• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 321/2012 (TSJA, Sala Administrativa, 25 octobre 2012, recours n° TSJA-064/12, ECLI:AD:TSJADAD:2012:321)

Faits et procédure

Une organisation syndicale (désignée « ORG_0 » dans la décision), agissant au nom de ses affiliés percevant des rémunérations brutes supérieures à 3 000 euros, a saisi le Batlle de guàrdia sur le fondement de l'article 41.1 de la Constitution du Principat d'Andorre. Elle demandait qu'il soit constaté une violation du principe d'égalité (article 6) et du droit à la liberté syndicale (article 18), et que soit écartée l'application de l'article 2 de la Llei 2/2012, du 15 mars, de mesures de contenció de la despesa pública en matèria de personal.

Par une décision (aute) du 14 juin 2012, le Batlle de guàrdia n'a pas donné suite à la demande. Il a estimé que le vice d'inconstitucionalité était imputé à la loi elle-même et non aux actes d'application, de sorte que la compétence appartenait au Tribunal constitutionnel et que la question ne pouvait relever de la procédure urgente et préférentielle de l'article 41.1.

Les demandeurs ont interjeté appel. Ils reprenaient en substance les moyens de la demande, en invoquant en outre l'article 25 de la Constitution, comme concrétisation, pour les fonctionnaires concernés, du principe d'égalité. Le Ministeri Fiscal et le Gouvernement ont conclu à la confirmation intégrale de la décision attaquée, en soutenant l'inadéquation de la procédure choisie. L'audience orale a été remplacée par une procédure écrite.

La Sala Administrativa était saisie en appel, désignée à cet effet par le président du Tribunal supérieur de justice (considérant premier, en application de l'article 16 de la Llei transitòria de procediments judicials).

Question de droit

La question posée était double. Il fallait d'abord déterminer si la voie de l'article 41.1 de la Constitution, réservée à la protection des droits et libertés, pouvait être utilisée pour contester la constitutionnalité d'une loi en tant que telle, et si le principe d'égalité de l'article 6 relevait de son champ d'application. Il fallait ensuite apprécier la recevabilité de l'invocation, en appel, de l'article 25 de la Constitution.

Plus largement, la décision pose la question de savoir si une juridiction ordinaire peut, dans le cadre d'une procédure de protection des droits fondamentaux, écarter l'application d'une loi.

Solution et dispositif

La Sala rejette l'appel par trois motifs successifs. Elle se réfère d'abord à sa décision n° 64-2012 du 20 juillet 2012, rendue dans une procédure de même nature engagée par d'autres organisations syndicales, et en reprend les motifs au nom du principe de spécialité : « en virtut del principi

ORG_0

Advocat: Marti Procuradora: Galván

Apel.lats:

Ministeri Fiscal

M.I. Govern d'Andorra Advocat: Castrillo Procuradora: Tejada

A la vila d'Andorra la Vella, el vint-i-cinc d'octubre del dos mil dotze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número TSJA-064/12.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- El ORG_0, en nom i representació dels seus afiliats amb rendes superiors a 3.000 euros bruts, va interposar demanda davant del Batlle de guàrdia, a l'empara de l'article 41.1 de la Constitució del Principat, en la qual sol·licitaven que es declarés que s'ha produït una vulneració del principi d'igualtat que proclama l'article 6 de la Constitució i del dret a la llibertat sindical que reconeix l'article 18 del mateix text fonamental i que, en conseqüència, es deixés sense efecte l'aplicació de la Llei de mesures de contenció de la despesa pública en matèria de personal, pel que fa al seu article 2.

2n.- Després de seguir els tràmits pertinents, l'Hble. Batlle de guàrdia va dictar Aute en data 14 de juny de 2012, que no va donar lloc a la demanda formulada pels agents. La resolució considera que la demanda no atribueix un vici d'inconstitucionalitat als actes d'aplicació de la llei, sinó a ella mateixa, per la qual cosa la competència per conèixer d'aquesta qüestió està reservada al Tribunal Constitucional, sense que pugui ser objecte del procés urgent i preferent que estableix l'article 41.1 de la Constitució.

3r.- La representació de la part agent va interposar recurs d'apel·lació contra l'Aute dictat pel Batlle de guàrdia, en el qual es venen a reproduir els mateixos arguments que ja s'havien articulat en la demanda, sense més modificació substancial que la d'invocar la vulneració de l'article 25 de la Constitució, com a concreció respecte dels funcionaris recurrents del principi d'igualtat que s'havia al·legat de forma genèrica en la demanda.

4t.- El Ministeri Fiscal i la representació del Govern s'han oposat al recurs i han sol·licitat la confirmació íntegra de l'aute apel·lat. En termes generals, sostenen la inadequació del procediment seguit pels recurrents, ja que la declaració d'inconstitucionalitat d'una llei està reservada al Tribunal Constitucional.

5è.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- Aquesta Sala és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 16 de la Llei transitòria de procediments judicials, en haver estat designada a l'efecte pel M.I. Sr. President del Tribunal Superior de Justícia.

Segon.- Com a punt de partida per a la resolució de les qüestions debatudes en aquest procés, convé remarcar que, segons defensa la part agent, la vulneració que denuncia del principi d'igualtat i del dret a la llibertat sindical, que recullen els articles 6 i 18 de la Constitució, porta causa de la Llei 2/2012, de 15 de març, de mesures de contenció de la despesa pública en matèria de personal, i no específicament dels actes d'aplicació de la mateixa. Així s'afirma expressament en la demanda (foli 2) quan s'afirma que "aquesta retallada (de salaris) es realitza en aplicació de l'article 2 de la dita Llei, que vulnera el principi d'igualtat reconegut en l'article 6 de la Constitució i el de llibertat sindical reconegut en l'article 18 de la Constitució".

En aquesta situació, cal recordar que aquesta Sala ja es va pronunciar, en la sentència núm. 64-2012, de 20 de juliol, sobre un procés de la mateixa naturalesa, iniciat a instància d'altres organitzacions sindicals, en el qual es plantejava igualment la inconstitucionalitat de la Llei 2/2012 per vulneració del dret a la llibertat sindical i, més en concret, del dret a la negociació col·lectiva. En conseqüència, procedeix reproduir els mateixos raonaments que van fonamentar aquella resolució.

Com es va dir llavors, "en virtut del principi d'especialitat, cal recórrer en cada cas al procediment que resulti d'aplicació més específica, en funció de les pretensions que es dedueixen davant dels Tribunals. En altres paraules, les vies processals no resulten utilitzables indistintament per parts dels litigants, sinó que cal utilitzar el procediment més idoni i ajustat a la naturalesa de les pretensions que han de ser objecte del procés.

(...)

Tercer.- En el cas que ara s'examina, es produeix la mateixa inadequació de procediment que en el cas anterior. En primer lloc, cal recordar que el principi d'igualtat de l'article 6 de la Constitució no es troba dins de l'àmbit d'aplicació del procediment que preveu l'article 41.1 de la mateixa, el qual es contrau als drets i llibertats reconeguts en els capítols III i IV. És cert que la part agent ha incorporat després de formalitzar la demanda la menció a l'article 25, però aquesta alteració de l'objecte del procés no resulta admissible, ja que l'escrit de demanda és el que fixa les pretensions de l'agent i l'àmbit del debat, que no es pot alterar posteriorment.

En qualsevol cas, resulta clar que ni el Batlle de guàrdia, ni aquesta Sala en grau d'apel·lació, poden deixar sense efecte l'aplicació d'una llei i, en concret, de la Llei 2/2012, com sol·licita la part agent.

Per tot això, s'ha de desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació que interposa l'agent i confirmar l'aute impugnat en els seus propis termes, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

-Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el ORG_0 contra l'aute dictat el 14 de juny de 2012 per l'Hble. Batlle de guàrdia, el qual es confirma en els seus propis termes, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa, del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989 (text refós).