• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

ATSJAD, Civil, 23 juillet 2009 (ROJ : ATSJAD 136/2009 ; ECLI:AD:TSJADAD:2009:136A)

Note éditoriale : la référence fournie dans les métadonnées (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence canonique est reprise du titre et des métadonnées du texte intégral.

Faits et procédure

Par une sentence du 26 octobre 2000, le Tribunal a partiellement fait droit à la demande formée par Mme Toll et entériné le convenu de mesures paterno-filiales signé par les parties le 28 octobre 2000. Ce convenu prévoyait la séparation des parties, la garde de l'enfant commun, mineur, par la mère, un droit de visite au profit du père, et une contribution paternelle aux aliments de 50 000 pesetas mensuelles. La décision ne précise pas les dispositions législatives précises fondant ces mesures.

Saisi en exécution, le juge a, par une providence du 28 avril 2008, enjoint au père de payer 3 887,20 euros, correspondant à l'actualisation de la pension, qui s'élevait après actualisation à 390,79 euros mensuels. Le père s'est opposé en soutenant que le calcul était erroné, qu'il avait effectué des prestations au profit de l'enfant d'un montant supérieur, et que sa situation financière ne lui permettait pas de s'acquitter de la somme. La créancière a porté sa demande à 7 334,40 euros, et le père a alors invoqué l'incompatibilité de la voie civile avec la réclamation des pensions impayées et le fait que la créancière allait à l'encontre de ses propres actes.

Par un aute du 13 janvier 2009, le Tribunal unipersonnel, section civile, a fait droit à la demande d'exécution, écarté l'exception d'incompétence de la juridiction civile, fixé la somme due à 7 334,40 euros et mis les dépens de l'incident à la charge du débiteur. Le père a interjeté appel en demandant le rejet de la demande au titre des pensions impayées, au motif qu'il les avait « satisfaites avec excès », et la condamnation de l'adverse partie aux dépens.

La Sala Civil du Tribunal supérieur de justice, présidée par M. Jean Louis Vuillemin, avec pour magistrats rapporteurs Mme Eulàlia Amat Llari et M. Joan Manel Abril Campoy, a statué en appel.

Question de droit

La question posée à la Cour était double.

Premièrement, les paiements effectués directement par le père au profit de l'enfant (frais de garderie pendant certains mois et versements à un plan d'épargne de 57,09 euros mensuels) peuvent-ils se compenser avec la dette alimentaire impayée, ou la réduire ?

Deuxièmement, l'absence de procédure antérieure de la créancière (aucune action exécutoire, pénale ou demande d'augmentation de la pension) vaut-elle renonciation tacite à la créance ou démontre-t-elle l'exécution correcte de l'obligation ?

Le moyen tiré de l'interprétation erronée du convenu, le père soutenant que la garderie ne constituait pas une dépense extraordinaire au sens de l'accord, est examiné à titre subsidiaire. La Cour relève toutefois que le premier juge n'a pas fondé son refus de compensation sur la qualification de ces frais comme extraordinaires, mais sur celle de « liberalitats no repercutibles » (libéralités non imputables).

Solution et dispositif

La Cour rejette l'appel sur les trois arguments principaux.

Sur la compensation, elle retient que « el fet que el Sr. Azorin pagués la guarderia del menor alguns mesos no li permet reduir les sumes degudes en concepte de pensions no pagades » (fdt. 8). Elle fonde sa position sur le caractère intermittent des paiements, qui « porta a presumir que es tractava d'una aportació feta per pròpia voluntat del progenitor i no pas fruit d'un pacte entre els progenitors ». Le versement au plan d'épargne est soumis au même raisonnement : il procède de l'« ànim de beneficiar al menor », mais « no pot permetre disminuir aquelles sumes indispensables per la seva manutenció ».

Sur l'absence de procédure antérieure, la Cour juge que le fait pour la créancière de ne pas avoir recouru plus tôt aux tribunaux « no significa que el defenent compleixi correctament les seves

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 23 de juliol de 2009

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sentència de data 26 d'octubre del 2000 va estimar en part la demanda promoguda en data 7 de juliol del 2000 per la Sra. Toll a l'atenció del Sr. Azorin, confirmant el conveni de mesures paterno-filials signat entre les parts el 28 d'octubre del 2000, en el què s'acordava la separació de cossos i domicili dels litigants i que el fill Pera de dos anys d'edat quedaria sotmès a la pàtria potestat dels dos progenitors i restaria sota la guarda i custòdia de la seva mare, es fixava un règim de visites a favor del pare, s'establia que aquest contribuiria als aliments del fill amb la suma de 50.000 ptes. mensuals i es repartien els béns comuns entre els membres de la parella.

II.- Mitjançant la diligència de data 28 d'abril del 2008 i l'escrit de data 7 de juliol del mateix any, la Sra. Toll va sol·licitar l'execució de l'esmentada Sentència, reclamant que el defenent fos condemnat al pagament de la suma de 3.887,20 euros, import de l'actualització de la pensió d'aliments a favor del seu fill que el defenent mai havia fet, i que se li fes avinent que la pensió en favor del menor, una vegada actualitzada, s'elevava a la quantitat de 390,79 euros mensuals. La Providència de data 28 d'abril del 2008 va requerir al Sr. Azorin per tal que en el termini de quinze dies fes efectiva la citada quantitat.

III.- La representació processal del Sr. Azorin es va oposar a les pretensions de la Sra. Toll argumentant que el càlcul fet per l'agent era incorrecte, que ell havia fet prestacions a favor del seu fill que suposaven un import superior al reclamat i que la seva situació econòmica no li permetia fer front a la quantitat que se li reclamava. La Sra. Toll es va oposar a aquestes pretensions en l'escrit de data 7 de juliol del 2008, modificant la quantitat sol·licitada, ja que reclamava que es condemnés al Sr. Azorin al pagament de la suma de 7.334,40 euros. El defenent s'hi va oposar igualment per escrit de data 1 de setembre del 2008 en el què defensava que la Sra. Toll anava en contra dels seus propis actes i que la via civil no era l'adequada per reclamar la manca de pagament de les pensions.

IV.- L'Aute de data 13 de gener del 2009 va estimar la demanda d'execució formulada per la Sra. Toll, desestimant l'excepció de manca de competència de la jurisdicció civil per resoldre l'incident, modificant la Providència d'execució de data 28 d'abril del 2008 en el sentit de requerir al Sr. Azorin del pagament de la suma de 7.334,40 euros i imposant les costes processals de l'incident a l'esmentat senyor.

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Azorin i, pels arguments recollits en les seves conclusions, demana la seva revocació en el sentit de desestimar la demanda en concepte de pensions alimentoses impagades, compte tingut que el seu mandant les havia satisfet amb escreix, i imposant a l'adversa les costes del procediment.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Mitjançant la demanda que dóna origen al present procediment, la Sra. Toll sol·licitava que es requerís al Sr. Azorin per tal que li abonés la suma de 3.887,2 euros, import que li era degut per la manca d'actualització d'acord amb l'IPC de la pensió d'aliments que el citat senyor pagava en favor del seu fill menor, tal com preveia el conveni de separació signat pels litigants i convalidat per la Sentència de separació de la parella, suma que la demandant va augmentar en un nou escrit fins a assolir la quantitat de 7.334,40 euros al efectuar un nou càlcul.

II.- De les múltiples raons que el Sr. Azorin exposa al oposar-se a la demanda en reprodueix fonamentalment tres en aquesta alçada.

En primer lloc, afirma que els documents en els què es fonamenta la Sra. Toll per reclamar unes pensions presumptament insatisfetes són, segons els seu parer, parcials i incomplerts. No obstant, malgrat és cert que en el curs del procediment l'agent va modificar la seva petició inicial mitjançant un nou escrit de demanda, el nou càlcul de les sumes degudes es basava en uns extractes bancaris que acreditaven els ingressos fets pel recurrent en concepte de pensió d'aliments a favor del seu fill, càlcul que ha estat verificat per l'Hble. Batlle, que fins i tot ha considerat que la suma deguda era superior a la reclamada, sense que el Sr. Azorin hagi desmentit en cap moment la seva correcció mitjançant la prova adient.

III.- En segon lloc, argumenta que la Sra. Toll mai havia endegat cap procediment ni executiu, ni penal relatiu a les pensions impagades, ni mai havia sol·licitat l'increment de la pensió d'aliments que ell pagava en favor del seu fill, fet que posava de relleu que sempre se li havien abonat les sumes acordades i que estava conforme amb aquesta actuació.

Malgrat els arguments de la recurrent, el fet que l'agent no hagués demanat abans l'auxili judicial per obtenir les quantitats que entenia que li eren degudes no significa que el defenent complís correctament les seves obligacions quan a més s'ha demostrat que no ho feia, ja que recórrer als tribunals per resoldre aquest tipus d'incompliments és una decisió que en ocasions és difícil de prendre i, en tot cas, les renúncies no es presumeixen, ni en tot cas poden tenir cap mena de transcendència quan afecten al dret d'aliments d'un fill menor.

IV.- Per últim, manifesta el recurrent que l'Aute recorregut ha interpretat de forma errònia el contingut del conveni regulador signat entre les parts, ja que no es pot entendre que la guarderia del nen sigui una despesa extraordinària, ni ho siguin altres despeses fetes en benefici del menor, quan al conveni citat aquestes es refereixen exclusivament a les ocasionades pels estudis superiors del nen, raó per la què, segons el seu parer, cal estimar que ell ha fet pagaments, o ha estalviat despeses, que superen amb escreix les sumes reclamades.

Els arguments que el recurrent oposa per tal de rebatre la decisió de la Sentència recorreguda en aquest punt tampoc es poden admetre. De l'examen de la resolució recorreguda es dedueix que l'Hble. Batlle no considera que aquestes despeses de guarderia es puguin considerar extraordinàries, sinó que la raó per denegar una compensació entre aquests pagament i el de la pensió d'aliments es troba en el criteri de que es tracta de liberalitats no repercutibles, criteri que aquesta Sala comparteix.

En efecte, el fet que el Sr. Azorin pagués la guarderia del menor alguns mesos no li permet reduir les sumes degudes en concepte de pensions no pagades, o de manca d'actualització de les mateixes, ja que el caràcter intermitent d'aquests pagaments porta a presumir que es tractava d'una aportació feta per pròpia voluntat del progenitor i no pas fruit d'un pacte entre els progenitors en virtut del qual el seu cost disminuiria el de la pensió d'aliments que havia d'abonar en favor del nen. La mateixa solució s'ha d'aplicar en relació a l'ingrés que el Sr. Azorin feia a un pla d'estalvis a favor del menor per un import de 57,09 euros mensuals, que s'ha de considerar fruit del seu ànim de beneficiar al menor, però que no pot permetre disminuir aquelles sumes indispensables per la seva manutenció.

V.- Atès que en aquest supòsit no es debaten qüestions de naturalesa personal, sinó exclusivament econòmiques, entenem aplicable el criteri de venciment objectiu que estableix el Codi 7,51,5 i imposar les costes d'aquesta alçada a la part que ha vist desestimat el seu recurs.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Azorin contra l'Aute dictat per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 13 de gener del 2009, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.