• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

Juridiction andorrane, — (STSJAD 41/2013)

Juridiction : Tribunal superior de justícia d'Andorre, Sala civil Date : 25 février 2013 Numéro de recours : 182/12 (TSJC-182/12) Rapporteur : Joan Manel Abril Campoy Composition : Jean Louis Vuillemin (président), Joan Manel Abril Campoy, Eulàlia Amat Llari Type : Sentence (arrêt au fond sur appel)

Faits et procédure

Un mineur, représenté par son père, a été blessé à la main droite lors d'une activité de natation dispensée par un centre sportif (C.E.) dont il était membre. Après le cours, dans un espace commun, il est monté sur un tapis de course que rien n'indiquait comme interdit et qui a pu être mis en marche par l'enfant. Le dommage a touché les doigts de la main droite et a nécessité deux interventions chirurgicales. Une troisième intervention était jugée probable à l'âge de seize ans, en raison d'une déviation de 10 % de l'axe du troisième doigt.

Par demande du 20 mars 2009, le représentant légal a sollicité la condamnation solidaire de la commune défenderesse (l'« Hble. Comú Cañellas ») et de la société ORG_0, son assureur, au paiement de 53 822,11 euros, outre intérêts légaux et frais de la nouvelle intervention. Les défendeurs ont conclu à l'absolution, le 15 mai 2009.

Le Tribunal de batlles a rejeté la demande, sans mise à la charge des dépens, par jugement du 22 juin 2012. Le demandeur a interjeté appel. Il soutenait que la responsabilité était contractuelle, que la compétence relevait de la juridiction civile, et qu'il convenait de fixer l'indemnisation directement sans renvoi. Les défendeurs ont demandé la confirmation et, subsidiairement, un partage de responsabilité avec les parents.

Question de droit

La Sala civil devait trancher plusieurs questions connexes :

1. Compétence et droit applicable : la compétence de la juridiction civile, fondée sur la « vis atractiva » de l'article 39.4 de la Llei qualificada de la justícia (LQJ), emporte-t-elle nécessairement l'application des règles de droit privé à la relation litigieuse, lorsque l'administration est attraite au procès avec un particulier ou une société ?

2. Qualification de la responsabilité : le dommage relève-t-il de la responsabilité contractuelle ou de la responsabilité extracontractuelle de l'administration, au sens des articles 58 à 60 du Codi de l'Administració ?

3. Prescription : la prescription annale de l'article 61 du même code est-elle applicable, ou l'action contractuelle échappe-t-elle à ce délai ?

4. Évaluation du préjudice : sur quels éléments probatoires fixer le montant de l'indemnisation, notamment s'agissant des frais et des pertes de temps parentaux ?

Solution et dispositif

Sur la compétence (premier et deuxième moyens). La Sala rejette les deux premiers moyens du recours. Elle juge que son arrêt du 30 avril 2012 n'a pas décidé que le litige devait être résolu selon le droit civil. Elle relève qu'en l'absence de norme attribuant à la juridiction administrative la compétence lorsque l'administration est attraite avec d'autres personnes, la juridiction civile connaît de l'affaire en vertu de la vis atractiva de l'article 39.4 LQJ. Cette attribution de compétence n'emporte pas, selon elle, application automatique du droit privé : il appartient au juge d'examiner la relation juridique préalable, ou son absence, entre les parties.

Sur la qualification (troisième moyen). La Sala accueille ce moyen. Elle constate l'existence d'une relation contractuelle, le mineur ayant accédé au centre « en el marc d'una relació contractual com a soci i per a realitzar un curs de natació

A la vila d'Andorra la Vella, el 25 de febrer de 2013.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal del Sr. Cañete, com a legal representant del seu fill Valverde va interposar demanda, en data 20-03-2009, envers l'Hble. COMÚ Cañellas i la companyia ORG_0, segons la qual demanava la condemna solidària dels defenents a l'abonament d'una indemnització de 53.822,11 euros, amb més els interessos legals i les despeses que generarà la nova intervenció quirúrgica, amb més la imposició de les costes processals.

En data 15-05-2009, la representació processal de l'Hble. COMÚ Cañellas i la companyia ORG_0 van oposar-se a la demanda i van demanar l'absolució dels defenents, amb imposició de les costes processals a la part agent.

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència, de data 22-06-2012, amb la següent part decisòria: "DECIDEIX Desestimar la demanda formulada en data 20 de març del 2009 per la representació processal del Sr. Cañete actuant en qualitat de legal representant del seu fill de menor edat Valverde contra l'Hble. Comú Cañellas i la companyia ORG_0 i sense fer imposició de costes processals".

III.- La representació processal de la part agent ha interposat recurs contra la Sentència d'instància i, per escrit de data 27-09-2012, ha articulat el seu escrit de conclusions, en virtut del qual i pels arguments continguts en el mateix demana la revocació de la resolució d'instància. Pel contrari, la representació processal de la part recorreguda, en el seu escrit de contesta a les conclusions, de data 15-11-2012, sol·licita la confirmació íntegra de la Sentència i, de forma subsidiària, l'estimació en part, però considerant compartida la responsabilitat amb els pares del menor i amb imposició en tots els casos de les costes processals a la part recurrent.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals la part agent fonamenta el seu recurs són, en essència, els que segueixen. En primer terme, entén que la Sentència d'aquesta Sala, de data 30-04-2012, va revocar la Sentència de la Batllia i va estimar que era aplicable l'article 39.4 de la Llei Qualificada de la Justícia i la Sentència de la Batllia no ha extret totes les conclusions. Així, indica que si aquesta Sala va considerar que la jurisdicció civil era la competent, això significa que s'ha de resoldre el litigi segons el dret civil i no l'administratiu. En segon terme, manifesta que en l'escrit de conclusions de data 2-09- 2011, presentat en el seu dia en aquest Tribunal Superior, es va argumentar que no es tractava d'un servei públic. Afegeix que la STSJA de data 22-01-2004, en el cas del P. va entendre que es tractava d'una responsabilitat contractual a dirimir pel dret privat, tota vegada que l'Administració actuava en una relació de dret privat, com així ressurt també de la doctrina de la STSJA de data 12-02-2009. Afegeix que les característiques de vinculació a l'interès general i desenvolupament d'un servei públic no concorren en el present cas. En tercer terme, afirma que la Sentència d'instància erra, quan considera que ens trobem front a una hipòtesi de responsabilitat extracontractual de l'Administració (cfr. arts. 58 a 60 del Codi de l'Administració). Així, sustenta que ha restat provat que la relació entre el C.E. i l'agent s'ha desenvolupat mitjançant l'atorgament d'un contracte i la Sentència d'instància no motiva la raó per la qual no estem davant d'un supòsit de responsabilitat contractual. Al tractar- se d'una responsabilitat contractual, i correspondre el desenvolupament de les obligacions de seguretat, prudència i diligència envers els usuaris, no esdevé d'aplicació l'article 61 que determina el termini de prescripció anyal per la responsabilitat extracontractual. En darrer terme, indica que no seria adequat, si s'acull el recurs, que es tornés a la Batllia per a la determinació de la indemnització oportuna, atès que a les actuacions ja consten els elements necessaris per a concretar-la.

II.- Els dos primers motius de recurs que esgrimeix la part agent no poden ésser acollits. En efecte, la Sentència d'aquesta Sala, de data 30-04-2012, no determina que el present supòsit hagi de ser resolt d'acord amb les normes de dret civil ni que aquesta conseqüència es pugui derivar de l'atribució de la competència a la jurisdicció civil, conforme l'article 39.4 LQJ. Aquesta Sala el que analitza és què succeeix en aquells casos en els quals, junt amb l'Administració demandada, la demanda s'adreça també contra un subjecte de dret privat, com ho és un particular, o en aquest cas una societat mercantil que destina el seu objecte social a les assegurances. I la Sala considera que, a diferència d'altres ordenaments jurídics, no existeix una norma d'atribució de la competència a la jurisdicció administrativa quan es demanda a l'Administració, encara que sigui demandada amb altres persones, per la qual cosa, segons la vis atractiva de la jurisdicció civil (art. 39.4 LQJ), el coneixement del present afer s'atribueix a la jurisdicció civil.

I arribats a aquest punt, no es pot inferir, com fa la recurrent, que atribuït el coneixement de l'afer a la jurisdicció civil, això comporta que la relació subjacent hagi de ser resolta de conformitat amb les normes de dret privat, tota vegada que, com es raonava a la Sentència d'aquesta Sala de data 30-04-2012 i com ara de nou s'insisteix, l'atribució de competència a la jurisdicció civil resultava de la vis atractiva de la jurisdicció civil, sense que això signifiqui, en el cas que es troba demandada l'Administració i particulars, que, necessàriament, el cas hagi de ser resolt en consonància amb les normes de dret privat, sinó que caldrà analitzar el supòsit que ens ocupa i la relació jurídica prèvia, o absència d'aquesta, existent entre les parts litigants per a poder-ho determinar.

III.- En segon terme, aquesta Sala ha de compartir el raonament de la recurrent segons el qual la responsabilitat de l'Hble. COMÚ Cañellas no pot ésser qualificada d'extracontractual sinó de contractual. A diferència del que sustenta la Sentència d'instància no es pot considerar que no existís una relació contractual o que el dany es produís fora de l'òrbita contractual. Així, consta a les actuacions que el menor va accedir al C.E. en el marc d'una relació contractual com a soci i per a realitzar un curs de natació (foli 16). I resta acreditat també que el menor es va lesionar la mà quan després del curs de natació i en una zona d'espais comuns, es trobava una màquina de córrer, a la qual el menor va pujar i va patir el dany que afectà als dits de la seva mà dreta i que va requerir dues intervencions quirúrgiques per a la reparació del dany, amb la previsibilitat que durant el seu creixement, i en atenció a la desviació d'un 10% de l'eix del tercer dit de la mà dreta necessiti una posterior intervenció quirúrgica als 16 anys.

Aquesta Sala ja ha tingut ocasió de posar de relleu en altres ocasions (vegeu la STSJA de data 22-01-2004) que les prestacions a les quals es troba obligada l'Administració en el marc del contracte perfeccionat no són solament les relatives a la impartició del curs de natació al qual assistia el menor, sinó també totes aquelles prestacions de seguretat i cura envers els usuaris, les quals s'han d'adoptar en funció de la diligència pròpia del prestador dels esmentats serveis. Per tant, en funció d'aquestes consideracions i tota vegada que els pares van portar el menor per a la realització del curs de natació al C.E. i aquest, indefectiblement, va assumir una posició de garant en relació al menor, havia d'adoptar totes les precaucions al seu abast per tal que el menor A., abans del curs de natació, durant el mateix, i després, i tant en la piscina com en els vestuaris o en les zones comunes. Consegüentment, no tenir cura del menor que ha realitzat una activitat de natació i permetre que en una zona d'accés comú es trobi situada una màquina de córrer, que sense cap indicació, pugui ésser posada en marxa per un menor provocant-se el dany que va patir a la mà, ha de ser entesa com una actuació poc diligent, sense que el deure de tenir cura del menor des de que arriba a les instal·lacions del C.E. i fins que es recollit pels seus pares pugui excedir, en el cas que ens ocupa, l'òrbita contractual. Afegir, a més, que tampoc pot existir al respecte cap responsabilitat dels pares dels menors que atenuï la responsabilitat del prestador del servei perquè ja s'ha argumentat com el C.E. assumeix una posició de garant en relació al menor, des de que aquest accedeix per a la realització del curs i fins que es reintegrat als seus pares, sense que s'hagi acreditat per part de l'Administració defenent o la seva asseguradora que el menor romangués a les instal·lacions quan ja havia estat reintegrat als seus progenitors.

Aleshores, en consonància amb el que s'ha exposat procedeix revocar la Sentència d'instància i entendre que la responsabilitat té un origen contractual i, per tant, la pretensió que esgrimeix la part agent no es pot considerar prescrita.

IV.- Quant a la concreta indemnització que correspon abonar a la part defenent aquesta s'ha de fixar segons els següents paràmetres. Consten a les actuacions l'informe del Dr. Rius, adjuntat per la part agent, i l'informe del Servei de Medicina Legal i Forense, al qual, en atenció al seu caire més objectiu, atesa la seva desvinculació de les parts litigants, i posterior en el temps, cal donar major preponderància per a la fixació del dany patit i la seva quantificació.

La part agent fixa en uns 100 dies el temps de baixa mèdico-escolar, la qual cosa s'addiu amb el que assenyala també el Servei de medicina Legal i Forense, per la qual cosa procedeix per aquest concepte l'atorgament de la quantitat de 1.666 euros. En segon terme, no procedeix la fixació de cap import per seqüeles funcionals, atès que segons l'àrea de medicina forense (foli 203) la incapacitat permanent parcial esdevé nul·la. En tercer terme, el metge forense avala també les valoracions que el Dr. Rius efectua tant en relació al quantum doloris com al perjudici estètic, fins i tot, situant-les mínimament per sobre de l'informe del Dr. Rius. Per tant, s'escau, a criteri d'aquesta Sala, per aquests conceptes xifrar el quantum doloris en 7.500 euros i el perjudici estètic en 2.500 euros. Per últim, també recull el metge forense que el perjudici de lleure consisteix en que durant un any no ha pogut assistir a classes de piano ni a l'escola d'esquí; extrem que ha de ser xifrat per aquesta Sala en 4.000 euros. Així mateix, esdevé oportú fer reserva de les accions per a la reclamació del quantum doloris pel sotmetiment a una nova intervenció quirúrgica als 16 anys, derivada de l'accident i, en el seu cas, del perjudici estètic, encara que aquesta darrera solament procedirà si aquest augmenta, atès que la finalitat de la intervenció ha de consistir en la correcció de la desviació de l'eix del 10% del tercer dit de la mà dreta.

Les sumes relacionades comporten un total de 15.166 euros. I resta, en darrer terme, per analitzar, les despeses de desplaçaments, pàrkings, hotels i altres despeses assumides pels pares, així com el cost en hores de treball que ha perdut el pare del menor. Pel que fa a les primeres, els documents que acompanya relacionats amb els números 20 a 124, a excepció dels documents 23 i 24, són difícilment llegibles i molts d'ells no es posen en relació amb la concreta intervenció, assistència o desplaçament efectuat. Per tant, i a manca d'aquesta acreditació, imputable a la part agent, sí s'han d'incloure les despeses d'allotjament a Barcelona per la intervenció i cures, així com les despeses d'aparcament, per un total de 296,11 euros, les despeses de l'hospital per 31,50 euros i les de l'Institut Kaplan (150 euros), l'informe de seguiment de l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell (16 euros) i l'informe del Dr. Rius (200 euros), aquestes tres darreres ascendeixen, detreta la compensació per la CASS, en 346,40 euros. La resta de despeses, referents a altres conceptes no resten acreditades. I el mateix s'ha de dir amb les hores que el Sr. A. assevera que ha perdut de feina per acompanyar al seu fill. Cap recolzament probatori al respecte existeix. L'única prova documental acredita el preu al qual factura l'hora de tècnic electrònic, però no prova que hagués acompanyat al seu fill a les diverses cures i assistències per l'import que reclama. És més, de la prova practicada i dels documents que acompanya a la demanda (docs. 23, 24, 89, 90 i 92) apareix la mare del menor com la que efectua el pagament dels diferents conceptes mitjançant la seva targeta de crèdit. Per tant, i en atenció de nou al dèficit probatori en que incurra la part agent no pot ésser atesa la seva pretensió indemnitzatòria per hores de feina perdudes, quan només ha provat l'import de la seva hora de feina, però no el nombre de les mateixes que va dedicar a acompanyar al seu fill.

Consegüentment, la partida de despeses suportades i que ha de ser sumada a la valoració del dany corporal patit pel menor es xifra en 674,01 euros, la qual cosa comporta un total de 15.840,01 euros, de les que han de respondre solidàriament ambdós defenents.

V.- L'èxit del recurs es tradueix, en matèria de costes processals, en la no imposició de les costes d'aquesta alçada. Quant a les costes de primera instància, atesa l'estimació parcial de la demanda no procedeix efectuar imposició de les costes, devent cada part litigant suportar les causades a la seva instància i essent les comunes per meitat (arg. Novel·la 82, cap. X).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del Sr. Cañete, en nom i representació del seu fill menor d'edat Valverde, contra la Sentència, de data 22-06- 2012, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles i revocar la seva part decisòria i declarar que procedeix estimar en part la demanda interposada pel Sr. Cañete contra l'Hble. COMÚ Cañellas i la companyia ORG_0 i condemnar solidàriament als defenents al pagament de la quantitat de 15.840,01 euros, amb més els interessos legals a comptar des de la present Sentència i fent expressa reserva de l'acció per a exigir la reparació del quantum doloris i del perjudici estètic, segons s'indica en el fonament de dret IV de la present resolució. No s'escau efectuar imposició de les costes processals de la instància ni d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei Qualificada de la Justicia.