• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

ATSJAD 151/2014 : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 9 octobre 2014

Note : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ci-dessus est reconstituée à partir des mentions figurant dans le texte intégral.

Faits et procédure

La société Duque a introduit, le 23 septembre 2009, une action contre M. Suárez et M. Ruiz. Elle demandait la condamnation solidaire des défendeurs à la restitution des soldes d'un compte courant ouvert au nom de M. Ruiz à la date du 26 juin 2009, ainsi que des sommes ultérieurement générées, assorties d'intérêts bancaires et des dépens.

Par ordonnance du 6 octobre 2010, le Tribunal de batlles a rejeté les exceptions de litispendance et de préjudicialité pénale, mais a accueilli l'exception de défaut de qualité à agir (manca de legitimació activa) soulevée par M. Ruiz. Cette décision a été confirmée par l'arrêt de la Sala civil du 30 juin 2011. M. Ruiz est donc sorti de l'instance.

Dans son mémoire en défense du 7 mai 2014, M. Suárez a sollicité l'appel en cause de M. Ruiz. Par ordonnance du 4 juin 2014, le Tribunal de batlles a refusé cette demande, ordonné la communication à la société Suárez d'une écriture de la société Duque, et mis à la charge de Suárez les dépens de l'incident.

M. Suárez a interjeté appel. La Sala civil, composée de MM. Abril Campoy (rapporteur), Pastor Vilanova et Anière, a statué sur ce recours par un aute du 9 octobre 2014. Le texte ne précise pas la date exacte à laquelle l'appelé aurait été invité à conclure sur le recours, outre les dates de registre mentionnées au dossier (21 juillet et 5 septembre 2014).

Question de droit

La décision soulève deux questions connexes.

La première porte sur la recevabilité et le bien-fondé de la mise en cause d'un tiers (crida en garantia) dans une instance pendante, alors que la loi andorrane n'en prévoit pas expressément le régime, comme le relève la Sala elle-même en rappelant que cette institution n'est pas « prévue à la normativa andorrana ». La Cour doit déterminer si les liens entre les parties justifient l'intervention forcée de M. Ruiz.

La seconde concerne l'autorité de la chose jugée que la décision de première instance paraissait opposer à la demande d'appel en cause. Le juge de première instance avait, par renvoi aux motifs de la société Duque, considéré que la sortie de M. Ruiz du procès, devenue définitive, faisait obstacle à un nouveau débat sur sa participation.

Solution et dispositif

La Sala commence par écarter le raisonnement de première instance. Elle rappelle que l'effet négatif de la chose jugée suppose la triple identité de parties, d'objet et de cause, et que l'exception opère entre des instances distinctes, l'une déjà tranchée et l'autre pendante. Or, en l'espèce, il s'agit « du même procès » (référence interne n° 434-3/2009), de sorte que l

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 9 d'octubre del 2014.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la mercantil Duque va interposar demanda, en data 23-09-2009, envers Suárez i el Sr. Ruiz, en virtut de la qual demanava la condemna solidària dels defenents al reintegrament al compte corrent que indicava de la totalitat dels saldos que pogués presentar el compte corrent obert a nom del Sr. Ruiz que assenyalava i tot això en data 26-06-2009, així com els que s'hagin generat, amb més els interessos bancaris i amb imposició de les costes processals.

Segons Aute de data 6-10-2010 es van desestimar les excepcions de litispendència i prejudicialitat penal, però es va estimar l'excepció de manca de legitimació activa articulada pel Sr. Ruiz. Aquest Aute fou confirmat per l'Aute d'aquesta Sala de data 30-06-2011.

II.- La representació processal de Suárez va contestar a la demanda, per escrit de data 7-05-2014, i va interessar la crida en causa del Sr. Ruiz.

En data 26-05-2014 la representació processal de Duque va efectuar les manifestacions que va tenir per convenients en relació a la crida en causa realitzada.

III.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Aute, de data 4-06-2014, amb la següent part decisòria: "DECIDEIX:

Primer.- No donar lloc a la petició de crida en causa formulada per la representació processal de la societat "Suárez" i continguda en el seu escrit presentat en data 7 de maig d'enguany.

Segon.- Donar trasllat a la societat "Suárez" de l'escrit presentat en data 26 de maig d'enguany per la representació processal de la societat "Duque" (ENTITY_4), a fi que en tingui l'oportú coneixement i als efectes escaients.

Tercer.- Imposar a la societat "Suárez" les costes processal causades per la tramitació de la petició a la que aquesta resolució posa fi, incloent dins les mateixes les derivades de la intervenció d'advocat i procurador.

Quart.- Notificar la present resolució judicial a les parts interessades".

IV.- la representació processal de Suárez va interposar recurs contra l'Aute dictat a la instància i, en data de registre 21-07-2014 va articular llur escrit de conclusions, en virtut del qual i en consonància amb el contingut del mateix, demanava la revocació de la resolució d'instància.

Pel contrari, la part recorreguda, per escrit de contesta a les conclusions, de data 5-09-2014, en atenció als arguments que indicava, va demanar que la Sala resolgués allò que entengués per convenient.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges que la part defenent formula contra l'Aute dictat a la instància són els següents. En primer terme, manifesta que la doctrina reiterada de la Sala civil, respecte de la crida en garantia, permet la mateixa quan en funció de les circumstàncies concretes del litigi i per la connexió existent entre les parts esdevé convenient que la persona que es crida s'integri en el procés. Així, estima que la demanda es refereix explícitament al Sr. Ruiz i ha de ser part perquè el litigi l'afecta, ja que la demanda té per objecte fer un càrrec en el compte i prohibir que pugui ésser titular i/o apoderat de comptes a Suárez. En aquest sentit, considera que l'Aute recorregut fa una simple remissió als arguments de Duque, qui invoca la cosa jutjada, sense efectuar cap altra consideració, la qual cosa comporta una notòria manca de fonamentació de dret. En segon terme, pel que es refereix a la cosa jutjada, manifesta que no concorre la identitat de persones, de causa petendi ni d'objecte.

II.- El II Considerant de la sentència d'instància conté una argumentació per a desestimar la crida en garantia sol·licitada per remissió als motius que adduïa Duque en el seu escrit del 26-05-2014. Des d'aquest punt de vista, si bé la motivació per remissió compleix l'exigència de fonamentació de les sentències i no comporta una vulneració del dret a la jurisdicció ex art. 10 C.A., hagués estat molt més adequat que el Tribunal d'instància explicités i exposés amb detall quines eren les raons que, al seu criteri, impedien l'adopció de la crida en garantia. Així, com que en l'escrit de 26-05-2014 es llegeix que el Sr. Ruiz va oposar una excepció de manca de legitimació activa que fou estimada per l'Aute de la Batllia del 6-10-2010 i confirmat per aquesta Sala per Aute del 30-06-2011. Consegüentment, el Sr. Ruiz va restar definitivament fora del procés.

Aleshores, malgrat hagués estat precís un major detall i concreció de l'aparell argumentar-li, com s'ha exposat amb anterioritat, sembla que l'argument emprat és que una vegada exclòs del present procediment el Sr. Ruiz, la decisió dels Autes era ferma i, per tant, no resultava possible reproduir de nou el debat.

Aquesta Sala no pot coincidir amb l'argumentari de primera instància ni per aquell manifestat per la representació processal de Duque en atenció als següents motius. És cert com indica la part recurrent i aquesta Sala ha tingut ocasió de posar en relleu que l'efecte negatiu de la cosa jutjada opera i permet l'exclusió d'ulteriors processos quan concorre la triple identitat de persones, objecte, entès aquest com la pretensió o pretensions exercitades, i causa petendi o el substrat fàctic en el qual la part agent fonament la pretensió que demana al Tribunal. Però també ho és que l'excepció de cosa jutjada opera entre diferents processos: un ja resolt i un altre que es troba pendent. I en el cas que ens ocupa no es tracta de processos diferents sinó que estem davant del mateix procés (núm.434-3/2009). En aquest ordre d'idees, interposada la demanda contra Suárez i el Sr. Ruiz, aquest darrer va articular l'excepció de manca de legitimació activa i el Tribunal de Batlles va acollir l'excepció de manca de legitimació activa, essent confirmada aquesta resolució pel Tribunal Superior. Així, s'afirmava que la mercantil Duque podia ésser representada en judici per la Sra. Manso, però, en canvi, per a exercitar una acció, en nom i representació de Duque, envers un dels socis, calia la formació de la voluntat social en aquest sentit. Resolta i acollida l'excepció de manca de legitimació activa, en el sentit que la part agent, pels motius exposats, no podia demandar a la part defenent, per manca d'adopció de la voluntat social, ara, en canvi, es tracta d'analitzar en el mateix procés la viabilitat de la crida en garantia que, no la part agent, interessa la defenent per quant considera que la pretensió exercitada pot afectar al Sr. Ruiz i convé que s'integri en el procés.

Des d'aquesta òptica d'idees, aquesta Sala ha tingut ocasió d'establir una doctrina relativa a la crida en causa, en virtut de la qual s'ha indicat que la crida en garantia constitueix una institució en ares de l'economia processal quan existeixin elements de connexió, derivats de la concurrència d'interessos jurídics i/o patrimonials, que justifiquin la intervenció en el procediment d'una tercera part. En aquest sentit, s'ha establert que "La doctrina d'aquesta Sala, en matèria de crida en garantia o litisdenuntiatio, ha determinat que la mateixa, malgrat no trobar-se prevista a la normativa andorrana, ha estat admesa quan en funció de les circumstàncies concretes del litigi i per la connexió que existeix entre les parts esdevé convenient, per raons d'economia processal resulta convenient que la persona cridada s'integri en el litigi" (TSJC-320/13, TSJC-055/13 i TSJC-153/13).

Si les anteriors consideracions, les traslladem al cas que ens ocupa, es pot compartir amb la part recurrent que la crida en garantia del Sr. Ruiz esdevé oportuna ja que la part agent fonamenta la seva pretensió en el trasvàs dels saldos del compte corrent de Duque a un compte del Sr. Ruiz, obert el dia 8-04-2008, al qual va traspassar els fons de Duque i Suárez ho va consentir. Amb fonament en aquests fets, demanava que es procedís al reintegrament dels fons i que es prohibís a Suárez obrir comptes a nom del Sr. Ruiz i a nom de Duque.

Per consegüent, atesa l'òbvia connexió entre les parts defenents quant a l'obertura del nou compte i el traspàs dels fons, així com el fet que el Sr. Antonio Ruiz i la Sra. Manso són els dos únics socis de Duque, junt a aquesta connexió personal, existeix també una connexió patrimonial entre els defenents i, evidentment, entre els dos socis de la mercantil Duque. Si a aquesta connexió personal i patrimonial, afegim les circumstàncies concretes de la present controvèrsia entre les parts litigants, relatives al traspàs dels fons de la mercantil Duque a favor d'un compte corrent obert a nom del Sr. Ruiz i a les pretensions de retorn dels mateixos instada per Duque en nom de un dels socis únics, s'ha d'entendre justificada la crida en garantia del Sr. Ruiz i s'ha de revocar, per tant, la resolució d'instància.

III.- L'èxit del recurs s'ha de traduir en la no imposició de les costes processals d'aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap X) ni les de primera instància, atesa la viabilitat de la crida en garantia sol·licitada per Suárez.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs interposat per la representació processal d'Suárez contra l'Aute, de data 4-06-2014, dictat per l'Hble. Tribunal de Batlles i revocar la seva part decisòria, en el sentit de donar lloc a la crida en garantia del Sr. Ruiz i que s'emplaci al mateix per tal que, si ho considera adequat, contesti la demanda. No procedeix efectuar imposició de les costes de cap de les dues instàncies,

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.