• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

ATSJAD, Civil, 31 gener 2012 (ROJ : ATSJAD 10/2012 ; ECLI:AD:TSJADAD:2012:10A)

Faits et procédure

Le Tribunal de batlles d'Andorre a rendu, le 28 juin 2011, un jugement qui accueillait partiellement la demande formée par l'entité bancaire « Toll » contre Mme Tejada. Il la condamnait à payer 18 213,52 euros, majorés d'intérêts. Ces intérêts comprenaient, d'une part, les intérêts de découvert en compte, sur un montant de 2 744,95 euros, et, d'autre part, les intérêts de prêt à la consommation, sur un montant de 15 468,57 euros. Leur taux et leur calcul devaient être justifiés au stade de l'exécution. Le jugement ne comportait aucune condamnation aux dépens.

La société « Toll » a interjeté appel. Par arrêt du 22 décembre 2011, la Sala Civil du Tribunal superior de justícia d'Andorre a partiellement infirmé la décision sur les seuls dépens de première instance, mis à la charge de Mme Tejada, et l'a confirmée pour le surplus.

La société « Toll » a alors formé un incident de nullité d'actuacions. Elle demandait l'annulation de l'arrêt du 22 décembre 2011 et son remplacement par une nouvelle décision statuant sur l'appel, dans laquelle seraient corrigés des défauts de motivation qu'elle invoquait. Le magistrat rapporteur était Mme Eulàlia Amat Llari. La formation était présidée par M. Jean Louis Vuillemin, avec M. Joan Manel Abril Campoy.

Le texte fourni ne précise pas la date exacte de l'introduction de l'incident. Il ne précise pas non plus l'intégralité des moyens développés dans les conclusions de la partie requérante. Le résumé et les antécédents présentent la demanderesse tantôt comme une « entitat bancària », tantôt comme une « societat ». Cette qualification est ici retenue telle qu'elle figure dans la décision.

Question de droit

La décision pose deux questions liées.

La première est de nature procédurale. Il s'agit de savoir si l'incident de nullité d'actuacions, prévu par l'article 18 bis, alinéa 3, de la loi de modification de la loi transitoire des procédures judiciaires, peut être utilisé contre une décision devenue ferme. Le texte de la décision précise que cet incident est ouvert lorsqu'une violation du droit fondamental à la juridiction, protégé par l'article 10 de la Constitution andorrane, s'est produite dans la procédure ayant abouti à la décision.

La seconde est de fond, mais elle reste subordonnée à la première. Il s'agit de savoir si une erreur alléguée dans l'appréciation des faits, ou une insuffisance de motivation, suffit à caractériser une atteinte à ce droit fondamental. La partie requérante soutenait que l'arrêt reposait sur une situation de fait différente de la réalité, et qu'il était donc arbitraire.

La décision relève également deux points de droit matériel qui structurent sa motivation. Le premier porte sur l'exigibilité d'une commission de gestion de compte après l'extinction du crédit. Le second porte sur le régime applicable aux intérêts de découvert, par rapport à celui des prêts à la consommation.

Solution et dispositif

La Sala Civil écarte l'incident. Elle retient que « le fait qu'une décision judiciaire ne réponde pas aux intérêts des parties ne peut p

A la vila d'Andorra la Vella, el 31 de gener de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 28 de juny del 2011 estimant parcialment la demanda formulada per la representació processal de l'entitat bancària "Toll" contra la Sra. Tejada i condemnant a aquesta darrera a pagar a l'agent l'import de 18.213,52 euros, que seria incrementat pels interessos previstos per l'ORG_0 per descoberts en compte pel que fa a l'import de 2.744,95 euros i per préstecs al consum pel que fa l'import de 15.468,57 euros (havent-se de justificar els tipus i càlculs en tràmit d'execució de sentència), comptadors a partir del dia 1 d'abril del 2011 i fins el total pagament del deute, sense fer condemna en costes processals.

II.- Contra l'esmentada resolució va formular recurs d'apel·lació la representació processal de la societat "Toll" i aquesta Sala va dictar Sentència en data 22 de desembre del 2011 decidint: ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d'apel·lació formulat per la representació processal de la societat "Toll" contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 28 de juny del 2011 que REVOQUEM PARCIALMENT pel que fa a les costes de la instància que imposem a la Sra. Tejada, CONFIRMANT la citada resolució en tots els demés punts i sense fer especial pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada.

III.- La representació processal de la societat "Toll" formula incident de nul·litat d'actuacions en relació a aquesta resolució, sol·licitant que es declari la seva nul·litat i es substitueixi per un altre que resolgui el recurs d'apel·lació subsanant els defectes de motivació en el sentit interessat en el seu escrit de conclusions.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- L'apartat tercer de l'article 18 bis de la Llei de modificació de la Llei Transitòria de Procediments Judicials permet plantejar l'incident de nul·litat d'actuacions contra resolucions fermes quan en el procediment en el què s'hagin dictat s'hagués produït una vulneració del dret fonamental a la jurisdicció tutelat per l'article 10 de la Constitució andorrana.

En el cas present, la representació processal de la societat "Toll" argumenta que la Sentència de la qual demana a nul·litat es fonamenta en una situació de fet distinta a la real, de tal manera que, segons el seu parer, la decisió d'aquesta Sala s'ha fonamentat en dades manifestament errònies des del punt de vista material i, per tant, arbitràries.

II.- Per tal de donar resposta als arguments de la part que promou l'incident, cal destacar que la Sentència d'aquesta Sala de la qual es demana la nul·litat considera que la comissió de gestió que el Banc exigeix al titular d'un crèdit es pot reclamar mentre el compte està actiu, però no una vegada s'ha liquidat el deute i ja no es realitza en ell cap tipus d'operació i de les actuacions resulta que aquest fet es va produir en el supòsit objecte de litigi en data 1 d'abril del 2011 (foli 52v), moment en què, com reconeix la mateixa societat que promou l'incident, ja no es van admetre més càrrecs en descobert.

Per aquesta raó, a partir del moment en que el Banc decideix reclamar el reemborsament del crèdit, el manteniment del compte ja no és precís com a tal o, en tot cas, ja no li reporta cap despesa de gestió a l'entitat bancària, de tal manera que no és procedent cobrar per una gestió inexistent. Tot això sense perjudici del seu dret a cobrar les que s'haguessin generat amb anterioritat i de la legitimitat d'exigir uns interessos superiors als corresponents al préstec per raó del descobert, ja que aquest li ha ocasionat un perjudici evident en molts aspectes, i el pagament de les costes del procediment que hagués estat procedent endegar com a conseqüència de l'incompliment del deutor, que també li ha suposat unes despeses, quantitats que ja compensen a l'entitat bancària per les què aquest hagués generat.

En el mateix sentit es pronuncia la Sentència d'aquesta Sala de 29 de novembre del 2011 que literalment posa de relleu que "essent la comissió derivada de l'execució del contracte i doncs relacionada a la vigència d'aquest contracte, una vegada el crèdit extingit, la comissió pactada no té cap suport ni fàctic ni jurídic, per haver-se acabat la contraprestació contractual del banc".

D'altra banda, cal destacar que en aquest cas en les condicions particulars del préstec es fa menció de les comissions que s'exigeixen en relació al temps en què es fan ingressos i càrrecs en el compte, de tal manera que a partir d'aquell moment es cobren "interessos" de descobert, sense que es faci menció a la possibilitat de cobrar comissions de gestió del compte. En el mateix sentit, en relació al contracte de préstec, es fa referència als interessos i comissions de demora, però no a les de gestió del compte corrent, de tal manera que l'obligació de fer-se càrrec d'aquestes tampoc es deriva del contracte signat entre les parts.

III.- Pel que fa a la desestimació de la petició de la representació processal de l'entitat "Toll" de que la suma que es reclama sigui majorada amb els interessos bancaris per descoberts en compte corrent, la Sentència d'aquesta Sala la desestimava perquè el que argumentava la recurrent era que no eren abusius, però no que s'haguessin d'aplicar els de descobert tant als corresponents al compte corrent com al préstec, en contra de la decisió de la resolució d'instància que distingia entre uns i altres. No obstant, la raó fonamental per la qual es rebutjava aquesta petició era "especiament" que el document del foli 22 sols feia referència al préstec i als interessos que havia de generar el seu impagament i aquests interessos podien ser diferents als generats pel descobert en compte corrent, de tal manera que, en aplicació de l'article 22 de la Llei de Protecció del Consumidor de 31 de juliol del 1985, els dubtes de interpretació del contracte s'havien de resoldre en contra del qui els havia redactat, entenent per tant que els interessos procedents eren aquells aplicables al supòsit de préstecs al consum.

IV.- Per totes aquestes raons, considerem que el fet que una determinada decisió judicial no respongui als interessos de les parts no pot suposar que es vulneren els seus drets constitucionals quan les conclusions a les què aquesta ha arribat es fonamenten degudament i es basen en una valoració dels fets que es correspon amb la què es deriva del principi de la sana crítica amb la què han d'examinar els fets que resulten de les actuacions i, per tant, cal desestimar aquest incident de nul·litat.

III.- En desestimar-se l'incident procedeix imposar les seves costes a la part que l'ha promogut de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

NO DONAR LLOC a l'incident de nul·litat d'actuacions promogut per la representació processal de la societat "Toll" en relació a la Sentència d'aquesta Sala de data 22 de desembre del 2011, imposant a la part promotora de l'incident les costes que aquest hagi generat

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Constitucio del Principat d'Andorra (1993).