• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 245/2013 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 17 décembre 2013)

Faits et procédure

Par acte du 11 octobre 2005, deux particuliers, MM. Badía et Talavera, ont conclu un accord ayant pour objet l'acquisition d'un véhicule de marque Porsche 993 Turbo, année 1995, en vue de « iniciar » un négoce de compra-venda de véhicules. Le prix d'acquisition était fixé à 48 000 euros, somme remise par M. Talavera à M. Badía, qui en a délivré reçu. Les parties prévoyaient que M. Talavera recouvrerait les 48 000 euros lors de la revente et que le bénéfice serait partagé à parts égales. Ce document (folio 19 du dossier) constitue, selon les juges, l'expression de la volonté des parties.

Le 28 février 2011, M. Badía a assigné M. Talavera en paiement de 48 000 euros, majorés des intérêts légaux depuis le 11 octobre 2005 ou depuis la contestation.

M. Talavera a opposé l'exception de prescription et conclu au rejet de la demande.

Par jugement du 24 mai 2013, le Tribunal de batlles a écarté l'exception de prescription et condamné M. Talavera à payer 16 500 euros, avec intérêts légaux, sans condamnation aux dépens.

Les deux parties ont relevé appel le 30 septembre 2013. M. Talavera soutenait que la relation entre les parties était de nature commerciale, de sorte que l'action était soumise à la prescription triennale. M. Badía demandait la réformation du jugement sur le fond.

La Sala Civil du Tribunal superior de justícia, composée notamment de M. Abril Campoy (rapporteur), Mme Amat Llari (présidente) et M. Anière, a statué par arrêt du 17 décembre 2013.

Question de droit

La question posée à la Cour était de déterminer si l'accord du 11 octobre 2005 relevait d'un contrat civil ou d'un contrat de nature mercantile. De cette qualification dépendait le délai de prescription applicable à l'action en paiement. Plus précisément, il s'agissait de savoir si la finalité lucrative de l'opération suffisait à qualifier de commerciale la relation entre les parties, et si l'absence d'immatriculation de la société au Registre des sociétés faisait obstacle à cette qualification.

Solution et dispositif

La Sala Civil retient, en premier lieu, que le document du 11 octobre 2005 révèle la volonté des parties de constituer une société particulière (unius negotiationis), ayant pour objet l'exercice d'une activité déterminée, à savoir la compra-venda de véhicules. Les juges relèvent que l'objet de la société ne se confond pas avec une opération ponctuelle d'achat, dès lors que les parties convenaient d'établir un négoce, d'acquérir un véhicule pour l'initier, et de répartir les apports et les gains.

En second lieu, la Cour écarte la finalité lucrative comme critère de qualification. Elle affirme que l'animus lucrandi est consubstantiel à toute société, civile ou commerciale, et qu'il permet seulement de distinguer la société des personnes morales à but non lucratif, telles que les associations (art. 1.4 de la loi qualifiée sur les associations). La distinction entre société civile et société commerciale doit donc se fonder sur la nature de l'activité exercée.

Sur ce point, la Cour se

A la vila d'Andorra la Vella, el 17 de desembre de 2013.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal del Sr. Badía va interposar demanda, de data 28-02-2011, envers el Sr. Talavera, segons la qual sol·licitava que es dictés sentència per la qual es condemnés al defenent a l'abonament de la quantitat de 48.000 euros amb més els interessos legals des del dia 11-10-2005 o des de la contesta, així com les costes processals.

La representació processal de la part defenent va oposar-se a la demanda, per escrit de 21-03-2011, segons el qual articulava l'excepció de prescripció i demanava la desestimació de la demanda, amb imposició de les costes processals.

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 24-05-2013, amb la següent part decisòria: "DECIDEIX: Desestimar l'excepció de prescripció de l'acció dinamitzada per la representació processal del Sr. Talavera envers la demanda formulada pel Sr. Badía i estimar parcialment la demanda formulada per aquest darrer contra el primer condemnant- se el Sr. Talavera a satisfer al demandant la suma de 16.500.- EUR més els interessos legals des de la fermesa de la present Resolució i fins el dia del seu total pagament i sense fer especial pronunciament en relació a les costes processals".

III.- La representació processal de la part agent va interposar recurs contra la sentència d'instància i així, en data de registre 30-09-2013, va presentar llur escrit de conclusions, en virtut del qual i pels motius continguts en el mateix demanava la revocació de la sentència d'instància.

Així mateix, la representació processal de la part defenent també va formular recurs contra la sentència d'instància i, per escrit de data 30-09-2013, va presentar llur escrit de conclusions, segons el qual demanava la revocació de la sentència dictada a la instància.

Per escrits de contesta a les conclusions, de dates respectives de 16-10 i 18-10-2013 les parts agent i defenent es van oposar als recursos interposats de contrari.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- El deure de congruència i de fonamentació en dret de les resolucions judicials (arts. 10 i 86 C.A.), així com l'anhelada claredat expositiva, exigeixen que els diferents recursos interposats siguin examinats de forma separada.

Així, en primer terme, esdevé oportú analitzar el recurs que interposa la part defenent, tota vegada que en el mateix s'impugna l'anàlisi que efectua la sentència d'instància en relació a la natura de les relacions entre les parts. Així, la sentència entén que si bé l'acord assolit entre els litigants té una finalitat mercantil, les relacions entre les parts són civils. En canvi, entén que es tracta d'un soci industrial i un capitalista i que la intenció es realitzar actes de comerç per a obtenir beneficis. Així, manifesta que el contracte és mercantil perquè l'objecte del mateix és la realització d'actes de comerç i amb un afany de lucre, i ha de restar sotmès a la prescripció triennal.

II.- En relació a l'anàlisi de l'excepció peremptòria de prescripció, per a la determinació del termini aplicable, s'ha d'examinar quina és la relació jurídica de la qual dimana la pretensió, respecte de la qual s'articula la prescripció.

El document, de data 11-10-2005, que es troba al foli 19 de les actuacions és el que reflecteix la voluntat de les parts. I en aquest sentit, esdevé rellevant que s'estableixi quin és l'objecte del mateix: "Que ambos quieren haver un negocio de compraventa de vehículos", com s'iniciarà aquest negoci: "Con objeto de iniciar ese negocio tienen intención de adquirir un vehículo marca Porsche 993 turbo, año 1995 que tienen localizado en la cazas (sic) oficial ORG_0. Que el precio de adquisición son cuarenta y ocho mil euros", i les aportacions que s'efectuen, així com el repartiment dels beneficis a parts iguals: "Que esos cuarenta y ocho mil se los entrega M. T. a Don S. a en este acto sirviendo el presente documento recibo del mismo; y ese dinero se entrega con la finalidad de comprar el citado vehículo, y en el momento de la venta Don M. T. recuperar los 48.000 euros, y la diferencia o beneficio se repartirá a partes iguales".

En aquest document es conté, a criteri d'aquesta Sala, la voluntat de constituir una societat particular entre ambdós litigants (unius negotiatione), consistent en l'exercici d'una activitat concreta, relativa a la compravenda de vehicles. I aquest objecte resta acreditat com a objecte de la societat i no com a una operació única de compravenda de vehicles, quan les parts pacten que volen establir un negoci de compravenda de vehicles i que amb l'objecte d'iniciar aquest negoci volen adquirir un vehicle Porsche, a la vegada que determinen qui aportarà el diner i com es repartiran els guanys.

L'existència de l'ànim de lucre és consubstancial a totes les societats, ja siguin civils o mercantils, atès que aquesta nota és precisament la que les diferencia de persones jurídiques com les associacions (cfr. Art. 1.4 Llei qualificada d'Associacions). Aquest ànim de lucre per a repartir els beneficis que, en el seu cas, s'obtinguin (cfr. D.17,2,5) esdevé immanent a la societat i, per tant, el mateix no és un criteri idoni per a qualificar o no a la societat com a civil o mercantil. En efecte, la diferenciació entre una societat civil o mercantil ha de trobar-se en la realització d'una activitat que pugui ésser considerada mercantil o comercial. I, des d'aquesta òptica, la societat es constitueix per donar inici i establir un "negoci" de compravenda de vehicles, de manera que l'activitat constitueix clarament una activitat mercantil, tota vegada que es tracta d'adquirir vehicles per a revendre'ls i obtenir el guany en aquesta. Així, quan aquesta activitat s'efectua de forma habitual o amb la intenció de portar-ho a terme amb habitualitat("Que ambos quieren hacer un negocio de compraventa de vehículos. Con objeto de iniciar ese negocio...") i la referida activitat pot ésser entesa com una activitat mercantil, i en aquest cas ho és, perquè de conformitat amb el que es disposa a l'article 2 del Decret de 4-10-1969 de cessació de pagaments i fallides, es defineix com a acte de comerç la compra per a revendre ("Article 2.- Es consideren actes de comerç:

1er.- Tota compra de gèneres i articles, per a revendre'ls, sigui al natural, sigui després d'haver-los elaborat o simplement per llur arrendament d'ús. També ho serà tot negoci de venda de béns immobles, per a la seva revenda"), la societat així constituïda ha de ser entesa com a mercantil, sens perjudici que no hagi assolit personalitat jurídica per la seva manca d'inscripció en el Registre de Societats.

I assolit aquest extrem, procliu a la consideració de la societat com a mercantil, s'ha d'entendre que les accions que un soci ostenta contra un altre derivades d'un contracte de natura mercantil han de restar subjectes al termini de prescripció propi de les pretensions mercantils, de manera que escolat el termini de tres anys, que és segons jurisprudència d'aquesta Sala l'aplicable a aquest tipus d'obligacions, procedeix acollir el primer dels motius del recurs de la part defenent i, sense necessitat d'examinar els altres motius del recurs de la part defenent ni els motius del recurs de la part agent, referent a les conseqüències que es deriven d'allò pactat per les parts i de les costes processals, procedeix acollir l'excepció de prescripció, donant lloc a l'èxit del recurs de la defenent i amb revocació de la sentència d'instància.

III.- L'èxit d'aquest primer motiu de la part defenent comporta l'estimació de l'excepció de prescripció i la no necessitat d'examinar els altres motius del recurs de la defenent ni el recurs de la part agent. Consegüentment, atès l'èxit del recurs de la part defenent no procedeix efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada, ni tampoc en relació al recurs de la part agent, degut a la seva manca d'estudi pel triomf de l'excepció de prescripció.

Quant a les costes de primera instància, l'acolliment de l'excepció de prescripció, determina que s'hagi de desestimar la demanda i imposar, segons el criteri del venciment objectiu (Codi 7,51,5), a la part agent les costes del procés.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el motiu del recurs de la representació processal del Sr. Talavera, relatiu a la prescripció, contra la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles, de data 24- 05-2013, sense necessitat de pronunciar-se respecte dels altres motius del recurs de la defenent ni del recurs de l'agent i procedir a revocar la part decisòria de la sentència d'instància, tot declarant que s'ha d'acollir l'excepció de prescripció articulada per la representació processal del Sr. Talavera i desestimar la demanda interposada en la seva contra pel Sr. Badía, tot imposant a la part agent les costes processals derivades de la desestimació de la mateixa. No s'escau efectuar imposició de les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : article 2 del Decret de 4-10-1969 de cessació de pagaments i fallides.