• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 151/2009 : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 19 juin 2009

Note méthodologique : la référence canonique transmise (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence utilisée est celle figurant dans le texte intégral (identifiant ROJ et ECLI).

Faits et procédure

La société « Barberá », employeur, a versé avec retard à la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) les cotisations afférentes à l'ensemble des rémunérations qu'elle servait à ses salariés. Elle n'a cotisé que sur une partie des éléments de salaire, en retenant le salaire net plutôt que le salaire total (fondement 6 de la décision, reprenant l'argumentation de la société).

Par deux résolutions des 30 octobre et 19 décembre 2007, la CASS a fixé le montant des majorations (recàrrecs) dues et accordé une réduction de celles-ci. Le montant définitif s'élève à 2 472,13 euros. La société a saisi la Sección Administrativa de la Batllia, qui a rejeté sa demande d'annulation par jugement du 11 juin 2008.

La société a interjeté appel devant le Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, sur trois moyens : le défaut de motivation des résolutions, l'inapplicabilité de l'article 6 du Règlement contentieux de la CASS, et l'absence de fondement des majorations en raison de la régularisation volontaire. La CASS a conclu à la confirmation intégrale du jugement. Les parties ayant substitué les conclusions écrites à l'audience orale, l'affaire a été tranchée sur pièces.

La formation est composée de MM. Bernard Plagnet (président), Lluís Saura Lluvia et Albert Andrés Pereira (rapporteur). La compétence de la Sala Administrativa est fondée sur l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia (fondement premier).

Question de droit

Le litige pose trois questions :

1. Les résolutions de la CASS sont-elles suffisamment motivées au regard de l'article 49.1 du Codi de l'Administració ?
2. L'article 6 du Règlement contentieux de la CASS, qui sanctionne « la manca de pagament » des cotisations dans le délai imparti, s'applique-t-il à un versement partiel, fondé sur une assiette incomplète ?
3. La régularisation volontaire, intervenue après dénonciation par deux salariés, fait-elle obstacle à l'application des majorations ? Subsidiairement, le juge peut-il ordonner une réduction plus importante que celle consentie par la CASS ?

Solution et dispositif

Sur la motivation. Le tribunal rejette le moyen. Il relève que les résolutions contiennent « une exposició succinta, però suficient » des éléments de fait et de droit qui les fondent (fondement 3). La destinataire a pu en identifier les motifs et exercer les voies de recours. Le tribunal en déduit l'absence d'indefensió au sens de l'article 49.1 du Codi de l'Administració, seul vice susceptible d'entraîner l'invalidité de l'acte (fondement 4).

Sur l'application de l'article 6. Le tribunal retient une interprétation littérale et téléologique. La « manca de pagament » ne vise pas seulement l'absence totale de paiement, mais « el fet de no abonar en tot o en part les cotitzacions que havien d'haver estat satisfetes » (fondement 7). L'argument tiré de la notion de salaire net est écarté. Le texte, qui calcule les majorations sur

Representant: Ferreras

Advocat: ---

Apel·lada: CASS

Representant: Puga

Advocat : Expósito

A la vila d'Andorra la Vella, el 19 de juny de 2009

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-008-1/08.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de la Secció Administrativa de la Batllia d'11 de juny de 2008 va desestimar la demanda formulada per l'entitat "Barberá" contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en què sol·licitava l'anul·lació de les resolucions d'aquest organisme de 30 d'octubre i 19 de desembre de 2007, mitjançant les quals es va acordar fer una rebaixa en els recàrrecs que havia d'abonar la societat agent per la manca de cotització sobre la totalitat dels conceptes salarials satisfets als seus treballadors, i va fixar l'import definitiu a pagar per aquest concepte en la quantitat de 2.472,13 euros.

2n.- La representació de l'entitat agent ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, que fonamenta en tres motius diferents, els quals es refereixen, en síntesi, a la manca de motivació de les resolucions administratives impugnades, a la inaplicabilitat al present supòsit de les previsions de l'article 6 del Reglament contenciós, i a la improcedència dels recàrrecs pel fet de què va regularitzar voluntàriament la seva situació.

3r.- La representació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social s'ha oposat al recurs que interposa la societat agent i ha sol·licitat la confirmació íntegra de la sentència apel·lada, en considerar que aquesta ha realitzat una adequada valoració de les proves practicades en la instància i una correcta interpretació de les normes aplicables al cas.

4t.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La qüestió litigiosa que es planteja en aquest recurs versa sobre la legalitat dels recàrrecs que ha imposat la Caixa Andorrana de Seguretat Social a la societat recurrent, com a conseqüència d'haver abonat amb retard les cotitzacions corresponents a la totalitat dels conceptes salarials que abonava als seus treballadors.

Com s'ha exposat en els antecedents, el primer dels motius d'impugnació que articula la part agent fa referència a la manca de motivació de les resolucions impugnades. Tanmateix, el simple examen de l'expedient administratiu permet apreciar que aquelles contenen una exposició succinta, però suficient, dels elements fàctics i jurídics que les fonamenten, de manera que la interessada ha pogut conèixer les raons determinants de la imposició dels recàrrecs i, en conseqüència, utilitzar els medis de defensa que ha considerat adients, fins i tot la interposició del present recurs jurisdiccional.

Per tot això, no es pot considerar que la part agent hagi patit cap tipus d'indefensió que pugui donar lloc a la invalidesa dels actes impugnats, segons el que disposa l'article 49.1 del Codi de l'Administració.

Tercer.- L'article 6 del Reglament contenciós de la C.A.S.S. disposa que la manca de pagament de les cotitzacions en el termini establert comportarà l'aplicació d'un recàrrec, segons els percentatges que estableix el propi precepte.

La societat recurrent considera que no li és aplicable aquesta norma, ja que no ha deixat de cotitzar en cap període, sinó que ho va fer parcialment, atès que va tenir en compte el salari net abonat als treballadors enlloc del salari total. En opinió de l'agent, la referència que el Reglament contenciós fa a la "manca de pagament" s'ha de interpretar com una inexistència de qualsevol cotització, de manera que quedarien fora del precepte els supòsits de cotització parcial o insuficient com el que ara s'examina.

Aquesta interpretació no pot ser compartida, ja que el concepte de "manca de pagament" que utilitza la norma es refereix al fet de no abonar en tot o en part les cotitzacions que havien d'haver estat satisfetes. Així es desprèn del tenor literal del propi precepte, el qual, en determinar el recàrrec que ha de ser aplicat, afirma que aquest es calcularà sobre les "cotitzacions degudes", de manera que comprèn tant la manca total de pagament com la cotització insuficient.

En conseqüència, s'ha de concloure que l'actuació de la societat agent, en haver cotitzat només per una part dels conceptes salarials abonats als seus treballadors, es troba contemplada en l'article 6 del Reglament contenciós i justifica l'aplicació dels recàrrecs corresponents.

Quart.- En darrer terme, la recurrent insisteix en què la manca de cotització va obeir a una errada i que la va esmenar voluntàriament, de manera que tampoc per aquest motiu serien aplicables els recàrrecs que li ha imposat la C.A.S.S.

Amb independència del fet de què la regularització corresponent al conjunt dels treballadors, llevat dels Srs. Pera i Romeu, es va fer en tot cas amb posterioritat a la denúncia formulada per aquests dos empleats, el cert és que aquest fet resulta en realitat irrellevant, ja que l'aplicació dels recàrrecs previstos a l'article 6 del Reglament contenciós és una conseqüència vinculada al fet de la manca de pagament dins de termini de la totalitat de les cotitzacions. En conseqüència, el precepte contempla tant els supòsits de regularització voluntària com aquells en què el pagament extemporani respon a l'actuació inspectora de la C.A.S.S.

Altra cosa és la pretensió de què s'apliqui una rebaixa superior a la que ha aplicat la C.A.S.S. La reducció és un acte graciable, que no pot ser imposat per via jurisdiccional.

En aplicació d'aquest criteri, procedeix desestimar també la petició de que es redueixin els recàrrecs en un tant per cent superior al que ha aplicat la C.A.S.S. La reducció és un acte graciable, que no pot ser imposat per via jurisdiccional.

Per tot això, procedeix desestimar el recurs d'apel·lació que interposa l'entitat agent i confirmar la sentència impugnada, sense fer un especial pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

• Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa l'entitat "Barberá" contra la sentència dictada l'11 de juny de 2008 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989 (text refós).