• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

ATSJAD 168/2011 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 29 novembre 2011)

Faits et procédure

Le créancier, la société Tejada, a introduit une demande d'exécution à l'encontre de Mme Barberá pour un montant de 64 736,68 euros, augmenté des intérêts et commissions à compter du 14 janvier 2011, ainsi que des autres frais susceptibles d'être exposés jusqu'au complet paiement (antécédent I).

Par une ordonnance de « providència » du 25 février 2011, le juge de l'exécution (le Batlle) a requis le créancier d'expliquer le certificat joint à la demande sous le numéro 2, en précisant le type d'intérêt retenu pour son calcul (antécédent I et II).

Le créancier a formé un recours en réformation contre cette ordonnance. Par un « Aute » du 19 avril 2011, le juge a rejeté ce recours et confirmé la providència (antécédent II). Le créancier a interjeté appel de cet Aute et demandé la révocation de la décision de première instance (antécédent III).

La chambre civile du Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, présidée par M. Jean Louis Vuillemin, avec pour magistrat rapporteur M. Joan Manel Abril Campoy et pour magistrate Mme Eulàlia Amat Llari, statue sur ce recours (recours A175/11, TSJC-175/11).

Question de droit

L'appelant soutenait, en premier lieu, que le juge de l'exécution ne pouvait, sans méconnaître le principe dispositif et de rogation, exiger des précisions sur le certificat de créance. Selon lui, l'article 4 du Décret d'exécution des résolutions judiciaires n'imposerait au créancier que la présentation d'une liquidation, et la mesure relèverait de la phase déclarative. Il invoquait à cet égard l'article 5 du Décret du 1er mai 1922, qui permet les diligences pour mieux juger avant le prononcé de la sentence, mais non pendant la phase d'exécution. En second lieu, il reprochait au juge de ne pas avoir motivé sa décision.

La question posée à la Cour était donc double :

1. Le juge de l'exécution peut-il recourir aux diligences pour mieux juger (diligències per a millor proveir) pour obtenir des éléments complémentaires à une liquidation de créance ?
2. Une demande de précision adressée au créancier, portant sur le taux d'intérêt, porte-t-elle atteinte au principe dispositif, au principe d'apport de part ou au devoir de motivation ?

Solution et dispositif

La Cour accueille partiellement le moyen relatif aux diligences, mais écarte en définitive la demande de réformation.

Sur le premier point, la Cour rappelle que les diligences pour mieux juger sont une faculté donnée au juge ou au tribunal pour parvenir à la conviction nécessaire au prononcé de la sentence, lorsque celle-ci ne résulte pas du matériel probatoire figurant au dossier et que cette carence n'est pas imputable à l'une des parties. Appliquant ce principe à la phase initiale de l'exécution, elle relève que le créancier a produit une liquidation (fol

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de novembre de 2011.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació d'Tejada va interposar demanda d'execució envers la Sra. Barberá per import de 64.736,68 euros, amb més els interessos i comissions des del dia 14-01-2011 i altres possibles despeses i horaris que es puguin meritar fins el total pagament del deute.

Per Providència, de data 25-02-2011, es va acordar requerir a la part executant per tal que expliqui el certificat adjuntat com a document núm. 2, amb indicació del tipus d'interès emprat per a aquest càlcul.

II.- En data 19-04-2011 es va dictar Aute segons el qual s'acordava: "DECIDEIX: no donar lloc al recurs de reposició presentat per la representació processal d' Tejada en data 16 de març de 2011 i confirmar la providència de data 25 de febrer de 2011".

III.- La representació processal de la mercantil Tejada ha interposat recurs contra la resolució d'instància i, en data 8-07-2011, va articular llur escrit de conclusions, segons el qual i pels motius continguts en el mateix, demana que es procedeixi a la revocació de l'Aute dictat a la instància.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals la part executant fonamenta el seu recurs són, en essència, els que segueixen. En primer terme, considera que el requeriment que efectua la Batllia vulnera el principi dispositiu i de rogació, a la vegada que la llei de procediment, atès que l'article 4 del Decret d'execució de resolucions judicials només exigeix a l'executant la presentació d'una liquidació del seu crèdit i l'actuació del Batlle s'emmarca en una actuació pròpia de la fase declarativa. Així, entén que l'article 5 del Decret de 1- 05-1922 permet acordar les diligències per a millor proveir abans de pronunciar sentència, però no en període d'execució de sentència. Afegeix que la informació requerida, malgrat s'asseveri en la providència i l'Aute, no es necessària pel jutjador, perquè la providència d'execució es despatxa a partir de la liquidació, sense que calgui cap més activitat probatòria. En segon terme, s'alça contra l'afirmació que el jutjador no ha d'acreditar els requeriments, per quant entén que tota resolució judicial ha de ser motivada i fonamentada en dret.

II.- El primer dels motius o greuges que formula la part recurrent ha de ser acollit, encara que, com es raonarà, l'estimació d'aquest motiu no comporta efectes revocatoris de la resolució dictada a la instància. Així, assenyala correctament la part recurrent que les diligències per a millor proveir constitueixen una facultat atribuïda al jutjador o al Tribunal per tal de assolir la convicció necessària pel dictat de la sentència, quan aquesta no es deriva del material probatori que es troba a les actuacions i no esdevé aquesta absència probatòria imputable a una de les parts litigants. Des d'aquesta òptica, en seu d'execució de sentència i en la fase inicial de la mateixa; és a dir, quan la part que sol·licita l'execució demana que es procedeixi a aquesta i aporta una liquidació (foli 9 de les actuacions) pel concepte d'interessos i comissions de descobert des del dia 1 de març de 2010 i fins al 13 de gener de 2011 per import de 6.992,72 euros, no esdevé possible, atès que cal esgotar la fase probatòria del procediment (en aquest cas de l'incident que es podria generar respecte de la liquidació), el recurs a les diligències per a millor proveir.

III.- Nogensmenys el que s'acaba d'afirmar, res obsta que el jutjador que ha de procedir, en aquest cas a l'execució de sentència, pugui sol·licitar la subsanació dels defectes o els complements que, en atenció als documents aportats i en ares a la consecució de la finalitat de l'execució, poder precisar amb detall l'import pel qual es despatxarà l'execució. I en aquest sentit, no es vulnera el principi dispositiu ni d'aportació de part, ni tampoc el deure de motivació de les resolucions judicials, atès que l'actuació judicial va adreçada a obtenir el tipus d'interès emprat per al còmput dels interessos en el document que s'acompanya per la part executant, a la vegada que la providència que ho determina, de data 25-02-2011, ja conté la motivació i la justificació que permet conèixer a la part recurrent els motius pels quals es sol·licita el complement o aclariment. I aquesta actuació esdevé independent del fet que després es pugui o no plantejar oposició a la liquidació i s'escaigui donar lloc a l'apertura d'un incident en execució de sentència, per la qual cosa procedeix, pels motius exposats en la present resolució, la confirmació de la resolució dictada a la instància i la desestimació del recurs interposat, pels motius ara explicitats.

IV.- La desestimació del recurs no justifica en aquest supòsit concret la imposició de les costes processals, atès que, malgrat l'estimació del motiu primer del recurs, s'escau desestimar-lo en atenció a l'argumentari contingut en la present resolució (cfr. Novel·la 82, cap. X).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal d'Tejada contra l'Aute, de data 19-04-2011, i confirmar la seva part decisòria. No s'escau efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : article 4 del Decret d'execució de resolucions judicials només exigeix a l'executant la presentació.