• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

ATSJAD Andorre, 28 juin 2013, ROJ ATSJAD 78/2013

Note de méthode : le champ « référence canonique » fourni était incomplet (« Juridiction andorrane, — »). La référence ci-dessus est reconstituée à partir des identifiants figurant dans le texte intégral (ROJ, ECLI, numéro de recours). La décision est rendue en catalan ; la traduction des passages cités est personnelle et fidèle.

Faits et procédure

La société Daza, par l'intermédiaire de sa représentation processuelle, avait introduit le 13 septembre 2010 une demande contre M. Calderón. Elle sollicitait la remise à Daza, par la voie de sa représentation ou de sa présidente, des sommes déposées par Mme Expósito les 2 février et 30 avril 2010, ainsi que la mise en place d'un mécanisme de paiement des clients par dépôt judiciaire ou virement sur les comptes indiqués, avec condamnation aux dépens.

Le Tribunal de Batlles (première instance), par Aute du 5 décembre 2011, a accueilli l'exception dilatoire de défaut de qualité à agir soulevée par le défendeur et a condamné Daza aux dépens. Daza a interjeté appel. Par Aute du 31 mai 2012, la Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia a rejeté l'appel, confirmé la décision de première instance et condamné l'appelante aux dépens d'appel. Daza a alors introduit un incident de nullité, rejeté par Aute du 13 septembre 2012.

Saisi d'un recours d'amparo, le Tribunal Constitutionnel a, par décision du 15 mars 2013 (la date du 5 février 2013 est également mentionnée pour l'admission du recours), accordé partiellement l'amparo et déclaré que les Autes des 31 mai et 13 septembre 2012 avaient porté atteinte au droit à la juridiction de la société requérante. Il résulte de la motivation que la Sala avait soit insuffisamment motivé en n'indiquant pas les voies de recours alternatives, soit omis de constater l'absence de telles voies, ce qui constituait dans les deux cas une violation de l'article 10 de la Constitution.

Par Aute du 21 mai 2013, la Sala a de nouveau rejeté l'appel de Daza et confirmé la décision de première instance, en explicitant les voies de sortie de blocage. Daza a introduit un nouvel incident de nullité le 5 juin 2013, visant cet Aute. La partie adverse a conclu au rejet le 10 juin 2013.

La décision commentée tranche ce second incident de nullité. Le texte précise que le magistrat rapporteur est M. Joan Manel Abril Campoy, la formation étant composée de Mme Eulàlia Amat Llari (présidente) et de M. Vincent Dané-Anière (le nom figure dans le texte sous la forme « Vincent Anière »).

Question de droit

Le litige pose deux questions distinctes :

1. Le droit à la juridiction (article 10 de la Constitution andorrane) est-il méconnu lorsqu'une juridiction d'appel, après une censure constitutionnelle pour défaut d'indication des voies de recours alternatives, rejette à nouveau le recours en indiquant les mécanismes légaux permettant de sortir d'une situation de blocage sociétaire ?

2. La condamnation aux dépens de l'incident de nullité, et précédemment de l'appel, est-elle conforme à l'équité et à la justice, alors que la partie requérante soutient qu'elle n'a pu identifier la procédure alternative à employer ?

Solution et dispositif

La Sala rejette l'incident de nullité sur les deux moyens.

**Sur le premier moyen (

A la vila d'Andorra la Vella,el 28 de juny de 2013. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la societat Daza va interposar demanda, de data 13-09-2010, envers el Sr. Calderón, segons la qual sol·licitava que l'import dels dipòsits realitzats per Expósito en dates 2 de febrer i 30 d'abril de 2010 es lliuressin a Daza a través de la representació processal o de la seva Presidenta i que tots els pagaments dels clients fossin efectuats mitjançant el dipòsit judicial i lliurats a través de la representació processal o de la representant legal o mitjançant ingrés en els comptes que indicava, amb imposició de les costes processals.

La representació processal del Sr. Calderón va interposar, en data 18-10-2010, excepció dilatòria de manca de legitimació activa, per la qual cosa demanava l'estimació de l'excepció i la imposició de les costes processals.

II.- En data 5-12-2011 l'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Aute, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX: Estimar l'excepció dilatòria de manca de legitimació activa oposada per la representació processal del Sr. Calderón a la demanda de Daza imposant a aquesta segona les costes processals ocasionades, inclosos honoraris d'advocat i de procurador a acreditar i fixar en període d'execució de la present Resolució".

III.- La part agent va interposar recurs contra la resolució d'instància i, en data 5-3-2012, va presentar llur escrit de conclusions, en virtut del qual i pels motius continguts en el mateix, demanava la revocació de l'Aute d'instància. Pel contrari, la representació processal de la part recorreguda, en el seu escrit de contesta a les conclusions, de data 28-03-2012, va demanar la desestimació del recurs, amb imposició a la recurrent de les costes processals.

IV.- En data 31-05-2012 aquesta Sala va dictar Aute, amb la següent part dispositiva: "DECIDEIX DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la mercantil Daza contra l'Aute, de data 5-12-2012, dictat per l'Hble. Tribunal de Batlles i confirmar íntegrament la seva part decisòria. S'escau imposar a la part recurrent les costes d'aquesta alçada.

V.- La representació processal de Daza va promoure incident de nul·litat, segons escrit de data 22- 06-2012, i en virtut del qual demanava la nul·litat de la resolució d'aquesta Sala i la retroacció de les actuacions.

Pel contrari, la part contrària, en el seu escrit d'oposició a l'incident de nul·litat, de data 4-07-2012, demanava la desestimació del mateix.

VI.- Per Aute, de data 13-09-2012, aquesta Sala desestimava l'incident de nul·litat promogut per la representació processal de Daza.

VII.- Per Aute de 5-02-2013 el Tribunal Constitucional va admetre a tràmit el recurs d'empara interposat per la representació processal de Daza. En data 15-03-2013 el Tribunal Constitucional va decidir atorgar parcialment l'empara sol·licitada per la representació processal de la societat Daza i declarar que els Autes de data 31 de maig de 2012 i 13 de setembre del mateix any han vulnerat el dret a la jurisdicció de la societat recurrent.

VIII.- Aquesta Sala per Aute, de data 21-05-2013, va dictar la següent part dispositiva: "DECIDEIX DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de Daza contra l'Aute, de data 5-12-2011, dictat per l'Hble. Tribunal de Batlles i confirmar la seva part decisòria. Procedeix imposar a la part recurrent les costes d'aquest alçada".

IX.- La representació processal de Daza va promoure incident de nul·litat, en data 5-06-2013, segons el qual i pels motius continguts en el mateix va demanar l'anul·lació de l'Aute d'aquesta Sala. Pel contrari, la part contrària, en el seu escrit d'oposició a l'incident de nul·litat, de data 10-06-2013, demanava la desestimació del mateix

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- La representació processal de Daza fonamenta el seu incident de nul·litat en els següents motius o greuges. Afirma que l'Aute d'aquesta Sala vulnera el dret a la jurisdicció de l'article 10 C.A., atès que no s'ha donat compliment a allò que exigia la resolució del Tribunal Constitucional de data 5-02-2013. Així, entén que s'ha impedit el dret a la jurisdicció i a un pronunciament sobre el fons i que, malgrat el Tribunal Constitucional exigia que s'indiquessin els procediments d'accés a la jurisdicció, la Sala solament li ha indicat que existeix un procediment de dissolució de la societat. I, en segon terme, afegeix que la desestimació del recurs no pot suposar la imposició de les costes processals, tota vegada que existeixen raons d'equitat i justícia que deriven de donar compliment al mandat del Tribunal Constitucional d'explicitar els procediments alternatius.

II.- Pel que es refereix al primer motiu o greuge que integra l'incident de nul·litat d'actuacions, aquesta Sala no comparteix el greuge de la promotora de l'incident, segons el qual s'hauria vulnerat el dret a la jurisdicció perquè s'impedeix obtenir un pronunciament sobre el fons i per quant la indicació del procés legal de dissolució de la societat no compleix amb la indicació dels mecanismes que sol·licitava el Tribunal Constitucional.

Aquesta Sala ja va posar de relleu, en l'Aute respecte del qual ara s'interessa la nul·litat, que la resolució del Tribunal Constitucional va atorgar l'empara sol·licitat perquè va entendre (Fonament de Dret 6) que o bé aquesta Sala havia motivat insuficientment, atès que no havia donat a conèixer, al no haver-les verificat, les vies de recurs alternatives que es podrien oferir a la recurrent o bé que no existien vies alternatives de recurs i, tant en un o altre supòsit, estaríem davant d'una vulneració del dret a la jurisdicció contingut a l'article 10 de la Constitució.

En l'Aute de data 21-05-2013 aquesta Sala va mantenir l'existència de vies alternatives per a sortir de la situació de bloqueig en la qual es troba una societat, integrada per dos socis que ostenten el 50% de les accions, i que impedeixen amb la seva actitud que es compleixi l'objectiu social. I va indicar que la solució és anàloga a la que reconeixen els ordenaments jurídics de l'entorn, atès que si manca l'acord social per a poder exercitar accions, per negativa o apatia de l'òrgan d'administració, existeixen una sèrie d'expedients que possibiliten sortir de la situació de bloqueig.

I des d'aquesta òptica, es van explicitar, a criteri de la Sala, quines eren les opcions jurídiques mitjançant les quals es podia superar la situació de bloqueig en la qual es trobava la mercantil. Així, els mecanismes legals que es van explicitar no van ésser solament la possibilitat de dissolució de la societat mercantil, sinó que, en primer terme, es va posar de manifest la possibilitat de convocatòria judicial de la junta, així com la remoció del càrrec d'administrador i la responsabilitat en la qual aquest incideix. En segon terme, s'advertia de la clàusula de submissió a l'arbitratge, prevista als Estatuts, i per a solventar les qüestions que es puguin plantejar entre els socis i la societat. I, en darrer terme, s'explicitava la previsió legal del deure dels administradors de convocar una junta per a adoptar l'acord de dissolució de la societat, així com es possibilitava a l'article 86.3 de la Llei 20/2007 que qualsevol part interessada pogués instar la dissolució de la societat i que el Batlle, abans d'adoptar aquesta solució que iniciaria el camí de l'extinció de la societat, podia atribuir a la societat un període màxim de 6 mesos per a regularitzar la situació.

En atenció a les consideracions anteriors, i com ja es va advertir en l'Aute del qual ara es postula l'anul·lació, eren diferents els mecanismes a l'abast de les parts litigants per a sortir de la situació de bloqueig en la qual es trobava la societat. Consegüentment, amb el que s'ha afirmat, procedeix la desestimació d'aquest primer motiu o greuge que inspira l'incident de nul·litat promogut per la representació processal de la societat Daza.

III.- El segon motiu rau en la impugnació de la imposició de les costes processals, atès que la part promotora de l'incident considera que la imposició de les costes processals no s'adequa a l'equitat ni a la justícia i que no es justifica atès que calia indicar quin era el procediment alternatiu que podia emprar la part recurrent.

Quant a la pretesa vulneració del dret a la jurisdicció, contemplat a l'article 10 C.A., en relació a la imposició a la part recurrent de les costes processals, cal establir el que segueix. Si bé és cert que l'Aute de data 5-02-2013 del Tribunal Constitucional anul·la els Autes d'aquesta Sala i exigeix que, en ares a tutelar el dret a la jurisdicció de la part recurrent que s'explicitin, en les circumstàncies del cas concret, quins són els mecanismes que permeten sortir de la situació de bloqueig en la qual es troben les parts litigants, no ho és menys que, malgrat l'explicació dels expedients al seu abast, la resolució que es dicta és desestimatòria del recurs interposat, per la qual cosa procedeix imposar les costes de l'alçada, en virtut d'allò que preveu el Codi 7,51,5. I caldria afegir que la determinació de les costes processals en seu de recurs, en consonància amb els paràmetres del venciment objectiu i sense que concorrin circumstàncies excepcionals que justifiquin la seva no imposició, no constitueix cap vulneració del dret a la jurisdicció, atès que la mateixa es troba motivada i no s'han infringit els drets processals que s'incardinen dins la previsió constitucional de l'article 10 C.A.

IV.- Les consideracions anteriors justifiquen la desestimació de l'incident. Aquesta s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició a la part promotora del mateix de les costes d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR l'incident de nul·litat promogut per la representació processal de la societat Daza contra l'Aute, de data 21-05-2013, dictat per aquesta Sala. Procedeix imposar a la part promotora de l'incident de nul·litat les costes d'aquest alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei SA i SL.