• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018

Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 30 novembre 2010 (ROJ : STSJAD 270/2010)

Faits et procédure

Un accident de circulation survient le 27 mai 2008. La victime, M^me^ Recio, assigne le 29 mars 2010 M. Galván et la société d'assurance Carranza en paiement de la somme de 7 100 euros, assortie d'intérêts et des dépens. Les défendeurs opposent, à titre préalable, l'exception de prescription de l'action (réponse du 12 avril 2010).

Par jugement du 18 mai 2010, le Batlle rejette l'exception de prescription, accueille la demande et condamne solidairement les défendeurs à une indemnisation dont le montant sera fixé en phase d'exécution, selon les considérations du troisième considérant. Il met les dépens à leur charge, honoraires d'avocat et de procureur inclus.

Les défendeurs interjettent appel. Dans leurs conclusions du 6 septembre 2010, ils sollicitent la révocation du jugement de première instance. L'intimée demande la confirmation, avec condamnation aux dépens.

Le dossier présente une incohérence de dates : la date de l'acte de citation à l'audience est indiquée comme le 4 février 2010 dans le moyen des appelants, et comme le 16 février 2010 dans les motifs de la Cour. Cette divergence n'est pas tranchée dans la décision et ne modifie pas le raisonnement, dès lors que les deux dates sont postérieures au délai d'un an invoqué.

Question de droit

Trois questions sont soumises à la Sala Civil :

1. Le point de départ du délai de prescription de l'action fondée sur la Lex Aquilia, dont le délai est d'un an, doit-il être fixé à la date du sinistre ou à celle de la consolidation des lésions ?
2. La charge de la preuve de l'existence et de l'étendue des lésions incombe-t-elle à la victime demanderesse, ou aux défendeurs qui invoquent la prescription, et quelle valeur probante reconnaître à un rapport médico-légal unilatéral établi à la demande de la victime, par un médecin étranger, selon un barème non applicable en Andorre ?
3. L'imposition des dépens est-elle justifiée lorsque l'assureur soutient qu'il n'a pas pu offrir d'indemnisation, faute de connaître l'étendue du préjudice ?

Solution et dispositif

Sur le premier moyen, la Cour rejette le grief. Elle rappelle que, si le délai de prescription de la Lex Aquilia est d'un an, le point de départ se situe au moment où l'action a pu être exercée. Elle relève qu'une jurisprudence constante de la Sala (les arrêts du 27 janvier 2009 et du 29 mai 2009 sont cités) fixe ce point de départ à la date de consolidation des lésions. Retenue au 28 février 2009, cette date place l'assignation dans le délai.

Sur les deuxième et troisième moyens, la Cour écarte également le grief. Le rapport du Dr Sanz, produit avec la demande,

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 30 de novembre de 2010 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la Sra. Recio va interposar demanda, de data 29-03-2010, envers el Sr. Galván i la societat Carranza, en virtut de la qual sol·licita la condemna dels defenents a l'abonament de la quantitat de 7.100 euros, amb més els interessos i les costes processals.

En data 12-04-2010 la representació processal de la part defenent va oposar-se a la demanda i, amb caràcter previ, va articular excepció de prescripció de l'acció.

II.- L'Hble. Batlle va dictar sentència, de data 18-05-2010, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX Desestimar l'excepció de prescripció de l'acció interposada per la representació processal del Sr. Galván i la societat Carranza a la demanda formulada per la Sra. Recio, i estimar la demanda formulada per aquesta darrera contra els primers, havent-se de condemnar solidàriament els demandats a satisfer la indemnització que sigui establerta en període d'execució de Sentència de conformitat amb les consideracions realitzades en el IIIer Considerant in fine de la Resolució, i imposant als defenents les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador"

III.- La representació processal de la part defenent ha interposat recurs contra la sentència d'instància, i, en data 6-09-2010, ha articulat llur escrit de conclusions, en virtut del qual i pels motius continguts en el mateix, sol·licita la revocació de la resolució d'instància. Per el contrari, la part recorreguda sol·licita, en el seu escrit de conclusions la confirmació de la sentència, amb imposició de les costes processals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals la part defenent fonamenta el seu recurs són, en essència, els que segueixen. Així, en primer terme, considera que la part agent va fonamentar la demanda en els preceptes de la Lex Aquilia, que tenen un termini de prescripció d'un any. De les actuacions ressurt que el sinistre va tenir lloc el 27-05-2008 i l'escrit de citació a judici porta per data 4-02-2010 i que no va tenir lloc cap mitjà interruptiu de la mateixa. En segon terme, manifesta que no es poden compartir les asseveracions de la sentència, segons la qual les lesions derivades de l'accident es consoliden el 28-02-2009, tota vegada que l'informe efectuat pel Dr. Sanz està privat d'eficàcia probatòria, atès que és unilateral, redactat en llengua francesa i amb base a uns barems que no són aplicables a Andorra. En tercer terme, entén que corresponia a la part agent, una volta articulada l'excepció de prescripció, acreditar l'existència de les lesions i la consolidació de les mateixes. Afegeix que la sentència es contradictòria, per quant atorga eficàcia probatòria a l'informe del Sr. Sanz i li nega pel que fa als conceptes indemnitzatoris. Per últim, i de manera subsidiària, es demana que si no s'acull l'excepció de prescripció, no s'efectuï imposició de les costes processals, perquè no existeix cap reclamació extrajudicial prèvia i no s'ha provat l'abast del perjudici patit per l'agent.

II.- El primer dels motius o greuges ha de ser refusat. En efecte, la sentència parteix de les dades fàctiques següents: l'accident té lloc el dia 27-05- 2008 i la data de presentació de l'escrit de citació a judici és el 16-02-2010. I argumenta que si bé el període de prescripció de la lex aquilia és d'un any, els dies a quo de l'exercici de l'acció s'ha de començar a computar des del moment en que es va poder exercitar l'acció. Per consegüent, des d'aquesta òptica i atès que la sentència entén que els dies a quo es determina des del moment de la consolidació de les lesions sofertes arrel de l'accident, segons reiterada jurisprudència d'aquesta Sala (cfr, entre d'altres, les SSTSJA de 27-01-2009 i 29-05-2009), s'ha de concloure pel refús del referit motiu de recurs.

III.- Pel que fa al segon motiu o greuge, aquest ha de ser estudiat conjuntament amb el tercer. Així, considera que no es pot acceptar amb la sentència d'instància que les lesions es consolidessin en data 28-02-2009, perquè l'informe mèdic del Sr. Sanz està privat d'eficàcia i la part agent, articulada l'excepció de prescripció no ha provat ni l'existència ni l'abast de les lesions.

Si s'analitzen les actuacions es pot concloure que la part agent va fonamentar la consolidació de les lesions en dia 28-02-2009, i acompanyava, junt a la demanda, un informe mèdico-forense, efectuat pel Dr. Sanz, que fixava en aquella data la consolidació de les lesions. En l'escrit de contesta a la demanda, la part defenent ja impugnava l'informe del metge forense adjuntat, per ser unilateral i realitzat per un facultatiu estranger, i considerava que l'abast de les lesions s'hauria de valorar pel Servei de Medicina Legal i Forense. La part defenent, malgrat l'al·legació de la consolidació de les lesions no va proposar cap prova pericial, adreçada a determinar si les lesions de la part agent s'havien consolidat en una data anterior, de manera que pogués triomfar l'excepció de prescripció, ni tampoc en relació a l'abast de les mateixes. Consegüentment, la part agent va complir amb la seva càrrega de la prova, tota vegada que va acreditar els seus fets constitutius. Així, fixat els dies a quo, en el dia 28-02-2009, amb l'informe que s'adjuntava a la demanda, per molt que aquest fos realitzat a instància de part, extrajudicialment i per un facultatiu estranger, el cert és que corresponia a la defenent, si entenia que l'abast de les lesions era un altre i s'havia consolidat en una data anterior, acreditar aquest extrem i desvirtuar, a través dels mitjans probatoris escaients, l'existència i abast de les lesions sofertes per l'agent.

Les consideracions anteriors també han de donar lloc a la desestimació d'aquest motiu de recurs.

IV.- Resta per examinar les contradiccions que s'atribueixen a la sentència en relació a l'eficàcia probatòria de l'informe mèdic aportat per la part agent. Les referides contradiccions que esmenta la part recurrent no poden ésser acceptades per aquesta Sala. Així, ja s'ha tingut ocasió de valorar com la sentència d'instància entén que la part agent ha fixat l'abast de les lesions de l'agent i la seva consolidació d'acord amb l'informe que s'adjuntava a la demanda. Com que, malgrat impugnar-lo la part defenent i anunciar que calia portar a terme una prova pericial pel Servei de Medicina Legal i Forense, la part defenent no va proposar cap mitjà probatori en ares a acreditar que l'existència de les lesions i el seu abast era un altre, calia, en consonància amb les proves entendre que la part actora havia provat els fets constitutius quant a l'existència de les lesions patides arrel de l'accident i a la seva consolidació. Per el contrari, respecte de la indemnització que correspon percebre a la part agent, el jutjador a quo sí que atribueix eficàcia probatòria a l'informe elaborat pel Sr. Sanz, atès que determina que, en fase d'execució de sentència, es procedirà a l'adaptació de les previsions de l'informe al barem que es segueix al Principat d'Andorra. Únicament, com que el barem emprat és diferent al que s'empra a les Valls d'Andorra per a la valoració de les lesions, es difereix a la fase d'execució de sentència la valoració de les partides ja determinades per l'informe, la qual cosa significa l'atribució d'eficàcia probatòria al mateix, a diferència del que sustenta el recurrent.

V.- I en darrer terme, pel que es refereix a les costes processals, s'escau posar de manifest el que segueix. En primer lloc, el fet que no s'hagi efectuat cap reclamació judicial no pot impedir que d'acord amb el principi del venciment objectiu, contingut al Codi 7,51,5, li siguin imposades al litigant vençut les costes derivades del procés. Quant al segon argument, consistent en que no s'ha provat l'abast del perjudici patit i no se li ha pogut oferir cap indemnització. Tampoc aquest darrer extrem pot ésser admès. En efecte, l'asseguradora defenent podia haver procedit a concertar una visita amb la víctima de l'accident de circulació, per d'aquesta manera poder conèixer l'abast de les lesions que patia la víctima de l'accident provocat pel seu assegurat. I una volta valorades les lesions existents, bé prèvia visita a la víctima o bé demanant els informes mèdics de la mateixa arrel de l'accident patit, podia haver ofert la indemnització corresponent als danys i lesions patits, de forma que al no haver-ho fet així, no pot ara pretendre que no ha pogut oferir cap indemnització, atès que la diligència en la reparació integral del dany l'obligava a actuar en el sentit indicat. Si a aquest extrem, s'afegeix que totes les pretensions articulades per la part defenent han estat refusades per la sentència i que solament s'ha deferit a la fase d'execució de sentència la quantificació de les partides fixades per l'informe acompanyat per l'agent a la demanda, s'ha de concloure també, des d'aquest punt de vista que, en tot cas, es tracta d'una hipòtesi d'estimació substancial, per la qual cosa tampoc des d'aquesta òptica es pot excloure la imposició de les costes processals.

VI.- La desestimació del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició a la part recurrent de les costes d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del Sr. Galván i l'asseguradora Carranza contra la sentència, de data 18-05-2010, dictada per l'Hble. Batlle i confirmar íntegrament la seva part decisòria. S'escau imposar a la part recurrent les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.