• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

Juridiction andorrane, — (STSJAD 261/2009)

Faits et procédure

Les époux Campillo et Castilla ont conclu avec M. Bernat deux contrats de promesse de vente portant sur un logement en cours de construction, datés des 8 avril 2006 et 7 juillet 2007. Le promettant-vendeur ayant, selon eux, résolu unilatéralement ces contrats, les promettants ont saisi le Tribunal de batlles d'une demande tendant à la résolution des contrats, à la condamnation du défendeur à restituer la somme de 283 125 euros, ainsi qu'à l'indemnisation de dommages et intérêts à hauteur de 24 660,99 euros. Le défendeur s'est opposé à la demande et a formé une demande reconventionnelle en paiement de 42 468,75 euros.

Par jugement du 17 mars 2009, le Tribunal de batlles a rejeté l'ensemble des demandes principales et reconventionnelles, sans prononcer de condamnation aux dépens. Les demandeurs ont interjeté appel. Ils soutenaient que la résolution unilatérale par le vendeur était établie, notamment par la non-renouvellement de l'aval bancari, et que la constitution d'une seconde hypothèque sur leur logement constituait un préjudice imputable à ce manquement.

La Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia d'Andorre, statuant le 15 octobre 2009 sous la présidence de M. Jean Louis Vuillemin, le magistrat rapporteur étant M. Joan Manel Abril Campoy, a rejeté le recours et confirmé le jugement de première instance.

Question de droit

La décision soulève, en substance, trois questions.

La première porte sur la preuve de la résolution des contrats de promesse de vente par le promettant. La cour rappelle que la restitution du prix versé à titre d'acompte suppose l'établissement que la résolution est imputable au promettant-vendeur, « en cas contrari, la mateixa no procediria ». La charge de cette preuve incombe aux demandeurs.

La deuxième concerne la valeur probatoire de la non-renouvellement de l'aval bancaire. La question est de savoir si ce seul élément suffit à établir une déclaration de volonté de résoudre le contrat.

La troisième tient à l'indemnisation du préjudice allégué, c'est-à-dire la constitution d'un second prêt hypothécaire, et à l'existence d'un lien de causalité entre l'inexécution alléguée et ce préjudice.

Accessoirement, la décision traite de l'appréciation des témoignages au regard des « paràmetres de la sana crítica » et de l'exigence de congruence entre les moyens des parties et le dispositif, que la juridiction invoque en se référant aux articles 10 et 86 du texte désigné par le sigle « CA » (sigle non développé dans la décision).

Solution et dispositif

La Cour rejette l'ensemble des moyens de l'appelant. Sur la preuve de la résolution, elle retient que le retard de livraison est établi mais ne permet pas, à lui seul, la résolution avec restitution du double de l'acompte, les stipulations contractuelles prévoyant une clause pénale journalière. Elle estime que la proposition de 100 000 euros faite par le défendeur ne prouve pas une résolution par le vendeur, mais relève de la négociation. Elle relève également que la cuisine n'a pas été installée pour des causes imputables aux acquéreurs, ce qui exclut la mauvaise foi du défendeur.

Concernant le témoignage de M. A., la Cour écarte le grief de partialité soulevé en appel. Elle souligne que le premier juge n'a pas qualifié le témoin de partial, mais a seulement minoré la force probante de sa déposition en raison d'incohérences internes.

Sur la non-renouvellement de l'aval, la Cour considère qu'il ne constitue qu'un « indici » et non une

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 15 d'octubre de 2009

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal dels Srs. Campillo i Castilla va interposar demanda, de data 14-11-2007, envers el Sr. Bernat, segons la qual i pels motius exposats en la mateixa, sol·licita que es resolgui la promesa de compravenda de 8-4-2006; es condemni al defenent a la satisfacció de la quantitat de 283.125 EUR, amb més els interessos i la suma de 24.660,99EUR, en concepte de danys i perjudicis, i la imposició de les costes processals.

En data 5-12-2007 la representació processal del defenent va oposar-se a la demanda i va interposar demanda reconvencional, en virtut de la qual demanava la condemna dels agents a l'abonament de la quantitat de 42.468,75 EUR, amb més els interessos i les costes processals.

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 17-03-2009, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX Que ha de desestimar i desestima, íntegrament, la demanda interposada pel Sr. Campillo i la Sra. Castilla contra el Sr. Bernat, absolvent al demandat de totes les pretensions dels demandants;

Que ha de desestimar i desestima, íntegrament, la demanda reconvencional interposada pel Sr. Bernat contra el Sr. Campillo i Sra. Castilla, absolent aquests darrers de la totalitat de les pretensions del primer;

I sense fer especial imposició en costes".

III.- La representació processal de la part agent va interposar recurs contra la sentència d'instància i, en data 14-07-2009, va articular llur escrit de conclusions, segons el qual i pels motius continguts en el mateix sol·licita la revocació de la sentència. Per el contrari, la part recorreguda, en el seu escrit de contesta a les conclusions, de data 2-09-2009, demana la confirmació de la resolució d'instància, amb imposició de les costes processals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els que es fonamenta el recurs de la part agent són, en essència, els següents. En primer terme, manifesta que entre els Srs. Campillo i Castilla i el Sr. Bernat es van perfeccionar els contractes de promesa de compravenda de dates 8-4-2006 i 7-7-2007. Entén, a diferència de l'òrgan judicial a quo, que s'ha d'entendre acreditat que el Sr. Bernat va resoldre unilateralment els esmentats contractes i així ho confirma la no renovació de l'aval bancari. Afegeix que no està d'acord amb el refús de la testifical del Sr. A., apel·lant a la seva parcialitat. En segon terme, sustenta que existeixen altres fets que abonen la mala fe del Sr. Bernat. En aquest sentit, sosté que no té sentit oferir el retorn del diners i 100.000 euros més, si no hagués tingut una oferta superior i no volgués resoldre el contracte; que el Sr. Bernat no va respectar el termini d'entrega de l'habitatge; que no consta cap pacte escrit segons el qual el venedor no instal·larà la cuina i que quan es van acordar altres modificacions ho van fer, com el referent a la instal·lació de l'alumini, de manera que no era certa la comunicació del Sr. Bernat de 15-06-2007, segons la qual les obres estaven acabades i que els agents van enviar una carta, en data 31-07-2007, persistint en la seva voluntat de formalitzar la compravenda. I, en tercer terme, i pel que fa a la negativa de la sentència a condemnar al defenent a l'abonament de la quantitat de 24.660,99 euros, manifesta que els agents es van veure obligats a constituir una segona hipoteca, en data 25-10-2006, perquè el Sr. Bernat no renovava l'aval bancari, sense que es puguin compartir les declaracions del Sr. B., director de ORG_0, qui afirma que la constitució de la segona hipoteca res tenia a veure amb la no renovació de l'aval.

II.- En ares de la claredat expositiva i de donar compliment al deure de congruència que necessàriament s'ha de produir entre les al·legacions de les parts i la part decisòria d'una resolució judicial, de manera que el justiciable pugui tenir coneixement no solament de les raons que condueixen a l'estimació o rebuig de les seves pretensions, sinó també de la fonamentació jurídica que s'empra (arts. 10 i 86 CA), correspon diferenciar el tractament, en primer lloc, dels arguments que utilitza la recurrent per combatre la sentència d'instància, atès que assenyala que de la prova resta acreditat que es van resoldre els contractes de promesa de compravenda per part del venedor i, en segon lloc, la viabilitat o no de la indemnització que es sol·licita per l'incompliment contractual.

Pel que es refereix al primer dels extrems; és a dir, a l'acreditació de la resolució dels contractes de promesa de compravendes per part del Sr. Bernat i de la seva mala fe, aquesta Sala ha de coincidir amb el criteri i amb la valoració de la prova que s'ha portat a terme en la instància. Així, com s'ha indicat per la resolució d'instància, la pretensió de la part agent, adreçada a l'obtenció d'una quantitat igual a la lliurada com a preu a compte del total, requereix l'acreditació que la resolució dels contractes s'ha produït per part del promitent-venedor, atès que, en cas contrari, la mateixa no procediria. Dins d'aquestes coordenades, s'ha manifestat que esdevé incert que la cuina correspongués ésser instal·lada a càrrec de la part agent, tota vegada que quan es van fer altres modificacions, els mateixes es van documentar o que existia una altra oferta per la compra de l'habitatge i per això se'ls oferia 100.000 euros si es resolia la venda o l'existència de retards en el termini de lliurament de l'obra.

Al respecte, convé posar de manifest que el retard en el lliurament de l'obra, resta acreditat, però la conseqüència del mateix consisteix en l'exigència d'una pena convencional, continguda en els contractes a raó d'un tant per dia de retard; però no permet l'existència de retard la resolució del contracte amb l'exigència del doble de la quantitat lliurada a compte. Tampoc l'existència d'intentar assolir una resolució convencional amb l'oferiment de 100.000 euros prova que la resolució s'hagués produït per part del venedor, sinó que aquesta esdevenia una possibilitat dins les negociacions. I que en relació a la obra, s'ha de convenir amb el defenent i agent reconvencional que l'obra estava finalitzada, excepte la cuina i en detalls d'acabat, com reflecteixen les actes notarials realitzades. Consta la cuina, com resulta de les actuacions (testifical de l'arquitecte Zapata, ratificació del seu informe i documental -foli 470- de M., que comunica l'acceptació d'un pressupost pels agents pel subministre i instal·lació del mobiliari de cuina i que després ho van resoldre) no es va instal·lar per causes imputables a la part agent. Consegüentment, d'aquests extrems ni es pot atribuir mala fe al defenent ni tampoc es pot inferir del mateix l'acreditació que la resolució dels contractes de promesa de compravenda fou imputable al mateix.

Pel que fa a la no renovació de l'aval bancari i a la testifical del Sr. A. (foli 545), s'escau posar de relleu el que segueix. La sentència d'instància no titlla de parcial a la declaració del Sr. A., sinó que el que fa és restar-li valor, d'acord amb la valoració de la mateixa segons els paràmetres de la sana crítica, tota vegada que constata l'existència d'incoherències en la mateixa i les reflecteix en la fonamentació de la sentència. Així, indica el jutge a quo que les incoherències rauen en el fet que el testimoni indica que la voluntat de resoldre els contractes per part del Sr. Bernat es va manifestar tant en la Notaria el dia 20 de juliol com en la reunió del 30 de juliol, quan la primera asseveració no consta acreditada per cap altre mitja probatori i a més l'actuació de les parts en aquells 1o dies esdevé contrària a una resolució dels contractes que les vinculaven.

Per tant, resta solament com a indici probatori de la resolució la no renovació de l'aval bancari per part del Sr. Bernat. Arribats a aquest punt, s'ha de dir no solament que aquest extrem esdevé insuficient per acreditar per si sol una declaració de voluntat de resoldre els contractes que vinculaven a les parts, sinó que a més, i d'aquí que aquesta no renovació pugui ésser entesa com un indici i no com l'acreditació de la prova plena de la resolució, que és el que es requereix pel triomf de la pretensió actora, els agents van executar el dia 31 de juliol l'aval bancari i si bé aquest podia haver estat renovat encara pel defenent, tota vegada que era el darrer dia, resta en el dubte si de no haver-se executat s'hagués procedit a la seva renovació el darrer dia i donar compliment a l'obligació que incumbia al promitent-venedor. No obstant, com s'ha afirmat, aquest fet per si sol no pot justificar l'acreditació de la resolució que s'atribueix al promitent-venedor.

III.- Resta, en darrer terme, per analitzar el motiu relatiu a la viabilitat de la indemnització pels danys i perjudicis que ha comportat l'incompliment contractual. Tampoc aquest motiu o greuge del recurs pot ésser acollit. En efecte, els recurrents sustenten que van haver de constituir un segon préstec hipotecari sobre el seu habitatge, atès que no gaudien de l'aval bancari del venedor durant el temps que va del 9 de novembre al 20 de desembre de 2006. Corresponia una vegada més la prova, per part de l'actora, que existia un nexe de causalitat entre la no renovació de l'aval en aquest període de temps i la necessitat de constituir un segon préstec hipotecari. I al respecte, existeixen dues dades que impedeixen assumir l'existència d'aquesta relació causal: la primera, que com posa de manifest la sentència d'instància, el segon préstec es va constituir en data 25 d'octubre, mentre que l'aval no es va renovar en data 9 de novembre, de manera que no s'ha provat que els agents coneguessin d'avançada que l'aval no es renovaria en el futur i que s'avancessin a aquest esdeveniment; i, la segona, que el Sr. Duque (foli 536) declara que la garantia complementaria que es va demanar no estava vinculada amb l'aval sinó amb una altra operació i que es tractava d'un crèdit concedit sense garantia real i que el banc va considerar atendre la perllongació del crèdit amb l'exigència d'una garantia real.

Consegüentment, per les consideracions realitzades s'ha de refusar també aquest motiu de recurs.

IV.- La desestimació de tots els motius que integren el recurs de la part agent s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició a la part recurrent de les costes d'aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal dels Srs. Campillo i Castilla contra la sentència, de data 17-03-2009, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles i confirmar íntegrament la seva part decisòria. S'escau imposar a la part recurrent les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.