• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 82/2010 : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 22 mars 2010

Faits et procédure

Une compagnie d'assurances (« F. »), subrogée dans les droits de son assuré, a été condamnée à indemniser un motocycliste, M. Águila, victime le 4 février 2005 d'une chute provoquée par une plaque de glace sur la chaussée. La condamnation visait l'entreprise « C.L. », adjudicataire de travaux. Un jugement du Batlle du 22 mai 2007, confirmé par le Tribunal supérieur le 18 décembre 2007, a retenu que l'eau gelée provenait du chantier exécuté par la société « T.P.A. », sous-traitante de l'adjudicataire.

Par acte du 4 février 2009, « F. » a assigné en répétition la société « T.A.S. » et la compagnie « U.A.P. » (assureur de « T.P.A. ») en paiement de 1 910,50 euros, auxquels s'ajoutaient 1 198,57 euros de dépens des deux instances précédentes, les intérêts et les frais de la présente instance.

Par jugement du 6 octobre 2009, le Tribunal unipersonnel, section civile, a rejeté les exceptions de prescription et de défaut de litisconsorcium passif nécessaire, puis condamné les défenderesses à 3 109,07 euros, avec intérêts et dépens.

« U.A.P. » et « T.P.A. » ont interjeté appel. Elles soutenaient en premier lieu que l'action était prescrite, et en second lieu que la responsabilité incombait exclusivement à « C.L. ». À titre subsidiaire, elles demandaient de limiter la condamnation à 50 % du montant réclamé.

Question de droit

La décision soulève deux questions distinctes.

Première question : la prescription. Le point de départ et le délai applicables à l'action de répétition exercée par l'assureur condamné en qualité de responsable solidaire doivent-ils être ceux de l'action en responsabilité extracontractuelle (le délai annal de la Lex Aquilia, avec un point de départ au jour du dommage), ou ceux de l'action effectivement exercée ? Le délai exact de cette dernière n'est pas précisé dans la décision ; celle-ci renvoie seulement à l'Usatge Omnes Causae.

Seconde question : la répartition de la charge finale. Lorsque deux entreprises ayant concouru à la réalisation d'un dommage sont tenues envers la victime, comment répartir entre elles, dans leurs rapports internes, la charge de l'indemnisation, et dans quelle mesure l'assureur qui a payé peut-il se retourner contre l'autre ?

Solution et dispositif

Sur la prescription. Le Tribunal rejette l'exception. Il relève que « F. » n'a pas agi en responsabilité extracontractuelle à l'encontre de l'auteur du dommage, mais en répétition contre les entités qu'elle estimait responsables en dernier ressort. Le point de départ du délai ne peut donc pas être le jour de l'accident. Il se situe à la date de notification de la condamnation qui a fait naître, à la charge de l'assureur, une dette qu'il devait acquitter. Le délai applicable est celui de l'action exercée, et non le délai annal de la Lex Aquilia, que la décision écarte expressément.

**Sur la responsab

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 22 de març del 2010.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal del Sr. Olmo, actuant com delegat de la companyia "F.", va formular demanda contra la societat "T.A.S." i contra la companyia "U.A.P." en data 4 de febrer del 2009 en reclamació de la suma de 1.910,50 euros, quantitat a la què va ser condemnada la seva mandant com a responsable d'un sinistre que, segons el seu parer, va ser provocat per la defenent, més la de 1.198,57 corresponents a les costes judicials de les dues instàncies de les què ella s'havia vist obligada a fer-se càrrec, més els interessos corresponents i les costes del present procediment.

II.- En data 4 de març del 2008 la representació processal de la companyia d'assegurances "U.A.P." i de "T.P.A." va contestar a la demanda plantejant les excepcions peremptòries de prescripció de l'acció i de manca de litisconsorci passiu necessari i, respecte del fons, argumentant que la seva mandant no va ser declarada responsable del sinistre ni exclusivament, ni solidàriament en la Sentència que condemnava l'agent.

III.- La Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció civil, de data 6 d'octubre del 2009 va desestimar les excepcions formulades per "T.P.A." i la companyia "U.A.P." Grup A. i va estimar integrament la demanda formulada per la companyia d'assegurances "F.", condemnant a les defenents al pagament de la suma de 3.109.07 euros, més interessos i costes.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la companyia d'assegurances "U.A.P." i de "T.P.A." i, en virtut dels arguments recollits a les seves conclusions, demana la seva revocació estimant l'excepció de prescripció de l'acció plantejada per la seva mandant, desestimant la demanda interposada contra ella per aquesta raó, o per insuficiència de proves, o, subsidiàriament, revocant- la parcialment en el sentit de limitar la condemna al 50% de l'import reclamat, condemnant a l'adversa al pagament de les costes de les dues instàncies.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Com a primer motiu del seu recurs la representació processal de la companyia d'assegurances "U.A.P." i de "T.P.A." reitera en aquesta alçada el criteri que fonamentava l'excepció de prescripció plantejada a la instància, argumentant que el dies a quo per tal de calcular el termini procedent en matèria de responsabilitat extracontractual és el moment en què el perjudicat coneix la totalitat dels danys que ha sofert i que en el cas objecte de litigi els danys que va patir el Sr. Águila en data 4 de febrer del 2005, al relliscar amb una placa de gel que es trobava a la carretera quan circulava per ella amb la seva moto, van ser simultanis al sinistre i l'adversa en va tenir coneixement en aquell mateix moment.

Els arguments de la recurrent no es poden acceptar, ja que cal considerar que l'acció no estava prescrita quan es va entaular la demanda que dóna origen al present procediment el dia 4 de febrer del 2009, malgrat l'accident es va produir aquell mateix dia de l'any 2005. Aquesta conclusió es deriva del fet que la companyia "F.", agent en aquest procediment, no va exercitar una acció de responsabilitat extracontractual, sinó una acció de repetició contra les entitats que considerava en última instància responsables del sinistre com a conseqüència del qual ella va ser condemnada a pagar la suma que reclamava. Per tant, el dia d'inici del còmput del termini de prescripció era aquell en què li va ser notificada la condemna que l'obligava a pagar aquest import com a responsable solidària del sinistre en front de tercers, moment a partir del qual el seu passiu es va veure augmentat amb un deute que si no satisfeia voluntàriament li seria exigit coactivament, i el termini que tenia per reclamar la seva restitució no era l'any de la Lex Aquília, que en tot cas s'hauria d'haver comptat a partir d'aquell moment ja que va ser llavors quan ella va patir un perjudici, sinó el propi de l'acció exercitada, és a dir el que recull l'Usatge Omnes Causae.

II.- Argumenta en segon lloc la recurrent que la responsabilitat del sinistre que va causar danys al Sr. Águila corresponia exclusivament "C.L.", ja que ella estava portant a terme certs treballs a la zona a on es va produir el sinistre per compte d'aquesta entitat. No obstant, una cosa és que l'agent en aquest procediment hagués de respondre davant de tercers, com era el conductor de la moto, dels danys que li havien ocasionat els treballs dels què ella era adjudicatària i un altre que a la relació interna entre les dues empreses que participaven en l'obra l'agent hagi de suportar tota, o una part, de la indemnització que els Tribunals han considerat justa per compensar aquests danys.

De la Sentència dictada per l'Hble. Batlle el dia 22 de maig del 2007, en virtut de la qual es condemnava a "C.L." a pagar una indemnització al perjudicat pel sinistre, i de la d'aquest Tribunal de data 18 de desembre del 2007, que la confirmava, es dedueix sense cap mena de dubte que l'aigua que es va gelar a la carretera propiciant el sinistre que va patir el Sr. Águila provenia de l'obra en la què en aquell moment estava treballant "T.P.A.". D'altra banda, del relat fàctic d'aquestes dues resolucions es dedueix igualment que "ORG_2 S.A." era l'adjudicatària dels treballs que van ocasionar l'accident i que, per tal de portar-los a terme, va subcontractar els serveis de "T.P.A." i en la primera d'elles es posa de relleu que el Sr. Cano, que era l'encarregat de l'obra en aquell moment, va declarar com a testimoni a les actuacions manifestant que "alguna vegada vessava aigua a la carretera atès que es feia una excavació en què hi havia un conducte que estava tapat o estava deteriorat".

Per aquestes raons, entenem que tant l'empresa subcontractant com la subcontractada havien d'assegurar-se de l'estat dels conductes d'evacuació de l'aigua que es generava a l'obra per tal de prevenir possibles sinistres, raó per la qual també a l'agent li afectava una part de la responsabilitat de l'accident i aquesta conclusió ve reforçada pel fet que en el moment de produir-se es trobés a l'obra el Sr. Cano, que era l'encarregat de la mateixa en nom de "C.L.", fet que prova que també hi estaven treballant operaris seus als que el citat senyor controlava o que aquest portava el control general de l'obra.

En no poder-se determinar exactament quin grau de responsabilitat correspon a cada una de les empreses que van participar en la producció del sinistre procedeix estimar que cada una d'elles ha de suportar la meitat del cost total de la indemnització i que, per tant, l'entitat asseguradora que va pagar al perjudicat sols pot recuperar la meitat d'aquest import.

III.- En estimar-se parcialment el recurs no procedeix fer especial pronunciament ni respecte de les costes de la instància, ni respecte de les d'aquesta alçada de conformitat amb el que disposa el capítol X de la Novel·la 82.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la companyia d'assegurances "U.A.P." i de "T.P.A." contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció civil, en data 6 d'octubre del 2009 que REVOQUEM PARCIALMENT en el sentit de reduir la condemna que s'imposa a la Cia. "U.A.P.- Grup A." i a "T.P.A." a la suma de 1.554,53 euros, millorada amb els seus interessos legals a comptar de la data de 4 de març del 2009 fins a la seva total liquidació, sense fer especial pronunciament sobre les costes de la instància, ni tampoc respecte de les d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.