• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018

Juridiction andorrane, — (STSJAD 288/2009)

Faits et procédure

Par un contrat de société signé le 20 janvier 2004, M. Viñas et la société « Sevillano » ont entrepris ensemble l'exploitation d'un commerce de vente d'équipements informatiques et d'implantation de systèmes informatiques. M. Viñas apportait son travail en qualité de gérant, la société apportant le fonds de commerce, le local, le mobilier et la clientèle. Les bénéfices devaient être partagés par moitié. La société a été dissoute le 16 juillet 2004. Son représentant s'est engagé à verser à M. Viñas 50 % des bénéfices, mais ce dernier n'a perçu que ses salaires pour le temps travaillé.

M. Viñas a introduit une demande le 19 juillet 2007 tendant à la condamnation de la société au paiement de 9.853,50 euros, correspondant à sa part de bénéfices, majorée d'intérêts et de dépens. La société a conclu au rejet, en soutenant qu'elle n'avait réalisé aucun bénéfice entre janvier et juin 2004.

Par sentence du 28 mai 2009, le Tribunal unipersonnel, section civile, a partiellement fait droit à la demande et condamné la société à verser 5.727,52 euros, plus intérêts, sans statuer sur les dépens. La société a interjeté appel à fin de réformation intégrale, et M. Viñas a formé un appel incident tendant au paiement de la somme initialement réclamée.

La Sala Civil du Tribunal supérieur de justice d'Andorre (recours n° 167/09, rapporteur Mme Eulàlia Amat Llari) a rejeté l'appel de la société et accueilli celui de M. Viñas.

Question de droit

La question centrale est double. Il s'agit, d'abord, de déterminer la charge de la preuve du montant des bénéfices réalisés par une société en cours d'exploitation entre associés, lorsque la comptabilité est incomplète ou non justifiée. Il s'agit, ensuite, de savoir si des encaissements figurant sur les comptes de la société peuvent être regardés comme des bénéfices de la période d'association, en l'absence de justificatifs.

Le litige porte donc moins sur l'existence du droit de l'associé à la moitié des bénéfices, admise par les parties, que sur l'établissement de l'assiette de ces bénéfices. Il met en jeu les règles d'appréciation de la preuve comptable et la répartition de la charge probatoire entre associés.

Solution et dispositif

Le tribunal retient deux points distincts.

1. Le montant de 4.656 euros (cours d'informatique). Le premier juge avait exclu cette somme, au motif qu'elle correspondait à une activité de formation étrangère à l'objet de la société. La Sala Civil censure cette appréciation. Elle relève que le versement, encaissé par la société elle-même sous l'intitulé « escola » et se rapportant à un « curs d'ofimàtica », est intervenu au local où s'exploitait le commerce. Elle en déduit que la société ne démontrait pas exercer d'autres activités que celles de son objet et que la formation informatique n'en divergeait pas substantiellement. Elle retient donc que la somme constitue un

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 26 de novembre de 2009 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal del Sr. Viñas va formular demanda contra la societat "Sevillano" en data 19 de juliol del 2007 argumentant que el seu mandant i la defenent van signar un contracte de societat particular per l'explotació conjunta d'un negoci de venda d'equips informàtics, pactant que es repartirien els beneficis per meitat i que, malgrat aquesta societat es va dissoldre sis mesos més tard, mai se li van abonar els guanys obtinguts durant aquest període. Per aquesta raó, sol·licitava que es condemnés a la defenent al pagament de la suma de 9.853,50 euros en la què xifrava l'esmentat benefici, més interessos i costes.

II.- En data 6 de setembre del 2007 la representació processal de la societat "Sevillano" va contestar a la demanda manifestant que la seva mandant no va obtenir cap benefici entre els mesos de gener a juny del 2004 per poder distribuir entre ambdós socis, motiu pel qual sol·licitava la desestimació de la demanda formulada per l'adversa, imposant-li a més les costes del procediment.

III.- L'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil va dictar Sentència en data 28 de maig del 2009, estimant parcialment la demanda formulada pel Sr. Viñas i condemnant a la societat "Sevillano" a satisfer a l'agent la suma de 5.727,52 euros, més els interessos corresponents, sense fer especial pronunciament respecte de les costes del procediment.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la societat "Sevillano" i, en virtut dels arguments recollits a les seves conclusions, demana la seva revocació, la desestimació íntegra de la demanda formulada per l'adversa i l'absolució de la seva mandant de totes les pretensions promogudes en contra seva, imposant a l'agent les costes del procediment.

V.- Contra la mateixa resolució formula igualment recurs la representació processal del Sr. Viñas i, pels arguments recollits a les seves conclusions, demana la seva revocació i l'estimació integra de la seva demanda, imposant a l'adversa les costes de la primera i de la segona instància.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- És pacífic que el 20 de gener del 2004 el Sr. Viñas i la societat "Sevillano" van signar un contracte de societat amb la finalitat d'explotar un negoci de venda d'equips informàtics i implantació de sistemes d'informàtica, a la qual el Sr. Viñas aportava el seu treball en qualitat de gerent del negoci i la societat el fons de comerç, el local comercial i el mobiliari que contenia i la clientela, acordant que els beneficis que s'obtinguessin es repartirien per meitat entre els dos socis (foli 13 i ss). Tampoc es discuteix que el dia 16 de juliol del 2004 l'esmentada societat es va dissoldre, comprometent-se el Sr. A.H., representant seu, a pagar a l'agent el 50% dels beneficis obtinguts pel negoci tal com s'havia pactat (foli 26) i cobrant el Sr. Viñas exclusivament els salaris corresponents al temps treballat (foli 58), circumstància que va donar lloc a la presentació de la demanda que dóna origen al present procediment.

El litigi queda centrat en el fet que, d'acord amb l'estat de comptes presentat per l'agent, la meitat dels beneficis generats pel negoci durant el període en el què els litigants van estar associats ascendia a la suma de 9.853,50 euros, atès que el total van ser 19.707 euros (folis 28 i 30 a 36). Pel contrari, el defenent argumenta que durant aquest temps no es van generar beneficis i que als comptes presentats per l'agent no hi constaven moltes de les despeses d'explotació, ni diversos pagaments als proveïdors, ni la pòlissa de crèdit subscrita, ni els interessos satisfets.

II.- Atesa aquesta divergència es va sol·licitar a les actuacions un informe pericial que va portar a terme "Cano" (foli 128) en el què es destaca que la comptabilitat aportada per l'agent no representa la realitat comptable de la societat "Sevillano", ja que no s'hi reflecteixen determinades despeses, arribant a la conclusió que durant aquesta etapa es van obtenir uns beneficis de 1.434 euros, destacant que aquestes consideracions "deriven de l'anàlisi de la documentació existent. En el cas de poder tenir accés a la base documental íntegra que ha permès confeccionar els estats financers, e podria arribar a conclusions diferents de les aquí presentades" (folis 136 i 137).

No obstant, l'agent assenyala en les seves conclusions que l'anàlisi de "Cano" és incomplet, perquè no s'ha tingut en compte la partida "7050003 Ingressos pendents d'analitzar" i aquesta es refereix bàsicament a cobraments que es desconeix a quina factura corresponen, raó per la què considera que s'ha de comptabilitzar com beneficis. Davant de la sol·licitud de l'Hble. Batlle de que la defenent justifiqui l'origen d'aquests ingressos, aquesta els enumera en un escrit de data 9 de desembre del 2008 (folis 170 i 171) sense aportar cap document acreditatiu de la data en la què es van generar i en la immensa majoria dels casos sense ni tant sols assenyalar quina era la seva procedència.

Per tal d'aclarir aquest punt l'Hble. Batlle va sol·licitar per millor proveir que "Cano" emetés un dictamen complementari sobre les dades que consten a l'esmentat escrit i en aquest informe es destaca (foli 187) que els justificants de les partides registrades en aquest compte són insuficients, o inexistents, i no és possible determinar amb exactitud la data en què va meritar-se la despesa o l'ingrés, de tal manera que no es pot saber "si és escaient o no que afectin als resultats".

Davant d'aquests fets la Sentència recorreguda estima que als 1.434 euros que el dictamen que consta a les actuacions considera beneficis obtinguts per la societat durant el període examinat se'n han d'afegir 1.789,24 euros més, ja que el Sr. A.H., representant de la societat defenent, va cobrar en realitat 1.800 euros mensuals i no pas 2.100 com estima el dictamen, decisió que ningú discuteix. D'altra banda, considera que la partida d'ingressos pendents d'analitzar s'ha de comptabilitzar com a beneficis obtinguts durant el temps que va durar la societat dels litigants, tenint en compte que es van produir entre els mesos de gener i maig del 2004, que l'agent no ha aportat cap prova de que provinguessin de beneficis obtinguts durant el 2003 i considerant que era ell qui tenia la facilitat probatòria. No obstant, l'Hble. Batlle exclou d'aquesta partida dues sumes: la de 4.656, que correspon a una activitat de formació, que entén que no és la pròpia del negoci "Sevillano", i la de 11.942,26 euros en la què consta una menció "Ingrés remesa C.", que el defenent afirma que respon al pagament d'una factura de l'any 2003, possibilitat que l'Hble. Batlle considera versemblant i que el porta a excloure-la igualment, raó per la qual entén que la meitat del benefici obtingut per la societat que correspon pagar al defenent puja a 5.727,52 euros.

III.- Contra aquesta decisió formula recurs d'apel·lació la representació processal de "Sevillano", argumentant que la Sentència d'instància l'ha penalitzat perquè no ha pogut presentar els justificants d'uns ingressos que mostrarien que no eren certs els beneficis que al·legava l'agent, però que aquest fet no era responsabilitat seva, sinó de la persona que portava la comptabilitat de l'empresa que era la companya sentimental del Sr. Viñas. L'argument en el què es fonamenta el recurs no es pot estimar, ja que, constant uns determinats ingressos al compte de la societat, era la defenent la que havia de justificar que no responien als beneficis del període en el què l'agent va ser-ne soci i si la manca de justificants era imputable a la deficient comptabilitat que portava una persona determinada, o a la seva actuació fraudulenta, és ella a la què la recurrent ha de demanar responsabilitats, sense que s'hagi provat que el Sr. Viñas fos l'instigador d'aquesta actuació malgrat existís una relació sentimental entre ell i la comptable de la societat.

D'altra banda, si en l'esmentat compte de resultats no es té en compte l'amortització del material de l'empresa, o les seves despeses estructurals, tampoc aquest fet es pot imputar a l'agent, en quan el recurrent ha tingut oportunitat de presentar una comptabilitat exacta i acurada de la societat en qüestió i no ho ha fet.

IV.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes generades per ell a la part recurrent de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

V.- Contra la mateixa resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Viñas argumentant que si no s'ha pogut demostrar que el benefici real de la societat va ser el que ell defensa és perquè la societat defenent amaga la documentació que acredita determinats guanys, raó per la qual el dictamen de "Cano" afirma que les seves conclusions potser haurien estat diferents si s'hagués disposat de tota la documentació de la societat.

No obstant, si bé és cert que algunes de les partides assenyalades per l'agent no s'han tingut en compte com beneficis a la Sentència recorreguda, en altres ha estat precisament aquesta manca de justificació del seu origen per part del defenent la que ha portat a l'Hble. Batlle a considerar-les com a beneficis obtinguts per la societat durant el període de referència.

VI.- En concret el recurrent s'oposa a la decisió de la Sentència recorreguda de restar dels beneficis obtinguts per la societat la suma de 4.656 euros, que responia (segons el document del foli 170 i l'avís de la "Banca Privada d'Andorra" del foli 173) a un ingrés per un curs d'ofimàtica BPA fet a "ES Serveis Informàtics S.L. Escola", circumstància que porta a l'Hble. Batlle a considerar que aquest servei no guarda relació amb l'objecte de la societat defenent, ja que es tracta d'un tema de formació aliè a les seves finalitats, i, per tant, a excloure aquesta suma dels beneficis de la societat.

Examinant els documents que consten a les actuacions s'arriba a la conclusió de que la societat entre els litigants es va crear amb la finalitat d'explotar un negoci de venda d'equips informàtics i implantació de serveis informàtics (foli 13), mentre que l'ingrés discutit no es fa a l'esmentat negoci, sinó a la mateixa societat però sota l'epígraf "escola" i referit a un "curs d'ofimàtica". Malgrat això aquesta Sala considera que es tracta d'un benefici de la societat agent per tres raons: en primer lloc, el Sr. Viñas era soci d'aquesta societat fos quina fos l'activitat del negoci que explotaven i això és més evident encara si estava aquesta estava relacionada amb les seves finalitats i la realització d'un curs d'ofimàtica no divergeix pel seu objecte d'un negoci d'implantació de serveis d'informàtica; en segon lloc, no s'ha acreditat que la societat defenent es dediqui a altres finalitats que no siguin les pròpies del negoci de venda i implantació de serveis informàtics i l'abonament discutit no sols es fa a la societat defenent, sinó que es refereix a lloc a on es troba el negoci que aquesta explota, al XXXX. (foli 13), de tal manera que cal presumir que al citat local s'hi va fer també un curs d'ofimàtica i, en tercer lloc, aquest abonament s'incorpora als comptes de "Sevillano", raons totes elles que porten a estimar aquest punt del recurs i a sumar aquest import als beneficis en els què té dret a participar l'agent

VII.- El recurrent s'oposa igualment a la decisió de la Sentència d'instància d'excloure dels beneficis obtinguts per la societat la suma de 11.942,26 de la partida ingressos pendents d'analitzar. Aquesta exclusió la justifica l'Hble. Batlle pel fet que el defenent manifesta que aquest ingrés es correspon amb una factura de l'Aparthotel "Alaska", propietat del Sr. Téllez, i que eren beneficis de l'any 2003 (foli 171) i, atès que al foli 162 aquest import s'imputa a "remesa C." i que l'Hble. Batlle considera notori que el Sr. Téllez és de Casa C., la Sentència considera versemblants les manifestacions de l'agent i exclou aquesta quantitat dels beneficis a compartir pels litigants.

No obstant, també en aquest punt considerem procedent estimar aquest recurs, per un cantó perquè el fet que una determinada quantitat hagués estat pagada per una determinada persona, o per un determinat treball, no eximeix al que la va cobrar de provar en quin període s'havia d'imputar aquest benefici i a quina factura responien els treballs, quan, a més i precisament, el fet que el defenent sabés qui va fer l'ingrés li facilitava encara més la prova corresponent. D'altra banda, el recurrent s'ha oposat de forma global a que els imports recollits en aquesta partida corresponguessin a l'any 2003, afirmant que tots ells eren beneficis del 2004. Per últim, el fet que aquest import estigués pendent de cobrar l'any 2004 i no es correspongués amb cap factura d'aquest any, com es posa de relleu al quadre del foli 190 que s'adjunta amb el dictamen complementari elaborat per "Cano", no acredita que respongués a una factura del 2003, ja que el mateix succeeix en tots els altres supòsit recollits dins aquesta partida, fet que s'explica tenint en compte la deficient comptabilitat que portava la defenent.

Ateses aquestes consideracions, i en virtut del principi de congruència, considerem procedent estimar el recurs formulat pel Sr. Viñas en el sentit que es condemni a la societat "Serveis Informàtics S.L." al pagament de la suma sol·licitada a la demanda.

VIII.- En estimar-se el recurs procedeix imposar les costes de la instància a la part defenent, tal com sol·licita el recurrent, sense fer especial pronunciament sobre les d'aquesta alçada d'acord amb la disposició continguda al capítol X de la Novel·la 52.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat "Sevillano" contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 28 de maig del 2009, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Viñas contra la mateixa Sentència que REVOQUEM PARCIALMENT, condemnant a la societat "Sevillano" a pagar al Sr. Viñas la suma de 9.853,50 euros, més els interessos legals d'aquesta suma des de la data d'aquesta resolució, imposant-li a més les costes de la instància i sense fer especial pronunciament respecte de les d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.