• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018

Tribunal Superior de Justícia d'Andorra (Sala Administrativa), 2 mars 2009, n° 15-2009

Métadonnées : Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa (siège : Andorra la Vella). Recours n° 15/09 ; procédure AD-0271-3/08 ; NIG TSA:IM:01/09. Ponent : Lluís Saura Lluvia. Autres magistrats : Albert Andrés Pereira et Bernard Plagnet (président). Type : sentence. Matière : immigration, expulsion du Principat (titre officiel : « Immigració. Expulsió Principat »).

Faits et procédure

Le Sr Téllez, étranger titulaire d'un permis de résidence, fait l'objet d'une mesure d'expulsion du territoire national pour une durée de deux ans. Cette mesure résulte d'une résolution du ministre de la Justice et de l'Intérieur du 9 juin 2008, confirmée par le Gouvernement le 30 juillet 2008 à la suite d'un recours d'alzada. Elle est motivée par la considération que la présence de l'intéressé au Principat constitue un risque grave pour la sécurité de l'État, des personnes ou des biens, ou pour l'ordre public.

Le fondement de la mesure tient à des faits postérieurs à l'obtention du permis de résidence : menaces non conditionnelles, port illégal d'arme et vexations légères. L'intéressé a été condamné par le Tribunal de Corts à un an d'emprisonnement ferme, peine qu'il a exécutée. Le texte ne précise pas le détail des qualifications pénales ni le contenu intégral du jugement pénal.

Par sentence n° 2008-180 du 24 novembre 2008, la Sección Administrativa du Tribunal de Batlles a rejeté la demande et déclaré conformes au droit les deux résolutions administratives.

Devant le Tribunal Superior, le requérant formule plusieurs griefs. Il sollicite l'administration de preuves pericial et testimoniale qui lui avaient été refusées en première instance, en soutenant que ce refus porte atteinte à son droit à la juridiction et à la défense. Sur le fond, il conteste l'appréciation du rapport médical versé au dossier, qui selon lui établit l'absence de caractère agressif. Il invoque également l'absence d'avertissement préalable à l'expulsion et fait valoir sa situation familiale et professionnelle actuelle, notamment un contrat de travail récent.

Le Gouvernement conclut au rejet de l'appel. Il soutient que l'appréciation des preuves par le premier juge est correcte et que la condamnation pénale révèle un danger pour la sécurité des personnes.

Question de droit

La Cour devait trancher plusieurs questions :

1. La compétence de la Sala Administrativa pour connaître de l'appel, au regard de l'article 141 de la Llei qualificada d'immigració de 2002 et de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.
2. L'obligation d'avertissement préalable prévue à l'article 119.4 de la Llei qualificada d'immigració, applicable à un étranger résident, et les conséquences de son omission sur la validité de la mesure d'expulsion.
3. La réalité du risque grave justifiant l'exception à cet avertissement, et le moment auquel cette réalité doit être appréciée.
4. Le bien-fondé du refus d'administrer en appel les preuves pericial et testimoniale, au regard du droit à la défense.
5. La pertinence de la situation personnelle postérieure à la décision (vie familiale, emploi) pour apprécier la légalité de la mesure.

Solution et dispositif

Le Tribunal Superior rejette l'appel et confirme la sentence de première instance. Il statue sans condamnation aux dépens de la seconde instance. Le dispositif, traduit du catalan, énonce :

Representant: en nom propi

Advocat: Viñas

Apel·lada: M.I. GOVERN

Representant: Badía

Advocat: Morell

A la vila d'Andorra la Vella, el 2 de març de 2009

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0271-3/08.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. LLUIS SAURA LLUVIA el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència número 2008-180, de 24 de novembre de 2008, va desestimar la demanda formulada pel Sr. Téllez i va declarar ajustades al Dret tant la resolució del Ministre de Justícia i Interior de 9 de juny de 2008 com la del Govern de 30 de juliol de 2008 que desestimava el recurs d'alçada interposat contra la primera.

Les resolucions esmentades declaraven l'expulsió del Sr. Téllez del territori nacional durant un període de dos anys per considerar la seva presència al Principat com un risc greu per a la seguretat de l'Estat, de les persones o dels béns o per a l'ordre públic.

2.- En el recurs d'apel·lació contra la sentència el Sr. Téllez demana que es practiquin en aquesta instància les proves pericial i testifical que li van ser denegades en la primera argumentant que la denegació pot violar el dret constitucional a la jurisdicció i defensa; pel que fa al fons, considera que el Tribunal no ha valorat correctament el informe mèdic que obra a les actuacions ni si el risc que representa és suficientment greu com per justificar la manca d'advertiment previ. Finalment exposa les seves condicions familiars a Andorra així com les laborals actuals i demana la revocació de la sentència.

3.- La representació del Govern ha contestat l'escrit d'apel·lació argumentant que la valoració de la prova realitzada per la sentència apel·lada és correcta i que la condemna penal de que fou objecte l'apel·lant revela que constitueix un perill per la seguretat de les persones, per la qual cosa demana la desestimació del recurs i la confirmació de la sentència.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, de conformitat amb el que disposa l'article 141 de la Llei Qualificada d'immigració de 14 de maig de 2002 i 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La sentència apel·lada declara ajustades les resolucions recorregudes, que van basar l'expulsió del Sr. Téllez en la realització, poc després d'haver obtingut permís de residència, de fets constitutius de delictes menors d'amenaces no condicionals i de port il·legal d'arma, i una contravenció penal de vexacions lleus pels que va ser condemnat a un any de presó ferma pel Tribunal de Corts i va complir condemna.

L'apel·lant centra el seu recurs en què els metges que van informar en la causa penal i segons consta en informes, van acreditar que no te cap personalitat agressiva i això justificaria que no constitueix un perill per la seguretat de les persones o per a l'ordre públic, i d'altra banda argumenta que la seva vida familiar se centra al Principat exclusivament, on resideix amb una germana, havent-se rehabilitat ja que recentment disposa d'un contracte de treball.

Amb independència de la situació personal actual del Sr. Téllez, el que cal analitzar en aquesta causa és si les resolucions recorregudes s'ajustaven al Dret quan van ser dictades, i en aquells moments el fet que justificava l'expulsió no era altra que la seva conducta, certament constitutiva d'un risc per a la seguretat de les persones, que fins i tot va ser objecte de condemna penal.

Tercer.- En el recurs indica que abans d'acordar l'expulsió, i compte tingut que era estranger amb la condició de resident, calia fer-li l'advertiment previ al que es refereix l'article 119.4 de la Llei Qualificada d'immigració, i la seva manca constitueix una infracció greu del procediment determinant de la anul·lació de la resolució que li posà fi.

Tanmateix, i de conformitat a l'article esmentat, l'advertència d'expulsió no opera quan s'aplica en cas de risc greu per a la seguretat de les persones, i tot i que en el recurs d'apel·lació es formula el greuge de que la sentència no justifica que el risc, en el cas analitzat, fos greu, el cert és que ho era, i a l'efecte només cal llegir els fets que la sentència del Tribunal de Corts declara provats.

Quart.- En relació a la sol·licitud de que en aquesta segona instància es practiquin les proves pericials i testificals demanades en la primera i denegades, no és procedent acordar-ne la pràctica perquè sigui quin sigui el seu resultat en res afecten el nucli de la decisió, com és que els fets, declarats provats en sentència penal, revelen una conducta que avala l'expulsió administrativa com a mesura de prevenció de l'ordre públic prevista en l'article 107 de la Llei Qualificada d'immigració.

Procedeix, en funció de tot el que s'ha exposat, la desestimació del recurs d'apel·lació i la confirmació de la sentència.

Cinquè.- No hi ha mèrits per a un pronunciament especial sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà ha decidit desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Téllez contra la sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència número 2008-180, de 24 de novembre de 2008, que es confirma, sense fer cap pronunciament especial sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989 (text refós).