• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 334/2012 (ECLI:AD:TSJADAD:2012:334)

Faits et procédure

La requérante, Mme Machado, a sollicité le bénéfice d'une « pensió de solidaritat » (pension de solidarité) auprès des autorités du Gouvernement d'Andorre. Par deux résolutions des 9 mars et 18 mai 2011, cette prestation lui a été refusée au motif que son score ne atteignait pas le seuil de 7 points exigé par le barème de l'annexe 6 du décret du 10 juin 2004, lequel détermine la capacité de travail.

Saisie d'un recours en annulation de ces résolutions, la Sección Administrativa del Tribunal de Batlles a, par sentence du 2 mars 2012, rejeté la demande. Mme Machado a interjeté appel, en reprenant l'argumentation de première instance : sa maladie chronique l'empêcherait d'exercer une activité professionnelle dans des conditions normales.

Le Gouvernement a conclu à la confirmation intégrale du jugement attaqué. La vista orale ayant été remplacée par la procédure écrite de conclusions, seule la partie appelée a produit un mémoire. Le Tribunal supérieur a statué le 4 octobre 2012 sous le numéro de rôle TSJA-031/12 et le numéro de protocole AD-0062-2/2011. La nature précise des pathologies invoquées n'est pas précisée dans la décision.

Question de droit

La question posée était de déterminer si la requérante remplissait les conditions d'octroi de la pension de solidarité. Selon le fondement de l'article 33 e) du Reglament d'atenció social, de treball i de seguretat social de les persones amb discapacitat, l'intéressé doit atteindre le seuil défini par le barème de l'annexe 6 du décret de 2004. Le litige portait exclusivement sur deux rubriques du barème, celles relatives à la profession et à l'occupation, les rubriques relatives à l'âge et au niveau de formation n'étant pas contestées (fundament 3).

Le Tribunal devait donc répondre à une double interrogation : d'une part, l'incompatibilité de la pathologie avec l'exercice de la profession ; d'autre part, l'incidence de la limitation de capacité sur la possibilité d'exercer une activité rémunératrice.

Solution et dispositif

Le Tribunal a rejeté l'appel et confirmé le jugement de première instance. Sur le premier point, il a retenu que la profession était « inadéquate ou non convenable à son handicap », ce qui justifiait l'attribution de 1 point. Il relève que l'expertise ne conclut pas à une incompatibilité propre de la pathologie avec les tâches de nettoyage. Il ajoute, par une considération subsidiaire, que même une incompatibilité absolue n'aurait conduit qu'à 1,5 point, soit un total de 5,5 points, toujours inférieur au seuil de 7 (fundament 5).

Sur le second point, la rubrique « ocupació » a été évaluée à 3 points. Le Tribunal estime que l'expertise établit l'incapacité de la requérante à exercer une activité « de forme estable i permanent », mais que cette conclusion n'implique pas qu'elle ne puisse exercer qu'un travail « de type occupationnel ou protégé », hypothèse qui lui aurait ouvert droit à une cotation supérieure. L'expertise psychiatrique n'ayant révélé aucune pathologie mentale ni trouble de la personnalité de nature à modifier la qualification retenue, la cotation litigieuse a été jugée conforme au droit (fundament 6).

Le dispositif est reproduit ci-après dans sa langue originale, suivi d'une traduction fidèle :

Representant: ídem

Advocat: Benitez

Apel·lat: GOVERN

Representant: Elías

Advocat: Tur

A la vila d'Andorra la Vella, el quatre d'octubre del dos mil dotze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0062-2/2011.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles de 2 de març de 2012 va desestimar la demanda interposada per la Sra. Machado contra el M.I. GOVERN, en què sol·licitava l'anul·lació de les resolucions de 9 de març i 18 de maig de 2011, en virtut de les quals es va denegar la pensió de solidaritat que havia demanat la interessada, ja que aquesta no superava els 7 punts que requereix l'annex 6 del Decret de 10 de juny de 2004, regulador del barem per determinar la capacitat per treballar.

2n.- Disconforme la interessada amb aquesta resolució, va interposar el present recurs d'apel·lació, en el qual reprodueix els arguments desenvolupats en la primera instància del procés, segons els quals la seva malaltia és crònica i l'impedeix dur a terme una activitat laboral en condicions de normalitat, per la qual cosa procedeix atorgar-li la pensió que sol·licita.

3r.- La representació del M.I. GOVERN es va oposar al recurs i va sol·licitar la confirmació íntegra de la sentència apel·lada, en considerar que aquesta havia fet una correcta valoració de les proves practicades i una adequada interpretació de les normes aplicables al cas.

4t.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, només la part apel·lada va complimentar el tràmit, presentant l'escrit corresponent, en el qual va reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havia formulat.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La qüestió debatuda en aquest recurs consisteix en determinar si la demandant té dret a que li sigui atorgada la pensió de solidaritat que sol·licita. Com posa de relleu la sentència apel·lada, l'article 33.e) del Reglament d'atenció social, de treball i de seguretat social de les persones amb discapacitat exigeix que l'interessat superi el barem que regula l'annex 6 del Decret de 10 de juny de 2004.

No hi ha discussió en aquest cas sobre els apartats del barem que es refereixen a l'edat i al nivell de formació, de manera que el litigi es redueix als apartats relatius a la professió i a l'ocupació.

De bell antuvi, convé precisar que l'apel·lant es limita a insistir en la naturalesa invalidant de les patologies que presenta, però en realitat no posa en qüestió la interpretació i l'aplicació dels apartats del barem que ha fet la sentència apel·lada.

Pel que fa a l'apartat relatiu a la professió, les resolucions administratives han considerat que l'agent mereix 1 punt, ja que la seva professió "és inadequada o no convenient a la seva discapacitat". Aquesta valoració resulta ajustada a l'estat físic de la interessada, ja que l'informe pericial no conclou en cap cas que la patologia resulti pròpiament incompatible amb l'exercici de les tasques de neteja. Cal afegir que, encara que es reconegués aquesta incompatibilitat en termes absoluts, la puntuació que correspondria seria d'1,5 punts enlloc d'1, de manera que la valoració total seria de 5,5 punts, sense arribar tampoc al mínim de 7 que exigeix l'annex 6 del Decret de 10 de juny de 2004.

Quant a la valoració de l'apartat que fa referència a "l'ocupació", les resolucions administratives i la sentència apel·lada han considerat que "el tipus o grau de discapacitat l'incapacita intermitentment per dedicar-se a una activitat laboral rendible o el/la limita en la quantitat de temps que pot dedicar-hi", per la qual cosa corresponen a l'agent 3 punts. Aquesta qualificació resulta també plenament ajustada a dret, ja que el dictamen pericial posa de relleu que la interessada no pot realitzar "de forma estable i permanent" una activitat laboral, però això no suposa que només tingui la possibilitat de desenvolupar un treball "de tipus ocupacional o protegit", supòsit en el qual tindria dret a una puntuació superior. Cal afegir que la pericial psiquiàtrica no ha detectat cap malaltia mental ni trastorn de la personalitat que pugui alterar la qualificació de les patologies.

Per tot això, s'ha de desestimar el present recurs d'apel·lació i confirmar íntegrament la sentència impugnada, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

-Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la Sra. Machado contra la sentència dictada el 2 de març de 2012 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989 (text refós).