• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

ATSJAD 30/2011 (Tribunal supérieur de justice d'Andorre, Sala civil, 22 février 2011, recours n° A191/10)

Faits et procédure

Par un aute du 8 mars 2010, le Tribunal de batlles d'Andorre a, dans le cadre de la cessation de paiements et de la faillite de la société O. SA, prononcé la faillite personnelle de ses dirigeants de droit et de fait, MM. Tejera et Zurita, à compter du 8 septembre 2008. Il a désigné un administrateur judiciaire chargé des biens et droits des intéressés, ainsi qu'un contrôleur. Il a en revanche rejeté la demande de la société Cano SA tendant à étendre la faillite à la société Alcalá SA, ainsi que les demandes formulées par M. Sarabia, tant en qualité d'avocat de M. Puga qu'en nom propre, tendant à la faillite personnelle de Cano SA.

Deux recours ont été formés devant la Sala civil du Tribunal supérieur de justice : l'un par M. Zurita, qui sollicitait la révocation de l'aute ; l'autre par Cano SA, qui contestait le refus d'étendre la faillite à Alcalá SA. Cano SA demandait également la confirmation de la décision de première instance, tandis que l'administrateur judiciaire de la société faillie ne s'opposait pas à l'extension à Alcalá SA, mais sollicitait l'extension à l'ensemble du groupe, et s'opposait au recours de M. Zurita. MM. Zurita et Tejera ont conclu au rejet du recours de Cano SA.

Selon la décision, M. Zurita faisait valoir qu'il avait renoncé à ses fonctions et notifié la situation de faillite dès le 20 septembre 2002, qu'il n'était pas responsable de l'insuffisance comptable, faute d'avoir été en mesure de conserver la comptabilité après la remise des clés des locaux, et que la situation de la société était antérieure à son arrivée. Cano SA soutenait qu'Alcalá SA, dont elle contestait la qualité de simple société holding, était en réalité contrôlée par MM. Tejera et Zurita, de sorte que l'extension de la faillite se justifiait par le mécanisme de la levée du voile social.

Question de droit

La décision soulève deux questions principales.

Première question : la faillite peut-elle être étendue à une personne morale qui détient la totalité ou une partie du capital de la société faillie, alors que le décret du 4 octobre 1969 sur la cessation de paiements et la faillite ne vise pas expressément les associés ou actionnaires ?

Seconde question : un dirigent peut-il échapper à l'extension personnelle de la faillite en invoquant sa renonciation à ses mandats et la notification de l'état de cessation de paiements, alors qu'il a conservé la maîtrise de fait de la société et que la comptabilité n'a pas été conservée ?

Solution et dispositif

La Sala civil rejette l'ensemble des recours. Sur le premier point, elle relève que la société Cano SA ne détient que 33 % du capital d'Alcalá SA, de sorte que la qualification de société mère unique n'est pas établie, et que la requérante était elle-même actionnaire de la société faillie à hauteur d'un tiers. Au-delà de cette appréciation factuelle, elle retient une considération de principe : le décret de 1969 prévoit l'extension de la faillite aux administrateurs, de fait ou de droit, apparents ou occultes, mais non aux actionnaires ou titulaires du capital social. Cette mesure, conçue comme une conséquence d'un manquement à la diligence des administrateurs et en raison de s

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 22 de febrer de 2011

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 8-03-2010 l'Hble. Tribunal de Batlles ha dictat Aute, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX: Primer.- No donar lloc a la petició formulada per la representació processal de la societat Cano en mèrits del seu escrit datat del 13 de novembre del 2008, i consistent en què es faci extensiva la declaració de fallida pronunciada en el seu dia en el marc de les presents actuacions prop de la societat Alcalá SA

Segon.- No donar lloc als pediments formulats pel Sr. Sarabia, mitjançant els escrits per ell presentats en dates 19 de juny del 2008 i 21 de gener del 2009, sia en la seva qualitat d'advocat del Sr. Puga, pare del Sr. Tejera, sia en nom propi, a fi que es declari la fallida personal de la societat Cano SA

Tercer.- Declarar en el marc de la cessació de pagaments i fallida de la societat O. SA, la fallida personal dels seus dirigents de dret i de fet Sr. Tejera i Sr. Zurita, a partir del dia 8 de setembre del 2008.

Quart.- Nomenar administrador judicial dels béns i drets de la fallida personal del Sr. Tejera i del Sr. Zurita al Sr. Alfaro amb domicili professional radicat al XXXX, el qual haurà de procedir a efectuar les operacions previstes als articles 60 i concordants del Decret de cessació de pagaments i fallida, de data 4 d'octubre de 1969, una volta hagi acceptat el càrrec pel qual ha estat nomenat.

Cinquè.- Nomenar controlador de la fallida suara pronunciada al Sr. Benítez amb domicili professional al XXXX.

Sisè.- Donar publicitat dels apartats tercer, quart i cinquè de la present resolució judicial, mitjançant la publicació d'edicte als taulers d'anuncis de les Parròquies, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra i a la premsa, fent constar que per tot al cap de trenta dies des de llur publicació tots els creditors hauran d'haver lliurat els justificants dels seus crèdits a l'administrador judicial, a fi que els verifiqui i n'efectuï la relació corresponent.

Setè.- Notificar la present resolució judicial a les parts interessades".

II.- La representació processal del Sr. Zurita va interposar recurs contra la resolució d'instància i, en data 20-09-2010, va presentar escrit de conclusions, segons el qual i pels motius continguts en el mateix demana la revocació de l'Aute dictat a la instància. Tanmateix, consta que la representació processal de Cano SA ha interposat també recurs contra la resolució d'instància i, per escrit de data 22-09-2010, sol·licita la revocació de la mateixa, d'acord amb els arguments continguts en el mateix.

En data 14-12-2010, la representació processal de Cano SA va formular escrit de conclusions, pel qual demanava la confirmació de l'Aute d'instància, amb imposició de les costes processals. En data 15-12-2010, l'administrador judicial de la mercantil en situació de fallida va presentar escrits, pel qual no s'oposa a l'extensió de la fallida a Alcalá, però en aquest cas sol·licita l'ampliació a tot l'entramat societari del grup, mentre que s'oposa al recurs interposat pel Sr. Zurita.

Per escrit, de data 14-01-2011, la representació processal del Sr. Zurita s'oposa al recurs interposat per Cano SA i sol·licita la seva desestimació amb costes processals. I, per escrit de 17-01-2001, la representació processal del Sr. Tejera s'oposa també al recurs interposat per la mercantil Cano SA i sol·licita la desestimació del mateix, amb imposició de les costes processals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- El recurs del Sr. Zurita es fonamenta en els següents greuges o motius. En primer terme, considera que els fets que exposa en el seu escrit de recurs no han estat apreciats pel jutjador d'instància i que disposa, de manera injusta, que no resta acreditada la renúncia als càrrecs ni la notificació de la situació de fallida, així com que no esdevé responsable de les deficiències comptables ni de la situació financera de la societat. Tanmateix nega la veracitat d'altres fets que consten en l'Aute recorregut. Quant a la comptabilitat, assenyala que el fet que la mateixa no consti a les actuacions, no esdevé imputable al recurrent, atès que va prendre totes les mesures al seu abast per a conservar-la, tota vegada que va procedir a lliurar les claus del local. Quant al fet de no haver instat la declaració de fallida de la societat, entén que en data 20-09-2002 va notificar a la Batllia aquesta situació, de manera que és injust que per aquest fet se li estengui la declaració de fallida. Afegeix que també és injust exonerar a Cano SA amb l'argument que els problemes de la societat eren anteriors a l'arribada a la societat, quan aquest fet també concorre en el recurrent. Finalment, la recurrent considera que és, precisament, la seva actuació la que no ha perjudicat mai a la societat i dóna per reproduïdes totes les al·legacions en els seus escrits, a la vegada que adjunta còpia de tres d'ells.

Pel que fa al recurs de Cano SA aquest es fonamenta en impugnar la resolució d'instància pel fet de no estendre la fallida a la societat Alcalá SA, la qual és la societat mare de la mercantil en fallida. Argumenta que la confusió patrimonial i l'expedient de l'aixecament del vel permet veure que Alcalá SA solament es dedica a la tinença d'accions, sense que el fet que Cano SA tingui el 33% de la mercantil fallida faci obstacle a la viabilitat de la pretensió, per quant el Sr. Tejera i Zurita controlen realment tot l'entramat societari.

II.- S'escau iniciar l'examen de les present actuacions per l'estudi del recurs que interposa contra l'Aute de l'Hble. Tribunal de Batlles, la part recurrent Cano SA, segons la qual procedeix l'extensió de la fallida a Alcalá SA

El present recurs no pot prosperar per diverses raons. En primer terme, encara que la part recurrent argumenta en defensa de la seva pretensió que es tracta de la societat mare o matriu i que la mateixa esdevé l'accionista del 100% de la mercantil declarada en fallida, per la qual cosa en consonància amb l'expedient de l'aixecament del vel s'ha d'estendre també la declaració de fallida a la mateixa, de la prova que es troba a les actuacions ressurt que, com indica la resolució d'instància, la mercantil Alcalá SA no és l'accionista única de la mercantil declarada en fallida, sinó que la pròpia recurrent esdevé accionista de la societat mercantil en un 33% i això encara que en l'escrit de conclusions manifesta que aquesta participació del 33% fou derivada de l'engany al qual va ser sotmesa la recurrent i que ara s'ha resolt. Però aquestes manifestacions realitzades en seu de conclusions en aquesta alçada no obsten el fet que, en realitat, la recurrent va ésser titular d'un terç de l'accionariat de la mercantil declarada en fallida.

En segon terme, al marge de les anteriors consideracions, s'ha de concloure amb el jutjador d'instància que el Decret de cessacions de pagaments i fallida, de 4 d'octubre de 1969, preveu l'extensió de la fallida envers els administradors de la societat, ja siguin de fet o de dret, ocults o aparents, però com bé es raona a la instància aquesta possibilitat no es preveu pels accionistes o titulars del capital social de la persona declarada en fallida. Consegüentment, i atès que l'extensió de la fallida es concep com una conseqüència d'una actuació contrària a la diligència deguda per parts dels administradors de la societat, i atesa la seva gravetat, no pot ésser aplicada per l'òrgan judicial a supòsits diferents dels previstos en la norma que regula i contempla la seva previsió. Per tant, d'acord amb les anteriors consideracions, i sens perjudici com s'indica també en la resolució d'instància, de poder sol·licitar, si es reuneixen els pressupòsits que es contenen en el decret de 4-10-1969, la fallida de Alcalá SA; és a dir, condició de comerciant i cessament generalitzat en el pagament dels seus deutes, procedeix refusar la petició articulada mitjançant el present recurs d'extensió de la fallida a Alcalá SA

III.- Quant al recurs del Sr. Zurita, s'ha de posar de manifest, en primer terme, que la Sala examinarà les impugnacions i greuges que es plantegen en relació als arguments que l'Aute d'instància empra per a l'extensió de la fallida, però no procedirà de nou a l'estudi de totes les al·legacions que al llarg del procés ha emès la part recurrent en defensa dels seus interessos, atès que la funció d'aquesta alçada esdevé revisora del procediment quant als motius o greuges que s'identifiquen pel recurrent com a lesius, sense que es pugui efectuar una remissió a tots els documents i al·legacions realitzades en qualsevol fase del procés. En segon terme, el jutjador d'instància posa de relleu que el Sr. Tejera i el Sr. Zurita constaven en el Registre de societats, abans de la declaració de cessació de pagaments i de fallida, com a President i Secretari de la societat i, per tant, es trobaven obligats a promoure, atesa la situació en la qual es trobava la mercantil, la declaració de fallida de la mateixa; cosa que no van fer. Tanmateix argumenta, i aquesta Sala és del mateix criteri, tota vegada que així es desprèn de les actuacions, que el càrrec d'administrador o dirigent del Sr. Zurita no solament es desprenia de la seva actuació real i dels elevats emoluments que percebia per la seva feina, sinó també pel fet que, ja essent membre del Consell d'Administració de la mercantil, el Sr. Zurita coneixia la deficient situació de la mercantil, com ressurt del Consell d'administració celebrat en data 6- 07-2001 i esdevenint administrador únic en la junta de 27-04-2002.

En aquestes coordenades no es pot acollir l'argument que el mateix criteri que serveix per a exonerar a Cano SA,S.A ha de servir per no estendre la fallida a favor del Sr. Zurita, tota vegada que Cano SA va arribar quan els problemes que presentava la societat ja existien. En efecte, aquesta Sala coincideix amb l'apreciació de la prova practicada pel jutjador d'instància i que es conté en el tercer atès, segons el qual la condició d'administrador del Sr. Zurita, a més del reconeixement explícit segons les actes dels consells d'administració i de les juntes d'accionistes, es desprenia del control que, junt amb el Sr. Tejera, ostentaven de les mercantils que controlaven l'accionariat de la mercantil fallida.

IV.- I tampoc pot prosperar l'argument segons el qual va renunciar a tots els seus càrrecs i mandats, a la vegada que ja indicava la situació de fallida de la societat, en l'escrit presentat en el procediment de jurisdicció voluntària, de 20-09-2002, tota vegada que en el mateix procedia al lliurament del joc de claus dels locals de la societat, del seu despatx i armaris, i posava de manifest la greu situació de fallida en la qual es trobava la societat, sense, però, que es procedís per part de la mercantil a sol·licitar la referida declaració de cessació de pagaments, ni tampoc que la renúncia als esmentats càrrecs es fes efectiva i es traslladés al Registre de societats.

En tot cas, segons el que disposen els articles 69 i 70 del Decret de 4-10-1969 l'extensió de la fallida es produeix quan els dirigents de la societat porten a terme actes de mala fe, d'imprudència inexcusable o infringeixen greument les regles i usos del comerç. I, en aquest ordre d'idees, l'article 70 presumeix com a tals actes l'absència d'una comptabilitat conforme als usos de la professió, en relació a la importància del negoci. Des d'aquesta òptica, és obvi que la no aportació de la comptabilitat no pot exonerar a qui ostentava el deure de custodiar la mateixa i, com a dirigent, de portar-la a terme, de manera ordenada i adequada, de l'extensió dels efectes de la fallida. I tampoc es pot argumentar que no esdevé imputable aquesta obligació de portar i conservar la comptabilitat en el fet d'haver dipositat les claus dels locals de la societat i del seu despatx, atès que el deure de conservació i de manteniment de la mateixa, en ares de conèixer els avatars de la societat fins a aquell moment i de poder ésser administrada en endavant exigien disposar no solament dels documents comptables, sinó que els mateixos s'haguessin elaborat en funció de la rellevància del negoci i dels usos del comerç.

IV.- Les anteriors consideracions justifiquen el refús dels dos recursos interposats, per la qual cosa, i en virtut del principi del venciment objectiu, s'escau imposar a les parts recurrents que han vist refusats els seus recursos les costes processals derivades dels mateixos (arg. Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR els recursos interposats per la representació processal de Cano SA i del Sr. Zurita contra l'Aute dictat per l'Hble. Tribunal de Batlles, de data 8- 03-2010, i confirmar íntegrament la seva part decisòria. S'escau imposar als recurrents les costes processals derivades de la desestimació dels seus recursos.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.