• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018

TSJ d'Andorre, Sala Civil, 23 décembre 2010, STSJAD 281/2010 (ECLI:AD:TSJADAD:2010:281)

Note méthodologique : la référence canonique transmise (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la présente fiche reprend les identifiants figurant dans le texte intégral de la décision (ROJ, ECLI, numéro de recours).

Faits et procédure

Les époux Oller et Sevillano, mariés sous le régime de la communauté de biens réduite aux acquêts (« règim de guanys », selon la décision), se sont séparés. La décision ne précise pas la date du mariage ni celle de la séparation de fait, mais indique une durée de cohabitation de vingt et un ans. De cette union est née une fille, majeure à la date de la demande et âgée de dix-neuf ans lors de l'examen du litige. La demande du mari, formée le 15 octobre 2009, tendait notamment à la séparation, à l'attribution de la jouissance du domicile conjugal, à la répartition par moitié des frais d'études de la fille, et à la régularisation de la gestion du patrimoine commun.

Par demande reconventionnelle du 29 octobre 2009, l'épouse sollicitait une pension d'aliments pour la fille, fixée à 700 euros mensuels, et une pension compensatoire de 1 750 euros mensuels, en raison de son état de santé. Le mari s'opposait à ces prétentions, admettant tout au plus une pension compensatoire de 150 euros.

Par jugement du 9 juin 2010, le Tribunal unipersonnel (Secció Civil) a attribué le domicile familial à l'épouse, fixé une pension d'aliments de 550 euros à la charge du père, réparti par moitié les dépenses extraordinaires de la fille, et accordé à l'épouse une pension compensatoire de 200 euros. Il a rejeté les autres demandes financières pour inadéquation de la procédure.

Les deux parties ont interjeté appel. L'épouse demandait la majoration de la pension compensatoire (50 % de ses dépenses, et au minimum 600 euros) ainsi que la condamnation du mari à supporter la moitié des mensualités du prêt hypothécaire et des charges de copropriété du logement commun. Le mari sollicitait la réduction de la pension alimentaire à 200 euros et le rejet de toute pension compensatoire.

Question de droit

La Sala Civil était saisie de trois questions :

1. Les conditions d'octroi et le montant de la pension compensatoire, au regard de l'article 57 de la LQM (dénomination reprise telle quelle par la décision, son développement n'y figurant pas), qui subordonne le droit à pension à l'existence d'un déséquilibre économique entre époux causant une aggravation de la situation antérieure de l'époux demandeur.

2. Le montant de la pension d'aliments due pour un enfant majeur poursuivant des études supérieures, eu égard à ses besoins et aux capacités contributives du débiteur.

3. La possibilité, dans le cadre de la séparation, de condamner l'un des époux à rembourser à l'autre les sommes acquittées pour le remboursement du prêt hypothécaire et les charges afférentes au bien indivis.

Solution et dispositif

Sur la pension compensatoire. La Cour constate que l'épouse a subi

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 23 de desembre de 2010 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal del Sr. Oller va formular demanda contra la Sra. Sevillano en data 15 d'octubre del 2009, sol·licitant que es declarés la separació dels esposos, cessant l'obligació de convivència, que s'atribuís a la demandada l'ús del domicili que havia estat conjugal, no fent cap pronunciament sobre l'exercici de la pàtria potestat i guarda i custòdia de la filla comuna atesa la seva majoria d'edat i que s'acordés que el seu mandant s'havia de fer càrrec del 50% de les seves despeses, ja que havia iniciat estudis a Saragossa, admetent en principi fer-se càrrec d'un import de 426 euros mensuals en aquest concepte. Finalment, pel que fa al patrimoni de la parella, sol·licitava que es regulessin diverses qüestions relatives a la conservació, ús i titularitat dels béns comuns.

II.- En data 29 d'octubre del 2009 la representació processal de la Sra. Sevillano va contestar a la demanda oposant-se a la mateixa i formulant demanda reconvencional, sol·licitant que es pronunciés la separació dels esposos, que s'atribuís a la seva mandant l'ús del domicili familiar, que la pàtria potestat sobre la filla comú fos exercida pels dos progenitors i se li atribuís a la seva mandant la seva guarda i custòdia, ja que, malgrat aquesta era major d'edat no era independent, que es fixés una pensió mensual a càrrec del pare i en benefici de la seva filla de 700 euros mensuals i una pensió compensatòria en benefici de la seva mandant de 1.750 euros mensuals, atesa la seva situació de minusvalidesa. Pel que fa al patrimoni dels consorts, manifestava que es van casar subjectes al règim de guanys i sol·licitava que es prenguessin les mesures que enumerava respecte d'ells.

III.- La representació processal del Sr. Oller es va oposar a les peticions de l'adversa, excepte pel que fa a les mesures què ell ja havia sol·licitat, admetent pagar, com a màxim, una pensió compensatòria a favor de la Sra. Sevillano de 150 euros.

IV.- L'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, va dictar Sentència en data 9 de juny del 2010 estimant parcialment tant la demanda principal com la reconvencional formulades per les parts, atribuint el domicili familiar a la Sra. Sevillano mentre visqués al Principat, condemnant al Sr. Oller a satisfer mensualment una pensió d'aliments per la seva filla amb un import de 550 euros, satisfent els dos progenitors per meitat les despeses extraordinàries de la mateixa, i una pensió compensatòria a favor de la Sra. Sevillano d'un import de 200 euros, desestimant els restants pediments econòmics dels litigants per raó d'inadequació de procediment i sense fer especial pronunciament respecte de les costes de la instància.

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Sevillano i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació parcial en el sentit de modificar la suma que el seu espòs li ha de abonar mensualment en concepte de pensió compensatòria i fixant-la en el 50% de les despeses acreditades per la seva mandant o, subsidiàriament, en el 50% de les personals de l'adversa i que no pot ser inferior a 600 euros, i establir l'obligació del Sr. Oller de fer-se càrrec d'abonar el 50% del préstec hipotecari i de les despeses comunitàries de l'habitatge conjugal de propietat comú, tant vençudes com per vèncer, imposant a l'adversa les costes del procediment.

VI.- Contra la mateixa resolució formula igualment recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Oller i, pels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació parcial en el sentit de fixar la pensió que el seu mandant ha de pagar en concepte d'aliments a favor de la seva filla en 200 euros mensuals i resolent que no escau atorgar una pensió compensatòria a favor de la Sra. Sevillano, confirmant els demés pronunciaments i sense fer especial imposició de les costes de la instància.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Com a primer motiu del seu recurs la representació processal de la Sra. Sevillano s'oposa a la decisió de la Sentència d'instància de fixar la pensió compensatòria a la què té dret la seva mandant en dos-cents euros, considerant que és procedent establir-la en un 50% de les despeses que ella té com a conseqüència de la seva discapacitat, que valora en 2.874,38 euros (foli 95), o en el mateix percentatge calculat sobre les despeses del seu espòs, i mai per sota dels 600 euros, mentre que pel contrari el Sr. Oller argumenta com a primer motiu del seu recurs que no procedeix condemnar-lo a pagar cap tipus de pensió, perquè la situació econòmica de la seva esposa és conseqüència de la malaltia i no pas de la separació matrimonial.

L'article 57 LQM disposa que en cas de separació o divorci el cònjuge que experimenti un desequilibri econòmic en relació a l'altre i que ocasioni un empitjorament respecte de la seva situació anterior en el matrimoni té dret a una pensió que es fixarà d'acord amb uns determinats paràmetres.

En el cas present es evident que la Sra. Sevillano ha patit un desequilibri econòmic com a conseqüència de la seva separació, ja que, malgrat en els últims anys de la convivència entre els esposos aquesta ja estava afectada de discapacitat, com reconeix el Sr. Oller en la seva demanda, les importants despeses que havia de suportar per aquesta causa, entre altres coses en concepte d'ajuda personal, quedaven cobertes pels ingressos del marit, mentre que en el moment actual els hi ha de fer front ella amb uns recursos escassos, de tal manera que la seva situació ha empitjorat respecte d'aquella que gaudia mentre els esposos convivien.

II.- Pel que fa a l'import de la pensió compensatòria a la què, per aquesta raó, té dret la Sra. Sevillano, aquest no s'ha de relacionar exclusivament amb les seves despeses, o amb les del seu marit, sinó que l'article 57 LQM estableix uns paràmetres que cal tenir en compte a aquests efectes.

Així per determinar-la cal tenir en compte l'edat i l'estat de salut d'aquell que té dret a reclamar-la i, malgrat la citada senyora té en l'actualitat 49 anys (foli 23), el seu estat de salut és molt precari havent estat declarada en situació de discapacitat d'un 77%, fet que l'obliga a recórrer a l'assistència d'un altre persona per atendre les seves necessitats personals (folis 52 i 56) i porta a considerar-la com una gran invàlida (foli 57). Aquesta situació té repercussions també en un altre dels paràmetres que d'acord amb l'article 57 LQM cal tenir en compte per fixar aquesta pensió i és les possibilitats d'accés a un lloc de treball que en aquest cas són nul·les. D'altra banda, segons manifesten les parts la Sra. Sevillano no sols va tenir cura de la família creada pels litigants, sinó que va treballar en el negoci familiar (Disaneva) com reconeix el seu espòs en les seves conclusions i la convivència conjugal va durar 21 anys (foli 23).

Pel que fa als recursos econòmics i les necessitats de cada cònjuge, la demandant reconvencional té uns ingressos de 740,31 euros en concepte de pensions d'invalidesa (foli 54 i 55), mentre que valora les seves despeses en 2.874 euros i el Sr. Oller manifesta que en l'actualitat cobra menys que quan es va formular la demanda i que, per tant, no es pot fer càrrec ni tant sols de la pensió a la qual se'l condemna.

És cert que els ingressos del Sr. Oller han disminuït des del moment en què va presentar la demanda, així de l'extracte de punts de la CASS que consta al foli 23v es dedueix que el mes de setembre del 2009 el citat senyor cobrava 3.375 euros del despatx d'arquitectura "X." i 782,63 del "Esqui Club", mentre que a partir del mes de gener 2010 en va cobrar 2.280 del despatx i aporta un escrit en el què es documenta un acord de resolució de relació laboral de mutu acord respecte del Club d'esquí (foli 117). No obstant, el citat acord sols està signat pel Sr. Oller, tractant-se d'un pacte al que es va arribar el mes d'octubre del 2009 és estrany que el citat senyor no rebi cap suma en concepte de vacances, ni cap import en concepte de quitança i no s'ha aportat a les actuacions cap prova de la veracitat d'aquest pacte, ni de les raons per les quals es va resoldre la relació existent. Per últim, cal tenir en compte que en el citat extracte de punts de la CASS consta que l'u de gener del 2010 el recurrent era assalariat de "Z.", encara que no aparegui amb quin import se'l retribueix.

Per totes aquestes raons, valorades conjuntament d'acord amb el criteri de la sana crítica, entenem que cal augmentar l'import de pensió compensatòria que el Sr. Oller ha de pagar en benefici de la Sra. Sevillano a 300 euros mensuals, en primer lloc perquè, malgrat el citat senyor s'ha de fer també càrrec d'una pensió d'aliments a favor de la seva filla mentre aquesta cursi estudis superiors, no per això pot desatendre les necessitats de la seva esposa quan aquesta és legalment mereixedora d'aquesta prestació i, en segon lloc, perquè malgrat les despeses de la Sra. Sevillano són molt importants, no per això es pot privar al seu espòs d'allò necessari per viure ell també dignament imposant-li el pagament d'un import superior. Tenint en compte que, si bé és cert que la citada senyora ha de fer front a la meitat de la quota del préstec hipotecari i de les despeses de la comunitat, igual que el seu marit, aquest és un patrimoni amb el que sempre poden comptar per subvenir a les seves necessitats.

III.- La Sra. Sevillano sol·licita com a segon punt del seu recurs que es condemni al contrari a retornar a seva mandant les quantitats abonades per aquesta fins aquell moment per suplir l'omissió de la seva obligació de contreure al 50% de les despeses derivades del préstec amb garantia hipotecaria contret amb l'entitat "Banca Privada d'Andorra" per tal d'adquirir l'habitatge familiar de titularitat conjunta, incrementada amb els corresponents interessos legals i al pagament també del 50% de les despeses de comunitat i/o extracomunitàries vençudes i per vèncer inherents a la unitat immobiliària propietat dels dos litigants. No obstant, com posa de relleu l'Hble. Batlle, la liquidació del règim econòmic del matrimoni s'ha de tramitar en un procediment específic i mentre perduri la comunitat derivada del règim de guanys cada un dels propietaris s'ha de fer càrrec de la part proporcional de les despeses que aquesta comporta, sense que la Sentència que declara la separació dels esposos pugui donar resposta a la reclamació que la Sra. Sevillano fa en el seu recurs de que li siguin abonades les quantitats que ella ha pagat en aquests conceptes, raó per la qual tampoc aquest motiu es pot estimar.

IV.- El Sr. Oller argumenta com a segon motiu del seu recurs que l'import de 550 euros que li imposa la Sentència d'instància en concepte d'aliments a favor de la seva filla sobrepassa el que aquesta precisa per atendre les seves necessitats i les seves possibilitats econòmiques, raó per la qual sol·licita que sigui fixada en 200 euros mensuals.

De la relació de despeses de la Sra. Esteban que es recull al foli 69 es dedueix que aquesta al·lega necessitar la suma de 698 euros mensuals, que aquesta Sala considera correcta ateses les presumibles necessitats d'una noia de 19 anys, tenint en compte també que aquesta edat es poden obtenir ingressos suplementaris per raó de classes particulars o cura de menors. Pel que fa a les despeses universitàries de matrícula material i llibres, cal destacar que aquesta rep una beca d'estudis del Govern andorrà per un import de 4.517,82 euros anuals (foli 306), raó per la qual considerem que aquesta, mentre perduri, compensa les despeses que suposen els seus estudis universitaris i per tant el seu progenitor sols s'ha de fer càrrec de la part que li correspongui de les primeres. Si tenim en compte que, atesa la situació econòmica de la seva mare, aquesta no es pot assumir la meitat que li correspondria de les mateixes, considerem que seu progenitor ha d'abonar en aquest concepte la suma de 450 euros mensuals.

V.- En estimar-se parcialment els dos recursos no es fa expressa imposició de les costes que aquests hagin pogut generar de conformitat amb allò que disposa el capítol X de la Novel·la 82.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR PARCIALMENT els recursos d'apel·lació interposats per les representacions processals de la Sra. Sevillano i del Sr. Oller contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 9 de juny del 2010 que REVOQUEM PARCIALMENT sols pel que fa a la pensió d'aliments que el Sr. Oller ha de pagar en benefici de la seva filla, que fixem en 450 euros i la que ha d'abonar com pensió compensatòria a favor de la Sra. Sevillano que establim en 300 euros en les mateixes condicions que recull aquesta resolució, que CONFIRMEM en tots els demés punts, sense fer especial pronunciament respecte de les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.