• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 244/2009 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 17 septembre 2009)

Faits et procédure

La cliente du cabinet, Mme Arnau, a assigné M. Elías le 30 novembre 2007 en paiement de 2 127,61 euros d'honoraires d'avocat, outre intérêts légaux et dépens. Le défendeur s'est opposé à la demande le 14 décembre 2007.

Par jugement du 21 novembre 2008, le juge de première instance (Batlle) a fait droit à la demande à hauteur de 941,61 euros, avec intérêts moratoires courant à compter de la date de la contestation, et a mis les dépens à la charge du défendeur, « amb expressa menció dels honoraris de procuradoria i amb exclusió dels d'assistència lletrada » (en excluant expressément les honoraires d'assistance). Le montant retenu correspond à la créance restant due après déduction des paiements intervenus en cours d'instance.

M. Elías a interjeté appel. Par ordonnance du 18 juin 2009, la Sala Civil a rejeté les demandes d'instruction complémentaire formulées par les deux parties, à savoir une nouvelle expertise par le Collège des avocats et une expertise informatique portant sur un devis, ainsi qu'une attestation bancaire. Elle a réservé les dépens d'appel pour la décision au fond.

Le texte ne précise pas la date exacte de la contestation retenue comme point de départ des intérêts, ni la nature exacte du contrat de mandat liant les parties.

Question de droit

La Sala devait trancher trois points :

1. Le caractère raisonnable des honoraires réclamés, alors que le défendeur soutenait qu'ils étaient disproportionnés et que l'avis du Collège des avocats ne pouvait être pris en considération faute de convention acceptée.
2. L'existence d'un accord sur les honoraires en l'absence de signature ou d'acceptation expresse d'un devis.
3. La qualification de la décision de première instance : l'admission de la demande pour un montant inférieur à celui réclamé, du fait de paiements intervenus pendant l'instance, constitue-t-elle une estimation partielle justifiant de ne pas mettre les dépens à la charge du défendeur ?

Solution et dispositif

Le recours est rejeté sur les deux moyens.

Sur les honoraires. La Sala rappelle une jurisprudence constante : les critères fixés par le Collège des avocats d'Andorre sont « orientadors » et ne lient pas les tribunaux, qui doivent les confronter au travail réellement accompli, aux heures consacrées, à la complexité de l'affaire et, le cas échéant, au montant en jeu. En l'espèce, le procès était complexe et l'avis du Collège qualifiait les honoraires de « raonable i adequat » (fol.

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 17 de setembre de 2009 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la Sra. Arnau va interposar demanda, de data 30-11-2007, envers el Sr. Elías, segons la qual sol·licita la condemna d'aquest darrer al pagament de la quantitat de 2.127,61 euros, amb més els interessos legals i les costes processals.

En data 14-12-2007, la part defenent va oposar-se a la demanda i va sol·licitar que es desestimés la mateixa i s'imposessin les costes processals a la part agent.

II.- L'Hble. Batlle va dictar sentència, de data 21- 11-2008, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX Que estimant la demanda formulada en data 30 de novembre del 2007 per la procuradora Sra. Gibert actuant en nom i representació de la Sra. Arnau, contra el Sr. Elías, ha de condemnar i condemna al defenent a pagar a l'actora la quantitat de 941,61.- EUR, incrementada amb els interessos moratoris comptadors des de la data de la contesta a la demanda, i imposant-li les costes processals causades, amb expressa menció dels honoraris de procuradoria i amb exclusió dels d'assistència lletrada".

III.- La representació processal de la part defenent va interposar recurs contra la sentència d'instància i, en data 24-2-2009, va presentar escrit de conclusions, segons el qual i pels motius continguts en el mateix demana la revocació de la sentència. Per el contrari, la part recorreguda ha presentat escrit de contesta a les conclusions, de data 17-3-2009, pel qual demana la confirmació de la resolució d'instància, amb imposició de les costes processals.

IV.- Aquesta Sala va dictar Aute, de data 18-6-2009, en virtut del qual s'acorda: "DECIDEIX: Primer.- No donar lloc a les pretensions adduïdes, d'una part, per la representació processal del Sr. Elías, mitjançant l'escrit de conclusions presentat en tràmit d'apel·lació, consistents en que es practiqui per a millor proveir una nova prova pericial per part de la Junta de Govern del Col·legi d'Advocats i d'altra part, per la representació processal de la Sra. Arnau, mitjançant l'escrit de contesta a les conclusions presentat per davant d'aquesta Sala, consistents en que un expert informàtic acrediti de l'existència en l'ordinador de l'apel·lada del pressupost en la data que va ser emès, i que s'oficiï a l'entitat bancària ORG_0 per a que certifiqui quins pagaments ha efectuat l'apel·lant a partir del mes d'agost del 2008.

Segon.- Reservar la decisió sobre les eventuals costes judicials ocasionades a allò que prevegi la sentència que posi fi al present recurs d'apel·lació".

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals la part defenent fonamenta el seu recurs són, en essència, els que segueixen. En primer terme, considera que els honoraris de l'advocat són desproporcionats i que el dictamen del Col·legi d'advocats no es pot prendre en consideració perquè parteix de l'errada que existia un pacte sobre els honoraris, atès que el pressupost no consta acceptat pel client. En segon terme, manifesta que la demanda de la part agent ha estat estimada solament en part i, per tant, no procedeix la imposició de les costes processals.

Quant al primer motiu o greuge que articula la part recurrent, el mateix ha de ser desestimat per les següents consideracions. En primer lloc, és cert que la jurisprudència d'aquesta Sala ha posat de manifest en reiterades ocasions que els criteris per a determinar els honoraris fixats per l'Il·lustre Col·legi d'advocats d'Andorra són orientadors i no vinculen als Tribunals, sinó que aquests els ha de cohonestar amb el treball realment efectuat, amb les hores de feina esmerçades i amb la complexitat de l'afer, juntament amb la ponderació de la quantia, en el seu cas, per a valorar si els mateixos es poden entendre com adequats al cas concret. En el present supòsit, resulta que el judici del qual resulten els honoraris que es pretenen cobrar esdevé un judici complex, amb redacció de nombrosos escrits, de forma que, d'acord amb l'informe del Col·legi d'Advocats, "l'import dels honoraris pactats resulta raonable i adequat a la natura i complexitat del treball, i no sembla en absolut excessiu" (foli 315). Aquesta valoració ha de ser compartida per la Sala, atès que en consonància amb els criteris que abans s'han indicat (temps, complexitat, quantia) el càlcul dels honoraris resulta adequat a la real feina efectuada.

Però en el present cas, existeix un altre motiu que justifica també la desestimació d'aquest motiu de recurs. En efecte, en data 10-5-2006 la lletrada Sra. Escolano va elaborar un pressupost pels serveis professionals a desenvolupar en defensa dels interessos del Sr. Elías per import de 6.978,24 euros. En el mateix s'indica la quantia de provisió de fons (3.697,12 EUR), que integra el 50% de la previsió de la minuta d'honoraris i el 100% dels honoraris de procurador. Consta a les actuacions que, en data 18-5-2006, es va procedir a l'abonament de la provisió de fons. Consegüentment, s'ha de refusar el criteri del defenent segons el qual no ha existit cap conveni o pacte respecte dels honoraris professionals, atès que ell no va signar ni acceptar mai el pressupost. I no es pot acceptar l'argument del recurrent perquè, en el present cas, l'ingrés de la provisió de fons, indicada en el pressupost, vuit dies després del mateix, comporta clarament una voluntat d'acceptació i conformitat del pressupost, tota vegada que s'efectua el pagament de la quantitat requerida en el mateix, sense cap reserva ni protesta al respecte.

II.- Pel que fa al segon dels motius, el mateix també ha de ser refusat. Considera el recurrent que l'estimació de la demanda només ho ha estat parcialment i que, per tant, no s'escau la imposició de les costes processals. De les actuacions s'extreu l'agent reclama a la part defenent la quantitat de 2.127,61 EUR, com a part de la minuta d'honoraris que li deu. Consta així a les actuacions que, després de la citació per a escoltar la demanda, el defenent va efectuar un pagament de 1.000 euros (21-11-2007, foli 52) i que en va portar a terme un altre, per la mateixa quantitat, en data 29-11-2007 (foli 32). També consta a les actuacions que al llarg de l'any 2008 el defenent ha procedit a efectuar ingressos, de manera que la suma total abonada es situa en 2.186 euros, de forma que el total que resta pendent de sufragar, descomptada una de les partides de 1.000 euros, ja tinguda en compte a la demanda, és de 941,61 euros.

Pretendre ara que, en virtut dels diferents pagaments efectuats arrel de l'inici de la pendència del procediment judicial, pot comportar que ens trobem front a una supòsit d'estimació parcial, significa desconèixer el joc del principi de la litispendència, en virtut del qual, iniciat el procés, els fets esdevenen immutables, de forma que les quantitats abonades es poden restar de la condemna total o tenir-les en compte en seu d'execució de sentència, però no justifiquen que l'estimació de la demanda sigui parcial, tota vegada que quan la mateixa es va anunciar la quantitat deguda era la que es reclamava. Aleshores, procedeix també el refús d'aquest motiu o greuge i amb ell, de la totalitat del recurs interposat.

III.- La desestimació total del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició a la part recurrent de les costes d'aquesta alçada (Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del Sr. Elías contra la sentència, de data 21- 11-2008, dictada per l'Hble. Batlle i confirmar íntegrament la seva part decisòria. S'escau imposar a la part recurrent les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.