• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 256/2011 (ECLI:AD:TSJADAD:2011:256)

Faits et procédure

Mme Guerrero a été engagée par la société Carranza le 2 janvier 1991, en qualité de responsable de la discothèque exploitée par celle-ci. Par lettre du 23 juin 2010, l'employeur lui a notifié la rupture du contrat de travail moyennant un préavis de quatre-vingt-dix jours et le versement d'une compensation économique, en application de l'article 90.1 du Codi de les Relacions Laborals (CRL). La salariée a refusé de signer l'accusé de réception. La lettre a été signée par deux témoins, dont aucun n'était indépendant de l'employeur. L'employeur a proposé une liquidation de 31 886,35 EUR.

Mme Guerrero a saisi le Tribunal de batlle (section civile) d'une action tendant, en substance, à faire déclarer son licenciement irrégulier et à obtenir une indemnisation de 62 418,90 EUR, ou la réintégration à son choix. Elle sollicitait également la réparation d'un préjudice moral minimal de 30 000 EUR au titre d'une discrimination liée à son affiliation et à son activité syndicales, un complément de 12 125,75 EUR au titre du préavis et de la compensation, ainsi que de petites sommes au titre de salaires et d'une prime de permanence mal liquidés. La société Carranza s'est opposée à l'ensemble des prétentions, à l'exception d'un reliquat de 4,34 EUR. Elle soutenait qu'en matière de licenciement libre (article 90 CRL), elle n'avait pas à motiver sa décision.

Par jugement du 18 mai 2011, le Tribunal unipersonal de batlles a rejeté la demande pour l'essentiel et condamné la société uniquement au paiement de 4,34 EUR, les dépens étant mis à la charge de la demanderesse. Celle-ci a interjeté appel.

Question de droit

La Sala Civil du Tribunal superior de justícia devait trancher plusieurs questions :

1. L'absence, dans la notification écrite du licenciement, d'un témoin indépendant de l'employeur, alors que le salarié refuse de signer, suffit-elle à qualifier le licenciement de « fait en forme indue » au sens des articles 92 et 98 CRL ?
2. Le licenciement constitue-t-il un acte de discrimination fondé sur l'activité syndicale au sens de l'article 98.5 CRL, ouvrant droit à l'option entre indemnité et réintégration ?
3. Le refus de la salariée d'accepter une modification unilatérale de ses conditions de travail peut-il rendre la mesure irrégulière ?
4. Quelle est la juste répartition des dépens dans les deux instances ?

Solution et dispositif

La Cour a rejeté l'essentiel des moyens de l'appelante et confirmé le jugement de première instance, à l'exception des dépens.

Sur la régularité formelle. La Cour relève que les formalités fondamentales du licenciement (préavis, compensation, notification directe) ont été respectées et ne sont pas discutées. Seule l'exigence de témoins indépendants n'a pas été satisfaite. Elle retient que l'exigence de l'article 92 CRL vise à établir la réalité de la notification lorsque celle-ci est contestée. Or la salariée ne contestait ni avoir reçu la lettre le 23 juin 2010 ni avoir refusé de la signer. La Cour en déduit que l'irrégularité n'a porté atteinte à aucun droit de la salariée, ni à la régularité substantielle ou formelle de la mesure, et que le licenciement ne peut être qualifié de « fait en forme indue » justifiant l'indemnité ou l'option de l'article 98 CRL.

Sur la discrimination syndicale. La Cour écarte le moyen au motif que le raisonnement de la salariée « ne repose que sur des suppositions et des interpr

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Guerrero va presentar davant de l'Hble. Batllia demanda laboral contra la societat Carranza, en la qual interessava que en el seu dia es dictés sentència: a) declarant que l'acomiadament de la Sra. Guerrero es va fer de forma indeguda i, per tant, condemnant a Carranza a satisfer a la treballadora, en tot cas, l'import de 62.418,90 EUR o el major que correspongui i sigui acreditat en el marc dels presents autes; b) declarant que -sense perjudici d'estar fet en forma indeguda- l'acomiadament de la Sra. Guerrero va ser un acte de discriminació per raó de l'afiliació i de l'exercici i promoció d'activitats sindicals per part de la treballadora i, conseqüentment atorgant a aquesta l'opció d'escollir, en període d'execució de sentència, entre la percepció de la integritat de les indemnitzacions i compensacions econòmiques de tota mena derivades de l'acomiadament, o bé la readmissió a l'empresa, amb la reparació de l'acte discriminatori i l'indemnització que s'estimi convenient fixar, i per tant, condemnant a Carranza a estar i passar per l'elecció de la treballadora; c) Condemnant en qualsevol cas, a Carranza a indemnitzar a la Sra. Guerrero els danys morals que li ha infrigit que quedin acreditats en el present judici, amb l'import mínim de 30.000 EUR; d) Condemnant en qualsevol cas, a Carranza a satisfer a la Sra. Guerrero l'import de 12.125,75 EUR o el major que resulti acreditat en el marc del present judici, per raó de la diferència entre la suma que pels conceptes de compensació econòmica i de preavís correspon a la treballadora de resultes del pretès acomiadament maldestrament i indegudament notificat per l'empresa, i l'import que li va lliurar efectivament l'empresa en el moment de la quitança; e) Condemnant en qualsevol cas, a Carranza a satisfer a la Sra. Guerrero la quantitat de 331,46EUR en concepte de salari del mes de juny de 2010 mal liquidat i 89,48 EUR en concepte de prima de permanència mal satisfeta a la liquidació o, en tot cas, els majors que resultin acreditats en el marc del present judici; f) Condemnant en qualsevol cas, a Carranza a satisfer a la Sra. Guerrero l'import al que ascendeixin els interessos legals de la suma a la que resulti finalment condemnada, calculats a comptar de la data de contesta a la demanda;

g) Condemnant en qualsevol cas, a Carranza a abonar a la Sra. Guerrero la totalitat de les despeses judicials i extrajudicials del present litigi, inclosos honoraris d'advocat i procurador, i eventualment dels pèrits i experts que aquesta part pugui cridar en autes.

II.- La societat Carranza va oposar-se a totes les pretensions de la part actora, llevat pel que fa a la quantitat de 4.34 EUR en concepte de salari, contestant que: hi ha constància que la treballadora fou degudament informada del comiat el dia 23 de juny del 2010, però que aquella no va voler acceptar-lo, per tant, el requisit de lliurament de la carta a la persona treballadora s'ha complert i el comiat ha estat degudament efectuat; que tractant-se d'un acomiadament lliure en base a l'article 90 del Codi de les Relacions Laborals, la norma legislativa no imposa a l'empresari cap obligació de justificar les causes del comiat, sinó que l'únic deure que té aquest darrer és el de donar al treballador un preavís i pagar-li la compensació econòmica; que a més a més, el comiat no fou ni cap càstig il·legal, ni cap resposta a la decisió de la treballadora d'oposar-se a la pretensió de l'empresa de modificar les seves condicions laborals i menys encara un acte de discriminació de l'empresa per raó de l'activitat sindical de la Sra. ENTITY_4; que en cas que es considerés que hi ha lloc a indemnització per acomiadament indegut, l'agent no pot en cap manera sol·licitar el pagament d'aquest import i a més, el pagament de part del preavís i compensació econòmica, ja que no escau l'acumulació dels tres conceptes; que l'import lliurat a la treballadora en concepte de preavís i compensació econòmica és el correcte.

III.- Per sentència de data 18 de maig del 2011, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, desestimant quasi bé íntegrament la demanda de la Sra. Guerrero, va condemnar a la societat Carranza únicament a pagar a la Sra. Guerrero la suma de 4.34 EUR, imposant a la demandant les costes processals causades, de conformitat amb allò motivat al II Considerant.

IV.- Contra aquesta resolució la Sra. Guerrero ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta que: la carta de comiat és il·legal perquè, sense necessitat de majors hermenèutiques ni anàlisis, incompleix expressament i taxativa els requeriments formals imposats per la pròpia llei en que es pretén fonamentar la mesura emprada per part de l'empresa; que el preavís i la compensació econòmica són drets de la treballadora que l'empresa ja li havia reconegut en el mateix moment de l'acomiadament i, per tant, han de ser satisfets independentment de la indemnització derivada de l'acomiadament fet en forma indeguda per l'import de 12.125,75 EUR corresponents a la diferència entre l'import dipositat per aquest concepte i la suma que realment li correspon conforme als havers salarials que percebia la demandant en el moment de l'acomiadament; que ha quedat demostrat a les actuacions que l'acomiadament de la Sra. Guerrero, a mes de ser una resposta patronal injusta a l'opinió legitima de la treballadora als canvis il·legals que li imposava l'empresa, va ser un acte de discriminació per raó de l'activitat sindical desenvolupada per l'empleada al si de l'empresa, i en conseqüència la treballadora té dret a l'opció prevista per les disposicions de l'article 98.5 del Codi de les Relacions Laborals i a ser indemnitzada per danys morals; que el salari mensual de la treballadora era, en el moment de l'acomiadament, de 2.080,63 EUR, i per tant la retribució que li correspon pels 10 dies de treball del mes de juny és de 960 EUR, i per conseqüent li correspon la diferència entre l'import consignat per l'empresa i el que realment li correspon, i que ascendeix a 331,46 EUR pel que fa al salari i a 171,43EUR pel que fa a la prima de permanència.

II.- La Sra. Guerrero va començar a treballar pel compte de la societat Carranza el dia 2 de gener de 1991, en qualitat de responsable de la discoteca. Per carta de data 23 de juny del 2010 l'empresa va notificar a la treballadora la seva voluntat de rescindir el contracte de treball mitjançant un preavís de 90 dies i pagament d'una compensació econòmica d'acord amb les disposicions de l'article 90.1 del Codi de les Relacions Laborals. La Sra. Guerrero es va negar a signar la recepció de la referida carta, la qual fou signada per dos testimonis. A conseqüència d'aquest acomiadament, l'empresa va oferir a la treballadora, en concepte de liquidació de la relació laboral la quantitat de 31.886,35 EUR.

L'article 90 del Codi de les Relacions Laborals estableix que: "en els contractes per temps indefinits, l'empresa pot acomiadar la persona treballadora, mitjançant un preavís comunicat amb una antelació d'un dia per mes treballat fins a un màxim de 90 dies i amb el pagament d'una compensació econòmica equivalent al salari de 25 dies per any treballat o de la part proporcional corresponent al menor temps treballat calculat segons l'article 82.3 fins a un màxim de 365 dies". L'article 92 del mateix Codi precisa que el preavís s'ha de fer per escrit mitjançant carta certificada amb avís de recepció, per conducte notarial o lliurant-la directament a la persona treballadora, que ha de signar-ne la recepció amb la menció de la data, o en presència de testimonis, un dels quals no ha de tenir relació de dependència amb l'empresari, si es nega a signar; el mateix article afegeix que l'incompliment de les formalitats previstes en aquest article dóna lloc a la indemnització establerta a l'article 98 per l'acomiadament fet en forma indeguda.

En el present cas les formalitats bàsiques exigides per la norma legislativa van esser complides per l'empresa. Més concretament, l'empresa va notificar a la treballadora el termini de preavís legal, el pagament de la compensació econòmica, i això per carta directament lliurada en mà a la treballadora, en presència de dos testimonis que la van signar ates que la Sra. Guerrero es va negar a complir aquesta formalitat. L'única dificultat rau en el fet que cap dels testimonis que van signar la carta, gaudien d'una relació d'independència amb l'empresa. Per tant, la problemàtica que s'ha de resoldre es la de determinar si l'incompliment per part de l'empresa del requisit de fer signar la carta d'acomiadament per al menys un testimoni independent de la mateixa, és suficient per considerar que es tracta d'un acomiadament fet en forma indeguda. La resposta ha d'esser negativa per les raons que segueixen. Com s'ha dit més amunt, les formalitats fonamentals de l'acomiadament exigides per la llei van ésser respectades i no són discutides; només és la notificació del referit acomiadament que no compleix tots els requisits de l'article 92 del Codi de les Relacions Laborals. Ara bé, les normes de forma tenen per objecte la protecció dels drets de les parts, i per tant, quan els drets protegits no estan infringits, la forma no ha de prevaldre sobre les normes de fons. El requisit de l'exigència d'una persona independent de l'empresa que ha de signar l'avís de comiat, quan el treballador ho nega, correspon a la necessitat d'acreditar, no tant sol la data de la notificació, sinó la realitat d'aquesta notificació, quan existeix un litigi sobre aquests elements. En el present cas, la Sra. Guerrero no nega que se li hagi notificat la carta d'acomiadament el dia 23 de juny del 2010, i que fou ella mateixa que no va acceptar la dita carta. Per tant, encara que cap dels testimonis previstos en l'article 92 del Codi de les Relacions Laborals hagi estat independent de l'empresa, aquesta circumstancia no va perjudicar en cap moment a la treballadora, no va vulnerar cap dels seus drets, i no va tenir cap conseqüència sobre la regularitat substancial, de forma o de fons, de l'acomiadament que fou degudament comunicat a la Sra. Guerrero per lliurament directe a mà, de l'avís de comiat. En conseqüència, no es pot considerar que s'hagi produït un acomiadament improcedent o fet en forma indeguda justificant la indemnització o l'opció, contemplades en l'article 98 del Codi de les Relacions Laborals.

III.- Ara bé l'article 98.5 del Codi de les Relacions Laborals disposa que; "...en cas que el comiat de la persona treballadora constitueixi un acte de discriminació per raó de naixement, raça, sexe, orientació sexual, origen, religió, opinió, o qualsevol altra condició personal o social, o d'afiliació, o no, a un sindicat... la persona treballadora pot optar per la indemnització que correspongui...o bé exigir el reintegrament a l'empresa amb la reparació de l'acte discriminatori i la indemnització del perjudici ocasionat, que ha de fixar la jurisdicció competent.". La Sra. Guerrero pretén que el seu acomiadament resulta d'un acte de discriminació per la seva afiliació i per la seva activitat sindical a Carranza, manifestant que el seu acomiadament, efectuat el seu primer dia laborable després de la reunió en que es va acordar, sobre el seu impuls, la rehabilitació del sindicat de treballadors de l'empresa i l'endegament del procés d'elecció dels delegats sindicals, només pot interpretar-se com resposta patronal a la reivindicació del compliment de les normes laborals per part de la treballadora. Aquest raonament només es basa en suposicions i interpretacions, però no recolza en la mes mínima prova concreta acreditant una voluntat per part de l'empresa d'acomiadar la Sra. Guerrero per motiu d'activitat sindical. En conseqüència, tampoc es pot considerar que l'acomiadament de la Sra. Guerrero constitueix un acte de discriminació envers la treballadora.

També al·lega la part recurrent que el seu acomiadament només és la resposta de l'empresa al fet que es va negar, en defensa dels seus drets legítims, a acceptar les modificacions unilaterals de les condicions de treball que l'empresa va pretendre imposar-li. Aquesta argumentació no pot prosperar de cap manera, ja que, d'una banda, en matèria d'acomiadament no causal l'empresari pot acomiadar un treballador per qualsevol raó, llevat si es tracta d'una dona embarassada, d'un representant dels treballadors, o d'un acte de discriminació, i per tant, no ha de justificar el motiu que fonamenta la seva decisió, i d'altra banda, si la Sra. Guerrero considerava que l'empresa havia incomplert el contracte de treball, o infringit la legislació vigent, li pertocava de rescindir la relació laboral per desistiment justificat.

IV.- Pel que fa a la reclamació de la treballadora en concepte d'havers laborals pendents de pagament, resulta de les declaracions a la CASS que el salari fix mensual de la Sra. Guerrero corresponia a l'import de 1.937,79 EUR, inclosa la prima de permanència. Per tant, aplicant les disposicions de l'article 82.2 del Codi de les Relacions Laborals, s'ha de confirmar la resolució recorreguda que ha fet un càlcul encertat del salari corresponent als dies treballats per la Sra. Guerrero, no satisfets al dia de l'acomiadament. S'ha de confirmar igualment la resolució impugnada respecte al càlcul de la prima de permanència fet per l'empresa, ja que la treballadora fou de baixa durant 12 dies en els quals, essent suspesa la relació laboral, no pot beneficiar de la prima de permanència.

De la mateixa manera s'ha de confirmar també el càlcul de la compensació econòmica i del preavís realitzat per l'empresa de conformitat amb la normativa establerta per l'article 82.3 del Codi de les Relacions Laborals, impugnat per la treballadora, però sense desenvolupar en tràmit d'apel·lació cap argument concret ni acreditar les seves simples al·legacions.

V.- En raó de la matèria laboral, de la complexitat del litigi, de l'error, encara que sigui mínim, existent en el càlcul del salari, i de la notificació de l'avís de comiat irrellevant que ha pogut equivocar la treballadora sobre els seus drets, no hi ha lloc a fer especial imposició de les costes judicials d'ambdues instancies.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Estimar molt parcialment el recurs de la Sra. ENTITY_4;

Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 18 de maig del 2011 llevat pel que fa de la imposició de les despeses judicials; sense fer especial condemna en costes d'ambdues instàncies.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : article 90 del Codi de les Relacions Laborals.