• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

ATSJAD 178/2009 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 1er octobre 2009)

Note de méthode : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, elle a été complétée à partir des métadonnées figurant dans le texte intégral (juridiction, chambre, date, numéro ROJ et ECLI). Le numéro de recours interne (A120/09 ; TSJC-120/09) est également mentionné dans la décision.

Faits et procédure

La présente décision est un « Aute » (ordonnance) rendu en appel par la Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia d'Andorra. Elle porte sur une mesure de protection d'une mineure, désignée dans le texte par son seul patronyme, Bueno, âgée de dix ans à la date de la décision.

Par un Aute du 23 avril 2009, la Batllia (juridiction de première instance) a attribué la garde et la custodie de l'enfant à l'État, par l'intermédiaire de la Direction du Service social. Cette mesure était assortie d'une obligation, pour la mère, la Sra. Villegas, de se conformer au plan de travail que devait élaborer le Service social. Elle se fondait sur les rapports versés au dossier, notamment ceux de la Commission technique d'attention au mineur et de la psychologue infanto-juvénile, la Sra. Azorin. Ces rapports décrivaient une situation de risque pour le développement intégral de l'enfant.

La mère a interjeté appel. Elle soutenait que la situation de risque ayant motivé la mesure avait disparu. Elle demandait en conséquence :

• l'audition de la mineure devant la juridiction d'appel ;
• la révocation de l'Aute de première instance ;
• la réintégration immédiate de l'enfant dans le foyer familial ;
• la restitution de la garde et de la custodie à la mère.

Le ministère public s'est opposé à l'audition de la mineure. Le magistrat rapporteur est la Sra. Eulàlia Amat Llari. La formation était présidée par M. Jean Louis Vuillemin, avec la participation de M. Joan Manel Abril Campoy.

Question de droit

La juridiction d'appel devait trancher deux questions distinctes :

1. Question procédurale : une mineure âgée de dix ans peut-elle être entendue en appel, alors que l'article 9 de la Llei qualificada de l'adopció (loi qualifiée sur l'adoption et les autres formes de protection du mineur délaissé, du 21 mars 1996) impose de recueillir l'avis de l'enfant de dix ans révolus ?

2. Question de fond : la mesure de retrait temporaire de la garde et de la custodie reste-t-elle justifiée lorsque la mère a accompli des démarches d'amélioration de sa situation, mais que la situation de risque n'a pas été démontrée comme définitivement écartée ?

Solution et dispositif

S

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 1 d'octubre de 2009 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Tenint en compte els informes presentats a la Batllia per la Comissió Tècnica d'Atenció al Menor i per la psicòloga Sra. Azorin sobre la situació prop del nucli familiar de la menor Bueno i el risc que aquesta comportava pel seu íntegre desenvolupament, l'Aute de 23 d'abril del 2009 va decidir atorgar la guarda i custòdia de la nena a l'Estat per mitjà de la Direcció del Servei Social, establint l'obligatorietat per part de la Sra. Villegas, mare de la menor, de donar compliment al pla de treball que elaboraria el Servei Social i notificant el contingut de la resolució a la Sra. Villegas, a la Direcció del Servei Social i al Ministeri Fiscal.

II.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la Sra. Villegas, argumentant que la situació de risc en la què es pogués haver trobat la seva filla ha desaparegut, raó per la què demana que es doni audiència a la menor en aquesta alçada, es revoqui l'Aute d'instància, s'ordeni que es reintegri immediatament a la nena al nucli familiar i es retorni la seva guarda i custòdia a la seva mare.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Per tal de donar resposta a les peticions de la recurrent cal examinar en primer lloc aquella que argumenta la procedència de donar audiència a la menor Bueno en aquesta alçada i dels informes que consten a les actuacions es dedueix que aquesta sol·licitud no es pot atendre. És cert que l'article 9 de la Llei Qualificada de l'adopció disposa que el consentiment del menor és vinculant a partir dels dotze anys i que es demanarà sempre el parer de l'infant que tingui deu anys complerts i, si es considera oportú, el de l'infant menor d'aquesta edat i també és veritat que l'Bueno té en aquest moment deu anys. No obstant, en el cas present no es debat la procedència d'una adopció, sinó d'una mesura temporal mitjançant la qual s'atorga la seva guarda i custòdia a l'Estat entre tant no hagin desaparegut les circumstàncies que fan que la convivència de la menor amb la seva mare no sigui aconsellable. D'altra banda, la necessitat de demanar el parer de l'infant quan aquest tingui deu anys complerts no és una norma absoluta quan la seva voluntat es pugui deduir de les proves que consten a les actuacions i quan aquesta compareixença pugui generar una tensió exagerada en el menor que afecti al seu benestar.

En el cas present de l'informe de seguiment psicològic de la menor, elaborat per la psicòleg infanto-juvenil, Sra. Azorin, es dedueix que la nena es manté en constant tensió amb els professionals, exercint un rol de protecció i lleialtat envers la seva mare (foli 47), de tal manera que, com posen de relleu en el seu informe les Sres. Cano i Alvarado, de l'Equip Especialitzat de Protecció a la Infància, el seguiment psicològic que s'estava efectuant en comptes de suposar- li un suport emocional per afrontar la distòcia familiar estava generant una forta angoixa en la nena (foli 58), fets que han portat al Mgfc. Ministeri Fiscal a oposar-se a que se li doni audiència en aquesta alçada, ja que és previsible que aquesta generi en ella la mateixa tensió, o fins i tot una angoixa superior. D'altra banda, la posició de la nena ja es coneix, ella protegeix i defensa la seva mare, però això no suposa que s'hagi de respectar la seva voluntat si de les proves que constin a les actuacions es dedueix que mantenir la guarda i custòdia a favor de la Sra. Villegas pot ser perjudicial pel seu desenvolupament emocional en les actuals circumstàncies.

II.- Pel que fa referència al fons del recurs la Sra. Villegas argumenta que la situació que va motivar els informes que consten a les actuacions favorables a que se li retiri la guarda i custòdia de l'Bueno ha canviat en tres aspectes: ja que ha cercat i trobat un nou habitatge adequat per residir-hi amb la seva filla, ha signat un contracte de treball estable i està disposada a portar a la seva filla al psicòleg, i, per tant, a efectuar el corresponent seguiment, tenint en compte a més que el rendiment escolar de la nena ha millorat molt.

Malgrat els arguments de la recurrent, el fet que la Sra. Villegas hagi superat, pel que sembla adequadament, els principals obstacles que impedien que pogués proporcionar a la seva filla les atencions materials i psicològiques que aquesta necessitava per seu correcte desenvolupament suposa evidentment un primer pas en una direcció que, de persistir, li permetria recuperar en el seu moment la guarda i custòdia de la nena que ara se li retira. No obstant, per un cantó, la decisió que va prendre l'Hble. Batlle en el moment de dictar l'Aute que ara es recorre, que és la que aquest Tribunal ha de revisar, era perfectament correcte ateses les circumstàncies que es donaven en aquell moment d'acord amb els informes que consten a les actuacions, sense perjudici de que, si les circumstàncies han canviat, es pugui demanar que es deixin sense efecte les mesures preses, decisió que correspondria prendre a l'Hble. Batlle. Però és que, a més a més, atesa l'actuació de la Sra. Villegas des de l'any 2006, any al què fa referència l'informe de data 29 de febrer del 2008, cal deixar passar un temps abans de que quedi clar que la manera d'actuar de la citada Sra. ha canviat, consolidant-se una situació en la què la menor pugui veure ateses les seves necessitats.

III.- En efecte, de les proves que consten a les actuacions es deriva que la Sra. Villegas ha tingut múltiples ocasions per modificar els aspectes de la seva situació personal i social que podien perjudicar a la seva filla durant la tramitació d'aquest procediment i no ho ha fet.

Així l'any 2006 l'Bueno va iniciar un seguiment psicològic per recomanació del psicòleg de l'Escola Francesa d'Ordino degut a la conflictivitat que existia en el sí de la seva família i la Sra. Villegas el va interrompre. En data 23 de maig del 2008 va comparèixer davant la Batllia, reconeixent que el domicili que ocupava amb la menor era molt petit, raó per la qual ella, el seu company sentimental i la menor dormien al menjador en dos sofàs llit, raó per la què els professionals del Servei Social van entendre que la situació de la menor era de risc, doncs es trobava en un ambient poc adequat pel seu correcte desenvolupament. El Mgfc. Ministeri Fiscal va sol·licitar que es donés a la Sra. Villegas una oportunitat per tal que trobés un nou habitatge adequat a les necessitats de la menor i el dia 14 de juliol del 2008 el Servei Social va presentar novament un escrit en el que es posava de relleu que la situació de la menor no havia canviat i continuava essent de risc i per tant sol·licitava que s'adoptessin mesures de protecció.

En la compareixença de data 13 d'octubre del 2008 es va tornar a constatar que la situació no havia canviat i es va donar a la recurrent un nou termini per tal de que trobés un habitatge adequat a les necessitats de la menor, però en data 25 de novembre del 2008 la psicòleg infanto-juvenil, la Sra. Azorin va emetre un altre informe en el què posava de relleu que la Sra. Villegas presentava una actitud de rebuig envers el seguiment psicològic de la menor i el dia 22 de desembre del 2008 el Mgfc. Ministeri Fiscal va informar que en cas que la mare de la menor no hagués cercat un nou domicili adequat per la menor es ratificava en el seu criteri de que calia retirar la menor del seu ambient familiar i confiar-ne la guarda i custòdia a la Direcció del Servei Social que decidís quina era la mesura de guarda més beneficiosa per la nena.

Havent requerit dels Servei Social l'elaboració d'un nou informe, en data 6 de març del 2009 les Sres. Cano i Alvarado de l'Equip Especialitzat de protecció a la infància proposaven l'adopció d'una mesura de protecció argumentant que la Sra. Villegas continuava residint al mateix habitatge, no havia reflexionat sobre la necessitat de portar a terme una valoració psicològica de la seva filla, presentava un dèficit en les capacitats parentals important, destacant que a nivell escolar la nena presentava un retard important en l'aprenentatge, fets tots elles que portaven a estimar que la menor es trobava en la mateixa situació de risc que inicialment es va detectar.

IV.- Per totes aquestes raons, estimem que els motius que van portar a la conclusió de que era procedent retirar temporalment la guarda i custòdia de l'Bueno a la seva mare eren correctes i per tant s'ha de mantenir l'Aute recorregut. D'altra banda, el canvi de circumstàncies que al·lega la recurrent podria propiciar, en cas de consolidar-se, que es modifiquessin les mesures preses, si així ho considerava oportú l'Hble. Batlle, tenint en compte que la situació de risc de la menor no desapareix pel sol fet d'haver canviat de domicili, sinó que el que ha de demostrar la recurrent és un canvi real i continuat en la seva actuació global envers la seva filla.

V.- Atesa la naturalesa del procediment no es fa expressa imposició de les costes d'aquesta alçada en virtut del que disposa el capítol X de la Novel·la 82.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la Sra. Villegas contra l'Aute dictat en data 23 d'abril del 2009 que CONFIRMEM íntegrament, sense fer especial pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : article 9 de la Llei Qualificada de l'adopció disposa que el consentiment del menor és vinculant a p.