• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018

Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 30 novembre 2010 (ROJ STSJAD 273/2010 ; ECLI:AD:TSJADAD:2010:273)

Faits et procédure

Une demande de séparation de corps a été introduite le 4 septembre 2008 par Mme Barba contre M. Puga, son époux. Elle sollicitait l'attribution de la garde et de la custodia des deux enfants mineurs issus du couple, l'usage du domicile conjugal, un droit de visite au profit du père, une pension alimentaire de 700 euros mensuels, ainsi que la dissolution du régime matrimonial. Dans sa réponse, M. Puga acceptait la séparation mais contestait la pension alimentaire. Par demande reconventionnelle, il demandait la garde des enfants ou, à titre subsidiaire, une garde partagée.

Par jugement du 10 juin 2010, le Tribunal unipersonnel, Section civile, a prononcé la séparation, dispensé les époux du devoir de cohabitation et dissous le régime matrimonial. Il a maintenu l'autorité parentale conjointe, attribué la garde et la custodia des enfants à la mère, ainsi que le domicile familial. Il a fixé un droit de visite minimal au père et mis à sa charge une pension alimentaire de 600 euros mensuels. Il a rejeté la demande reconventionnelle et n'a pas accordé de prestation compensatoire.

M. Puga a interjeté appel. Il demandait la révocation du jugement et l'attribution de la garde, ou à défaut une garde partagée. La Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia a rendu son arrêt le 30 novembre 2010.

Question de droit

La Cour devait déterminer si l'état de santé mentale de la mère et sa consommation d'alcool, établis par les pièces du dossier, étaient d'une gravité suffisante pour justifier qu'elle soit privée de la garde et que celle-ci soit confiée au père. Elle devait aussi apprécier si la garde partagée, demandée à titre subsidiaire, était envisageable au regard de l'âge des enfants, des relations entre les parents et de leurs disponibilités respectives.

Le premier moyen, tiré de ce que le premier juge aurait retenu à tort un mobile économique et méconnu les pièces produites par l'appelant, est traité de manière distincte (infra, §1).

Solution et dispositif

La Cour rejette l'appel et confirme intégralement le jugement. Elle ne statue pas sur les dépens d'appel.

1. Sur le grief tiré du mobile économique. La Cour écarte ce moyen. Elle relève que les arguments du père relatifs à l'aptitude de la mère apparaissent pour la première fois dans la procédure. Elle observe aussi que, dans l'Aute de mesures provisoires du 4 juin 2008, M. Puga avait accepté l'attribution de la garde à la mère et s'était opposé à la seule pension demandée. Elle considère que ce revirement ne constitue que « la mera constatació d'un fet », sans valeur de fondement de la décision de première instance.

2. Sur l'aptitude de la mère à assurer la garde. La Cour retient que les constats médicaux ne suffisent pas à priver la mère de la garde. Elle relève notamment une tentative d'intoxication médicamenteuse

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, 30 de novembre de 2010

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 4 de setembre del 2008 la representació processal de la Sra. Barba va formular demanda de separació matrimonial contra el Sr. Puga, sol·licitant que es dictés Sentència establint que la pàtria potestat dels dos fills menors dels litigants corresponia als dos progenitors, atribuint la seva guarda i custòdia a la seva mare i atorgant-li igualment l'ús del domicili conjugal, fixant un règim de vistes a favor del pare dels nens que detallava, establint una pensió d'aliments a favor dels menors i a càrrec del seu pare de 700 euros mensuals, més la meitat de les despeses extraordinàries d'aquests i disposant la dissolució del règim econòmic matrimonial.

II.- La representació processal del Sr. Puga va contestar a la demanda en data 9 d'octubre del 2008 acceptant que es declarés la separació dels esposos, però oposant-se a la pensió que es demanava en favor dels fills, al·legant que la seva situació econòmica no li permetia pagar-la i formulant demanda reconvencional sol·licitant l'atribució de la guarda i custòdia dels fills comuns al seu mandant o, subsidiàriament, que fos compartida entre els dos progenitors, fixant un règim de visites a favor de la seva mare, atribuint-li a ella el domicili familiar i establint una pensió d'aliments a favor dels menors a càrrec dels dos progenitors de 800 euros mensuals, a revisar anyalment d'acord amb l'IPC, i anant a càrrec dels dos per meitat les despeses extraordinàries dels menors.

III.- La representació processal de la Sra. Barba va contestar a la demanda reconvencional interposada pel Sr. Puga oposant-se a la mateixa pels arguments que exposava.

IV.- L'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, va dictar Sentència en data 10 de juny del 2010 estimant substancialment la demanda de separació matrimonial promoguda en data 11 de setembre del 2008 per la Sra. Barba i desestimant la reconvencional interposada pel Sr. Puga, declarant la separació matrimonial dels esposos, quedant dispensats del deure de convivència, com també la dissolució del règim econòmic matrimonial i disposant que la pàtria potestat sobre els fills comuns seria compartida entre els dos progenitors, atribuint la guarda i custodia dels nens a la seva mare, com també el domicili familiar, fixant un règim de visites del pare amb caràcter de mínims i condemnant al Sr. Puga a satisfer mensualment una pensió d'aliments en favor dels seus fills per un import de 600 euros, en les condicions que especificava, i sense donar lloc a fixar pensió compensatòria entre consorts, ni efectuar especial pronunciament respecte de les costes del procediment.

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació el Sr. Puga i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i que se li atorgui a ell la guarda i custòdia dels fills dels litigants o, subsidiàriament, que s'estableixi la guarda i custòdia compartida dels mateixos entre els dos progenitors.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Com a primer greuge contra la decisió de la Sentència d'instància argumenta el Sr. Puga que l'Hble. Batlle ha considerat que la seva oposició a la demanda de la Sra. Barba s'havia fonamentat en criteris econòmics i que aquesta suposició no sols és falsa i vexatòria, sinó que suposa que no s'han tingut en compte els elements de prova que ell ha aportat.

Malgrat el recurrent s'hagi pogut sentir molest per les afirmacions que conté la Sentència recorreguda, el que porta a l'Hble. Batlle a desestimar la seva petició de que se li atorgui a ell la guarda i custòdia dels fills comuns és que no considera provat que la Sra. Barba no pugui desenvolupar aquesta tasca de manera idònia, tenint en compte, a més a més, que és cert que els arguments que exposa el Sr. Puga en aquest sentit apareixen per primera vegada en aquest procediment, mentre que de l'Aute de mesures provisionals de data 4 de juny del 2008 es dedueix que ell va acceptar en aquell moment que la guarda i custòdia dels seus fills se li atorgués a la seva mare i que si es va oposar a la demanda va ser perquè entenia que la pensió que aquesta demanava en favor dels seus fills era excessiva. El recurrent afirma que això va ser degut al consell del seu advocat, sense que suposés en cap cas una renúncia a demanar-ho més tard, però, per un cantó, aquest canvi de posició en un termini tant breu de temps és com a mínim estrany i, per un altre, no és aquest el fonament en virtut del qual es desestima la seva demanda reconvencional, ni pot tenir altre valor per aquesta Sala que la mera constatació d'un fet, raó per la qual no es pot tenir en compte aquest primer greuge del recurs.

II.- El motiu que s'ha d'analitzar a l'hora d'estimar o no aquest recurs és si s'ha de considerar o no que la salut i les circumstàncies que afecten a la Sra. Barba són d'entitat suficient per entendre que se l'ha de privar de la guarda i custòdia dels seus fills i aquesta s'ha d'atorgar al recurrent, que sí està capacitat per tenir-ne cura.

No existeixen dades a les actuacions que portin a pensar que el Sr. Puga no és un bon pare, ni que no estigui capacitat per tenir cura dels seus fills, més enllà del fet que les constants baralles entre els progenitors, que han propiciat que hagi estat precisa la intervenció del Servei de Policia diverses vegades, porten a pensar que tots dos tenen un caràcter poc conciliador, perquè les confrontacions entre dues persones no arriben als punts als que aquestes han arribat si un dels dos intenta impedir-ho i si bé és veritat que el fill gran manifesta que la Sra. Barba parla malament del seu marit, els mestres dels nens afirmen que és el Sr. Puga el que fa queixes i comentaris pejoratius de la seva esposa, mentre que ella no ho fa (foli 290).

Pel que fa a la Sra. Barba ha quedat acreditat a les actuacions que el 14 d'agost del 2008 va ingerir diversos medicaments barrejats amb alcohol, de tal manera que va haver d'intervenir el Servei de Policia i va ser ingressada per aquesta causa a l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell (foli 159). D'altra banda de l'informe elaborat pel Dra. Esteban es dedueix que el 27 d'agost del 2008 la Sra. Barba va ser visitada pel Serveis de Salut Mental del SAAS per presentar simptomatologia ansiosa depressiva com a conseqüència de la separació del seu marit, que afirmava que l'assetjava psicològicament (foli 35)i de l'informe elaborat pel Dr. Peña en data 26 de novembre del 2009 (foli 276) es dedueix que la Sra. Barba va estar ingressada als Serveis de Salut Mental de la SAAS l'onze de maig del 2009 per valoració i tractament del seu quadre d'intoxicació alcohòlica i benzodiazepina, constatant en les visites subsegüents que patia un trastorn de personalitat de característiques límits amb predomini d'inestabilitat emocional, sentiments crònics de buit, episodis d'impulsivitat i irritabilitat i abús d'alcohol, seguint un tractament terapèutic amb el psicòleg.

III.- Malgrat tot, no considerem que aquestes constatacions siguin suficients per privar a la Sra. Barba de la guarda i custòdia dels seus fills per les raons que a continuació s'exposen:

La Sra. Barba ha estat sempre una bona mare, com reconeix el mateix Sr. Puga en la seva confessió en judici (foli 300 en relació al 71), els nens són molt petits, ja que un d'ells va nàixer l'any 2001 i l'altre el 2005 (folis 21 i 22), de tal manera que, especialment el petit, és lògic que encara estigui molt lligat emocionalment a la seva mare, tenint en compte a més a més que, com a mínim a partir del mes de setembre del 2007 en que es va presentar la demanda d'adopció de mesures provisionals (foli 23), els nens conviuen amb ella, gaudint el pare d'un règim de visites. Altrament, d'acord amb els informes dels metges que els visiten, els nens estan ben cuidats des del punt de vista sanitari (foli 164 a 167 i 170) i, segons posa de relleu l'informe de la Dra. C.B. (foli 290), els mestres manifesten que els menors arriben en bon estat i cuidats a l'escola. Pel que fa als problemes escolars del nen més gran, no s'ha acreditat que aquests siguin conseqüència de l'actitud de la seva mare, sinó que cal considerar lògic que hagin estat produïts per la separació dels pares i els problemes que aquesta ha comportat, i que tots dos haurien d'intentar evitar, i que poden haver afectat més a un nen que en el moment de la separació tenia al voltant de sis anys, que no pas a un que en aquell moment en tenia dos. D'altra banda, la Dra. C.B. considera que els problemes que pateix la Sra. Barba han anat minvant des de l'estiu i el Dr. Conde, en l'informe que elabora a petició de l'Hble. Batlle en data 17 de maig del 2010 (foli 370 i ss), estima que la pacient ha millorat de la seva simptomatologia psiquiàtrica, ja no pren medicaments antidepressius, no presenta símptomes psicòtics, la seva afectivitat és lleugerament hipotímica, presentant certa tristesa i baixa autoestima, però la seva simptomatologia ansiosa-depressiva i bulímica ha anat remetent, de tal manera que, malgrat la seva personalitat té trets de tipus límit, la pacient està estabilitzada i està capacitada per poder assumir de forma adequada i afectiva la custòdia dels seus dos fills.

IV.- Pel que fa a la petició subsidiària del Sr. Puga en el sentit de que s'estableixi la custòdia compartida dels menors entre els dos progenitors, cal destacar que aquesta possibilitat és adient quan repercuteix en benefici dels menors i és precís per la seva efectivitat que per l'edat dels fills aquests puguin restar tant amb el seu pare com amb la seva mare sense que això suposi per ells un trasbals, cosa que especialment en el cas d'en Pérez no sembla factible per la seva edat. És necessari també que entre els progenitors es doni una relació que com a mínim permeti el diàleg, ja que si bé no és imprescindible que es doni una bona entesa, ja que això no succeeix sovint, si que cal que es puguin comunicar entre ells per organitzar la vida dels nens i per tal que les seves pautes educatives no difereixin en extrem, circumstància que evidentment, com a mínim de moment, no es dona en el cas d'autes en el què la situació de crispació entre els litigants és màxima, com posa de relleu la necessitat freqüent de que intervingui el Servei de Policia. D'altra banda, és precís igualment que els dos progenitors tinguin uns horaris que els hi permetin tenir cura dels seus fills i cal tenir en compte que, mentre la Sra. Barba és mestra i per tant té uns horaris similars als dels seus fills, el Sr. Puga és bomber i, com destaca l'Aute de 4 de juny del 2008 (foli 30), ell mateix va manifestar en aquell moment que no es podia fer càrrec dels seus fills per manca de disponibilitat horària i no s'ha acreditat que quan va presentar la seva demanda reconvencional, quatre mesos més tard, aquesta situació hagués canviat, ja que com posa de relleu el document que consta al foli 206 el servei de bombers preveu uns torns de 12 hores (de 8 a 20 al dia per un torn i de 20 a 8 per un altre) i determinats caps de setmana una guàrdia de 24 hores.

V.- Malgrat la desestimació del recurs no procedeix fer especial pronunciament respecte de les costes d'aquesta alçada atesa la naturalesa del procediment i de conformitat amb allò que disposa el capítol X de la Novel·la 82.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Puga contra la Sentència dictada en data 10 de juny del 2010 per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, que CONFIRMEM íntegrament,sense fer especial pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.