• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJ Andorre (Sala Civil), 21 mai 2009, n° 335/08 (ROJ : STSJAD 133/2009 ; ECLI:AD:TSJADAD:2009:133)

Faits et procédure

Par une demande déposée le 9 février 2004, Mme Vilar a saisi le Tribunal de batlles d'Andorre d'une action dirigée contre M. Canales, tendant à l'exécution d'un convenio de promesse irrévocable de vente conclu le 12 juin 2002. Elle formulait une prétention principale et une prétention subsidiaire (dont le contenu précis n'est pas détaillé dans la décision). M. Canales s'est opposé à la demande le 8 mars 2004 et a sollicité son rejet ainsi que la condamnation de la demanderesse aux dépens.

Par sentence du 7 novembre 2008, le Tribunal de batlles a déclaré d'office la nullité de plein droit du convenio du 12 juin 2002. Il a condamné M. Canales à verser à Mme Vilar la somme de 150 253 euros, assortie des intérêts légaux courus depuis le 12 juin 2002, ainsi qu'à supporter l'intégralité des dépens, y compris les honoraires d'avocat, de procureur et d'experts (à faire valoir en phase d'exécution).

Mme Vilar a interjeté appel. Dans ses conclusions du 25 février 2009, elle sollicitait la révocation de la sentence. M. Canales a conclu à la confirmation de la décision attaquée, avec condamnation de l'appelante aux dépens d'appel. Le magistrat rapporteur est désigné dans le corps de la décision ; les métadonnées mentionnent pour leur part M. Jean Louis Vuillemin comme rapporteur (divergence relevée, sans incidence sur la solution).

La décision s'appuie sur deux décisions antérieures, dont les effets sont présentés comme acquis : une sentence du Tribunal de batlles du 5 mai 2006, confirmée par le Tribunal supérieur le 16 novembre 2006, ayant déclaré nul pour illicéité de l'objet le contrat d'extinction de servitude d'altura et le contrat privé du 5 avril 2000 ; et un convenio du 22 mai 1998, déclaré nul pour illicéité de son objet.

Question de droit

La Cour devait trancher trois questions :

1. Congruence et pouvoir d'office. Le juge peut-il déclarer d'office la nullité d'un contrat qu'aucune partie n'a invoquée sans méconnaître le principe de congruence et, partant, le droit à la juridiction garanti par l'article 10 de la Constitution andorrane ?
2. Nullité ou extinction. Un contrat de promesse de vente peut-il être frappé de nullité en raison d'une impossibilité originaire, alors que l'appelante soutient que seule une impossibilité sopravenue, sanctionnée par l'extinction de l'obligation, serait pertinente ? Surtout, la vente de chose d'autrui, admise en droit andorran selon l'appelante, permet-elle de maintenir la validité du convenio litigieux ?
3. Prétention alternative. Une prétention fondée sur l'inexécution contractuelle, formée à titre subsidiaire, peut-elle prospérer une fois la nullité du contrat prononcée ?

Solution et dispositif

La Cour rejette les trois moyens et confirme la sentence de première instance.

Sur le premier moyen, elle rappelle que la congruence s'apprécie « de forma racional i no formalista o rigorista », et qu'elle implique la correspondance entre les prétentions des parties et la décision, sans ultra, infra ou extra petita. Elle admet cepend

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 21 de maig de 2009 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la Sra. Vilar va interposar, en data 9-2-2004, demanda envers el Sr. Canales, en virtut de la qual sol·licitava l'adopció de les pretensions que de forma principal i subsidiària demanava.

La representació processal del Sr. Canales va oposar- se a la demanda, per escrit de data 8-3-2004, i va demanar la desestimació de la demanda, amb imposició de les costes processals a la part agent.

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 7-11-2008, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX: Declarar d'ofici la nul·litat de ple dret del Conveni de promesa irrevocable de compravenda atorgat entre els Srs. Vilar i Canales en data 12 de juny de 2002, condemnant-se el segon a satisfer a la primera la quantitat de 150.253.-EUR, més els interessos legals devengats per aquesta des del dia 12 de juny de 2002 i fins a la data del seu total pagament i a satisfer la totalitat de les costes processals ocasionades, inclosos honoraris d'advocat, procurador i perits a acreditar en període d'execució de Sentència".

III.- La representació processal de la Sra. Vilar va formular recurs contra la sentència d'instància, i, en data 25-2-2009,va presentar escrit de conclusions, segons el qual i pels motius continguts en els mateix demanava la revocació de la sentència. Per el contrari, la part recorreguda, en el seu escrit de contesta a les conclusions, sol·licita la confirmació de la resolució recorreguda, amb imposició a la part recurrent de les costes d'aquesta alçada.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius en els quals la part recurrent formula el seu recurs són, en essència, els següents. En primer terme, considera que la sentència vulnera el dret a la jurisdicció, contingut a l'article 10 C.A., tota vegada que la sentència esdevé incongruent perquè el jutjador a quo declara la nul·litat del conveni de 12-6- 2002, sense que cap de les parts litigants ho hagués interessat. En segon terme, manifesta que la promesa de venda és perfecta i que no existeix cap impossibilitat originària ni sobrevinguda i que en aquest darrer cas la sanció no serà la nul·litat, sinó l'extinció de l'obligació. Afegeix que el dret andorrà admet les compravendes de coses alienes i que, per tant, és vàlida la convenció realitzada. També manifesta que es va articular una pretensió alternativa i que, al no haver-se oposat el demandat a la mateixa, ha de ser acollida.

II.- El primer dels motius articulat contra la resolució d'instància ha de ser refusat. És cert que la congruència constitueix un deure, en el procés civil, entre les pretensions i al·legacions introduïdes per les parts en els escrits rectors i la decisió de l'òrgan judicial i també que aquest judici d'adequació s'ha d'efectuar de forma racional i no formalista o rigorista, de manera que el jutjador no pot atorgar més d'allò demanat, ni menys del que s'ha acceptat (incongruència ultra o infra petita) ni tampoc concedir quelcom diferent a allò sol·licitat (extra petita). Si l'òrgan judicial vulnera el deure de congruència es produeix una conculcació del dret a la jurisdicció previst a l'article 10 C.A.

Nogensmenys el que s'acaba d'asseverar, en el procés civil existeixen supòsits en els quals el Tribunal pot d'ofici, i sense que cap de les parts litigants ho hagi demanat, declarar determinades situacions. És el cas de les nul·litats contractuals on si l'òrgan judicial deriva de la prova practicada que el contracte es troba viciat d'una nul·litat radical pot declarar la mateixa i ordenar el compliment de les conseqüències que es desprenen de la referida declaració. Des d'aquesta òptica, en el cas que s'examina la part agent pretèn el compliment d'un conveni de promesa de compravenda, perfeccionat en data 12-6-2002, mitjançant una petició principal i una alternativa. De les actuacions ha restat provat que per sentència del Tribunal de Batlles, de data 5-5-2006, confirmada per sentència del Tribunal Superior de 16-11-2006 es va declarar, per il·licitud del seu objecte, la nul·litat del contracte d'extinció de servitud d'alçada i del contracte privat de 5-4-2000 i tanmateix que el conveni de 12-6-2002 es fonamentava i portava causa dels anteriors, per la qual cosa s'ha de decretar la seva nul·litat i les conseqüències aparellades.

III.- Pel que fa al fons del litigi, entén la recurrent que no es troba davant cap hipòtesi d'impossibilitat originària que donaria lloc a la nul·litat del conveni de 12-6-2002, atès que si la impossibilitat fos sobrevinguda la resposta no seria la nul·litat, sinó l'extinció de l'obligació. Consta provat a les actuacions i esdevé un extrem objecte de sentència ferma, que el conveni de 22-5-1998 fou declarat nul per il·licitud del seu objecte, per quant es pretenia deixar sense efecte una limitació de domini derivada de normes públiques. Consegüentment amb la declaració de nul·litat d'aquell conveni resultava també la del contracte de 5-4- 2000 en virtut del qual ORG_0 es comprometia a lliurar al Sr. Canales unes determinades unitats immobiliàries.

L'absència de causa i la il·licitud de l'objecte varen donar lloc a la nul·litat dels convenis de 22-5-98 i 5-4-200 projectant les seves conseqüències en tots els títols que porten causa dels mateixos. Així, en el cas que s'analitza, el conveni de 12-6-2002 es troba connectat i porta causa del lliurament de les unitats immobiliàries que s'havia de realitzar a favor del Sr. Canales, de manera que al no haver-se produït la transmissió pels motius de nul·litat abans indicats, ha de donar-se lloc a la nul·litat d'aquells convenis i contractes de porten causa dels mateixos, entre els quals es troba el contracte de 12-6-2002.

Afegeix la recurrent que el dret andorrà admet la validesa de les compravendes de cosa aliena i que, per tant, s'hauria d'admetre la validesa del conveni de 12-6- 2002. Aquest argument no pot triomfar perquè, en el cas que s'examina, al marge que no estem front a una compravenda sinó davant d'un contracte preparatori o promesa de compravenda, no es tracta d'examinar la validesa i eficàcia d'una compravenda on el venedor no esdevé propietari del bé que ven, però on concorren tots els requisits i elements essencials (objecte, consentiment i causa), sinó que arrel d'un pronunciament judicial que decreta la nul·litat d'un conveni per manca de causa i il·licitud de l'objecte, ambdós elements essencials, decauen tots els convenis i contractes que porten causa del mateix, precisament, per l'efecte expansiu de la nul·litat radical que els afecta. I és per això que tampoc pot ésser acollit aquest argument per la recurrent.

IV.- Per últim manifesta que s'hauria de donar lloc a la pretensió alternativa que es formula, atès que no consta oposició de la part recorreguda. Si s'examina la demanda presentada i, en particular, la pretensió alternativa es pot concloure que la mateixa es fonamenta en un pretès incompliment contractual, de forma que demana el compliment per equivalent, amb més els danys i perjudicis (cfr. Folis 16, 19, 22 i 23). Oblida una vegada més la recurrent que la sentència d'instància no pot donar lloc a cap pretensió fonamentada en l'incompliment d'un títol contractual, ja sigui in natura o per equivalent, ni a cap acció d'exigència de danys i perjudicis perquè s'ha declarat la nul·litat de l'esmentat contracte de 12-6-2002 i, per tant, procedeix la restitució de les prestacions en els termes indicats en la decisió de la sentència d'instància.

V.-La desestimació del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició a la part recurrent de les costes d'aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMEM el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Vilar contra la sentència, de data 7-11-2008, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles i confirmar íntegrament la seva part decisòria. Procedeix imposar a la part recurrent les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.