• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 59/2012 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 22 mars 2012)

Faits et procédure

Le litige naît d'une procédure de divorce entre M. Castillo et Mme Carretero, dont est issu un enfant. Par demande du 5 novembre 2009, M. Castillo sollicitait le prononcé du divorce, l'attribution de l'autorité parentale conjointe, la garde à la mère, l'instauration d'un droit de visite selon les modalités qu'il décrivait, et le versement par lui-même d'une pension alimentaire de 400 euros mensuels. Mme Carretero s'opposait au droit de visite, l'enfant refusant tout contact personnel avec son père, et demandait une pension de 800 euros mensuels.

Par jugement du 25 octobre 2011, le Tribunal unipersonnel, Section civile, a prononcé le divorce, maintenu l'autorité parentale partagée, attribué la garde à la mère et le domicile familial à celle-ci, fixé la pension à 800 euros mensuels et n'a pas institué de droit de visite, tout en réservant la possibilité de contacts par tout moyen et de rencontres si l'enfant le souhaitait.

M. Castillo a interjeté appel, sollicitant l'instauration d'un droit de visite progressif et la réduction de la pension à 400 euros mensuels.

La Sala Civil du Tribunal superior de justícia, composée de MM. Vuillemin (président), Pijuan Canadell et Mme Amat Llari (ponente), rejette l'appel et confirme intégralement le jugement. La décision ne précise pas les dates exactes des rapports psychologiques, qui sont mentionnés par leur seule date de rédaction (18 novembre 2008 et 15 avril 2011), ni la nature précise de la « actuació opaca » reprochée à l'appelant.

Question de droit

Deux questions principales sont soumises à la Sala.

La première porte sur la suspension ou la non-instauration d'un droit de visite contre la volonté d'un adolescent proche de la majorité. Le juge doit déterminer si une telle décision est compatible avec le droit du parent au respect de sa vie familiale, tel que garanti par l'article 8 de la Convention européenne des droits de l'homme, et avec le principe de l'intérêt supérieur de l'enfant, invoqué sur le fondement de la Convention relative aux droits de l'enfant. La Sala doit également apprécier l'incidence de l'article 10 de la Llei qualificada du mariage (LQM), qui impose au père des obligations de soin et d'éducation.

La seconde concerne le montant de la contribution alimentaire. Elle suppose d'apprécier la situation économique réelle du débiteur, dont l'appelant soutenait qu'elle s'était dégradée, au regard des besoins de l'enfant.

Solution et dispositif

La Sala rejette l'appel sur les deux points.

Sur le droit de visite, elle retient que les rapports psychologiques, confirmés par l'audition judiciaire de l'enfant, établissent un rejet persistant du père, une « ansietat evitativa » et des somatisations lors du dernier contact. Elle juge qu'à seize ans, un rapprochement progressif n'est guère envisageable av

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el dia 22 de març de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Josep Maria Pijuan Canadell i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 5 de novembre del 2009 la representació processal del Sr. Castillo va formular demanda contra la Sra. Carretero sol·licitant que es declarés dissolt per divorci el matrimoni que el seu mandant va contreure amb la Sra. Carretero, que s'establís que la pàtria potestat sobre el fill nascut del mateix corresponia als dos progenitors i la seva guarda i custòdia a la seva mare, que es fixés un règim de visites al nen que descrivia, tenint en compte l'Aute dictat en data 19 de maig del 2006 en un procediment de mesures provisionals, i que es fixés una pensió d'aliments a càrrec seu i en favor del menor de 400 euros mensuals.

II.- La representació processal de la Sra. Carretero va contestar a la demanda en data 3 de desembre del 2009, oposant-se al règim de visites que proposava l'adversa, ja que el menor es negava a mantenir un contacte personal amb el seu pare i sol·licitant que es declarés el divorci del matrimoni contret entre la seva mandant i el Sr. Castillo, s'establís la pàtria potestat compartida entre els dos progenitors respecte del fill comú i s'atribuís a la seva mandant la seva guarda i custòdia, es fixés una pensió en concepte d'aliments del menor i a càrrec del Sr. Castillo de 800 euros mensuals, no es disposés cap règim de visites en favor de l'agent, de tal manera que sols quan l'Julián volgués veure al seu pare, ambdós de comú acord, poguessin establir com i quan volien, o podien, estar junts i s'atribuís el domicili familiar a la Sra. Carretero.

III.- L'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, va dictar Sentència en data 25 d'octubre del 2011 declarant dissolt per divorci el matrimoni contret pel Sr. Castillo i la Sra. Carretero, establint que la pàtria potestat del fill nascut del mateix seria compartida pels dos progenitors i la seva guarda i custòdia correspondria a la seva mare, així com l'ús del domicili familiar, no establint cap règim de visites del menor a favor del seu pare, sense perjudici de la possibilitat de que pare i fill es comuniquessin pels mitjans que desitgessin i de que els dos poguessin estar junts si el nen ho volia i fixant l'obligació del Sr. Castillo de pagar una pensió d'aliments a favor del seu fill de 800 euros mensuals, sense fer especial pronunciament respecte de les costes del procediment.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Castillo i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació establint el règim de visites al seu fill que proposa i fixant la pensió d'aliments que ha de pagar a favor d'ell en 400 euros mensuals.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- La Sentència objecte del present recurs fonamenta la decisió de no establir cap règim de visites de l'Julián a favor del seu pare en el resultat dels informes elaborats per la psicòloga clínica Sra. Corbacho que porten data de 18 de novembre del 2008 i 15 d'abril del 2011 i en les manifestacions d'aquest en l'acte d'exploració judicial, a on es posa clarament de relleu el rebuig de l'Julián cap a la figura paterna i el perjudici i la nul·la utilitat que suposaria establir el règim de visites que proposa el seu pare.

Així, en el primer dels citats informes (foli 75) es destaca que el menor presenta una actitud de tipus "ansietat evitativa" en relació a mantenir visites amb el seu progenitor, manifestant aquest la seva voluntat explícita de no veure interferida la seva vida actual per l'obligació de mantenir aquestes visites i es constata que en l'última ocasió que el pare va contactar amb el menor l'Julián va desenvolupar somatitzacions de tipus ansiós (vòmits i diarrees) que no li van permetre assistir al centre escolar el dia següent.

Pel que fa al segon dels dits informes (foli 218), la Sra. Corbacho posa de relleu en ell que el menor refereix que han passat dos mesos des del darrer contacte telefònic amb el seu pare, que encara se sent molest i enfadat amb la figura paterna i que li costa perdonar-lo, que li és indiferent com a pare, que no sap ni a on viu i que la seva família paterna també passa d'ell, raons per les quals manifesta que no se sent disposat a iniciar la fase de contacte a través de visites amb el seu progenitor, entenent la Sra. Corbacho que en aquestes circumstàncies establir un règim de contactes paternofilials no comportaria generar cap vincle entre pare i fill.

En relació a l'exploració judicial del menor que es va portar a terme en data 25 de maig del 2010 (foli 150), es constata en la diligència corresponent que el menor va manifestar no haver vist al seu pare en els darrers sis mesos, que fa anys va estar una setmana amb ell a València i no li va agradar l'experiència i que no desitja estar en la seva companyia, ni que se li imposi un determinat règim de visites, considerant suficient mantenir contactes telefònics amb el seu pare i mostrant- se d'acord amb estar en estar en la seva companyia sempre que el seu pare i ell ho acordin així.

II.- En contra d'aquesta decisió, la representació processal del Sr. Castillo argumenta la procedència d'establir un règim de visites progressiu en favor del seu mandant de tal manera que es passi a una segona fase del previst per l'Aute 19 de maig del 2006, és a dir que pugui estar amb el seu fill una hora per setmana al despatx professional de la psicòloga Sra. Corbacho i que, un cop finalitzada aquesta etapa, se li permeti gaudir de la seva companyia un cap de setmana cada dos mesos, més la meitat de les vacances escolars, però, malgrat els arguments del recurrent, aquesta petició no es pot estimar.

Com a fonament de la seva petició el Sr. Castillo fa referència, en primer lloc, a allò que disposa l'article 8 de la Convenció per la salvaguarda dels drets humans i les llibertats fonamentals, en quant aquesta reconeix el dret de tota persona a la seva vida privada i familiar, al seu domicili i a la seva correspondència, impedint la ingerència de l'autoritat pública en aquets aspectes, excepte per raons excepcionals. No obstant, aquestes disposicions no poden impedir que es prengui una mesura de protecció d'un menor, malgrat aquesta pugui comportar la suspensió del dret de visita del progenitor que no conviu amb ell, sempre que aquesta decisió es consideri necessària per garantir el correcte desenvolupament físic o psicològic de l'infant d'acord amb la valoració judicial i tenint en compte els informes pericials i les circumstàncies que constin a les actuacions, com succeeix en el cas present, ni es pot entendre que la decisió de la resolució d'instància vulneri el dret de tota persona a la seva vida privada i familiar.

III.- En defensa del seu criteri cita igualment el recurrent unes Sentències del Tribunal Europeu de Drets de l'Home que posen de relleu el perill d'alienació dels menors respecte dels seus progenitors si es restringeixen els drets de visita entre pares i fills. No obstant, els Tribunals han d'actuar prioritàriament tenint en compte el benefici del menor i en defensa dels seus interessos i en ocasions aquests es protegeixen millor privant als progenitors del contacte físic amb els seus fills, ja sigui de forma temporal o indefinida. Cal tenir en compte, a més a més, que la Sentència del TEDH de 26 de febrer del 2002 citada pel recurrent fa referència a un menor de curta edat que no pot manifestar un rebuig conscient i reflexiu al contacte amb el seu pare, que es troba en una etapa de la seva vida decisiva per la seva formació i que permet, a més a més, establir un règim progressiu de contactes que arribi a crear un vincle afectiu durador entre pare i fill.

Pel contrari, en el cas present l'Julián té 16 anys en aquest moment, de tal manera que, per un cantó, difícilment es pot establir un règim progressiu de contactes entre pare i fill que permeti reconduir la relació que existeix entre ells abans el menor no arribi a la majoria d'edat, ni el Sr. Castillo pot incidir decisivament en un procés educatiu que pràcticament ja està consolidat i en el qual, pel que sembla, el seu pare hi ha participat molt poc des del moment en que els seus progenitors es van separar i, per un altre, la seva decisió de no mantenir contactes presencials amb el seu pare s'ha de considerar fruit d'una reflexió i una maduresa que a la seva edat s'han de presumir.

IV.- El recurrent cita igualment en defensa del seu criteri la Convenció relativa als drets dels menors. No obstant, s'ha de tenir en compte que, com el seu nom indica, aquesta normativa vetlla pel benestar dels menors i, per tant, la seva aplicació no pot comportar que es doni prevalença als interessos dels progenitors sobre els dels seus fills, tenint en compte, a més a més, que la resolució objecte del present recurs no limita el dret del menor a relacionar-se amb el seu pare per via telefònica o electrònica, ni tampoc personalment si així ho desitja l'Julián, sinó que impedeix que se'l pugui forçar a fer-ho en contra de la seva voluntat.

En relació a allò que disposa l'article 10 LQM, és cert que aquesta norma obliga al Sr. Castillo a tenir cura i educar al seu fill, però aquesta obligació es pot seguir complint fins i tot sense presència personal, sempre que es mantinguin uns contactes freqüents entre pare i fill, ja sigui telefònicament o per altres mitjans i mai es pot entendre que aquest deure s'ha de complir en contra de la voluntat d'un menor que ja està proper a la majoria d'edat i quan el seu pare s'ha desentès anteriorment d'unes obligacions que ara entén com a drets.

V.- Pel que fa a la pensió d'aliments en favor del seu fill que la Sentència d'instància fixa en 800 euros mensuals, argumenta el recurrent que no s'ha provat que els seus ingressos hagin millorat, sinó que, pel contrari, han disminuït, de tal manera que ni tant sols es pot fer càrrec dels 600 euros que van ser fixats per l'Aute de mesures provisionals de separació matrimonial en concepte de pensió d'aliments a favor del seu fill i menys encara dels 800 que estableix la Sentència d'instància, proposant abonar 400 euros mensuals.

Com a prova de la necessitat de reduir la pensió que està pagant fins a aquest moment en favor del seu fill, argumenta el recurrent que en l'actualitat resideix a C. (Marroc) i treballa per compte de la societat de dret marroquí "D. S.", percebent un salari mensual equivalent a 1.364,17 euros, import que acredita mitjançant l'aportació dels corresponents butlletins de salari. Pel que fa a les despeses de les què s'ha de fer càrrec, les xifra en 214,34 euros per aigua i electricitat, més 128,57 euros de la factura de telèfon, gaudint d'un saldo a favor seu en el Banc equivalent a 3.441,59 euros, mentre que la Sra. Carretero té uns ingressos mensuals de 2.850 euros i un compte al Banc amb un saldo de 115.597,26 euros.

Malgrat els arguments de la recurrent, aquesta Sala estima correcta la decisió de la Sentència d'instància, presumint que el Sr. Castillo oculta els seus ingressos per no haver de fer front a les obligacions que té respecte del seu fill. Així, com posa de relleu la citada resolució, el recurrent és gerent de la societat "D.S." (foli 181) i sembla difícil creure que ostentat aquest càrrec només cobri l'import de 1.364,17 euros mensuals i que per guanyar aquesta suma s'hagi avingut a viure al Marroc lluny de la seva família i amistats i del País a on ha crescut. D'altra banda, el Sr. Castillo era propietari al Principat dels negocis "M.P." i "B.M." (foli 131) i la Sra. Carretero afirma que la societat "D.S." també és seva, sense que el Sr. Castillo ho negui, ni provi el contrari, de tal manera que, tenint el recurrent la possibilitat d'acreditar que això no és cert, si no ho fa la facilitat probatòria de la què gaudeix s'ha de tornar en contra seva. Cal tenir en compte igualment que consta a les actuacions (foli 132 i 133) que el Sr. Castillo és administrador i soci únic de la societat andorrana "L.N.E. SL" (folis 132 i 133), havent-se de suposar que aquesta li proporciona uns beneficis i el fet que el seu saldo en un determinat Banc sigui baix no vol dir que no tingui quantitats superiors en altres entitats. Per últim, com posa de relleu la resolució d'instància, resulta incongruent que amb els ingressos que diu que percep pretengui visitar al seu fill un dia a la setmana durant quatre mesos com, malgrat ell ho negui, sol·licita en la seva demanda, en les seves conclusions i en el seu recurs (folis 15 i 199 de les actuacions i 17 del rotlle), o que entre els seus vehicles es trobi un de la marca "X" (foli 130), raons totes elles que porten a desestimar la seva petició de que es disminueixi la suma que paga actualment en concepte d'aliments del seu fill com ell demana.

VI.- El Sr. Castillo s'oposa igualment a la decisió de la Sentència d'instància de fixar en 800 euros mensuals la pensió de la què s'ha de fer càrrec en concepte d'aliments a favor del seu fill. No obstant, considerem que aquesta quantitat resulta adequada per atendre les necessitats del menor i proporcionada als presumptes ingressos del seu progenitor. En aquest sentit, cal destacar que les despeses de l'Julián són en l'actualitat superiors a les què tenia quan els esposos van signar el conveni privat de separació de 28 de juliol del 2005 en el què es va acordar un import de 600 euros mensuals, ja que sols els imports que la seva mare abona al Col·legi X a on està escolaritzat ja suposen en l'actualitat un import proper als 1.000 euros mensuals (folis 87-98 i 116-117), mentre que de les dades que consten a les actuacions i de l'actuació opaca del Sr. Castillo es dedueix que la seva situació econòmica li permet fer-se càrrec de la pensió que se li reclama.

VII.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes d'aquesta alçada a la part recurrent de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Castillo contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 25 d'octubre del 2011, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.