• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

Juridiction andorrane, —

Note : la référence canonique fournie est incomplète. Les éléments d'identification ci-dessus sont tirés du texte de la décision : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 18 juin 2009, recours n° 195/08.

Faits et procédure

Par acte du 6 juillet 2006, la société « Ramirez » a assigné M. Escudero en paiement de la somme de 2 004,45 euros. Cette somme correspondait au prix de la fourniture et de la pose d'une fenêtre et d'un ensemble de fermeture d'une terrasse destinés à une buanderie et à un séchoir, réalisées au domicile du défendeur, ainsi qu'aux intérêts et aux dépens.

Dans le cadre de travaux de réhabilitation de l'habitation de M. Escudero, la société « Manzano » était chargée de coordonner les travaux et de sous-traiter une partie d'entre eux à des industriels. Elle était titulaire de l'entreprise « Izquierdo ». Le défendeur soutenait que le contrat avait été conclu avec « Manzano » et non avec lui-même. Il excipait en conséquence d'un défaut de qualité à agir (manca de legitimació activa), d'un défaut de litisconsortium passif nécessaire et d'un vice dans la constitution de la relation processuelle. À titre subsidiaire, il contestait l'existence de la créance et son montant.

Par jugement du 3 juin 2008, le Tribunal unipersonnel, section civile, a accueilli l'exception de défaut de qualité à agir, rejeté la demande et mis les dépens à la charge du demandeur.

La société « Ramirez » a interjeté appel en demandant la réformation du jugement, l'accueil intégral de sa demande et la condamnation de l'adverse partie aux dépens des deux instances. La Sala Civil, présidée par M. Jean Louis Vuillemin, a rejeté l'appel.

Question de droit

La décision soulève deux questions connexes.

Première question : un sous-traitant qui n'a pas contracté avec le maître de l'ouvrage peut-il, en l'absence de lien contractuel direct, agir contre celui-ci en paiement de ses prestations, sur le fondement de l'action directe ?

Seconde question : cette action suppose-t-elle que le maître de l'ouvrage n'ait pas déjà payé l'entrepreneur principal, et comment cette libération se prouve-t-elle lorsqu'aucun paiement direct n'est établi ?

Solution et dispositif

La Cour procède en quatre temps.

1. Absence de lien contractuel direct. Elle relève que la société « Ramirez » a été contractée par « Manzano » et non par le défendeur. Le représentant de la société a reconnu avoir agi au nom de la seule société agent, alors que la société « Izquierdo », titulaire du commerce, « tenait à faire venir les industriels nécessaires avec l'accord » du ma

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 18 de juny de 2009 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 6 de juliol del 2006 la representació processal de la societat "Ramirez" va formular demanda contra el Sr. Escudero en reclamació de la suma de 2.004,45 euros, import dels treballs de subministrament i instal·lació d'una finestra i el conjunt de tancament d'una terrassa per rentadora i assecadora realitzats per la seva mandant al domicili del defenent, més interessos i costes.

II.- La representació processal del Sr. Escudero va formular en data 5 de setembre del 2006 excepcions de manca de legitimació activa, argumentant que el seu mandant no va contractar a la societat agent, passiva, perquè, en tot cas, la demanda s'hauria d'haver dirigit contra la societat "Manzano", que va ser qui es va encarregar de subcontractar als diferents industrials que van participar en les obres de rehabilitació de l'habitatge del seu mandant i a qui aquest havia de pagar els treballs realitzats, de manca de litisconsorci passiu necessari, per la mateixa causa i de defecte en la forma de proposar la demanda, perquè existia una defectuosa constitució de la relació processal. Subsidiàriament, aquesta representació va contestar l'escrit de demanda oposant-se a ella per manca de prova de l'existència d'una relació contractual entre l'agent i el seu mandant i de la realitat del deute i per manca de la documentació necessària per acreditar-ho, imposant, en qualsevol cas, les costes del litigi a l'adversa.

III.- La Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 3 de juny del 2008 va decidir estimar l'excepció de manca de legitimació activa plantejada per la representació processal del Sr. Escudero, desestimant la demanda i imposant les costes de la instància a la part agent.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la societat "Ramirez" i, en virtut dels arguments recollits a les seves conclusions, demana la seva revocació, l'estimació íntegra de la seva demanda i que s'imposin a l'adversa les costes de les dues instàncies.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Com a primer motiu del seu recurs la representació processal de "Ramirez" argumenta que la Sentència recorreguda ha efectuat una interpretació errònia tant al respecte de la relació entre la seva mandant i la societat que coordinava les obres encomanades pel Sr. Escudero, com respecte del suposat i incert pagament de la factura reclamada en aquest procediment.

Ha quedat acreditat a les actuacions que a l'habitatge propietat del Sr. Escudero es van portar a terme diferents obres de modificació i acabats i l'esmentat senyor no nega que la societat "Ramirez" va subministrar i instal·lar la finestra i els tancament que consten a la factura que reclama per un import de 2.004,45 euros. No obstant, resta igualment provat que el Sr. Escudero havia encarregat a l'empresa "Izquierdo", de la què és titular la societat "Manzano", que coordinés els citats treballs i, com a mínim en alguns casos, subcontractés als industrials que calgués per portar-los a terme. Està també fora de tot dubte que en determinats casos "Izquierdo" no sols subcontractava i supervisava els treballs que es feien a l'habitatge, sinó que, a més a més, pagava a les empreses subcontractades les factures que aquestes presentaven i cobrava el seu import al Sr. Escudero, tenint dret com a conseqüència d'aquestes tasques a cobrar del defenent un 10% de les factures que s'anessin presentant. En aquestes circumstàncies i en un moment determinat el Sr. Escudero va deixar de pagar a "Izquierdo" les sumes que afirmava que encara li devia i alguns dels empresaris subcontractats, entre ells "Ramirez", van decidir dirigir-se contra el propietari del pis al que havien subministrat i/o instal·lat diferents mercaderies i reclamar-li allò que se'ls hi devia per aquesta causa.

II.- És indiscutible que la part agent estaria legitimada per dirigir-se contra el Sr. Escudero per tal de reclamar-li el cost del subministrament i la instal·lació de les mercaderies que consten a la seva factura si no l'hagués cobrat i la relació contractual s'hagués establert entre l'agent i la defenent, o fins i tot si "Manzano" hagués actuat en virtut d'un mandant de la defenent, ja que aquesta manca de pagament hauria suposat un incompliment de les obligacions nascudes del contracte.

No obstant, en el cas present sembla clar que "Ramirez" va ser contractada per "Manzano" i, per tant, que no existia cap relació contractual entre l'agent i la defenent. Així el legal representant de "Ramirez", el Sr. Pina, manifesta que ell representa tant de la societat agent com de la societat titular del negoci "Izquierdo", però que va contractar amb el Sr. Escudero en representació de la primera i no pas de la segona entitat, actuació que podia fàcilment portar a confusió al defenent, ja que el més lògic és que aquest entengués que qui contractava amb ell era sempre la mateixa persona i en la mateixa representació. A més a més, el Sr. González admet que el negoci "Izquierdo" "tenia cura de fer venir els industrials que necessitava el Sr. Escudero amb el seu acord" (foli 572 en relació al 510), i aquest "fer venir" s'ha d'entendre en el sentit que va ser "Izquierdo" qui va contractar amb els diferents industrials i entre ells amb l'agent.

III.- En qualsevol cas, si l'agent no va cobrar de la societat que el va subcontractar els treballs efectuats i el propietari de l'habitatge no va pagar l'import d'aquests treballs a "Izquierdo" amb qui havia contractat, l'agent està legitimat per reclamar al defenent l'import que li sigui degut per aquest concepte en virtut de la denominada acció directa.

L'acció directa faculta a la persona física o jurídica subcontractada per tal que es dirigeixi contra el comitent per exigir-li el compliment de les obligacions que aquest va assumir amb el subcontractant, igual que la persona que contracta amb un altre la realització de determinades prestacions pot dirigir-se contra el subcontractat per aquesta per tal d'exigir-li el compliment de les que va assumir en front del subcontractant, sempre que el comitent no hagi complert amb les seves obligacions en el primer cas o el subcontractat les hagi incomplert en el segon.

Com posa de relleu la Sentència d'aquesta Sala de 13 de març del 1997, i reitera la de 21 d'octubre del 1999, aquesta acció no és més que una modalitat de l'exercici de la actio in rem verso que regula amb caràcter general el Codi 4,26,12 i que recull l'ordenament andorrà per tal d'impedir per raons d'equitat que es porti el principi de relativitat dels contractes fins al punt de permetre que es produeixi un empobriment de qui ha complert les seves obligacions amb l'enriquiment subsegüent de qui no ho ha fet.

IV.- Ateses aquestes consideracions, el que cal esbrinar en el cas present és si el Sr. Escudero va pagar a "Izquierdo" la factura que ara li reclama "Ramirez".

De les proves que consten a les actuacions es dedueix que "Izquierdo" va reclamar al Sr. Escudero la factura de "Ramirez" que ara aquesta pretén cobrar-li. En aquest sentit, la factura 193005-05 de data 30 de maig del 2005, que el negoci "Izquierdo" va dirigir al Sr. Escudero, inclou la número 39-05 de l'agent amb un import de 2.004,45 euros (foli 159), factura que, malgrat "Izquierdo" li doni el número 39-05 i l'agent el 64-AND-2005, ha de ser forçosament la mateixa que es reclama en aquest procediment, ja que coincideix exactament amb la quantitat i l'agent afirma que sols va portar a terme uns treballs per la defenent.

D'altra banda, ressurt de les actuacions que, com a mínim en ocasions, la societat "Manzano" pagava als industrials que havia subcontractat les factures que aquests presentaven i després els hi reclamava al Sr. Escudero, o primer els hi cobrava al propietari de l'immoble i després transferia als industrials allò que havia cobrat, com reconeix aquesta societat a la demanda d'embargament preventiu que va dirigir contra el Sr. Escudero (foli 43). En el mateix sentit, cal destacar que en aquesta demanda "Manzano" no sols pretén cobrar les comissions del 10% pactats sobre l'import de les diferents factures gestionades per ella, amb un import de 3.874,10 euros, sinó també les sumes que havia pagat a diferents industrials una vegada se li van presentar les corresponents factures, amb el de 13.374,40 euros.

Cal posar de relleu, a més a més, que els informes de "Crèdit Andorrà" aportats en aquesta alçada acrediten que la societat titulat de "Izquierdo" ("Manzano") transferia en ocasions quantitats a "Ramirez" per imports que ella havia cobrat i que corresponien a l'agent i en concret ho va fer l'any 2005 per import de 3.000 euros. Si bé aquesta quantitat no coincideix exactament amb la suma que l'agent reclama en aquest procediment, és molt versemblant que aquesta transferència fos deguda al pagament per part del Sr. Escudero de la factura de "Ramirez" que "Izquierdo" li havia reclamat i que una vegada cobrada transferia a l'empresa que havia fet els treballs que en ella es recollien, encara que fos sumat a altres quantitats que també li fossin degudes per altres conceptes.

V.- Per últim, "Manzano" no sols va reclamar al defenent la factura de l'agent i va fer transferències a aquest que podien respondre al pagament de la suma cobrada, sinó que també hi ha proves a les actuacions, encara que siguin indirectes, de que el Sr. Escudero va avançar a la societat que va contractar a l'agent l'import de la factura que aquest reclama en aquest procediment

En aquest sentit, cal destacar que en la factura número 193005-05 de data 30 de maig del 2005 (foli 159) "Manzano" reclama al defenent el pagament de la de "Ramirez" i que en la demanda d'embargament preventiu formulada per "Manzano" contra el Sr. Escudero en data 15 de maig del 2006 s'al·lega la manca de pagament per part del defenent de diverses factures de diferents industrials que l'agent havia contractat, però ni en aquesta demanda (foli 345), ni en les diferents factures que la fonamenten (folis 349 a 354) se'n pot trobar cap que es correspongui amb la de l'agent, o amb la numeració 193005-05 que aquesta portava, limitant-se a reclamar el pagament de la comissió sobre la mateixa (foli 354). Per aquesta raó, cal concloure que, malgrat la situació entre "Manzano" i el Sr. Escudero és molt confusa ja que existeix entre ells un litigi per aquesta qüestió, aquesta societat ja ha cobrat del defenent l'import de la factura que "Ramirez" li reclama en aquest procediment, perquè en cas contrari l'hauria inclòs en la seva demanda i, per tant, és procedent estimar l'excepció de manca de legitimació activa formulada per la part defenent.

VI.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes per ell generades a la part recurrent de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de "Ramirez" contra la Sentència dictada en data 3 de juny del 2008 per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.