• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

Tribunal superior de justice d'Andorre, Sala civil, 28 avril 2011 (STSJAD 97/2011, ECLI:AD:TSJADAD:2011:97)

Note de vérification : la référence canonique fournie dans la fiche (« Juridiction andorrane, — ») est incomplète. La référence ci-dessus est reprise du texte intégral (ROJ et ECLI).

Faits et procédure

La requérante, M^me^ Alvarado, a introduit une action en 2006 contre MM. Tejada et Somoza. Elle demandait la condamnation des défendeurs à lui verser la différence entre la valeur de marché des unités immobilières reçues et celle de la parcelle livrée, avec intérêts et dépens. Le litige porte sur un contrat d'échange (permuta) conclu entre les parties. La décision mentionne deux dates pour ce contrat : il est daté du 13 novembre 1998 dans la plupart des passages, la livraison de la parcelle étant elle-même datée du 13 novembre 2008 dans l'antécédent I. Ces dates ne sont pas expliquées dans le texte.

Le 31 mai 2002, une seconde acte modifiait l'économie de l'opération. M. Somoza acquérait la moitié des droits et des obligations de M. Tejada, et l'emplacement de l'appartement à livrer à la requérante était changé. Le 20 juin 2002, une acte authentique contenait une renonciation expresse à l'action en rescision pour lésion ultra dimidium, formulée en ces termes : « renunciant des d'ara a demanar la restitució de la finca donada en permuta, inclòs pel cas d'evicció i/o lesió "ultradimidium" ».

Le tribunal de batlles (Tribunal de Batlles), par jugement du 16 novembre 2010, a rejeté la demande sans condamnation aux dépens. Les deux parties ont interjeté appel. La requérante demandait la révocation totale du jugement. Les défendeurs demandaient la révocation partielle, limitée à l'absence de condamnation de la demanderesse aux dépens.

La Sala civil du Tribunal superior de justice (magistrat rapporteur : M. Joan Manel Abril Campoy ; président : M. Jean Louis Vuillemin ; magistrate : M^me^ Eulàlia Amat Llari) rejette les deux recours (recours n° 350/10).

Question de droit

Deux questions principales se posaient à la cour :

1. Question de fond et de recevabilité du moyen : l'appelante pouvait-elle soutenir que le contrat lésionnaire était non pas celui de 1998, mais l'acte modificatif de 2002, et ainsi écarter la renonciation contenue dans l'acte de 2002 ?
2. Question de la validité de la renonciation : la renonciation à l'action en rescision pour lésion ultra dimidium, insérée dans un acte public postérieur de vingt jours à la modification contractuelle, était-elle valable et opposable ?

Une troisième question, accessoire, portait sur l'imposition des dépens d'appel au regard de l'état du droit sur la renonciation à la rescision.

Solution et dispositif

Sur le premier moyen de l'appelante, la cour écarte l'argument. Elle relève que la demande initiale fondait la prétention sur le contrat de 1998, et que la requérante ne peut « alterar unilateralment els fets en els quals va fonamentar la seva pretensió resciss ò ria », car cela constituerait « una clara mutació de la causa petendi ». Par surabondance, la cour examine l'hypothèse où l'acte de 2002 aurait été le négoce lésionnaire. Elle juge que l'action ne serait pas davantage viable, en raison de la renonciation.

Sur la validité de la renonciation, la cour estime qu'elle est expresse, qu'elle figure dans un acte authentique et qu'elle est insérée dans les stipulations de l'acte, et pas seulement dans son exposé. Elle relève aussi qu'elle intervient vingt jours après l'acte modificat

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 28 d'abril de 2011.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Alvarado va interposar demanda, de data 31-10-2006, envers el Sr. Tejada i el Sr. Somoza, en virtut de la qual sol·licitava que es dictés sentència condemnatòria respecte dels defenents, per tal que abonessin la quantitat que esdevingués acreditada entre la diferència de valor de mercat de les unitats immobiliàries rebudes i el valor de mercat de la parcel·la lliurada en data 13-11-2008, amb més els interessos i amb imposició de les costes processals.

La representació processal de la part defenent, per escrit de data 12-12-2006, va demanar la desestimació de la demanda, amb imposició de les costes processals a la part agent.

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 16-11-2010, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDIM Que hem de desestimar i desestimem en tots els seus termes la demanda formulada per la Sra. Alvarado contra el Sr. Tejada i el Sr. Somoza, havent d'absoldre a aquests darrers de les pretensions que contra ells s'hi contenen, sense fer especial imposició de les costes judicials ocasionades, havent de fer-se càrrec de les seves cadascuna de les parts litigants i les comunes per meitat".

III.- Ambdues parts litigants han interposat recurs contra la sentència d'instància. Així, la part agent, per escrit de data 1-02-2011, ha articulat llur escrit de conclusions, segons el qual i pels motius continguts en el mateix, demana la revocació total de la sentència. Tanmateix, la part defenent, per escrit de conclusions, de data 28-01-2011, sol·licita la revocació parcial de la sentència, quant a la no imposició de les costes processals a la part agent. Consta a les actuacions que ambdues parts recurrents van procedir a presentar escrits de contesta a les conclusions, essent respectivament de dates 23-02-2011 i 18-02-2011, els de la part agent i defenent, en els quals i, en consonància amb els arguments que s'hi contenen, demanen la desestimació dels recursos interposats de contrari.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- La interposició de dos recursos contra la sentència d'instància exigeix, en primer terme, analitzar el recurs formulat per la part agent i, en virtut del qual, es sol·licita l'estimació de la demanda i, una vegada analitzat aquest, procedeix l'examen del recurs que interposa la part defenent adreçat a la impugnació de la no imposició de les costes processals per la sentència d'instància.

En aquest ordre d'idees, s'escau posar de manifest que els motius o greuges en els quals fonamenta la part agent el seu recurs són, en essència, els que segueixen. En primer terme, manifesta que no està d'acord amb l'asseveració de la sentència que entén que, mitjançant el contracte de 20-06-2002, es va renunciar a l'acció rescissòria. Manifesta que s'ha d'entendre que el contracte lesiu no és el del 13-11-1998, sinó el del 31- 05-2002, que modifica de forma essencial l'anterior. Així, afirma que la renúncia continguda en el contracte de 20-06-2002 conté una clara captació de voluntat, perquè en 20 dies esdevenia impossible valorar, de manera objectiva, si l'operació era justa o no. En segon terme, i quant al fons, considera que s'ha d'abonar pels defenents el complement del preu just, tota vegada que ha restat acreditada la lesió ultradimidium.

II.- El primer dels motius de greuge contra la sentència d'instància estriba en el fet que, a criteri de la recurrent, no esdevé jurídicament correcta l'apreciació de l'existència d'una renúncia a l'acció rescissòria. La part recurrent empra un doble argument contra l'apreciació de la renúncia a l'acció de rescissió per lesió ultradimidium. En primer terme, manifesta que el negoci lesiu no és el contracte de permuta de 13-11- 1998 sinó aquell que modifica substancialment el primer, de data 31-05-2002.

Si s'analitza la demanda interposada per la part agent es pot constatar com la mateixa justifica l'existència d'una lesió ultradimidium, com a vici de la causa onerosa que impedeix que s'assoleixi una determinada equivalència econòmica entre les prestacions en el contracte de permuta, perfeccionat en data 13-11- 1998, de manera que les valoracions a preu de mercat dels béns immobles demana que es refereixin a l'esmentada data. Per a la viabilitat de l'acció rescissòria ultradimidium, continguda en el Codi 4,44,2 i 8 i en les Decretals de Gregori IX (Liber Extra 3,17,3 i 6) esdevé suficient amb la perfecció del negoci susceptible de ser rescindit, sense que es requereixi la consumació del mateix. Malgrat el que s'acaba de dir, en la pròpia escriptura de permuta de 13-11-1998 les parts pacten el traspàs del domini dels béns permutats i estableixen la promesa de no impugnar per cap motiu el contracte de permuta de sòl per vol (cfr. foli 21).

En data 31-05-2002, la part agent i els Srs. Tejada i Somoza van atorgar una escriptura en virtut de la qual el Sr. Somoza adquiria la meitat dels drets i assumia la meitat de les obligacions del Sr. Tejada derivades del contracte de permuta de 1998 i modificaven la ubicació del pis que s'havia de lliurar a la Sra. Alvarado.. Tanmateix en l'escrit de rèplica manté que, igualment, fou el contracte de permuta de 13-11-1998, el negoci que va originar la lesió ultradimidium (foli 220) i en l'escrit de conclusions complementàries de 9-11-2010 (foli 531) es manifesta en el mateix sentit.

Consegüentment amb les consideracions anteriors, ara la part agent, en el seu recurs contra la sentència (vegi's el foli 35 del Rotlle i foli 3 de l'escrit de conclusions) no pot alterar unilateralment els fets en els quals va fonamentar la seva pretensió rescissòria, atès que això comportaria una clara mutació de la causa petendi que justifica la petició continguda en la demanda i encara menys reprotxar a la sentència d'instància que hagi analitzat la procedència de la lesió en el contracte de permuta atorgat entre les parts el 13 de novembre de 1998.

III.- Els anteriors raonaments esdevindrien suficients per a justificar el rebuig del recurs interposat. Nogensmenys, i en ares de produir una resposta quan a la pretensió rescissòria que manté en aquesta alçada, però derivada respecte d'un altre negoci jurídic, com és l'atorgat en data 31-05-2002, al qual ens hem referit en el precedent fonament, i segons el qual es dóna entrada en la meitat dels drets i obligacions al Sr. Somoza i es modifica la ubicació de la unitat immobiliària que ha de ser lliurada a la Sra. Alvarado.. Tampoc si s'entengués que el referit negoci fou el que va originar la lesió a la part agent, podria esdevenir viable l'acció de rescissió per lesió ultradimidium. I no ho podria ser perquè si bé la doctrina civilista del ius commune i la canonista va debatre respecte de la procedència o no de les renúncies coetànies a l'atorgament del negoci jurídic lesiu, diferenciant entre aquelles renúncies simples de les que incorporaven altres declaracions de voluntat (animus donandi) o, fins i tot, de les recíproques, el cert és que en el present cas la renúncia expressa a l'acció rescissòria es conté en una escriptura pública de 20 de juny de 2002, en la qual no solament en la part expositiva s'enuncia la voluntat de renunciar a l'acció rescissòria, sinó que en els pactes de la mateixa s'indica que "renunciant des d'ara a demanar la restitució de la finca donada en permuta, inclús pel cas d'evicció i/o lesió "ultradimidium". I aquesta renúncia posterior en 20 dies a l'atorgament de l'escriptura pública de modificació de la ubicació de la unitat immobiliària i de donar entrada al Sr. Somoza en la permuta, perfeccionada en data 13-11-1998, no pot ésser entesa com una captació de la voluntat de la Sra. Alvarado, no solament per la posterioritat en el temps, sinó també per la successió de negocis jurídics respecte de les finques objecte d'autes, que arrenquen des de l'any 1998 i que es modifiquen el maig de 1992, per les finalitats ja exposades, i que conclouen en data 20-06- 1992 amb la perfecció d'una garantia a la Sra. Alvarado pel compliment de les obligacions derivades de la permuta perfeccionada.

Aquestes consideracions justifiquen el refús d'aquest motiu o greuge del recurs i fan innecessari l'examen de l'altre motiu, relatiu al fons, atès que s'ha entès l'existència d'una renúncia a l'acció rescissòria, de manera que la presència o no de lesió que superi la meitat del preu just no pot, des de l'òptica descrita, justificar el triomf de l'acció rescissòria.

IV.- Quant al recurs que interposa la part defenent, aquest es fonamenta en la no imposició de les costes processals a la part agent. Entén la recurrent que la desestimació íntegra de la demanda justifica la imposició de les costes processals a la part vençuda i que la renúncia a la rescissió per lesió esdevé vàlida i eficaç segons la doctrina, de forma que no es pot entendre, com fa la sentència d'instància, que existeixen dubtes de fet o de dret.

La sentència d'instància, en el seu IV Considerant, estima que no procedeix la imposició de les costes processals, atès que no existeix normativa ni jurisprudència en relació a la renúncia a l'acció rescissòria. Aquesta Sala ha de mantenir el criteri de la instància respecte de la no imposició de costes processals, tota vegada que encara que la rescissió per lesió es va contemplar en el Codi de Justinià del Segle VI d. C. (C.4,44,2 i 8) i en el Liber extra de les decretals de Gregori IX, al llarg del ius commune va patir una enorme evolució que donà lloc no solament a l'ampliació del seu àmbit objectiu i a les discussions sobre el seu fonament, que motivaren que amb els postulats liberals dels fenòmens codificadors de principis del segle XX desaparegués o quedés molt reduïda en la seva configuració en els codis que sorgiren arrel de les revolucions liberals. I, precisament, l'àmbit de la renúncia a la rescissió, les exigències de la mateixa i la seva diferenciació entre les coetànies i les posteriors, foren objecte de gran debat doctrinal fins a la recepció del dret comú. Si a aquests extrems s'afegeix l'absència d'una doctrina jurisprudencial elaborada sobre aquest extrem en el Principat d'Andorra, procedeix concloure amb el jutjador a quo que concorren en el present cas les raons de la Novel·la 82, cap. X, que permeten mitigar la imposició de les costes processals en aquest supòsit.

V.- La desestimació dels recursos interposats contra la sentència d'instància no s'han de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició de les costes d'aquesta alçada, precisament, per les raons exposades en l'anterior fonament de dret.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR els recursos interposats per la representació processal dels Srs. Tejada i Somoza i la Sra. Alvarado contra la sentència, de data 16-11-2010, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles i confirmar la seva part dispositiva. No procedeix efectuar imposició de les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.