• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018

STSJAD 60/2009 (ECLI:AD:TSJADAD:2009:60)

Faits et procédure

Les propriétaires d'un terrain dénommé « R. del P. », situé dans la paroisse de La Massana, ont demandé au Gouvernement d'Andorre de leur garantir un accès libre depuis la route générale n° 4. Leur demande du 25 juillet 2007 visait à maintenir cet accès alors que la propriété ne jouxtait plus la route, mais un « sobrant de vial », c'est-à-dire une bande de terrain subsistant à la suite des travaux de réaménagement de la chaussée.

Le Gouvernement a rejeté le recours de reposition par un acte du 5 décembre 2007, qui confirmait le silence opposé à la demande. Saisie, la Section administrative du Tribunal de batlles a, par jugement n° 2008-0153 du 6 octobre 2008, débouté les demandeurs et déclaré l'acte gouvernemental conforme au droit.

Les demandeurs ont interjeté appel. Ils soutenaient que, tant que le sobrant de vial demeurait une dépendance du domaine public, il devait permettre l'accès à la parcelle, et que l'accès précédemment praticable avait été supprimé par la construction d'un mur de pierre. Le Gouvernement, intimé, concluait à la confirmation du jugement. Il faisait valoir que la contiguïté d'un terrain avec la route ne conférait pas par elle-même un droit d'accès, et que la demande tendait en réalité à maintenir l'alignement de la propriété sur la voie tel qu'il existait avant la modification du tracé.

La audience a eu lieu le 26 mars 2009. Le texte ne précise pas la nature exacte des pièces techniques éventuellement produites en première instance ou en appel.

Question de droit

La décision pose deux questions connexes.

La première porte sur la qualification juridique du sobrant de vial né de la rectification du tracé : demeure-t-il un bien du domaine public routier, alors que la route ne l'emprunte plus ?

La seconde, plus déterminante pour l'issue du litige, est de savoir si un propriétaire dont le fonds n'est plus contigu à la route peut exiger de l'administration compétente qu'elle lui garantisse un accès direct à la voie publique, et, plus généralement, si la seule contiguïté avec une route ouvre droit à un tel accès.

Solution et dispositif

Le Tribunal relève d'abord, en se fondant sur les articles 76 et 78 du Code de l'administration tels que visés dans la motivation, que les routes sont des biens du domaine public en tant qu'affectées à un usage public, et qu'un bien perd cette qualité soit par décision expresse de l'administration lorsqu'il n'est plus nécessaire à l'usage public, soit par non-utilisation pendant vingt ans. Aucune de ces hypothèses n'étant réalisée, le sobrant de vial conserve la qualité de bien de domaine public.

Il écarte ensuite la prétention des appelants. Le terrain ne confronte plus à la voie « en son tracé actuel », mais au sobrant ; dès lors, le droit d'accès qu'ils invoquaient, lié à la contiguïté, ne peut pas être garanti. Le Tribunal ajoute, à titre surabondant, que n'

Representant: Puig

Advocat: Campillo

Apel·lada: GOVERN (CTU)

Representant: Briones

Advocat : Cepeda

A la vila d'Andorra la Vella, el 20 d'abril de 2009

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-004-3/08.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. LLUIS SAURA LLUVIA el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència número 2008-0153, de 6 d'octubre de 2008, va desestimar la demanda formulada pels srs. Villalba i Alfaro va declarar ajustat al Dret l'acord del Govern de 5 de desembre de 2007 que desestimava el recurs de reposició interposat contra el silenci del Govern davant la sol·licitud que les persones esmentades havien formulat el 25 de juliol de 2007.

La sol·licitud, reiterada en la demanda es demana al Govern que garanteixi als propietaris del terreny conegut com el R. del P., que l'accés al terreny des de la carretera general es mantindrà lliure malgrat la propietat ja no llinda amb la carretera sinó amb el sobrant de vial resultant de les obres d'arranjament de la mateixa.

2.- Contra la sentència citada interposa un recurs d'apel·lació la representació de la propietat, en el que indica que mentre el sobrant de vial de la carretera sigui de domini públic ha de permetre l'accés a la finca, i que el pujador que amb anterioritat permetia l'accés actualment no hi és ja que ha estat substituït per un mur de pedra.

3.- De l'escrit anterior se n'ha donat trasllat al Govern, que l'impugna demanant la confirmació de la sentència i la desestimació de l'apel·lació, argumentant que el fet que un terreny confronti amb la carretera no dona accés a la mateixa als seus titulars i que en realitat el que es demana té per objecte mantenir l'alineació a vial de la propietat, tal com la mantenia amb anterioritat a la reforma del traçat físic de la carretera general.

4.- El dia 26 de març de 2009 ha tingut lloc la celebració de la vista oral, en la que les parts han fet les manifestacions més adients als seus interessos respectius, quedant tot seguit les actuacions vistes per a deliberar i decidir el Tribunal.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, de conformitat a allò establert en l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Els demandants i ara apel·lants, propietaris del terreny conegut com T.d.R. a la Parròquia de La Massana, demanen, en aquest procés, com en la via administrativa, que el Govern els garanteixi l'accés al mateix des de la carretera general 4, sense especificar, però, ni el tipus d'accés, ni el lloc per on s'ha de practicar, ni si ha de ser per persones o vehicles, ni la finalitat per la qual es vol l'accés ni explicar i demostrar quina és la orografia de l'indret.

La problemàtica plantejada prové de la circumstància de que el terreny esmentat confrontava amb la carretera general i quan aquesta es va refer, la corba que traçava el llindar es va eliminar al substituir-se per un traçat totalment recte, de manera que entre la propietat privada i l'actual traçat ha quedat, com a terreny sobrant, la superfície que ara no es destina a carretera.

Les carreteres són béns de domini públic en la mesura que són afectats a un ús públic com l'és la circulació de vehicles (article 76 del Codi de l'Administració) i conforme el que disposa l'article 78, aquests béns perden la qualitat esmentada o bé per decisió expressa de l'Administració competent quan el bé ha deixat de ser necessari per a l'ús públic, o bé per raó de la no utilització per a un ús públic durant vint anys.

En el cas no s'ha produït cap de les dues possibilitats esmentades en el paràgraf anterior, de manera que el sobrant de vial continua tenint la condició de bé de domini públic.

Tercer.- Amb independència de la naturalesa jurídica del sobrant de vial que hem explicat, el terreny dels apel·lants no confronta amb "vial" (la carretera general 4 en el seu traçat actual) sinó amb "sobrant" de vial; per tant, si el dret d'accés que demanen que se'ls garanteixi va associat a la confrontació del terreny particular amb la carretera no és possible garantir l'accés a vial, per què no hi confronten, ja que actualment qui confronta amb la carretera és precisament el sobrant de vial.

D'altra banda, la sentència apel·lada afirma, correctament, que no s'ha demostrat que amb anterioritat a la modificació del traçat s'accedís directament des del terreny a la carretera general i al respecte convindrà recordar que els terrenys que confronten amb la carretera no tenen, per aquesta sola circumstància, el dret a que per l'Administració que exerceix la competència pública sobre la carretera, se'ls garanteixi l'accés directe a la mateixa perquè per raons elementals de seguretat un accés a la carretera general, si és per vehicles, requereix una documentació tècnica elaborada per professional competent que defineixi les característiques de l'accés i les obres que cal realitzar per implantar-lo.

Procedeix, per tant, la desestimació del recurs i la confirmació de la sentència dictada pel Tribunal de Batlles.

Quart.- No es fa cap pronunciament sobre les despeses d'aquesta segona instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, ha decidit desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal dels srs. Villalba i Alfaro contra la sentència número 2008-0153, de 6 d'octubre de 2008, dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es confirma. No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989 (text refós).