• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

Juridiction andorrane, — (STSJAD 34/2014, Tribunal superior de justícia d'Andorre, Sala civil, 28 février 2014)

Faits et procédure

La société « Tur », spécialisée dans l'installation, la pose, la construction et la maintenance de matériel destiné à l'hôtellerie et à la restauration, a été chargée par la société « Bermudez », titulaire d'un commerce de restauration, de déterminer l'origine d'une insuffisance de puissance de la turbine de l'extracteur de fumées de l'établissement. Il n'est pas contesté que « Tur » a effectué des travaux à ce titre, attestés par des bons de travaux signés par l'entreprise qui les lui avait confiés (folios 55 et 56).

Le litige porte sur le paiement de factures, pour un montant de 618,68 euros. « Tur » a d'abord obtenu une ordre judiciaire de paiement, auquel « Bermudez » s'est opposée, puis a introduit une demande en justice, le 27 juin 2012, tendant à la condamnation de la défenderesse au paiement de cette somme, des intérêts légaux, des frais de l'ordre de paiement (12,02 euros) et des dépens. La défenderesse a conclu au rejet de la demande, au motif que l'agent n'avait pas résolu le problème affectant son activité, lequel a finalement été réglé par une autre entreprise.

Par jugement du 2 octobre 2013, le tribunal unipersonnel, section civile, a débouté « Tur » de l'intégralité de ses prétentions et l'a condamnée aux dépens. « Tur » a interjeté appel, sollicitant la réformation du jugement et l'accueil intégral de sa demande, avec condamnation de l'intimée aux dépens des deux instances. La Sala civil du Tribunal superior de justícia, composée de Mmes Eulàlia Amat Llari (magistrate rapporteure) et de MM. Joan Manel Abril Campoy et Vincent Anière, a statué en appel.

Question de droit

La question posée à la cour était de déterminer la nature de l'engagement souscrit par le prestataire : une obligation de moyens, qui aurait permis de réclamer le paiement des travaux effectués même en l'absence de résultat, ou une obligation de résultat, dont la non-réalisation fait obstacle à la rémunération. Le corollaire était celui de l'exécution de cet engagement, en particulier de la production ou de la communication de l'informtion demandée (un rapport sur les causes du dysfonctionnement).

L'appelante soutenait, à titre principal, que le jugement de première instance était insuffisamment motivé, en ce qu'il retenait l'absence de rapport sans que la valeur de l'information verbale ait été examinée, et que la proportionnalité des heures facturées ne pouvait être appréciée que par un technicien. Elle invoquait, à ce titre, le droit constitutionnellement protégé à une décision motivée en droit, avec mention des normes applicables.

Solution et dispositif

La cour écarte le moyen tiré de la motivation. Elle retient ensuite que l'engagement de « Tur » constituait une obligation de résultat, non une obligation de moyens, et que ce résultat n'avait pas été

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 27 de juny del 2012 la representació processal de la societat "Tur" va formular demanda contra la societat "Bermudez", titular del comerç "Recio", sol·licitant que es dictés Sentència condemnant a la defenent a abonar a la seva mandant la suma de 618,68 euros, import de diversos treballs que aquesta havia portat a terme i que no li havien estat abonats, juntament amb els interessos legals de la citada quantitat meritats des de la data en què l'adversa es va oposar a l'ordre de pagament efectuat o, subsidiàriament, des de la data fixada per contestar a la demanda fins el seu efectiu pagament, així com les taxes judicials generades per la citada ordre, amb un import de 12,02 euros, més la totalitat de les costes judicials i extrajudicials, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

II.- La representació processal de la societat "Bermudez" va contestar a la demanda en data 25 de juliol del 2012 oposant-se a la mateixa i demanant la seva desestimació amb l'argument que l'agent no havia donat solució al problema que afectava al seu negoci, que finalment va ser resolt per un altre empresa.

III.- La Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció civil, en data 2 d'octubre del 2013 va decidir desestimar íntegrament la demanda formulada per la societat "Tur" contra la societat "Bermudez", absolent lliurement a la defenent dels pediments de l'agent i imposant a aquesta darrera les costes del procediment.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la societat "Tur" i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i l'estimació íntegra de la seva demanda, imposant a l'adversa les costes de les dues intàncies.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- No és objecte de debat en les presents actuacions que la societat "Bermudez" va encarregar a la societat "Tur" que esbrinés l'origen de la manca de potència de la turbina de la màquina d'extracció de fums del negoci del qual era titular, ni tampoc que aquesta darrera entitat va efectuar diversos treballs en aquest sentit, com proven els albarans aportats a les actuacions signats per l'empresa que els havia encarregat (folis 55 i 56).

No obstant, la societat comitent es va negar al pagament de les factures que se li presentaven i la que havia portat a terme dites tasques va presentar, primer, una ordre judicial de pagament contra la primera, que s'hi va oposar, i, després, una demanda, que tampoc va rebre la conformitat de la defenent i que va ser desestimada per la Sentència objecte del present recurs.

II.- Contra l'esmentada resolució s'alça la representació processal de la societat "Tur" argumentant, en primer lloc, que la Sentència d'instància fonamenta la seva decisió en el fet que la seva mandant no havia aportat a les actuacions l'informe que se li va demanar sobre les causes del mal funcionament de l'extractor de fums del "Recio" del què era titular la part agent i que les hores facturades no estaven justificades i eren desproporcionades, però que ella va informar verbalment a la defenent dels defectes que presentava la instal·lació i que la valoració de la justificació i proporció de les sumes reclamades sols la podia fer un tècnic en la matèria, raó per la qual estima que s'ha vulnerat clarament el seu dret protegit constitucionalment a obtenir una decisió fonamentada en Dret i a recollir les raons i fonaments legals de la decisió amb expressió concreta de les normes jurídiques aplicables al cas, però aquests motius no es poden estimar.

III.- En efecte, és cert que, si bé la recurrent admet que es va comprometre a esbrinar quin era el motiu del funcionament deficient del motor d'extracció de fums del restaurant del qual és titular la defenent, no consta que s'obligués a lliurar un informe per escrit sobre el mateix, com va fer, posteriorment, l'empresa "Benítez" a qui més tard se li va encarregar la mateixa tasca (foli 93). No obstant, ja fos verbalment o per escrit, l'agent havia d'informar a la defenent del resultat de la seva tasca i no s'acredita que realment realitzés un informe ni escrit, ni verbal, sobre les causes del deficient funcionament de l'aparell. És veritat també que acreditar que s'ha informat verbalment d'una determinada conclusió pot ser en ocasions molt difícil, però consten a les actuacions dades que porten a pensar que el dit informe ni es va elaborar, perquè l'agent no disposava de les dades per fer-ho, ni menys encara es va comunicar.

Per arribar a aquesta conclusió cal tenir en compte, en primer lloc i de manera fonamental, que en el cinquè apartat de la seva demanda la societat agent manifesta textualment: "Per bé que el dia 14 de novembre de l'any 2011 el representant de la societat no es trobava a l'indret en qüestió i no van poder accedir al quadre de corrent, en data 18 de novembre de l'any 2011, es van tornar a personar els operaris de la meva principal per tal de finalitzar amb els treballs de comprovació pels quals havia estat requerida. En aquell moment els operaris de la meva mandant van constatar que la turbina no disposava de la placa identificativa pròpia de tota màquina, i en no haver-la subministrat a través seu, no podien conèixer les característiques d'origen per una possible reparació d'aquella suposada manca de potència de la turbina en qüestió, i per tant, la meva mandant no es podia fer responsable perquè no tenia mitjans suficients per constatar aquella deficiència", raó per la qual cal entendre que no va poder "constatar" els problemes que presentava la instal·lació que era precisament el que se li demanava i sobta que una empresa que, segons la demanda, "té per objecte la instal·lació, col·locació, construcció i manteniment de tot tipus de material per hostaleria i restauració" no fos capaç d'esbrinar els problemes que presentava la instal·lació si s'ho proposava encara que l'aparell no disposés de placa identificativa i també que per arribar a aquesta conclusió esmercés un nombre tant elevat d'hores.

D'altra banda, aquesta tesi ve reforçada pel fet que en l'ordre judicial de pagament que va presentar "Tur" es feia constar que la suma reclamada ho era per reparacions de maquinària, que ella mateixa reconeix que mai va fer. Corrobora també aquesta conclusió la circumstància de que la defenent encarregués a un altre empresa la mateixa tasca que havia encomanat a l'agent, encàrrec que no s'acabaria d'entendre si "Tur" hagués fet el que se li havia demandat, pel fet que la recurrent no hagi presentat l'informe en qüestió en el curs de les presents actuacions, ja que, si bé no el va lliurar en el seu moment per escrit, sembla clar que havia de disposar de les dades per aportar-lo junt amb la demanda o en període de proves, si realment li constaven, i fins i tot que l'agent reduís en 198,43 euros la factura que va presentar en un primer moment per realitzar aquestes tasques, que posa de relleu que ella mateixa la considerava excessiva atesos els resultats obtinguts (foli 54).

En aquestes circumstàncies, cal entendre que la recurrent no va complir l'encàrrec que se li havia fet i aquest no es pot qualificar com una obligació de mitjans, que permetria a la recurrent reclamar els treballs fets encara que no hagués obtingut les dades que se li havien reclamat, sinó com una obligació de resultat, de tal manera que si no s'estava en condicions de presentar un informe descrivint els problemes que presentava la instal·lació i la manera de reparar-los no es complia l'encàrrec i no havent assolit aquesta finalitat no està legitimada per reclamar l'import de les factures en les què fonamenta la seva demanda.

IV.- Pel que fa a l'apreciació de l'Hble. Batlle en el sentit de que la quantitat que es pretenia cobrar era desproporcionada i injustificada, cal tenir en compte que aquest no és més que un argument de reforç del criteri fonamental que porta a desestimar la demanda i que és que no s'havia provat a les actuacions que l'informe que s'havia d'elaborar s'hagués lliurat efectivament al comitent. D'altra banda, si bé és veritat que l'informe presentat per "Benítez" és molt breu i concís (foli 93), no deixa de sobtar que es fes gratuïtament i en canvi l'agent facturés pel mateix concepte la suma de 618,68 euros, i encara fent una rebaixa, raó per la qual la qualificació d'aquesta suma com desproporcionada està més que justificada segons un criteri de sana crítica que els Tribunals estan facultats per emprar i si no es va obtenir el resultat previst la suma reclamada s'ha de considerar igualment injustificada, com posa de relleu l'Hble. Batlle.

V.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes generades en aquesta alçada a la part recurrent de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat per la representació processal de la societat "Tur" contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 2 d'octubre del 2013 que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.