• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 275/2009 (Tribunal superior de justícia d'Andorra, Sala civil, 26 novembre 2009)

Faits et procédure

Le Sr Tejada, de nationalité française, est décédé le 28 juillet 1998 avec pour dernier domicile la France. Il laissait pour héritiers son épouse, Mme Manso, sa fille, Mme Zurita, et deux enfants d'un premier mariage, les Srs Roda et Vives. Les époux étaient mariés sous le régime de la séparation de biens. Une déclaration de partage et d'adjudication de la succession a été passée le 21 novembre 2000.

Les deux fils du premier lit ont alors engagé une action soutenant que Mme Manso avait dissimulé une partie importante du patrimoine du défunt. Ils sollicitaient, à titre principal, la remise en pleine propriété de plusieurs biens : les locaux 22A et 22B de l'immeuble F.B., les fonds de commerce exploités par les sociétés F.Vives et S.Vives, ainsi que le compte bancaire personnel ouvert pour l'exploitation de l'activité « D. » et la contre-valeur de cette activité. Ils formulaient des demandes subsidiaires fondées sur le droit andorran à défaut d'application du droit français.

Les défenderesses ont soulevé des exceptions dilatoires, rejetées par ordonnance du 22 avril 2004, et ont contesté le fond. Par jugement du 30 juin 2008, le Tribunal de batlles a rejeté la demande et condamné les demandeurs aux dépens. Ceux-ci ont interjeté appel devant la Sala civil du Tribunal superior de justícia.

Question de droit

La décision soulève plusieurs questions :

1. Loi applicable à la succession. La Cour retient que la loi française est compétente, en raison de la nationalité commune des époux et du dernier domicile du défunt en France.
2. Recel successoral. Le point central est de savoir si les conditions de l'article 778 du Code civil français sont réunies, à savoir la dissimulation de biens ou de droits successoraux par un cohéritier, laquelle emporte acceptation pure et simple de la succession et perte du droit de réclamer les biens cachés.
3. Titularité des biens immobiliers acquis pendant le mariage. Il s'agit de déterminer si les fonds ayant financé l'acquisition des locaux appartenant au seul défunt confèrent à celui-ci la propriété de ces biens, malgré le régime de séparation.
4. Reconstitution des actifs. La Cour doit apprécier, pour chaque catégorie de biens, si la preuve d'un transfert ou d'une appartenance au défunt est rapportée.

Solution et dispositif

La Cour accueille partiellement l'appel. Elle écarte l'application du recel successoral, faute de preuve de la mauvaise foi, puis retient le principe de la réintégration de certains actifs dans la masse successorale. Les motifs distinguent les biens selon leur nature.

• Locaux 22A et 22B. Le financement par le défunt ne suffit pas à renverser la présomption de propriété résultant du titre, établie par l'article 1538 du Code civil français, les contrats de bail emphytéotique désignant Mme Manso comme seule titulaire. La demande est rejetée.
• **Fonds de commerce F.

ANTECEDENTS DE FET

I.- Els Srs. Roda i Vives van presentar davant de l'Hble Batllia demanda a tramitar pel procediment ordinari, contra la Sra. Manso, tant en nom propi com en nom i representació de la seva filla menor d'edat, Zurita, en la qual interessava que en el seu dia es dictes sentencia condemnant a la Sra. Manso a entregar en plena propietat als demandants, els béns de la successió del Sr. Tejada, dels quals va dissimular l'existència en el moment de l'escriptura de partició i adjudicació d'herència del 21 de novembre de l'any 2000, afegit dels béns que es determinarien en el decurs del procediment, o be, en cas que aquests béns siguin cedits a tercers de bona fe, que es condemni a la Sra. Manso a abonar a la part actora el contravalor dels mateixos béns, fixat a la data de la present demanda; de forma subsidiària, en el cas que el Tribunal consideri que no ha de fer aplicació de l'article 792 del Codi Civil francès, però si del dret francès successoral, s'haurà de condemnar a la Sra. Manso a reincorporar en el cabdal relicte de la successió del Sr. Tejada, els béns abans esmentats o el seu contravalor, en el cas que hagin estat cedits a tercers, i atorgar una nova escriptura de partició i adjudicació d'herència, tenint en compte els béns dissimulats; de forma encara mes subsidiària, en el cas de considerar que el present litigi no queda sotmès al dret francès, condemnar a la Sra. Manso, en aplicació del dret vigent andorrà, a reincorporar en el cabdal relicte de la successió del Sr. Tejada els béns esmentats, o el seu contravalor, en el cas que hagin estat cedits a tercers, i atorgar una nova escriptura de partició i adjudicació d'herència, tenint en compte els béns dissimulats.

II.- La Sra. Manso va plantejar les excepcions dilatòries de manca de legitimació passiva ad causam i ad processum de Zurita, de defecte formal en la formulació de la demanda, i de prejudicialitat penal, les quals foren resoltes per Aute de data 22 d'abril del 2004, en el sentit de desestimar-les. Sobre el fons, les parts defenents es van oposar a totes les pretensions de la part agent, contestant : que la determinació de la successió del difunt Sr. Tejada ja s'ha fet segons el Dret francès; que les masses hereditàries es venen tractant per part de tots els hereus, inclosos els demandants, seguint les regles vigents en l'Estat en el qual es troben els béns relictes; que mai hi ha hagut dissimulació de béns per part de la Sra. Manso.

III.- Per sentencia del dia 30 de juny del 2008, l'Hble Tribunal de Batlles secció civil, va: desestimar la demanda dels Srs. Roda i Vives, desestimar les excepcions plantejades per les demandades, absoldre les defenents de les pretensions de la part adversa i condemnar els demandants a sufragar les costes judicials.

V.- Contra aquesta resolució els Srs. Roda i Vives han interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta que: el compte obert a B. pel Sr. Tejada correspon a un negoci anomenat D.; que respecte a aquest negoci, sol·licita que o be aquesta Sala ordeni les diligencies escaients a fi de determinar l'abast complert dels béns que no foren desvelats per la Sra. Manso en el moment de la repartició de la successió, o be que aquestes diligencies siguin efectuades en el tràmit d'execució de sentencia; que quant als altres béns del Sr. Tejada que no van ser inclosos en la repartició d'herència, s'ha de recalcar que el Tribunal no s'ha lliurat a una anàlisi exhaustiva de les proves obrant en autes, sinó que es va limitar a emparar-se en una argumentació que no havia estat sostinguda per les parts, la qual cosa equival a jutjar extra petita, per a desestimar gran part de la demanda; que en efecte, la Sra. Manso en cap moment ha argumentat respecte a una mera liberalitat del Sr. Tejada en el seu favor, per a compensar-la; que ha quedat evidenciat en els presents autes que el Sr. Tejada era l'únic soci real de les societats S.Vives i F.Vives, per la qual cosa existeix una transparència entre la seva successió i l'actiu d'aquestes societats; en quant a les unitats immobiliàries 22A i 22B de l'edifici F.B. del XXXX, s'ha demostrat que, al contrari del que al·legava la Sra. Manso, l'adquisició d'aquestes unitats havia estat duta a terme i efectuada amb els únics ingressos del Sr. Tejada, i no es pot parlar de liberalitat a favor de la Sra. Manso, ates que aquesta, en tot moment ho ha negat, afirmant que havia finançat, mitjançant uns diners entregats per la seva mare, la compravenda discutida.

II.- El Sr. Tejada va morir el dia 28 de juliol de 1998, deixant com hereus, la seva esposa Manso, la seva filla Zurita, i dos fills d'un primer matrimoni, els Srs. Roda i Vives. En l'escriptura publica de participació i adjudicació d'herència de data 21 de novembre del 2000, consten en el inventari dels béns relictes: la societat mercantil S.Vives, la societat mercantil F.Vives, el domini d'un apartament amb plaça d'aparcament a SOLDEU, el domini útil parcel·lació cubica immobiliària d'un local radicat en l'edifici Mundial del XXXX, el domini útil parcel·lació cubica de 3 locals A4, A5 i A6 de l'edifici G. del XXXX, el compte bancari de la societat F.Vives, el compte bancari de la societat S.Vives, el compte bancari de la societat V.Vives. Pretenent que l'herència del Sr. Tejada era molt mes extensa i que la Sra. Manso havia omes indicar diferents béns propietat del difunt o de les societats que aquest regentava, els Srs. Roda i Vives han iniciat el present plet. En tràmit d'apel·lacions els recurrents sol·liciten que es condemni a la Sra. Manso a entregar en plena propietat als Srs. Roda i Vives, els béns de la successió del Sr. Tejada següents, que la mateixa va dissimular en el moment de l'escriptura de partició i adjudicació d'herència: 1) els locals 22A i 22B de l'edifici F.B. del XXXX o el seu contravalor, 2) el dret sobre els fons de comerç explotats en el seu dia per les societats F.Vives i S.Vives, o el seu contravalor, 3) els comptes bancaris personals oberts pel Sr. Tejada pel funcionament del negoci D. i contravalor d'aquest negoci.

III.- S'ha de posar prèviament de manifest que d'una banda els conjunts L.-R. van casar-se sota el regim de la separació de béns, i que d'altra banda, essent ambdós de nacionalitat francesa, i essent el darrer domicili del difunt a França, la Llei competent per a regular l'herència, es la Llei francesa, que en l'article 778 del Codi Civil estableix que quan un dels cohereus ha amagat béns o drets d'una successió, s'ha de considerar-lo com havent acceptat la successió sense que pugui pretendre als béns o drets amagats.

Respecte als locals 22A i 22B de l'edifici F.B., es tracta de dos locals comercials amb cens emfitèutic atorgat respectivament el 12 de novembre de 1992 i el 1 d'abril de 1998 al nom de la Sra. Manso. Resulta de les proves que consten en autes, que el preu dels dits locals va esser pagat, pel que fa al n° 22A, mitjançant una lletra de canvi d'un import de 175.000 FF, tirada sobre el compte conjunt dels esposos L.-R., obert en els llibres de Banca MORA ( B.) i la resta (165.000 FF) en metàl·lic; i pel que fa al n° 22B, mitjançant un préstec atorgat per ORG_0 al benefici dels conjunts L.-R.. Ara be, resulta igualment dels documents que consten en autes, que els contractes de cens emfeutic relatius als locals litigiosos, estableixen la titularitat exclusiva de la Sra. Manso. L'article 1538 del Codi Civil francès posa com a norma, la preferència del títol sobre el finançament, es a dir que el conjunt casat sota el regim de separació de béns que adquireix un be o una part d'un be pel seu compte propi, fins i tots amb diners de l'altra conjunt, esdevé l'únic propietari del dit be. En conseqüència, importa poc que els locals 22A i 22B de l'edifici F.B. hagin estat comprats amb diners pertanyent única i exclusivament al Sr. Tejada, ja que, llevat d'aquest fet que no pot haver en ell mateix cap conseqüència respecte la propietat dels béns, els Srs. Roda i Vives no aporten les proves que puguin destruir la presumpció de propietat resultant del títol, establerta per l'article 1538 del Codi Civil francès.

IV.- Respecte als fons de comerç explotats per les societats F.Vives i S.Vives, mes concretament, els negocis P.I. i T.C.B., s'ha de posar de manifest que les referides societats estan incloses en la successió del difunt Tejada, tal com consta en l'escriptura de partició d'herència, en el seu dia atorgada, per esser el difunt l'únic soci de les esmentades societats, i que per sentencia de data 26 de març del 2009, aquesta Sala ha condemnat a la Sra. Manso a reposar en les caixes de la societat F.Vives, el preu del traspàs del negoci F.C., que va esser substituït al negoci P.I., o en cas que no sigui possible determinar el preu del dit traspàs, reintegrar en l'actiu de la societat F.Vives, el negoci F.C.. Per tant, la problemàtica derivada de l'explotació del fons de comerç P.I. per la societat F.Vives, ja esta resolta. Nogensmenys, com que la societat F.Vives fou declarada en l'escriptura de partició i adjudicació d'herència, i que nomes es el contingut del seu patrimoni que esta discutit, no es pot fer aplicació de les disposicions de l'article 778 del Codi Civil que exigeix per la seva aplicació la dissimulació de la totalitat del be i un caràcter fraudulent que no esta suficientment establert en autes.

En quant a la societat S.S.L.; la mateixa explotava un fons de comerç anomenat T.C.B. el qual fou donat de baixa el dia 19 de juliol del 2001. Nogensmenys, dit negoci fou explotat en un local radicat a l'edifici F.B. del XXXX n° 39 que fou adquirit en el mes de maig per la Sra. Viñas, la qual va sotsarrendar el mateix local a un tercer que va obrir un nou negoci de tintoreria, anomenat B.P.B.. El fet que la Sra. Viñas hagi adquirit el local comercial on s'explotava el negoci, no vol dir automàticament que hi ha hagut traspàs del fons de comerç, ates que la societat S.Vives, que no era propietari del local de referència, ha perfectament pogut continuar explotar el seu negoci amb un nou propietari. Es cert que l'actuació de la Sra. Manso amb la societat S.Vives sembla molt igual a l'actuació de la mateixa amb la societat F.Vives, a saber: donar de baixa el fons de comerç explotat per la societat, i poc temps desprès, obrir un nou negoci amb la mateixa activitat comercial, al nom d'un tercer; nogensmenys, no consta en autes que pel que fa al negoci de tintoreria, la relació de la societat S.Vives o de la Sra. Manso amb el dit negoci s'hagi continuat mes enllà de la baixa donada al mes de juliol del 2001, i per tant no es pot determinar l'existència d'un traspàs del fons de comerç. Ara be, el negoci T.C.B. havent parat la seva activitat, tots els seus actius, inclosos la maquinaria i els equipaments o el seu contravalor, si els mateixos han estat venuts, han d'esser reintegrat en la successió del Sr. Tejada.

V.- Pel que fa a la reclamació dels recurrents relativa a la societat D., es tracta d'un negoci de lampisteria i calefacció sanitària, donat de baixa el dia 27 de desembre del 1999, de la qual el titular administratiu era el Sr. Sanz, tal com consta en el Registre del Comerç. Ara be, per escriptura publica de data 18 de gener de 1994, el Sr. Sanz va conferir als Srs. Tejada i Manso, poder especial per tal d'administrar i regir el referit negoci amb les facultats d'un propietari real, i això sense cap contraprestació de qualsevol naturalesa. Per gestionar el fons de comerç D. el Sr. Tejada i un tercer, han obert un compte bancari a B. que va presentar el dia 22 de juliol de 1998, abans del seu tancament, un saldo positiu a favor dels titulars d'un import de 609.164 ptes. Si es considera que el negoci fou donat de baixa poc temps desprès de la defunció del Sr. Tejada, que el fons de comerç D. s'explotava en un edifici propietat del referit Sr., que no existeix cap indici d'un contracte de treball o de mandat representatiu entre el Sr. Sanz i els conjunts L.-R., que aquests darrers tenien els poders els mes extens per tal de gestionar el negoci, que el compte bancari pel funcionament del negoci era de la titularitat personal del Sr. Tejada amb un tercer, si que es pot concloure de tots aquests elements concordants que el Sr. Tejada era, sinó el únic real propietari del negoci, almenys un soci de fet important, amb participació als beneficis. Per tant, s'ha de reintegrar a la successió del Sr. Tejada, la part del negoci D. pertanyent al mateix, a determinar en període d'execució de sentencia. Es cert que la Sra. Manso no ha declarat el negoci D. en l'escriptura de partició i adjudicació d'herència, nogensmenys, compte tingut de la complexitat del muntatge jurídic realitzat pel difunt, la prova de la mala fe de la part recorreguda no esta establerta, el que descarta l'aplicació de les disposicions de l'article 778 del codi Civil francès.

VI.- L'estimació parcial del recurs i d'una part de la demanda inicial dels Srs. Roda i Vives, així com la complexitat del litigi imposen de no fer especial condemna en costes processals d'ambdues instancies.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Estimar en part el recurs dels Srs. Roda i ENTITY_5; Reformar la sentencia del Hble. Tribunal de Batlles de data 30 de juny del 2008 en el sentit de condemnar a la Sra. Manso a reincorporar en el cabdal relicte de la successió del Sr. Tejada el compte bancari personal n° 04.79.083131 obert en els llibres de l'entitat B. pel funcionament del negoci D., i la part del fons de comerç del dit negoci pertocant al difunt Sr. Tejada, o la contravalor d'aquesta part, elements a determinar en període d'execució de sentencia;

Condemnar a la Sra. Manso a atorgar una nova escriptura de partició i adjudicació d'herència tenint en compte els béns mes amunt ensenyats;

Desestimar les altres peticions dels demandants, sense fer especial imposició de costes d'ambdues instancies.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : article 792 del Codi Civil francès.