• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 27/2009 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 12 février 2009, ECLI:AD:TSJADAD:2009:27)

Faits et procédure

La société commerciale andorrane Ferreras a introduit, le 18 mai 2005, une action en revendication (acció reivindicatòria) à l'encontre de Mme Ruiz, à titre subsidiaire une action de délimitation (acció d'atermenament), la demande visant également M. Zurita, appelé à la cause en qualité de défendeur.

Les deux défendeurs ont opposé une exception de défaut de légitimation active. Par jugement du 3 octobre 2007, le Tribunal de Batlles a accueilli cette exception et débouté la société de l'intégralité de ses prétentions principale et subsidiaire, la mettant en outre à la charge des dépens.

La société Ferreras a interjeté appel et sollicité la révocation du jugement. Au cours de l'instance d'appel, M. Palau a été tenu, par ordonnance du 18 septembre 2008, pour substitué à Mme Ruiz, décédée dans l'intervalle (le texte mentionne ses « hereus d'ignorat parador », soit des héritiers sans adresse connue). La Sala Civil a en outre admis, à des fins probatoires, des documents produits par l'appelante.

Le texte fourni ne précise pas la date exacte du décès de Mme Ruiz ni les conditions de désignation des héritiers.

Question de droit

Trois questions structurent le raisonnement de la Cour :

1. Une société propriétaire, invoquant un titre de vente sous seing privé, dispose-t-elle de la légitimation active pour exercer l'action en revendication, alors que les défendeurs contestent l'aptitude translative du titre ?
2. Le juge de première instance pouvait-il fonder le rejet sur un moyen non soulevé par les parties, en l'occurrence le défaut de paiement du prix ?
3. Les conditions de l'action en revendication (preuve du domaine, possession contraire du défendeur, identification précise du bien) sont-elles réunies, et quelle est la portée de l'action subsidiaire de délimitation ?

Solution et dispositif

La Cour retient que la légitimation active de la société est acquise, tant au titre de sa capacité processuelle de personne morale que de sa légitimation ad causam, puisqu'elle agit pour la protection d'un droit dominical qu'elle prétend détenir. Elle affirme que l'argument selon lequel la vente sous seing privé serait inapte à transférer le domaine, faute d'acte authentique, doit être écarté. Le système translatif en vigueur dans les Vallées d'Andorre exige, selon la Cour, un titre et un mode. Le contrat de vente constitue un titre apte, et la remise possessoire, réelle, symbolique ou fictive, tient lieu de mode à défaut de traditio instrumentale résultant de l'acte authentique.

Sur le fond, la Cour relève que le premier juge a statué sur un point non contesté. Aucune allégation relative à la non-transmission du domaine pour non-paiement du prix n'avait été formulée en cours d'instance (contestation, duplique, conclusions). Ce grief est jugé incongru et la Cour estime que le premier présupposé de l'action est établi.

S'agissant de l'identification de la parcelle et de la possession contraire, la Cour s'appuie sur l'expertise judiciaire. Celle-ci établit que la parcelle 1-2 de Mme Ruiz présente une superficie de 791,64 m

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la mercantil Ferreras va interposar demanda, de data 18-05-2005, envers la Sra. Ruiz, segons la qual exercitava acció reivindicatòria; subsidiàriament acció d'atermenament envers la defenent i el Sr. Zurita.

Per escrit de 6-07-2005 el Sr. Zurita va oposar-se a la demanda, i va formular prèviament excepció de manca de legitimació activa.

Així mateix, en data 6-07-2005, la Sra. Ruiz va oposar-se a la demanda i va articular, en primer terme, excepció de manca de legitimació activa, i respecte del fons va demanar la desestimació de la demanda.

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 3-10-2007, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX: que en prosperar les excepcions peremptòries de manca de legitimació activa formulades acumulativament per part dels Srs. Ruiz i Zurita avui difunt i doncs substituït processalment pels seus hereus d'ignorat parador, procedeix desestimar íntegrament l'acció reivindicatòria principal i subsidiària d'atermenament interessades per la societat mercantil andorrana per participacions "Ferreras", amb imposició a aquesta de les costes del present plet segons disposa el darrer Considerant".

III.- La representació processal de la part agent va interposar recurs contra la sentència d'instància i, en data 5-02-2008, va presentar escrit de conclusions, en virtut del qual i pels arguments continguts en el mateix demana la revocació de la sentència.

Per providència, de data 18-09-2008, es va acordar: "DECIDEIX: primer.- Deixar sense efecte la providència recaiguda en el marc del present recurs d'apel·lació en data 28 de febrer del 2.008,i acordar consegüentment la continuació de la tramitació dels presents autes registrats amb el número de rotlle 372/07.

Segon.- Tenir per subrogat al Sr. Palau en la posició processal de qui fou la Sra. Ruiz, esdevenint doncs nova part coapel·lada en el marc del present recurs.

Tercer.- Donar trasllat a la representació processal de la Sra. Ruiz de l'escrit de conclusions presentat per la representació processal de la societat Ferreras en data 5 de febrer del 2.008, i concedir-li un termini de tretze dies hàbils d'ençà la notificació de la present resolució judicial, a fi que comparegui a la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia i presenti el corresponent escrit de contesta a les conclusions, fent-li els advertiments legals en cas contrari.

Quart.- Donar trasllat a la representació processal de la societat Ferreras, part apel·lant, de sengles escrits presentats respectivament per la representació lletrada de qui fou la Sra. Ruiz i per la representació processal del Sr. Palau en dates 20 de febrer i 15 de juliol del 2008, als efectes escaients.

Cinquè.- Notificar la present resolució judicial a les parts interessades".

IV.- Per escrit de 3-10-2008, la representació processal del Sr. Palau va formular escrit de contesta a les conclusions ,en virtut del qual va demanar que es procedís a la desestimació del recurs, amb imposició de les costes processals a la part recurrent.

V.- Per Aute d'aquesta Sala de 20-11-2008 es va decidir: "Primer.- Donar lloc a les pretensions adduïdes per altressí primer per la representació processal de la societat Ferreras, part apel·lant, mitjançant l'escrit de conclusions per ella presentat en data 5 de febrer del 2.008, i consistents en què per a millor proveir siguin incorporats als presents autes i amb valor probatori els documents 1 a 4 que per original o còpia s'hi acompanyen.

Segon.- Reservar la decisió sobre les eventuals costes judicials ocasionades a allò que prevegi la sentència que posi fi al present recurs d'apel·lació".

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals la part recurrent fonamenta el seu recurs són, en essència, els següents. En essència, entén que la desestimació de la demanda s'ha fonamentat en l'acolliment d'una excepció de manca de legitimació activa amb una fonamentació jurídica no qüestionada per les parts, com era el pagament del preu aplaçat.

Com a qüestió prèvia esdevé necessari posar de manifest que s'exercita una acció reivindicatòria i, subsidiàriament, una acció de delimitació. Aquesta articulació de les accions esdevé inadequada, atès que l'acció de delimitació s'ha de plantejar amb caràcter inicial, per tal de, una vegada establerts els llinders, decidir si existeix ocupació del domini de l'agent per part del defenent i, així identificada la cosa, exigir la seva reivindicació.

Baldament el que s'acaba d'asseverar, per la resolució del present recurs s'ha de posar de relleu que correspon a qui exercita l'acció reivindicatòria l'acreditació dels fets constitutius de la seva pretensió i aquests consisteixen en la prova del domini, la possessió contrària del defenent i la perfecta identificació del bé reivindicat. En consonància amb aquests extrems, la Sala haurà de decidir, amb subjecció als fets acreditats i als no controvertits i acceptats per les parts, aplicant el dret que consideri escaient per a resoldre el debat ("Da mihi factum, et dabo tibi ius").

II.- En aquest ordre d'idees, l'argument dels defenents segons el qual el document privat de compravenda no esdevé un títol apte per a transferir el domini i que cal una escriptura pública de compravenda ha de decaure i ésser refusat, atès que d'acord amb el sistema traslatiu del domini i dels drets reals que impera a les Valls d'Andorra es precisa per a l'efecte transmissiu l'existència d'un títol i d'un mode. El títol consisteix en qualsevol contracte apte per a transmetre el domini i, sens dubte, la compravenda ho és. Únicament succeirà que si la compravenda ha estat documentada privadament i no en escriptura pública no es produirà una traditio instrumental derivada de l'atorgament de l'escriptura pública i que caldrà el lliurament possessori, bé de forma real, simbòlica o ficta, que esdevindrà el "mode" per a produir la transmissió del domini o del dret real a l'adquirent. Per tant, la manca de legitimació activa no pot ésser acollida per aquesta raó i a més, pel fet que no acreditar un fet constitutiu de la demanda significarà la desestimació de la mateixa quant al fons, però no pot justificar l'acolliment d'una excepció, atès que la part agent gaudeix de legitimació activa, tant perquè pot comparèixer com a persona jurídica per gaudir de capacitat processal, com perquè ostenta legitimació ad causam, tota vegada que exercita una acció per a la protecció del que considera un dret dominical que li pertany.

III.- Segons resulta de la prova practicada, fonamentalment de la prova documental i de la pericial del Sr. Barba, s'ha de concloure, en primer terme, que quant al domini de la part agent sobre la finca, cap al·legació es va realitzar en la instància (contesta, dúplica, conclusions) relativa a la manca de transmissió del domini per no haver procedit al pagament del preu i, consegüentment, s'ha d'estimar aquet motiu de recurs i entendre que al acollir aquest extrem el jutge a quo esdevé incongruent, tota vegada que examina un extrem que no fou controvertit i que restava admès per les parts litigants. Per tant, refusades les al·legacions sobre la no transferència de domini a l'agent pel seu transmitent, fundades en la inhabilitat o inidoneïtat del títol, s'escau entendre que sí s'ha acreditat el primer pressupòsit de l'acció reivindicatòria.

Quant al segon i al tercer pressupòsits; és a dir, la identificació de la porció que es reivindica i la possessió de la defenent sobre aquesta porció, s'ha d'analitzar la prova pericial que es troba a les actuacions. En aquest ordre d'idees, de l'estudi de la mateixa s'extreu, en primer terme, que la parcel·la 1-2 de la Sra. Ruiz que hauria de tenir una superfície de 720,37 m2, com indica la part defenent en el seu escrit de conclusions, sense fer cap esment ni valoració respecte de la pericial practicada, presenta una superfície de 791,64 m2 (foli 167). En segon terme, indica el perit que aquest augment de superfície resulta del fet que el mur de la tanca oest de la parcel·la no està construït en el seu límit, per la qual cosa la parcel·la 1-2 ocupa una superfície, corresponent a la parcel·la 3, de 66,60 m2 segons els límits definits en el plànol de la urbanització i 67,98 m2 segons la implantació del mur.

D'acord amb aquests extrems, aquesta Sala ha de tenir per acreditada la identificació de la porció reivindicada i la possessió contrària de la defenent Sra. Ruiz, ara succeïda processalment pel Sr. Palau, propietària de la parcel·la 1-2 i estimar la demanda reivindicatòria adreçada en la seva contra.

Quant als danys i perjudicis derivats de l'ocupació i que es demanen en la demanda, aquesta partida ha de ser refusada, atès que es tracta d'un extrem orfe de tot recolzament probatori.

IV.- L'estimació substancial de la pretensió principal fa innecessari l'estudi de la pretensió subsidiària. Quant a les costes processals, l'acolliment de la pretensió principal justifica la imposició a la part defenent de les costes processals de la instància.

Baldament el que s'acaba d'afirmar, atès que la crida del defenent Sr. Zurita fou innecessària per la defensa dels interessos de la part agent procedeix imposar a l'agent les costes processals causades al defenent esmentat, avui succeït pels seus ignorats hereus.

Pel que fa a les costes d'aquesta alçada, l'estimació del recurs s'ha de traduir en la seva no imposició (arg. Novel·la 82, cap. X).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la mercantil Ferreras contra la sentència, de data 3-10-2007, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles i revocar la seva part decisòria i decidir que s'ha d'estimar la pretensió principal de la demanda instada per Ferreras contra la Sra. Ruiz, avui succeïda processalment pel Sr. Palau i condemnar al retorn de la possessió de la part del terreny, identificada segons la pericial practicada en fase probatòria, amb imposició de les costes processals de la instància. Imposar a la part agent les costes processals derivades de la crida com a defenent del Sr. Zurita. No s'escau efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.