• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 18 octobre 2012, TSJC-018/12 (ROJ STSJAD 253/2012 ; ECLI:AD:TSJADAD:2012:253)

Note sur la référence : la référence canonique transmise (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, elle a été complétée à partir des mentions figurant dans le texte intégral.

Faits et procédure

Par convention réglementant les mesures paternofiliales, signée le 27 octobre 2008 et homologuée par jugement du 2 avril 2009, la garde et la tutelle du fils mineur, Ayuso, avaient été attribuées à son père, M. Briones, la mère, Mme Azorin, bénéficiant d'un droit de visite étendu. Ce choix reposait sur des rapports psychologiques concluant que Mme Azorin ne pouvait pas assumer seule la garde, en raison de troubles de la personnalité décrits diversement (possible trouble borderline selon le psychologue clinicien Marcos ; traits de personnalité immature et épisodes de dysthymie selon le Dr Sandoval).

Le 4 novembre 2009, Mme Azorin a introduit une demande de modification de ces mesures, sollicitant l'attribution de la garde à son profit, la fixation d'une pension alimentaire de 450 euros mensuels à la charge du père, et la condamnation de ce dernier aux dépens en cas d'opposition. M. Briones s'est opposé à la demande et a sollicité la confirmation des mesures initiales.

Par jugement du 11 janvier 2012, le Tribunal unipersonnel, section civile, a rejeté intégralement la demande, confirmé la décision primitive et laissé les dépens à la charge de chaque partie. Mme Azorin a interjeté appel.

La Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia était composée de Mme Eulàlia Amat Llari (magistrate rapporteure), M. Joan Manel Abril Campoy et M. Jean Louis Vuillemin (président).

Question de droit

La question posée est de savoir si l'évolution de l'état de santé de la mère, alléguée au soutien de la demande, suffit à justifier la modification des mesures de garde d'un enfant mineur fixées par une décision homologuée antérieure, alors même que le père n'a pas démérité dans l'exercice de ses fonctions. Il s'agit, plus précisément, de déterminer les critères d'appréciation : l'état de santé actuel de chaque parent, leur aptitude à assumer la garde, et l'intérêt supérieur de l'enfant.

Le moyen d'appel tenait à l'argument selon lequel la mesure avait été prise à une époque où la mère était atteinte d'une maladie psychique l'empêchant de s'occuper de son fils, cette circonstance n'existant plus. La recourante soutenait également que la convention n'aurait pas été signée librement, mais l'arrêt ne tranche ce point qu'en renvoyant à la décision antérieure qui l'avait écarté.

Solution et dispositif

La Sala Civil rejette l'appel après une analyse en quatre temps.

Sur l'état de santé de la mère. Les rapports antérieurs au jugement de 2009 concluaient à l'incapacité de la mère. Les expertises postérieures, émanant de plusieurs praticiens (Drs Tejera, Marcos, Sandoval, Vendrell, Rius, psychologues Álvarez, Carretero et Pastor), établissent que Mme Azorin a surmonté son trouble, lequel a été requalifié en trouble léger. La Cour retient donc que « la salut

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 18 d'octubre de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 4 de novembre del 2009 la representació processal de la Sra. Azorin, va formular demanda contra el Sr. Briones sol·licitant la modificació de les mesures paternofilials adoptades respecte del seu fill menor, de nom Ayuso, per la Sentència dictada el 2 d'abril del 2009, atès que en aquell moment considerava que no existien motius que impossibilitessin que la seva mandant es pogués fer càrrec del seu fill. Per aquesta raó sol·licitava que es dictés la corresponent resolució atribuint la guarda i custòdia del menor Ayuso al seu pare, el Sr. Briones, atorgant un règim de visites a favor de la mare d’aquell, és a dir la Sra. Azorin, tant ample com fos menester, i la fixació d’una pensió per aliments a favor del menor, quin quantum entenia que hauria de fixar-se a raó de la suma mensual de quatre-cents cinquanta euros (450.- euros) a càrrec del Sr. Briones, imposant les costes del procediment a l'adversa en cas que s'oposés a la demanda.

II.- La representació processal del Sr. Briones va contestar la demanda formulada per la Sra. Azorin en data 17 de març del 2010 oposant-se a la mateixa i sol·licitant que es confirmessin les mesures paternofilials adoptades per la Sentència de data 2 d'abril del 2009, condemnant expressament a la demandant a la satisfacció de les costes judicials que se li haguessin causat a la instància, incloent-hi els honoraris d’advocat i procurador.

III.- L'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, va dictar Sentència en data 11 de gener del 2012 desestimant íntegrament la demanda de modificació de mesures paternofilials afectant al menor Ayuso i interessada per la Sra. Azorin contra el Sr. Briones, confirmant en tots els seus extrems la resolució primitiva, i no fent declaració especial sobre les costes de la instància.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Azorin i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i l'estimació íntegra de la seva demanda.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Com a primer motiu del seu recurs, la representació processal de la Sra. Azorin argumenta que en el marc del conveni regulador de mesures paternofilials signat per la seva mandant i el Sr. Briones en data 27 d'octubre del 2008 i homologat per la Sentència de data 2 d'abril del 2009 es va atribuir la guarda i custòdia del menor Ayuso al seu pare, manifestant la seva mandant en aquell moment que no es veia capacitada per assumir dita responsabilitat a causa de la malaltia mental de caràcter psicopàtic que patia, però que ni es trobava afectada en aquell moment per cap malaltia que li impedís tenir cura del seu fill, ni, en tot cas, existeix en l'actualitat cap raó per dubtar de la seva idoneïtat per portar a terme aquesta tasca, raó per la qual entén que és procedent modificar la mesura que es va prendre en el seu dia atribuint-li a ella la guarda i custòdia del seu fill menor.

II.- No és objecte de debat en les presents actuacions que en data 23 de gener del 2009 el psicòleg clínic Marcos va emetre un informe en el què feia constar que la Sra. Azorin, a la qual el citat professional havia visitat des del mes d'agost del 2008, patia un possible trastorn límit de personalitat, presentant una inestabilitat a nivell emocional, interpersonal i d'identitat, impulsivitat i ànim disfòric que estava perjudicant la seva vida personal i familiar. En el mateix sentit, el Dr. Sandoval va informar el dia 11 de febrer del 2009 que la Sra. Azorin presentava "un perfil de personalidad con rasgos de inmadurez, inestabilidad emocional y rasgos de tipo pasivo-dependiente, habiendo experimentado episodios de distimia con sintomatología ansioso-depresiva", raó per la qual aconsellava que la pacient no assumís plenament la guarda i custòdia del seu fill que en aquell moment tenia any i mig, sense perjudici d'establir un ampli règim de visites a favor seu, circumstàncies que van comportar que la Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 2 d'abril del 2009 homologués el conveni signat per les parts en el què s'atorgava la guarda i custòdia del menor al seu pare.

Contra l'esmentada resolució va formular recurs la Sra. Azorin argumentant que el citat conveni no va ser signat per ella de manera lliure i conscient, sinó que va ser fruit de l'actuació dolosa del Sr. Briones i que, en tot cas, el trastorn que l'afectava era de caràcter lleu i no suposava que es trobés impossibilitada per tenir cura del seu fill de manera adequada i la Sentència d'aquesta Sala el va desestimar entenent que els informes mèdics que constaven a les actuacions eren prou significatius i portaven a entendre que la decisió de l'Hble. Batlle havia estat correcte, encara que posteriorment es presentés un altre informe signat pel Sr. Tejera que afirmava que la Sra. Azorin patia un trastorn lleu de la seva personalitat, sense perjudici de que si la recurrent acreditava que el seu estat psicològic havia canviat substancialment des del moment en què es va dictar la resolució recorreguda pogués demanar una modificació de les mesures adoptades en ella i això és el que es defensa en la demanda que dóna origen al present procediment.

III.- Per tal d'esbrinar la procedència d'aquesta petició cal examinar, en primer lloc, els informes mèdics aportats a les actuacions sobre l'estat de salut actual de la Sra. Azorin.

Malgrat els informes psicològics relatius a la Sra. Azorin anteriors a la Sentència de data 2 d'abril del 2009 eren clars en el sentit de que en aquell moment el seu estat de salut no permetia que pogués tenir cura del seu fill adequadament, és cert que dels informes emesos posteriorment, i que consten a les actuacions, es dedueix que la recurrent ha superat el trastorn que patia, de tal manera que cal entendre que, sortosament, en l'actualitat la salut de la Sra. Azorin s'ha estabilitzat i no suposa un impediment per atendre les necessitats del seu fill de manera idònia. En aquest sentit es pronuncia el Dr. Tejera en data 3 de juny del 2009 (foli 18), el Dr. Marcos el 2 d'octubre del mateix any (foli 52), el Dr. Sandoval el 27 d'octubre també del 2009 (foli 42), una altra vegada el Dr. Tejera el 2 de novembre d'aquell any (foli 48), la Dra. Vendrell el 5 de febrer del 2010 (foli 157), la psicòloga Sra. Álvarez el 24 de febrer del mateix any (foli 210), el Dr. Rius a instància de l'Hble. Batlle el 24 juliol 2010 (foli 370) i els psicòlegs senyors Carretero i Pastor en dates 16 de setembre del 2010, 13 de juny del 2012 i 10 de juliol del 2012 (folis 381 i rotlle).

D'altra banda, la Sra. Azorin posa de relleu en el seu recurs que té una vida sentimental estable, ha tingut un altre fill, té familiars propers que l'ajuden i el nen se sent integrat en la seva família quan la visita.

IV.- Per tal de valorar la idoneïtat de modificar la mesura presa en el seu moment cal examinar igualment si el Sr. Briones està capacitat per continuar mantenint la guarda i custòdia del seu fill tal com ha fet des de que es va dictar la Sentència esmentada.

En aquest sentit cal destacar que, com ell mateix reconeix en la seva confessió en judici (foli 425 en relació al 196), el Sr. Briones té altres dos fills d'un anterior matrimoni i se li ha suspès judicialment el dret a visitar-los i allotjar-se amb ells, podent visitar únicament a un dels nens un cop al mes a través d'un centre especialitzat, d'acord amb el què estableix la Sentència del Jutjat de Primera Instància de T. de data 16 d'octubre del 2008 (foli 54), que fonamenta aquesta decisió en un dictamen pericial forense que arriba a la conclusió que el Sr. Briones presenta "unos trastornos mentales (elementos depresivos asentados sobre una personalidad patológica) que dependen actualmente de un tratamiento psiquiàtrico cuya utilidad niega el interesado" .... "exhibe tal irritabilidad e inestabilidad con variaciones afectivas y tímicas y repentinos accesos de cólera que representa de forma inconsciente una amenaza para el equilibrio psíquico de los hijos, aún cuando esté muy unido a ellos y no manifeste ninguna intención hostil hacia ellos", mentre que la seva primera esposa manifesta que el Sr. Briones va maltractar els fills nascuts d'aquell matrimoni (foli 64).

No obstant, l'informe elaborat pel psicòleg clínic Sr. Marcos conclou en data 4 de febrer del 2009 que el Sr. Briones no patia en aquell moment cap patologia mental, presentava un perfil de personalitat extrovertida, amb do de gent, amable, pacient, amic dels seus amics, donat a la seva parella i exercint el rol de pare de manera satisfactòria (foli 191), l'informe social elaborat el 7 de juny del 2010 posa de relleu que no s'havia detectat cap impediment a nivell laboral, material i econòmic per part del Sr. Briones perquè aquest pogués atendre al seu fill, l'Ayuso (foli 355) i la pericial psicològica forense signada pels psicòlegs senyors Carretero i Pastor en data 10 de setembre del 2010 arriba a la conclusió de que el Sr. Briones tenia capacitat per portar a terme adequadament la guarda i cura del seu fill (foli 397), raó per la qual s'ha d'entendre que tots dos progenitors han tingut problemes psiquiàtrics més o menys rellevants, però tots dos els han superat feliçment.

IV.- En aquestes circumstàncies, per tal de decidir quin dels dos progenitors pot proporcionar al nen tot allò que aquest precisa per assolir un desenvolupament físic i psicològic adient, el que cal valorar és l'interès superior del menor, que sempre ha de ser determinant, i segons l'informe psicològic elaborat per la Sra. Zurita en data 12 de febrer del 2010 "es tracta d'un nen simpàtic, que es comunica sense dificultat, donant-se el temps de conèixer al qui li és estrany. Presenta un nivell maduratiu intel·lectual per sobre del que seria d'esperar en un infant de la seva edat, tant a nivell de maduresa lingüística com de raonament lògic. Se'l veu organitzat i amb un nivell d'atenció adient. Per altra banda, pel que fa a la relació entre l'Ayuso i el seu pare, l'infant presenta un aspecte cuidat i pulcre, s'observa una estreta relació entre ambdós. Així com un lligam afectiu important que sens dubte aporta benestar i seguretat al menor. El pare no refereix trastorns del son o de la gana. Per altra banda, l'adaptació del menor al centre escolar és adient" (foli 190), valoració que es reitera a l'informe de la citada professional de data 14 de febrer del 2011 i que, respecte de l'escola, es dedueix de l'informe que consta al foli 447 de les actuacions. Altrament, de manera similar es pronuncien els psicòlegs senyors Carretero i Pastor en el seu informe de data 20 de juliol del 2010 (foli 405), raons totes elles que porten a pensar que no s'ha produït cap deteriorament de l'estabilitat del menor, com afirma la recurrent, i que la convivència entre el nen i el seu progenitor s'ha desenvolupat de forma correcta en benefici del menor durant un període de quasi tres anys, sense que hi hagi indicis a les actuacions de que l'actuació del Sr. Briones hagi estat perjudicial pel seu fill, ans al contrari.

En tot cas, l'únic indici d'una mala relació entre el nen i algun dels seus progenitors es produeix precisament en relació a la seva mare, ja que els informes de la psicòloga Sra. Zurita de dates 16 de març i 21 de maig del 2012 (documents 1 i 2 del rotlle) destaquen que en el curs de les entrevistes que va mantenir amb el menor Ayuso aquest li va explicar que no volia anar amb la seva mare, que aquesta va manifestar en una ocasió que mataria al pare i que si no es matava sol l'ajudarien a matar-se, que es trobava nerviós perquè tenia una por molt grossa de no tenir més papa, que quan li va dir a la seva mare que volia viure amb el seu pare ella va cridar "no" i li va donar una bufetada a la cara i que al domicili matern "sempre criden" i si bé és veritat que no es pot descartar que el menor estigués influenciat pel seu pare quan va fer aquestes declaracions, cal destacar que la Sra. Zurita descriu amb minuciositat l'estat d'ànim del menor mentre explicava aquests fets, que reiterava en les dues entrevistes, i que porta a pensar que, com a mínim globalment, el que explicava era veritat sense que es pugui dubtar de la imparcialitat de la citada professional. D'altra banda, en l'informe de la mateixa psicòloga de data 14 de febrer del 2011 es feia constar que l'Ayuso ja presentava dificultat per separar-se de la figura paterna, manifestant que a ell li agradava viure a Andorra amb el pare i no a casa de la mare (foli 445).

Per últim, la Sra. Azorin viu a T. (Espanya) i, malgrat el nen hi hagi anat sovint a passar les vacances, l'Ayuso té els amics, l'escola i el seu ambient habitual al Principat des de que va néixer i durant els darrers tres anys ha tingut una relació molt més estreta amb el seu pare que amb la seva mare i no hi ha dubte de que un nen que en l'actualitat té cinc anys precisa d'una estabilitat que es veuria afectada si la situació viscuda fins aquest moment canviés de manera radical.

V.- Malgrat desestimar-se el recurs no procedeix fer especial pronunciament respecte de les costes d'aquesta alçada, de conformitat amb la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82,

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Azorin contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 11 de gener del 2012 que CONFIRMEM íntegrament, sense fer especial pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.