• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 105/2010 (ECLI:AD:TSJADAD:2010:105), Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 29 avril 2010

Note méthodologique : la référence transmise (« Juridiction andorrane, — ») ne permettant pas d'identifier la décision, la référence canonique retenue est celle figurant dans le texte intégral (ROJ et ECLI). Le lien renvoie au portail de jurisprudence ; le numéro de recours 315/09 provient de la rubrique « Recurs » de la décision.

Faits et procédure

Par acte du 29 juillet 2006, M. Barba, qui se présentait comme titulaire administratif et propriétaire d'un fonds de commerce (« Bar C. »), a cédé à M. Vendrell et à Mme Tur le fonds de commerce, le mobilier et les marchandises existant à cette date, pour un prix de 72 758,40 euros. Le contrat prévoyait un versement initial de 12 000 euros, puis des mensualités de 1 781,60 euros, du 1er septembre 2006 au 1er septembre 2008, date à laquelle les cessionnaires devaient verser le solde de 18 000 euros et le cédant céder la titularité de l'exploitation.

Les cessionnaires n'ayant pas exécuté leurs paiements, M. Barba a saisi le Tribunal de batlles d'une demande en paiement de 59 376,40 euros, assortie de demandes relatives à des dettes sociales (CASS) et fiscales (Registre de tributs du Gouvernement). Les défendeurs ont opposé le défaut de légitimité du cédant, invoqué la résolution du contrat et réclamé, par reconvention, l'exécution de l'obligation de radiation de l'activité par le cédant. Le tribunal a substantiellement fait droit à la demande principale (62 238,23 euros, intérêts légaux et dépens) et à la demande reconventionnelle.

Les deux parties ont interjeté appel. La Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia a rejeté les deux recours et confirmé la décision de première instance.

Question de droit

La décision soulève plusieurs questions, qui peuvent être ordonnées de la manière suivante.

1. La répartition des charges afférentes au fonds de commerce. Le cessionnaire était-il tenu de supporter l'impôt (ISI) et les pénalités de retard afférents aux exercices 2007 et 2008, au regard d'une clause mettant à sa charge « toutes les dépenses » de l'exploitation à compter de juillet 2006 ?
2. La légitimité du cédant et la portée de la résolution. Le cédant, qui n'était pas titulaire du bail des locaux, pouvait-il céder le fonds et réclamer l'exécution du contrat ?
3. La recevabilité de prétentions nouvelles en appel. Les appelants pouvaient-ils, pour la première fois au stade de l'appel, invoquer un droit à indemnisation ou contester l'imputation de certains loyers ?
4. Le montant des sommes à déduire du prix (loyers, eau, électricité, travaux d'adaptation).

Solution et dispositif

Sur le premier point, la Cour relève que le contrat mettait à la charge des cessionnaires les dépenses de l'exploitation à compter de juillet 2006, mais que la titularité du fonds demeurait celle du cédant jusqu'au paiement intégral du prix. Le cédant s'était engagé à acquitter les loyers jusqu'à ce moment, et l'ISI figurait parmi les sommes qu'il devait régler à la propriété. Dès lors, le recours est écarté : c'est au cédant qu'incombait le paiement du tribut dans les délais légaux, et c'est à lui que les rappels étaient adressés. La Cour relève en outre que le cédant avait cessé de payer loyers et ISI dès juillet 2006, soit avant les défaillances des cessionnaires en septembre 2006.

Sur le deuxième point, la Cour constate que les cessionnaires avaient dû conclure un nouveau bail, à un loyer plus élevé, le bail initial ayant été résolu, soit pour défaut de légitimité du cédant, soit pour défaut de paiement des loyers, soit pour les deux motifs. Elle retient toutefois que les appelants n'avaient ni sollicité d'indemnisation de ce chef en première instance, ni soulevé la question de la nullité ou de l'annulabilité du contrat. Elle relève également que les cessionnaires avaient eux-mêmes manqué à leurs obligations avant toute défaillance du cédant, et qu'ils avaient reçu le fonds, la clientèle, le mobilier et les marchandises, ce qui exclut que la finalité du contrat ait été frustrée. Enfin, elle admet

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 d'abril de 2010.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 12 de juny del 2008 la representació processal del Sr. Barba va formular demanda contra el Srs. Vendrell i la Sra. Tur sol·licitant que els defenents fossin condemnats a abonar al seu mandant la quantitat de 59.376,40 euros, corresponent a la diferència entre la suma establerta pel traspàs del fons de comerç, el mobiliari i la mercaderia existent en el negoci anomenat "C." i la quantitat pagada pels defenents per la seva adquisició, més els interessos legals de dita suma a partir de la data de venciment de cadascun dels pagaments que l'adversa havia d'efectuar segons contracte, o, subsidiàriament, des de la data de la contesta a la demanda, més la quantitat que resultés acreditada corresponent a la suma que estigués pendent de pagament a la CASS derivada de l'explotació de l'esmentat negoci d'ençà el 29 de juliol del 2006, més la quantitat pendent de pagament al Registre de Tributs del M.I. Govern d'Andorra pel mateix concepte, més la totalitat de les costes judicials.

II.- La representació processal de la Sra. Tur i del Sr. Vendrell va contestar a la demanda en data 4 de setembre del 2008 argumentant que l'agent no estava legitimat per efectuar el traspàs del negoci anomenat "C.", raó per la qual el propietaris del local van resoldre el contracte d'arrendament que havien signat amb ell i els seus mandants es van veure obligats a celebrar-ne un de nou i, per tant, no devien cap de les sumes que se'ls hi reclamaven i, en tot cas, l'agent sols podria fer seus els 12.000 euros lliurats en el moment de pactar el traspàs per l'incompliment del contracte dels seus mandants al no pagar les quantitats degudes en virtut d'ell. Ateses aquestes circumstàncies, formulava demanda reconvencional argumentant que ells havien pagat al Sr. Barba l'import de 28.039,96 euros i sol·licitant que se'l condemnés a tramitar la baixa del negoci radicat a l'Av. Rouillac, 34, cas Marticella, local 2, Les Bons, Encamp i al pagament de les costes del procediment.

III.- La representació processal del Sr. Barba va formular opportunament els seu escrit de rèplica i contesta a la demanda reconvencional, la representació dels Srs. Tur i Vendrell el de dúplica i totes dues parts van aportar les seves conclusions, defensant les seves peticions i oposant-se a les de l'adversa.

IV.- La Sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 29 d'octubre del 2009 va decidir estimar substancialment la demanda formulada pel Sr. Barba contra els Srs. Vendrell i Tur, condemnant als defenents al pagament de la suma de 62.238,23 euros, més interessos legals des de la data de la fermesa de la resolució, més les costes del procediment i estimar també la demanda reconvencional plantejada pels Srs. Vendrell i Tur i condemnar al Sr. Barba a tramitar la baixa del negoci radicat a l'Av. de Rouillac, 34, casa Marticella, local 2, Les Bons, Encamp, com també a satisfer les costes judicials que la mateixa havia provocat als Srs. Vendrell i Tur.

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Barba i, en virtut dels arguments recollits a les seves conclusions, demana la seva revocació parcial en el sentit de condemnar als defenents al pagament de la suma de 10.705,28 euros, que engloba l'ISI dels anys 2007 i 2008 i els recàrrecs corresponents pel retard en el pagament, confirmant la resta dels pronunciaments i imposant a l'adversa les costes de la segona instància.

VI.- Contra la mateixa resolució formula igualment recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Vendrell i la Sra. Tur i, pels arguments que exposen en les seves conclusions, demanen la seva revocació en el sentit de desestimar la demanda formulada per l'adversa, tot mantenint l'estimació de la demanda reconvencional plantejada per la seva mandant, fent imposició de les costes de les dues instàncies a la part agent.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat acreditat a les actuacions que el dia 29 de juliol del 2006 el Sr. Barba, que manifestava ser titular administratiu i alhora propietari del negoci "Bar C.", va traspassar el fons de comerç, el mobiliari i la mercaderia existent en aquella data al citat establiment al Sr. Vendrell i a la Sra. Tur per un preu de 72.758,40 euros, dels quals haurien d'abonar 12.000 euros en el moment del contracte i 1.781,60 mensuals des de l'u de setembre del 2006 fins l'u del mateix mes del 2008, moment en el què els citats senyors entregarien els 18.000 euros restants i el Sr. Barba cediria la titularitat del negoci.

Atès que, segons afirma el Sr. Barba en la demanda que dóna origen al present procediment, els Srs. Vendrell i Tur sols li van abonar les quantitats de 12.000, 556 i 826 euros en dates 29 de juliol del 2006, 5 d'octubre i 7 de novembre del 2007, el citat senyor es va veure obligat a reclamar judicialment que se'ls condemnés als defenents al pagament de la suma de 59.376,40 euros, i a satisfer a la CASS i al Registre de Tributs del M.I. Govern les sumes pendents derivades de l'explotació del negoci d'ençà el 29 de juliol del 2006, demanda que va ser estimada substancialment per la Sentència que ara es recorre.

A aquesta petició s'hi van oposar els defenents al·legant la manca de legitimació del Sr. Barba per traspassar el negoci del què era titular i argumentant en la contesta a la demanda que calia desestimar-la, declarant resolt el contracte signat entre les parts i perdent ells la suma de 12.000 euros lliurada en el moment de celebrar-lo, i sol·licitant en la reconvenció que es condemnés a l'agent a tramitar la baixa del negoci, demanda reconvencional que també va ser estimada per la Sentència d'instància.

II.- Com a únic greuge contra la Sentència d'instància la representació processal del Sr. Barba argumenta que, d'acord amb el que es va pactar a la clàusula sisena del contracte de traspàs de negoci celebrat entre les parts en data 29 de juliol del 2006, la Sra. Tur i el Sr. Vendrell es van comprometre a fer-se càrrec a partir d'aquella data de totes les despeses, tant de proveïdors, com de taxes d'explotació, impostos del Registre Tributari i serveis complementaris del negoci que els hi va traspassar i, per tant, tenint en compte que l'import de l'ISI que se'ls hi reclamava corresponia als anys 2007 i 2008, eren els defenents els que se'n havien de fer càrrec, suportant igualment el cost dels recàrrecs corresponents per inobservança dels terminis de pagament, en contra del que decideix la Sentència d'instància.

Els arguments exposats pel recurrent no es poden admetre. És cert que, segons el contracte que vinculava a les parts, totes les despeses del negoci, tant de proveïdors, com taxes d'explotació, pagament d'impostos del Registre Tributari i serveis complementaris, les havien de suportar els Srs. Tur i Vendrell a partir del mes de juliol del 2006 (foli 25). No obstant, atès que la titularitat del negoci seguia sent del recurrent fins que es fes efectiu la totalitat del preu del traspàs, aquest es va comprometre a abonar a la propietat els lloguers del local fins aquell moment i dins dels imports que el Sr. Barba havia de pagar a l'administrador de l'immoble es trobava el de l'ISI del negoci, com es dedueix clarament dels rebuts que consten als folis 45 a 56 de les actuacions, com reconeix el recurrent en el seu escrit de rèplica. Per aquesta raó, si era el recurrent qui s'havia de fer càrrec del pagament d'aquest tribut i era ell a qui es feien els corresponents requeriments és evident que ho havia de fer dins de termini fixat legalment i si no ho feia se l'havia de considerar responsable de la imposició dels recàrrecs consegüents. D'altra banda, el recurrent no pot argumentar que si no va pagar aquest impost dins de termini va ser perquè els defenents no li van abonar les quotes mensuals pactades pel traspàs, ja que abans de que els Srs. Tur i Vendrell deixessin d'abonar les sumes que devien, el mes de setembre del 2006, ell ja havia deixat de pagar els rebuts del lloguer i ISI del negoci el mes de juliol d'aquell any, com es dedueix del rebut pagat pels defenents que consta al foli 45.

II.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes del mateix al recurrent de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

III.- Contra la mateixa resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Tur i el Sr. Vendrell, reiterant, en primer lloc, els arguments exposats a la instància en el sentit que el Sr. Barba no estava legitimat per portar a terme el traspàs del negoci perquè no era ell el llogater i, en tot cas, perquè no tenia permís dels propietaris per fer-ho, raó per la qual aquests van donar per resolt el contracte d'arrendament que els vinculava amb aquest senyor i els recurrents van haver de concertar- ne un de nou, sense que es manifesti de forma clara quines conseqüències hauria de tenir per ells aquesta actuació que consideren enganyosa.

És cert que resulta de les actuacions que els recurrents van haver de concertar un nou contracte d'arrendament amb el propietari del local amb un lloguer més alt perquè el que vinculava a aquests amb el Sr. Barba va ser resolt, ja fos perquè aquest no estava legitimat per traspassar el negoci sense el seu consentiment, com defensa la recurrent, o perquè l'agent no pagava l'import del lloguer, com ell mateix admet, o les dues coses. No obstant, els recurrents no van reclamar ni en la contesta a la demanda del Sr. Barba, ni en la seva reconvenció, ni en cap moment al llarg del procediment, que se'ls indemnitzés per aquest fet, sol·licitant exclusivament que es condemnés a l'agent a donar de baixa el comerç que regentava, fent una menció poc concreta a aquest punt en les seves conclusions i introduint per primera vegada aquesta alçada, ni que sigui indirectament, una qüestió que no ha estat objecte de debat a les actuacions. D'altra banda, els recurrents van incomplir les obligacions generades pel contracte de traspàs abans de que es posés de relleu que el Sr. Barba havia incomplert les seves, ja que no podien mantenir el contracte d'arrendament preexistent, com es reconeix al contestar la demanda i al mateix recurs quan es reclama que se'ls condemni a perdre la suma lliurada en el moment de celebrar-lo, ja que havien de pagar 12.000 euros en qualitat de dipòsit i 1.781,60 mensualitats a partir de l'u de setembre del 2006 i en van pagar 12.000 en el moment de celebrar-lo, 556 el 5 d'octubre i 826 el 7 de novembre del 2007 (folis 30 a 33), de tal manera que no podien emparar-se en l'incompliment de l'adversa quan era evident el seu propi.

El Sr. Vendrell i la Sra. Tur tampoc van demanar en la instància que es declarés la nul·litat o anul·labilitat del contracte i si al contestar la demanda semblaven admetre la seva resolució pel fet de no haver pagat ells les quotes del traspàs, a la seva reconvenció sol·licitaven el seu compliment en el sentit que el defenent donés de baixa el negoci. En tot cas, els recurrents van rebre de l'agent el fons de comerç, la clientela, que sí que té un valor, el mobiliari del local, que no es prova que estigués malmès, i la mercaderia que contenia tal com es va pactar, com es dedueix de l'inventari que consta als folis 27 a 29 i finalment van poder explotar el negoci traspassat concertant un nou contracte d'arrendament amb la propietat, de tal manera que no es pot considerar que s'hagués frustrat la finalitat del contracte.

IV.- Argumenten igualment els recurrents que l'agent no estava legitimat per demanar el compliment del contracte que vinculava a les parts, ja que en ell es regulava exclusivament la facultat de resoldre'l en el cas d'impagament de les quotes pactades pel traspàs. No obstant, estigués o no regulada aquesta possibilitat, és evident que una de les facultats de les parts en un contracte és reclamar el seu compliment, que d'altra banda, és el que demanen els recurrents en la seva demanda reconvencional.

V.- Els recurrents s'oposen també a la decisió de la Sentència d'instància pel que fa al pagament que aquesta els imposa del consum d'aigua i d'altres subministraments generats pel negoci entre els mesos de setembre del 2006 i el mateix mes del 2008, argumentant, pel que fa a l'aigua, que el seu cost estava també inclòs en els rebuts dels què s'havia de fer càrrec el Sr. Barba, i pel que fa als altres rebuts com ara el de l'electricitat, que aquesta va ser la voluntat de l'agent en no voler canviar la titularitat del contracte de subministrament, però aquesta pretensió tampoc pot prosperar perquè en els dos casos es tracta d'uns consums dels quals es van beneficiar els recurrents per l'explotació del negoci que regentaven, de tal manera que obligar al seu titular a fer-se'n càrrec suposaria protegir un enriquiment indegut dels recurrents, que, encara que no estiguessin obligats a pagar-los en el moment en el què es van reclamar, perquè podien no tenir coneixement del seu import, no es poden negar a abonar-los posteriorment.

VI.- Pel que fa a les quantitats que calia descomptar de l'import del traspàs com a conseqüència del pagament per part dels recurrents dels lloguers del local dels què s'havia de fer càrrec el Sr. Barba, aquests al·leguen que el seu cost era de 23.091,12 euros i no pas de 13.382 com estima la Sentència recorreguda, o, en tot cas, de 19.994,1 euros.

Ara bé, la recurrent entén que se li ha de pagar els lloguers abonats pels locals 1 i 2, però, encara que en ocasions es fa referència a un número i en altres a un altre, al contracte de traspàs s'adjunta un plànol corresponent a un únic local (foli 26), al contracte d'arrendament celebrat entre els recurrents i els propietaris de l'immoble es fa menció exclusivament d'un local i no pas de dos (foli 41), el mateix es pot dir del contracte d'arrendament celebrat entre els propietaris de l'immoble i el Sr. Barba (foli 115) i igualment es fa referència a un de sol en el petitum de la demanda reconvencional dels recurrents i a l'escrit de rèplica de l'adversa. Altrament, quan en dit escrit el Sr. Barba es nega a pagar el lloguer de dos locals els recurrents no s'hi oposen en el de dúplica, ni en les seves conclusions, fent sempre referència a les rendes "del local" i manifestant aquesta oposició per primera vegada en aquesta alçada.

En el dit càlcul els recurrents inclouen igualment el cost de l'aigua i electricitat consumida pel negoci, que ja hem posat de relleu que els hi correspon pagar als qui l'explotaven, les despeses adequació del negoci, que, com constata la Sentència d'instància, mai es va acordar que fossin a càrrec de l'agent i la diferència de cost pels lloguers que finalment van acabar pagant als propietaris del local, que com ja hem dit mai havien reclamat abans, raons totes elles que porten a desestimar també aquest motiu del recurs.

VII.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les seves costes a la part recurrent de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR els recursos d'apel·lació interposats per les representacions processals del Sr. Barba i Vendrell i Tur contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 29 d'octubre del 2009 que CONFIRMEM íntegrament, imposant a cada un dels recurrents les costes del seu recurs.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.