 (no va comparèixer a treballar des del passat dia 9 fins a la data de la present, sense aportar cap notificació ni justificant, 10 (injúria greu vers la família de l'empresari, en concret la seva senyora, personant-se a la seva botiga i injuriant i amenaçant-la davant testimonis); que el Sr. Narváez es va negar a recepcionar la referida carta, la qual fou firmada per dos testimonis: els Srs. Vaquero i ENTITY_12; que tampoc el treballador no va acceptar firmar la liquidació que se li proposava.

III.- El Sr. Narváez pretén que en realitat fou acomiadat verbalment el dia 8 de novembre del 2008, mentre es trobava en un bar amb el seu patró, fora de les hores de feina, perquè es queixava de l'impagament de les seves hores extraordinàries. La prova de l'acomiadament verbal pertoca a la part que l'al·lega; en el cas d'autes, no existeix el més mínim element acreditant que el Sr. Narváez fos acomiadat oralment el dia 8 de novembre del 2006. És cert que el dia 9 de novembre el treballador va recollir les seves eines i va abandonar el seu lloc de treball, però això no vol dir que fos perquè ja havia estat acomiadat verbalment, no essent suficient per acreditar la tesi del demandant que no es troba corroborada per cap altra element concret i positiu. S'ha doncs de considerar que l'acomiadament del Sr. Narváez es va produir el dia 15 de novembre del 2006 amb l'entrega en mà de l'avís de comiat que el treballador es va negar a firmar. El Sr. Narváez va formular la seva demanda en concepte d'indemnització per acomiadament improcedent el dia 9 de gener del 2007; per tant, d'acord amb les disposicions de l'article 7 de la Llei que preveuen que la reclamació d'indemnització per acomiadament té un termini de caducitat de 30 dies a comptar del moment en que el treballador en rep la comunicació escrita, força és de constatar que la reclamació per acomiadament improcedent del Sr. Narváez ha caducat, per haver estat iniciada més de 30 dies després de la comunicació escrita de l'acomiadament. En conseqüència, essent definitiu i suposadament justificat i procedent l'acomiadament per culpa del treballador, aquest darrer no pot res demanar en concepte de compensació econòmica i/o de preavís.

IV.- Pel que fa als havers laborals reclamats pel treballador, s'ha d'examinar successivament cada concepte.

En matèria d'hores extraordinàries, l'article 43 de la Llei sobre el contracte de treball estipula que totes les empreses han de tenir un llibre de treball on s'inscriuen les hores extraordinàries, que els treballadors han de firmar almenys una vegada al mes en senyal de conformitat. Resulta dels documents que consten en autes, que el Sr. Narváez va signar tots els butlletins de salari i el llibre horari cada mes, manifestant així la seva conformitat amb el contingut dels esmentats documents. A més a més, el Sr. Narváez no estableix de cap manera que hagi realitzat més hores extraordinàries que les comptabilitzades en el llibre de treball i en els butlletins de salari; per tant, la seva demanda per aquest concepte no pot prosperar.

Quant a la reclamació en concepte de vacances i de salari del mes de novembre del 2006, la part recurrent no critica de cap manera els càlculs del primer jutge, sinó que fa greuge a la sentència d'haver deduït unes quantitats que s'haurien pagat en el marc d'un altre procediment, més concretament la causa D-0035-5/2007, que no fou incorporada en els presents autes. Això no és cert ja que consten en autes: una Diligència del dia 24 de gener del 2007 segons la qual en els autes de jurisdicció voluntària D-0035-5/2007, va comparèixer a la Secretaria de la Batllia la Sra. Salas, secretària de la societat Talavera, i va oferir de lliurar al Sr. Narváez la quantitat de 720,06 EUR en concepte de la liquidació laboral de la relació que l'unia amb l'esmentada empresa; una Diligència del dia 6 de febrer del 2007 segons la qual en el marc dels mateixos autes de jurisdicció voluntària, va comparèixer el Sr. Narváez, que no va acceptar la referida quantitat dipositada per la Sra. Salas, ni a títol de liquidació, ni a títol d'acompte; una Diligència del dia 9 de febrer del 2007 en la qual es dóna trasllat de la contesta del Sr. Narváez, a la Sra. Salas, la qual manifesta que vol que dita quantitat resti dipositada, després de que es procedís a l'arxiu de les actuacions D-0035-5/2007. Resulta doncs d'aquests documents, que l'empresa va consignar judicialment, a disposició del treballador, en el marc d'un procediment de jurisdicció voluntària, l'import que creia correspondre a la liquidació de la relació laboral, com l'article 77 de la Llei sobre el contracte de treball li fa obligació. Per tant, és de manera encertada i pertinent que el primer jutge va deduir dels havers laborals pendents de pagament al Sr. Narváez, les quantitats ja consignades per l'empresa en el marc d'un procediment de jurisdicció voluntària incorporat en els presents autes.

IV.- En conseqüència, s'ha de confirmar la resolució impugnada que ha fet una encertada apreciació dels fets i del dret aplicable, i condemnar a la part recurrent al pagament de les costes processals de segona instància en virtut del principi de venciment.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs del Sr. ENTITY_4;

Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, de data 2 de maig del 2008, en tots els seus extrems;

Condemnar al Sr. Narváez al pagament de les costes judicials de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : article 71 de la Llei sobre el contracte de treball.